Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 30 de setembre del 2023

Apareixen tones de peixos morts a l'Amazones per culpa de la sequera

 
Milers de peixos morts van aparèixer flotant el passat dijous a les llacunes de la Reserva Ambiental de Desenvolupament Sostenible del Llac do Piranha, a Manacapuru, un municipi a la ribera del riu Amazones, a uns 84 quilòmetres de distància de Manaus (Brasil). 
La seva mort va ser provocada per la forta baixada dels nivells dels rius i per les temperatures rècord, que eleven l'acidesa de les aigües. 
Els peixos es podreixen lentament i han atret centenars de bernats pescaires i ànecs, que s'alimenten amb les seves restes.

dijous, 28 de setembre del 2023

Dades rellevants del passat mes d'agost a Palamós

 

Garbinada a la badia de Palamós el passat dimecres 2 d'agost. El passat mes d'agost va ser més càlid del normal, amb una temperatura mitjana 0,7 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, al barri Vell de Palamós van caure 39,2 mm, quan la mitjana climàtica és de 43,8 mm. De totes maneres, en altres punts del municipi la precipitació fou major, degut a la irregularitat de les tempestes que ens afectaren. Per exemple, trobem que a La Fosca van recollir-se 55,2 mm, un valor superior a la mitjana climàtica.

Temperatura màxima absoluta: 33,5 ºC, el dia 23. 

Temperatura mínima absoluta: 15,4 ºC, els dies 27 i 28. 

Nits tropicals (mínimes de 20 ºC a 25 ºC): 21 nits. 

Nits tòrrides (mínimes de 25 ºC a 30 ºC): 2 nits.

Temperatura mitjana mensual: 24,6 ºC (mitjana climàtica 23,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 27,6 ºC (mitjana climàtica 27,0 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 21,6 ºC (mitjana climàtica 20,8 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 23,1 ºC, el dia 30. 

Temperatura mínima més alta: 26,2 ºC, el dia 23. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, el dia 17. 

Humitat relativa mínima absoluta: 34 %, el dia 29. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1019 hPa, els dies 7, 10, 11 i 12. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1004 hPa, el dia 27. 

Ratxa màxima de vent: 60 km/h SSO, el dia 2. 

Dies de precipitació apreciable (3 dies): dia 26 (3,2 mm), dia 27 (33,2 mm) i dia 29 (2,8 mm) 

Precipitació total: 39,2 mm (mitjana climàtica 43,8 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (estació del Barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dimecres, 27 de setembre del 2023

L'aurora boreal apareix per sorpresa al nord d'Itàlia


Aurora boreal visible durant uns minuts des de la muntanya Piz Corvatsch (3.451 msnm) el dilluns 25.9.2023 a les 04:00h. (Roundshot/MeteoSvizzera)

Un dels fenòmens naturals més bells i evocadors, l'aurora boreal, s'ha pogut veure darrerament des de llocs molt inusuals, com per exemple des dels Alps Rètics, al nord d'Itàlia.

A les quatre de la matinada del passat dilluns 25 de setembre, es va poder obervar com el cel prenia un color vermellós. Les fotografies que circulen per les xarxes van ser preses per entusiastes de Meteo Svizzera i per les càmeres web de Passione Astronomia.

El motiu del fenomen a Itàlia

Les aurores boreals són un fenomen molt rar en aquestes latituds. Només són visibles amb una activitat solar particularment intensa.

La raresa de l'esdeveniment rau en el fet que la seva visibilitat és més habitual en latituds altes (nord d'Europa) a causa d'interferències entre el flux d'electrons i protons (plasma) procedent del Sol i el camp magnètic de la Terra. No obstant això, en aquest cas una forta tempesta solar va permetre observar el fenomen fins i tot molt més al sud, a les muntanyes alpines, a la frontera entre Itàlia i Suïssa.

Què és l'aurora boreal?

També coneguda amb el nom d'aurora polar (a l'hemisferi sud s'anomena austral) és un fenomen òptic que afecta l'atmosfera i és causat per partícules solars "disparades" des de vent solar: es tracta d'un flux de partícules carregades elèctricament que, quan es troben amb el camp magnètic de la Terra, interactuen amb ell. 

Com més dens i intens sigui el flux del vent solar, més notòria serà la interacció, amb un pas d'energia que ingressa a l'atmosfera i excita els àtoms d'oxigen i nitrogen, els gasos constituents de l'atmosfera terrestre. Aquesta excitació dels gasos que es troben a l'atmosfera provoca el color típic de les aurores, amb colors verd, vermell i blau.

Les erupcions solars no són infreqüents. Els astrònoms assenyalen que aquest vent solar pot ser molt fort i dens i s'anomena "ejecció de massa coronal" degut a una explosió molt forta que es produeix a la nostra estrella. En aquest punt, si la direcció és cap a nosaltres, l'impacte amb el camp magnètic serà molt important i donarà lloc a fenòmens com el que es va observar a les fronteres italianes. 

Nombroses càmeres web apuntades cap al cel alpí van immortalitzar l'esdeveniment que va durar uns minuts a plena nit.

diumenge, 24 de setembre del 2023

Presentat l'Índex de Biodiversitat Potencial

 

Afavorir la gestió forestal per garantir la biodiversitat dels nostres boscos és l’objectiu de l’Índex de Biodiversitat Potencial. Es tracta d’una eina que han desenvolupat conjuntament el govern i el sector privat i que s’ha presentat en el marc de la cloenda del projecte Life BIORGEST, fet des del Consorci Forestal de Catalunya.
Durant 5 anys, el projecte Life BIORGEST ha permès que el sector privat, les entitats i el govern treballin conjuntament per millorