Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 31 de juliol del 2011

Dades i imatges amb el Sol de protagonista


Imatge captada aquesta tarda des del Pedró amb el cel asserenat.


Aquest matí per no perdre el costum, ens hem llevat amb abundants núvols baixos que tapaven el cel, fins i tot, ens han deixat les quatre gotes de torn, igual com ahir dissabte. Amb aquest panorama, semblava que el Sol tornaria a brillar per la seva absència., per sort, a primeres hores de la tarda el cel s'ha asserenat i els banyistes han pogut gaudir de l'astre rei, tot i l'aparició d'alguns intervals nuvolosos en algun moment.

El fet que l'aparició del Sol sigui una novetat, ja és indicatiu de l'elevat nombre de jornades que hem tingut amb el cel ennuvolat, sobretot durant tota la segona quinzena del mes de juliol.

Pel que fa a les dades d'avui diumenge., temperatura màxima 23,8ºc, mínima 19,3ºc. Pluja inapreciable. Vent amb predomini del sud-oest a 5 km/h de mitjana, ratxa màxima 15 km/h. Estat de la mar amb marejol mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa, amb mar de fons de gregal. Pressió atmosfèrica màxima 1015 hpa, mínima 1011 hpa. Humitat relativa màxima 85 %, mínima 65 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.





Mar arrissada.


Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns a Palamós serà força assolellat, amb algun núvol baix decoratiu, més important a primeres hores del dia. No preveiem pluja. A la resta de la demarcació s'espera un predomini del Sol, però en zones del Pirineu i de l'Alta Garrotxa, encara hi haurà nuvolositat abundant, amb possibilitats que s'escapi alguna gotellada., independentment, al llarg de la tarda, també poden aparèixer alguns intervals de núvols baixos destacats cap a l'Alt Empordà.

La temperatura màxima pot rondar els 28/30ºc a l'interior, els 23/26ºc a la costa i els 22/26ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 18/21ºc a la costa, fins a 14/17ºc a l'interior i fins a 9/13ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component nord i oest, o restarà en calma, al llarg de la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí entrarà vent de garbí a 6/10 nusos i es mantindrà a la tarda. A la nit tindrem vent fluix de garbí o calma.

L'estat de la mar es preveu amb mar arrissada o calma arran de costa, i marejol o mar arrissada mar endins, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí hi haurà la mateixa situació. A la tarda tindrem una mica de marejol. A la nit hi haurà mar arrissada.

dissabte, 30 de juliol del 2011

Tarda assolellada i retorn de les nits tropicals


Imatge captada a les set de la tarda per la càmera de TV3 on s'aprecia que no ha quedat ni un núvol.


Després del matí ennuvolat que hem tingut avui, fins i tot amb la caiguda d'alguna gota dispersa, per fí el Sol s'ha acabat imposant al llarg de la tarda, després de moltes jornades amb els núvols com a protagonistes.

Tal i com es preveia, les pluges més importants s'han concentrat en indrets de la Garrotxa o La Selva. Aquestes són algunes de les dades més destacades: Olot-Les Fonts 29,7 mm, Olot-Volcà Montsacopa 22,4 mm, Susqueda 10,4 mm, St. Hilari Sacalm 8,8 mm o Breda 3,8 mm.

Pel que fa al Baix Empordà, tants sols ha caigut alguna roina o plugim, amb un màxim a La Bisbal d'Empordà de només 0,3 mm.

Un altre fet destacable de les darreres jornades ha estat la recuperació que han experimentat les temperatures mínimes, i en menor mesura les màximes, això si, amb notable sensació de xafogor.

A Palamós, la temperatura mínima del divendres passat va ser de 21,5ºc i la d'avui ha sigut de 20,8ºc. Aquestes mínimes plenament tropicals i que ens tornen a recordar l'estiu, són degudes a la presència d'abundant nuvolusitat nocturna i al vent aponentat que ha bufat durant algunes hores.

Altres mínimes tropicals que han tingut lloc avui a la nostra zona: St. Feliu de Guíxols 21,0ºc, Palafrugell 20,9ºc o Calonge 20,5ºc.

Aquestes temperatures més normals per l'época, es poden mantenir al llarg de les properes jornades, tot això, acompanyat amb més sol que dies enrera, amb la qual cosa podem dir que per fi l'estiu ha tornat.

Altres dades del dia a Palamós., temperatura màxima 25,7ºc. Humitat relativa màxima 92 %, mínima 54 %. Pressió atmosfèrica màxima 1016 hpa, mínima 1014 hpa. Vent de component sud i oest, a 5 km/h de mitjana, o calma, ratxa màxima 24 km/h. Estat de la mar amb marejol mar endins i mar calma o arrissada arran de costa. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.



Imatge de radar de primeres hores de la tarda.

divendres, 29 de juliol del 2011

Previsió pel cap de setmana


Mapa d'alçada significant de l'onatge previst per dissabte al migdia.


Aquest dissabte a Palamós s'espera un dia marcat altre vegada pels núvols baixos, tot i alguna clariana esporàdica. Pot caure algun petit ruixat o algun plugim a partir del migdia i fins al vespre, llavors hi haurà l'obertura de clarianes. A la resta de la demarcació es preveu una jornada marcada pels núvols i per la inestabilitat, sobretot a la tarda, amb l'aparició d'alguns ruixats o alguna tempesta, especialment a l'interior de la Selva, Garrotxa o Ripollès, arribant de forma més feble a altres indrets., cap a l'Alt Empordà hi hauran més estones de sol.

La temperatura màxima pot pujar fins a 26/30ºc a l'interior, fins a 24/26ºc a la costa i fins a 15/22ºc al Pirineu. Mínima sense canvis.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component nord i oest, o restarà en calma, al llarg de la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí tindrem vent fluix de garbí igual com a la tarda. A la nit tindrem tramuntana a 10/15 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb mar arrissada o calma arran de costa i marejol mar endins, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí i a la tarda hi haurà la mateixa situació. A la nit hi haurà mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins.


Aquest diumenge a Palamós es preveu un dia amb més sol que dies enrera, tot i que encara es pot presentar algun interval de núvols baixos. No es preveu pluja. A la resta de la demarcació poden aparèixer molts núvols, especialment a l'interior., a més, també pot caure algun ruixat de tarda, sobretot cap al Ripollès, Garrotxa o Selva.

La temperatura pot pujar fins a 25/30ºc a l'interior, fins a 24/26ºc a la costa i fins a 16/24ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 18/20ºc a la costa, fins a 14/16ºc a l'interior i fins a 9/13ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 8/12 nusos durant la matinada del diumenge. Al matí tindrem vent de garbí a 6/8 nusos. A la tarda s'espera vent de garbí a 10/14 nusos. A la nit tindrem vent fluix de direcció variable.

L'estat de la mar es preveu amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins, durant la matinada del diumenge. Al matí hi haurà mar calma o arrissada arran de costa i marejol mar endins. A la tarda tindrem marejol arran de costa i maror mar endins. A la nit hi haurà mar arrissada o calma arran de costa i marejol mar endins.

Les ones tropicals, precursores dels huracans


Formació d'una ona tropical. Fer clic al damunt per ampliar. Font: wikipedia


Quan faig fer l'article sobre l'inici de la temporada d'huracans vaig fer esment a les ones tropicals.

Una ona tropical és una perturbació atmosfèrica que pot ser precursora en la formació d'un huracà.
Aquesta perturbació atmosfèrica, anomenada també "ona de l'est a l'Oceà Atlàntic" és un tipus de tàlveg, és a dir, una àrea allargada de relativa baixa pressió atmosfèrica, orientada de nord a sud. Es mou d'est a oest a través dels tròpics, creant àrees de núvols i tempestes que apareixen, en general, al darrere de l'eix de l'ona.
Les ones tropicals són transportades cap a l'oest pels vents alisis, que bufen paral.lels als tròpics, i poden conduir a la formació de ciclons tropicals en les conques de l'Oceà Atlàntic nord i del Pacífic nord-oriental.

Una ona tropical generalment segueix una àrea d'aire descendent molt sec que bufa des del nord-est. Després de passar la línia de tàlveg, el vent vira cap al sud-est, la humitat s'incrementa abruptament i l'atmosfera s'inestabilitza. Això produeix ruixats intensos i tempestes, de vegades severes.
Els xàfecs disminueixen gradualment a mesura que l'ona es desplaça cap a l'oest., no obstant, aquestes poden desaparèixer del tot a sobre l'Oceà Atlàntic, ja que al darrera de l'ona tropical entra una onada d'aire sec anomenada capa d'aire saharià. La inversió de l'aire sec cobreix la convecció, deixant el cel clar. A més, la presència de pols en la capa sahariana reflecteix la llum solar, refredant l'aire que hi ha a sota d'aquesta.

Les ones tropicals de la conca atlàntica, es desenvolupen a partir de pertorbacions que surten a l'exterior del continent africà cap a l'Oceà Atlàntic, generalment, just al davant de les Illes del Cap Verd.

La circulació horària del gran anticicló transoceànic de les Açores, centrat al voltant de les illes homònimes, impulsa ones que es mouen cap a l'est des de les àrees costaneres del nord d'Àfrica cap a Amèrica del Nord.

Aproximadament el 60% dels ciclons tropicals s'originen a partir d'ones tropicals, mentres que gairebé el 85% dels huracans de l'Atlàntic més intensos (de categoria 3 i més, en l'Escala d'Huracans de Saffir-Simpson) es desenvolupen a partir d'ones tropicals. Els ciclons tropicals a vegades poden convertir-se novament en ona tropical. En general, això és degut a la presència d'un fort cisallament en altura (vents de diferent direcció o de diferent velocitat entre dos punts de l'atmosfera). Si aquest cisallament disminueix, la tempesta pot tornar a desenvolupar-se.



Imatge de l'ona tropical al nord de la Zona de Convergència Intertropical amb les diferentes pertorbacions que pot generar.


Si una ona tropical es mou molt ràpid, pot tenir vents tant o més intensos que els d'una tempesta tropical. No obstant això, no es considera com a tal a menys que presenti una circulació tancada. Un exemple d'això va ser l'huracà Claudette l'any 2003, on l'ona originària va aconseguir vents de 72 km/h abans de desenvolupar la circulació.

dijous, 28 de juliol del 2011

Viatge a La Palma: Parc Nacional de la Caldera de Taburiente 2a part


Imatge d'una barra d'estratocúmulus enganxada a la zona del Roque de los Muchachos (2426 msnm).


La imatge superior ens mostra una bonica barra nuvolosa que entrava pel Collado de la Cumbrecita (1310 msnm) i resseguia tota la zona anomenada La Crestería. Aquesta zona, tal com vaig comentar, és un circ de muntanyes format pels cims més alts que voregen la Caldera de Taburiente. El cim que sobresurt més és El Roque de los Muchachos (2426 msnm), la segona muntanya mes alta de Canàries, després del Teide. El seu nom fa referència a la seva forma, ja que són una sèrie de roques dretes, d'uns 3 metres d'altura, que s'assemblen a un grup de nois.

A prop d'El Roque de los Muchachos, a causa de l'excel.lent visibilitat del cel nocturn, hi ha instal.lat el famós Observatori Astrofísic.
L'observatori va ser inaugurat el 1985 i pertany a l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC).

A causa de la localització de la Palma i degut a l'altura que assoleix sobre el nivell del mar, amb els anys s'hi han anat instal.lant nombrosos telescopis i actualment representen una de les bateries de telescopis més important del món.
La seva ubicació geogràfica, enmig de l'Atlàntic, i el peculiar clima, provoquen la formació de núvols entre els 1000 i 2000 m d'alçada, els quals fan de mirall i impedeixen que la contaminació lluminosa de les poblacions de la costa dificulti l'observació de les estrelles.



Una altre imatge de la barra d'estratocúmulus i cirrus en un nivell superior.


El mar de núvols, en moltes ocasions arriba a tapar tota la Caldera de Taburiente i tant sols es veuen sobresortir les muntanyes que sobrepassen els 2000m d'alçada.
Tot i que no ocupaven tota la Caldera, en aquestes imatges també es pot veure clarament l'altura de la base dels núvols i l'altura del seu cim.



Imatge on es veu perfectament els dos tipus de gèneres nuvolosos. Els estratocúmulus (núvols baixos) situats per sota dels 2.400 metres i els cirrus (núvols alts) situats entre els 8.000/12.000 metres d'alçada.



El mar de núvols de mica en mica es va internant a la Caldera. La seva aparició va ser espectacular.


La teoria més antiga sobre la formació de la Caldera es va conèixer com a "Hipòtesi de l'Aixecament". Segons aquesta teoria, la Caldera es va formar a causa de la forta empenta que exercia el magma profund sobre unes colades pre-existents, fent que s'aixequessin i es fracturessin.
En desaparèixer l'empenta, la zona central es va desplomar deixant un enorme forat.

A mitjans dels anys 80, es va elaborar una teoria basada en grans períodes d'activitat magmàtica, intercalats amb períodes d'erosió de l'aigua i petits despreniments.

En els anys 90, les teories que s'expliquen diuen que la formació de la Caldera va ser a causa de grans esllavissades per efecte de la gravetat, completada amb l'efecte erosiu de les aigües. Aquesta teoria la testifiquen les continues esllavissades que han ocorregut en els últims anys, algunes d'elles de considerable dimensió.



El mar de núvols perfectament retallat, va evolucionant com per art de màgia, just al davant nostre.


A l'interior de la Caldera hi abunden fonts, brolladors i cascades de gran bellesa, algunes d'elles com la de La Desfondada, de fins a 150 m d'alçada. De menor grandària, però amb més cabal, és la cascada del Hoyo de los Juncos.

Els diversos barrancs constitueixen cursos permanents d'aigua, alguns de certa importància com el de Taburiente i el d'Almendro Amargo. Les aigües del Barranc de Rivaceras, tenen un fort color groguenc-marró, a causa de les seves aigües ferruginoses, que en dipositar-se formen magnífics contrastos de color a la Cascada de Colores.



El mar de núvols va fent desaparèixer el paisatge.


Aquest Parc Nacional presenta unes formacions geològiques d'alt interès, on afloren les roques més antigues de la Palma, components del complex basal. Des de laves encoixinades, magmàtiques plutòniques, dics basàltics i conglomerats, fins a les sèries més modernes de les parets més verticals, tals com colades, cons volcànics, dics de basalt de les antigues xemeneies i restes d'erupcions explosives per acumulació de piroclastos de colors cridaners, sobre les quals es recolzen algunes roques procedents d'esllavissades.



La boira dóna un toc fantasmagòric al bosc de pi canari.


El Parc Nacional té un clima de tipus mediterrani, però matisat per la latitud, altitud i orientació. Els principals factors que determinen el clima de la Palma són, a més de la seva latitud, el sistema de circulació dels vents alisis, el relleu, la proximitat del continent africà i el corrent fred de l'Atlàntic.

Dins del Parc podem trobar lleugeres variacions climàtiques en funció de l'altitud: a la zona baixa (400-800 m) no hi ha gelades, plou poc i gairebé mai té boires., a la zona mitjana (1000-1500 m) hi domina un clima més contrastat en temperatures, encara que mai hi sol gelar i presenta abundants boires., per sobre dels 1.500 m les boires són menys habituals i les temperatures són més fresques., per sobre dels 2.000m sol nevar-hi cada any a l'hivern i, de vegades, es produeix el fenomen de la cencellada, a causa dels vents del nord, que no porten neu sinó gel, i en aquests dies es poden assolir els 10ºc sota zero.



Restes de neu que apareixen al camí que va al Pico Bejenado.


Aquest any, però, com ja vaig comentar en un anterior article, la neu va aparèixer a uns 850 m d'alçada i va cuallar per sobre dels 1000 m.

Tota La Crestería, es caracteritza per la baixa humitat relativa i per les pluges torrencials de la tardor i l'hivern, després apareixen períodes de gran sequera.



La boira és la protagonista durant bona part del camí.



Una altre imatge del mar de núvols internant-se.


CONTINUARÀ...

dimecres, 27 de juliol del 2011

Resum del temporal de pluja


Imatge de les nuvolades que es veien aquest migdia mirant cap a l'oest.


Sens dubte, la pluja ha estat el fet més destacat de les darreres jornades, en aquest atípic mes de juliol. Tot i els perjudicis que haurà causat aquest temps tant poc estiuenc al sector turístic, de ben segur que els nostres boscos hauran rebut de bon grat aquesta pluja tant ben caiguda, ja que es va perllongar al llarg de moltes hores, tot infiltrant-se al terreny. Això farà que esdevingui una reserva d'aigua extra, per afrontar possibles calorades en el mes d'agost.

Aquestes són les dades de precipitació de les darreres 72 hores al Baix Empordà: Verges 86,4 mm, La Bisbal 57,6 mm, Les Olives 52,2 mm, Palafrugell 43,6 mm, Calonge 41,8 mm, St. Feliu de Guíxols 36,0 mm, Palamós 35,2 mm.

Crida especial atenció la pluja caiguda a la comarca del Gironès, amb quantitats que superen o s'acosten als 100 mm: Salt-Barri Vell 109,4 mm, St. Gregori 104,4 mm o Girona-Devesa 91,8 mm.

Pel que fa a les dades d'avui dimecres a Palamós., temperatura màxima 24,4ºc, mínima 17,8cº. Estat del cel amb nuvolositat variable. Vent de gregal i xaloc, a 5/10 km/h de mitjana, ratxa màxima 32 km/h est-nord-est. Estat de la mar amb maror mar endins i marejol arran de costa, mar de fons de gregal. Pressió atmosfèrica màxima 1017 hpa, mínima 1013 hpa. Humitat relativa màxima 98 %, mínima 59 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.








Previsió per aquest dijous

Aquest dijous a Palamós esperem un dia amb predomini del Sol, tot i que quedaran restes de nuvolusitat de tipus baix. No s'espera pluja. A la resta de la demarcació l'ambient serà força assolellat a la zona est, a la costa i sobretot a l'Alt Empordà., en canvi, els núvols baixos encara poden tapar el cel la major part del dia, sobretot cap al Ripollès, interior de la Selva i Garrotxa. No es descarta la caiguda d'algun petit ruixat de tarda a l'interior de la demarcació, sobretot, a prop del Montseny-Guilleries, Ripollès o Garrotxa.

La temperatura pot pujar fins a 25/27ºc a l'interior, fins a 22/25ºc a la costa i fins a 14/21ºc al Pirineu. La mínima pot devallar fins a 17/19ºc a la costa, fins a 13/16ºc a l'interior i fins a 7/12ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana, a 8/10 nusos, al llarg de la nit/matinada de dimecres a dijous., al nord del Cap de Begur i mar endins s'espera tramuntana a 15/20 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable o calma. A la tarda s'espera vent de garbí a 8/10 nusos. A la nit tornarà la tramuntana a 8/10 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí hi haurà mar calma o arrissada arran de costa i marejol mar endins. A la tarda tindrem una mica de marejol. A la nit hi haurà maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa.

Butlletí climàtic del mes de juny


Un dels nombrosos dies ennuvolats del passat mes de juny.


Segons el darrer butlletí del Servei Meteorològic de Catalunya, "El juny del 2011 ha estat normal o lleugerament fred a gran part del país, si bé el mes s'ha de definir com a lleugerament càlid a la Terra Alta, la serralada Transversal, a les valls de la Cerdanya i a punts de la depressió Central, de l'Alt Empordà i del litoral Central. Pluviomètricament, el mes ha estat marcat per la irregularitat pluviomètrica. D'aquesta manera, el juny ha estat molt plujós a àmplies zones del litoral i prelitoral Central, a la Catalunya Central i a la ciutat de Tarragona. En canvi, el mes ha estat molt sec a punts de la depressió de l'Ebre. El mes de juny ha estat molt poc ventós".


Pel que fa a la pluviometria de Palamós., al llarg del mes de juny vam recollir 61 mm quan la mitjana climàtica està situada a 38,6mm., per tant, podem considerar que el mes de juny va ser plujós.
A la resta del Baix Empordà, trobem que el mes va ser plujós en alguns indrets de l'oest, a les Gavarres, siguent normal a la resta, tot i que en punts de l'interior de la meitat nord el mes va ser sec.


Pel que fa a la temperatura mitjana mensual., a Palamós va ser de 20,0ºc, per tant, podem considerar que el mes s'ha situat dins la mitjana o ha sigut una mica més fred, ja que la mitjana climàtica és de 20,7ºc.
Pel que fa la resta del Baix Empordà, podem dir que la situació es repeteix a tot arreu, amb un juny lleugerament més fred del que marca la mitjana climàtica.


Per veure el butlletí sencer accediu al següent enllaç

dimarts, 26 de juliol del 2011

Una tarda molt plujosa


Imatge del radar d'avui a la tarda a les 17:36 h.


Tal com es preveia, la pluja ha estat i segueix sent la protagonista d'avui. Cal ressaltar que durant la passada nit ja havia caigut algun petit ruixat, no obstant, el gruix de les precipitacions s'ha concentrat durant aquesta tarda, regant de forma generosa a tot el Baix Empordà i bona part del nord-est de Catalunya, com si fos la tardor o l'hivern.

La pluja que ha caigut, tot i alguns ruixats tempestuosos puntualment més intensos, que han tingut lloc a l'interior, ha anat caient de forma constant i amb moderada intensitat. Segurament, aquestes pluges i les que han caigut en altres jornades, hauran provocat que aquest hagi estat un dels juliols més plujosos des que es recullen dades.

Aquestes són les quantitats recollides al llarg de la tarda al Baix Empordà:

La Tallada d'Empordà 64,3 mm, Verges 64,2 mm, Torroella de Montgrí 63,5 mm, Serra de Daró 55,7 mm, Bellcaire d'Empordà 53,9 mm, Monells 42,9 mm, La Bisbal d'Empordà 39,6 mm, Palafrugell 32,2 mm, Les Olives 31,7 mm, Castell d'Aro 30,3 mm, Calonge-Mas Pallí 24,2 mm, St. Feliu de Guíxols 25,0 mm (els registres es poden incrementar durant les properes hores).

Pel que fa a les dades del dia a Palamós., temperatura màxima 25,2ºc, mínima 18,8ºc. Estat del cel amb clarianes al matí i cel cobert a la tarda, amb pluja moderada i persistent. Pluja 19,6 mm. Vent fluix de component nord i est, ratxa màxima 27 km/h nord-oest. Estat de la mar, mar de fons de llevant o gregal, amb maror mar endins. Pressió atmosfèrica màxima 1014 hpa, mínima 1010 hpa. Humitat relativa màxima 96 %, mínima 68 %. Dades de meteoclimatic.com, meteocat.com i Puertos del Estado



Mapa de llamps d'avui.


Previsió per aquest dimecres

Aquest dimecres a Palamós, es preveu que ens llevem amb nuvolositat molt abundant que pot persistir al llarg del matí , així i tot, el sol pot aparèixer a la tarda. Encara es poden escapar algunes pluges al llarg de la nit, que aniran desapareixent durant la matinada. A la resta de la demarcació, també pot anar plovent al llarg de la nit, sobretot a la meitat sud i oest, amb moments de certa intensitat. A la resta del dia es mantindran alguns núvols, però s'espera que hi hagin àmplies clarianes a la tarda, especialment cap a l'Alt Empordà i zona costanera.

La temperatura màxima pot rondar els 24/26ºc a l'interior, els 22/24ºc a la costa i els 16/20ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 16/18ºc a la costa, fins a 13/15ºc a l'interior i fins a 10/12ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de tramuntana, al llarg de la nit/matinada de dimarts a dimecres., al nord del Cap de Begur s'espera tramuntana a 15 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable. A la tarda s'espera vent fluix de garbí o calma. A la nit tindrem tramuntana a 10/15 nusos., mar endins es poden assolir els 20 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí hi haurà la mateixa situació. A la tarda tindrem mar arrissada o calma arran de costa, amb marejol mar endins. A la nit hi haurà maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa.

El mal temps del juliol porta menys turistes al litoral gironí


Els núvols han estat constants aquest passat diumenge, en nuclis costaners com Sant Antoni de Calonge. Foto: Mireia Recasens / ACN


El mal temps que està fent aquest juliol fa que les previsions inicials que tenia la Federació d'Hostaleria de Girona no s'estiguin complint. En un principi, l'associació preveia una mitjana del 60% a la demarcació, amb punts alts com Lloret de Mar que podia fregar el 90%. El seu president, Antoni Escudero, s'ha mostrat "preocupat" perquè aquest juliol fresc i plujós ha fet que les reserves d'última hora disminueixin. "Si no fa bon temps, la gent tria un altre destí on en faci", ha subratllat.

Tot i que aquest inici d'estiu no ha estat el millor, Escudero confia que l'ocupació s'enfili durant el mes d'agost i que la temporada turística s'allargui fins a finals de setembre perquè el sector es recuperi.

L'ocupació a la comarques gironines aquest estiu no ha començat amb bon peu. Segons la Federació d'Hostaleria de Girona, la meteorologia d'aquest juliol fa que les previsions inicials no s'estiguin complint. Segons ha explicat el seu president, Antoni Escudero, la mitjana d'ocupació que des de l'associació preveien era d'un 60%, tot i que municipis com Lloret de Mar s'enfilaven fins al 90%.

"Ara això no està sent així, i tot el que hem perdut ara no sé si ho recuperarem més endavant", ha destacat Escudero. Per això, s'ha mostrat "preocupat", perquè la pluja i el fred d'aquest juliol ha provocat que les reserves d'última hora hagin disminuït. Segons ha remarcat el president de la Federació d'Hostaleria si no fa bon temps al litoral gironí, els turistes trien un altre destí on en faci.
El sector confia que l'ocupació millori a l'agost i que la temporada turística s'allargui.

En aquest principi d'estiu no es respira gaire optimisme entre els hotelers i segons apunta Escudero "el que no has fet avui per molt que ho facis demà no és el mateix". Tot i això, el president de l'associació confia que el temps millori durant el mes d'agost i que, per tant, l'ocupació augmenti. A més, Escudero ha assegurat que confia que la temporada turística s'allargui fins a finals de setembre perquè d'aquesta manera el sector pugui recuperar les pèrdues que ha patit el juliol.

Font: http://www.naciodigital.com/gironainfo

dilluns, 25 de juliol del 2011

Es manté el temps inestable


Mapa de precipitació acumulada en sis hores per dimarts a les 18:00h.


Després dels intervals nuvolosos que avui han tornat a fer la guitza als turistes que volien anar a la platja, a la tarda ens ha arribat algun petit ruixat desgastat provinent de l'interior, que tants sols ens ha deixat 0,8 mm.
Aquest temps inestable es tornarà a reproduir al llarg de les properes hores, degut al pas d'una línia d'inestabilitat. Les precipitacions cauran sobretot al llarg de la tarda d'aquest dimarts, amb el creixement de moltes nuvolades que poden deixar ruixats força generalitzats a tota la meitat oest de la demarcació, siguent menys importants a la resta., també s'espera alguna tempesta, que fins i tot pot afectar el sector sud de la costa.

Pel que fa a les dades d'avui dilluns a Palamós., temperatura màxima 23,3ºc, mínima 17,1ºc. Estat del cel amb nuvolositat abundant i algunes estones de sol a migdia. Pluja 0,8 mm. Vent amb predomini del component sud a 5/10 km/h de mitjana, ratxa màxima 21 km/h. Estat de la mar amb marejol mar endins i mar arrissada arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1014 hpa, mínima 1010 hpa. Humitat relativa màxima 89 %, mínima 75 %. Dades de meteoclimatic.com


Previsió per aquest dimarts

Aquest dimarts a Palamós, es preveu que la nuvolositat vagi en augment al llarg de les hores., durant el matí hi podrien haver algunes clarianes, però les nuvolades cada cop s'aniran fent més protagonistes fins deixar el cel cobert a la tarda. Podrien caure alguns ruixats o alguna petita tempesta que ens deixarien entre 10/20 mm. De manera més feble, la pluja es pot mantenir durant la nit. A la resta de la demarcació preveiem que les precicipitacions, en forma de ruixats i alguna tempesta, siguin les protagonistes de la tarda. Les pluges més importants es preveuen a l'interior de la meitat oest i a la zona costanera centre i sud., amb acumulacions que de manera local poden arribar a 30/50 mm.

La temperatura màxima pot rondar els 24/26ºc a l'interior, els 22/24ºc a la costa i els 15/20ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 17/19ºc a la costa, fins a 13/15ºc a l'interior i fins a 7/12ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de direcció variable o restarà en calma, al llarg de la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí tindrem vent de garbí a 8/10 nusos. A la tarda s'espera vent fluix de garbí o calma. A la nit tindrem tramuntana a 8/10 nusos., mar endins i al nord del Cap de Begur es pot arribar a 15/20 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb marejol mar endins i mar calma o arrissada arran de costa., durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí hi haurà mar arrissada o marejol arran de costa i marejol mar endins. A la tarda tindrem mar arrissada o calma arran de costa, amb marejol mar endins. A la nit hi haurà maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa.

Posta de sol al Mirador de Ruàs i La Font Nina


Posta de sol d'ahir diumenge al Mirador de Ruàs.


A la imatge superior podem veure la posta de sol d'ahir diumenge, enmig dels relleus suaus de les Gavarres, des del Mirador de Ruàs, a Calonge.
Aquest mirador situat a uns 200 msnm a les Gavarres, és un excel.lent punt per veure tota la Vall del Molins i bona part de les Gavarres.





La posta de sol conflueix just al darrera de Romanyà de la Selva. En el punt exacte on es pon el Sol, podem veure un parell de petits relleus que corresponen al Puig Aldric (426msnm) i al Puig del Roquet (433msnm). A la dreta de la imatge s'intueix el Puig d'Arques (527msnm), indret on trobem el conegut radar meteorològic, i el Puig de la Gavarra (532msnm)



Cartell indicador del Mirador de Ruàs.



La Font Nina.


Abans d'arribar al mirador i després de deixar el camí principal, podem desviar-nos per un petit corriol a mà esquerra que ens portarà a la Font Nina. Aquesta font en períodes de manca de pluja, com és l'estiu, no raja. Ens haurem d'esperar que caiguin pluges generoses a la tardor i l'hivern per veure-la rajar.



Cartell senyalitzador de la Font Nina.



Castell o torre de roques granítiques.


Tota aquesta zona de la vessant oest de la muntanya de Can Mont, es caracteritza per l'abundància de curioses formacions de roques granítiques, tals com boles (nuclis residuals de roca magmàtica inalterada que afloren al desaparèixer el mantell de sauló) i torres de blocs granítics, de formes rectilínies i allargades formades per diversos blocs superposats on es reconeixen els plans de diàclasi (fractures) que els han modelat amb el pas de milions d'anys. En algunes d'aquestes torres, hi apareixen petites cavitats utilitzades pels antics habitants prehistòrics com a llocs d'enterrament, són conegudes com a paradólmens.



Una altre imatge de la Font Nina. Es tracta d'una font apareguda en granitoides alterats.




Mapa per arribar al mirador i la font.

diumenge, 24 de juliol del 2011

El Sol no s'acaba d'imposar


Imatge de La Platja de la Fosca aquest cap de setmana. Observeu com a la platja hi feia sol però al darrera estava ennuvolat.


Aquest cap de setmana que deixem enrera, ens ha tornat a portar el famós binomi sol i núvols, ja que tot i que hem tingut algunes hores del dia força assolellades i de bon aprofitar pels banyistes, els núvols baixos no han acabat de desaparèixer i s'han fet presents, fins i tot de manera abundant, en alguns moments. A la imatge de l'encapçalament, podem veure un clar exemple del que us comento, amb la Platja de la Fosca plena de gent aprofitant el sol del migdia d'aquest dissabte i en canvi, al darrera podem veure nuvolusitat de tipus baix força compacte.

Pel que fa a les dades d'avui diumenge., temperatura màxima 22,5ºc, mínima 18,2ºc. Estat del cel amb nuvolositat variable,i predomini del sol. Vent de component variable a 5/10 nusos de mitjana, amb predomini del nord-est i del sud-oest, ratxa màxima 20 nusos. Estat de la mar amb maror o forta maror mar endins i marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1014,8 hpa, mínima 1011,7 hpa. Humitat relativa màxima 77 %, mínima 56%. Dades de marinapalamos.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns a Palamós esperem un dia amb predomini del sol, sobretot al matí., no obstant, a la tarda els núvols baixos altre cop poden tapar el cel. A la resta de la demarcació es preveu un dia amb nuvolositat variable, que a estones pot tapar el cel completament, sobretot en indrets de muntanya al llarg de tot el dia i més cap a la costa i interior al llarg de la tarda. Poden caure alguns ruixats de tarda i alguna tempesta localitzada a l'interior de la demarcació, sobretot cap a la Selva i Ripollès., de manera molt més feble, aquestes precipitacions es poden apropar al sud de la Costa Brava durant la tarda/vespre.

La temperatura màxima pot rondar els 23/25ºc a l'interior, els 20/23ºc a la costa i els 15/20ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins els 16/19ºc a la costa, fins els 12/15ºc a l'interior i fins els 7/11ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 8/10 nusos, al llarg de la nit/matinada de diumenge a dilluns., mar endins hi haurà tramuntana a 20/25 nusos. Al matí tindrem vent fluix de garbí igual com a la tarda. A la nit s'espera vent fluix de direcció variable.

L'estat de la mar es preveu amb marejol arran de costa i maror o forta maror endins, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí hi haurà mar arrissada o calma arran de costa i marejol mar endins, amb àrees de maror. A la tarda tindrem una mica de marejol o mar arrissada arran de costa, amb maror mar endins. A la nit hi haurà marejol o maror mar endins i mar arrissada arran de costa.

La pitjor sequera dels últims 60 anys a l'est d'Àfrica





La sequera més important que hi ha hagut en dels darrers 60 anys, ha sumit a l'Àfrica oriental en la pitjor crisi alimentària dels últims 20 anys. Més de 11,5 milions de persones necessiten ajuda alimentària a Djibouti, Kenya, Somàlia i Etiòpia. Es preveu que aquest nombre d'afectats augmenti encara més.

La imatge de l'encapçalament ens mostra el continent africà i altres regions properes, amb les anomalies de creixement de les plantes cultivades durant el període vegetatiu que va de l'1 d'abril al 30 de juny., aquests cultius es recullen entre els mesos de juny i juliol.
La imatge va ser realitzada amb les observacions fetes des del satèl.lit NOAA-18 POES, que registra la quantitat de plantes que absorveixen la llum solar, en una àmplia regió, mitjançant la fotosíntesis.

On hi havien més plantes del que marca la mitjana, i per tant, els cultius hi han sigut abundants, el mapa apareix de color verd. En canvi, el color marró indica que les plantes eren més escasses i hi havia un creixement per sota la mitjana.
Podem comprobar àmplies zones de l'est d'Àfrica de color marró, això apunta a un pobre creixement de les plantes durant el període vegetatiu, en aquest cas, degut a la sequera.

En aquestes regions de l'est d'Àfrica, els cultius solen ser plantats al març o l'abril, desprès de l'estació plujosa. El 2011, les pluges van arribar tard, a finals d'abril i maig, i de manera inadequada. Els cultius es van sembrar tard i en aquests moments estan collint la minsa collita. Al sud de Somàlia, en l'actualitat la regió més greument afectada, la collita s'espera que sigui un 50 per cent per sota de la mitjana. Les pastures també són escasses, posant en perill la ramaderia.

La mala collita i la falta de pastures, provoquen greus problemes de seguretat alimentària, a més, la collita anterior també va ser escassa. A Somàlia, la collita anterior va ser inferior al 20 per cent de la collita mitjana, i van començar a escassejar els aliments a partir del mes d'abril.

L'actual collita és especialment dolenta, aquests fet redueix encara més la disponibilitat d'aliments, el que significa que els preus dels aliments encara podran augmentar més en els pròxims mesos.





El 20 de juliol, les Nacions Unides van declarar una situació de fam en algunes parts del sud de Somàlia, on 2,8 milions de persones estan en perill de mort.

Les regions properes a Somàlia, Etiòpia, Kenya i Djibouti es troben en una crisi alimentària o situació d'emergència.
Les Nacions Unides declaren una situació de fam quan almenys el 20 per cent de les llars tenen una escassetat extrema d'aliments, en una zona concreta, amb una capacitat limitada per fer-hi front. Les taxes de malnutrició aguda són superiors al 30 per cent i la taxa de mortalitat és superior a les dues víctimes mortals diàries per cada 10.000 persones.

Aquesta crisi de seguretat alimentària és la pitjor des del 1991-92. La pitjor sequera dels últims 60 anys a la Banya d'Àfrica, s'uneix amb algunes zones que pateixen un dels anys més secs de la història.

La sequera està lligada a les fortes condicions que provocava el fenomen de La Niña, del qual ja us en vaig parlar. Aquestes condicions van prevaler des de finals del 2010 fins a principis del 2011. La Niña fa que la temperatura de l'oceà sigui més baixa de l'habitual i disminueixi la pressió de l'aire sobre l'Oceà Pacífic, tot creant desajustos en els patrons climàtics a tot el món. A l'est d'Àfrica, la Niña provoca sequera., no obstant, ara que les condicions de la Niña han acabat, es preveu que les pluges tornin a ser les normals per l'Àfrica oriental a finals d'any, tot i així, passarà molt temps abans que la regió es pugui recuperar.



Efectes del fenomen de la Niña a escala mundial. Observeu com a l'est d'Àfrica hi sol provocar sequera. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada

Informació extreta de: http://earthobservatory.nasa.gov/

dissabte, 23 de juliol del 2011

Viatge a La Palma: Parc Nacional de la Caldera de Taburiente


Imatge de La Caldera de Taburiente amb les muntanyes (La Crestería) nevades. Fotografia feta des de La Cumbrecita.

El Parc Nacional de La Caldera de Taburiente, va ser el següent indret que vam visitar. Aquest espai natural de bellesa espectacular i de visita obligada, ens va premiar amb una visió encara més fantàstica del que podíem pensar, amb totes les muntanyes cobertes de neu.

Per arribar-hi ens dirigim fins a la població d'El Paso, localitat on es troba el centre de visitants a les mateixes portes del parc, i des d'on podem agafar una carretera que ens portarà fins a La Cumbrecita, a 1310 msnm, indret d'inici d'algunes de les rutes que passen per l'interior del parc i on trobarem un bonic mirador amb vistes meravelloses.


Pineda de pi canari que podem contemplar a prop de la carretera que va a La Cumbrecita. Tot i semblar-ho, no es tracta de la gespa del Bernabeu abans d'un partit del Barça.

El Parc Nacional de la Caldera de Taburiente, es caracteritza per ser un enorme circ de 8 km de diàmetre amb aspecte de caldera, on múltiples erupcions volcàniques, grans esllavissades, la força erosiva de l'aigua i el temps, han anat modelant la seva geomorfologia, convertint-la en un escarpat paisatge amb gairebé 2.000 m de desnivell.

El paisatge de La Caldera de Taburiente està dominat per cims que superen clarament els 2.000 m d'alçada. Els desnivells no baixen dels 800 m de caiguda vertical, donant a la caldera un aspecte imponent, amb una xarxa de rierols i torrents espectacular i de gran força erosiva. Aquesta immensa depressió, de les més grans del món, té com a cims principals El Roque de los Muchachos (2426 m), El Pico de la Cruz (2351 m), Piedra Llana (2321 m), Pico de la Nieve (2236 m), Punta de Los Roques (2.085 m), etç.

En aquest mitjà s'han desenvolupat una gran varietat d'espècies vegetals i animals, que inclouen un gran nombre d'endemismes canaris.



Els Roques de la Perra, situats al costat de la carretera que porta a La Cumbrecita. Aquestes formacions geològiques pertanyen a la cadena muntanyosa coneguda com a Cumbre Nueva, amb alçades d'uns 2000 m.

Aquest Parc Nacional té unes 380 espècies catalogades de plantes vasculars. D'aquestes, Helianthemum Alzira i Bencomia exstipulata estan incloses en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.

La formació més característica són les pinedes de pi canari, acompanyat per espècies tan interessants com el amagante (Cistus symphytifolius). A més, la Caldera conté una rica flora rupícola que creix a les escarpades parets i roques. És aquí on viuen els nombrosos bejeques (gèneres Aeonium i Greenovia), etç.

La vegetació dels cims potser és la més interessant, ja que en aquests llocs viuen nombrosos endemismes i plantes en perill d'extinció com el retamón (Genista benehoavensis), la violeta (Viola palmensis), la Bencomia exstipulata i el Echium gentianoides, aquests tres últims considerats prioritaris en la directiva Hàbitat.



La Caldera de Taburiente des de La Cumbrecita. Amb alguns núvols baixos.

Un cop arribats a La Cumbrecita hi trobem un ampli pàrquing i un caseta d'informació.
A partir d'aquí, podem fer diferents recorreguts a través dels senders que entren a La Caldera de Taburiente.

Si tenim sort, potser veurem algun dels exemplars de fauna vertebrada que hi podem trobar, com algunes espècies d'aus endèmiques de la Macaronèsia: el colom rabiche (Columba junionae), el canari (Serinus canarius), el bisbita caminero (Anthus berthelotii) o el falciot unicolor (Apus unicolor). També hi ha tres espècies de ratpenats de les quals el ratpenat de Madeira (Pipistrellus maderensis) és un endemisme macaronèsic, o l'endèmic de les Illes Canàries, el ratpenat orellut (Plecotus teneriffae). També cal destacar dos rèptils: el llangardaix Tizón (Gallotia galloti Palmae) i el dragó o perenquén (Tarentola delalandii).



Punta de los Roques (2085 msnm). En aquest indret hi ha un refugi de muntanya.

El temps en aquesta zona sol ser molt canviant, ja que de cop i volta pot entrar el famós mar de núvols i impedir la visió del paisatge.
Aixó ho podem comprobar a la imatge de la Punta de los Roques, on la boira el va cobrint de mica en mica. Es recomana realitzar els itineraris de bon matí, ja que hi ha menys possibilitats que hi hagi boira, tot i que això no és cap garantia.



La Punta de los Roques tapant-se per la boira.


El Pico Bejenado (1844 msnm).

Una de les rutes que podem seguir ens portarà a El Pico Bejenado, des d'on, si la boira ho permet, es pot veure una magnífica panoràmica de 360º de tota la Caldera de Taburiente.



La boira comença a cobrir el Pico Bejenado ràpidament. Observeu com hi quedava neu, al cap de tres dies d'haver-hi nevat.


Imatge de la Caldera de Taburiente, la qual recordava una mica a la vessant nord del Cadí. Els boscos de pins canaris són molt extensos i d'un verd brillant.


Una altre imatge amb estratocúmulus tapant els cims nevats.


Una altre imatge semblant. En primer pla s'observen exemplars d'amagante (Cistus simphytifolius).

Aquest petit arbust anomenat amagante, és de la mateixa família que les estepes que trobem a casa nostra, de mida molt variable i comú en pinedes.
Posseeix fulles densament velloses i una superfície rugosa, amb nervis molt prominents pel revers. Exhibeix unes grans flors de color rosat, que són molt fràgils al tacte.
Els seus fruits, envoltats per una càpsula marró, eren utilitzats pels antics benahoaritas (habitants prehispànics), com a base d'una farina comestible, a la qual acudien en temps d'escassetat. Una infusió de les seves arrels també s'ha usat tradicionalment com alleujament contra el mal de queixal.


CONTINUARÀ...

divendres, 22 de juliol del 2011

Previsió pel cap de setmana


Mapa de nuvolusitat de tipus baix prevista per dissabte a les 15:00 h.


Aquest dissabte a Palamós, preveiem que puguin tornar a aparèixer abundants núvols baixos, sobretot a la tarda, tot i alguna clariana. A la resta de la demarcació, s'espera un dia similar, amb algunes clarianes. Pot caure alguna roina, al llarg de la nit de divendres a dissabte a prop de la Serralada Transversal., indepentdentment, al llarg de la tarda es poden tornar a reproduir alguns petits ruixats cap al Ripollès i Serralada Transversal.

La temperatura màxima pot rondar els 24/26ºc a l'interior, els 22/24ºc a la costa i els 16/20ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 16/18ºc a la costa, fins a 12/14ºc a l'interior i fins 4/11ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 12/16 nusos, al llarg de la nit/matinada de divendres a dissabte., mar endins hi haurà tramuntana a 25 nusos. Al matí tindrem vent en calma o vent fluix variable. A la tarda hi haurà vent fluix de garbí. A la nit s'espera que torni el vent de tramuntana a 10/15 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb marejol arran de costa i maror o forta maror endins, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí hi haurà mar arrissada arran de costa i marejol mar endins, amb àrees de maror. A la tarda tindrem la mateixa situació. A la nit hi haurà maror o forta maror mar endins i marejol arran de costa.


Aquest diumenge a Palamós, esperem un dia amb núvols i clarianes, seguint la tònica de les darreres jornades. A la resta de la demarcació s'espera un dia molt semblant, amb més estones de sol a la costa nord. Aquests núvols es poden fer més gruixuts cap al Ripollès i a la Serralada Transversal i deixar algun plugim o petit ruixat.

La temperatura màxima pot rondar els 23/26ºc a l'interior, els 21/23ºc a la costa i els 15/20ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 16/18ºc a la costa, fins a 11/15ºc a l'interior i fins a 4/10ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 8/10 nusos, al llarg de la matinada de diumenge. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable. A la tarda hi haurà vent fluix de garbí, amb mestral a 25 nusos al Cap de Creus. A la nit s'espera que torni el vent de tramuntana a 10/15 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la matinada de diumenge. Al matí hi haurà mar arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins. A la tarda tindrem mar arrissada o marejol arran de costa i marejol o maror mar endins. A la nit hi haurà maror o forta maror mar endins i marejol arran de costa.

Ageratina riparia




Una altre planta que vaig fotografiar a la zona de Los Tilos és l'Ageratina riparia.
Aquesta planta de boniques flors blanques, em va cridar l'atenció, ja que no l'havia vist mai, malauradament, tant de bó no l'hagués trobat, ja que es tracta d'una planta invasora. Es coneix amb diversos noms, destacant "sándara" "flor d'escuma" o "escuma del mal"...el darrer nom ho diu tot, ja que és tòxica pels mamífers.

L'Ageratina riparia és una planta perenne d'origen mexicà, de la família de les asteràcies i és molt similar a l'Ageratina adenophora (Spreng.) R.M.King & H. Rob.
Les fulles són més estretes i amb forma lanceolada., els capítols tenen uns 4-5 mm d'ample.
L'epítet "riparia" significa que creix a la vora d'un curs d'aigua, fent referència a l'hàbitat de la planta. Precisament, a la zona de Los Tilos els cursos d'aigua hi són ben presents

Aquesta planta té un creixement baix i extens, entre els 40-60 cm d'alt, en forma d'herba perenne. Les seves tiges produeixen arrels a les parts que toquen el terra. La fulles són serrades i arriben a una tenir una mitjana de 7,5 cm de llarg i 2,5 cm d'ample i disminueixen en cada extrem. Les flors són blanques amb forma de caps densos en els extrems de les branques.

Les llavors són de color negre, primes, anguloses, de 2 mm de llarg, amb pèls prims blanquinosos a la punta i són dispersades pel vent i l'aigua.

Aquesta planta invasora s'ha introduït al sud d'Àfrica, Àsia tropical, Austràlia, Nova Zelanda, les Illes Canàries, Madagascar, les Illes Mascarenyes, les Illes Hawaii, i el Perú. Ofega a les plantes natives que creixen als boscos humits de Sri Lanka, i en les pastures i matolls d'altres llocs on s'ha introduït, sovint amb efectes desastrosos. S'ha pogut constatar que ha causat lesions pulmonars als cavalls i ha causat la mort de molts animals a causa de la pèrdua d'hàbitat.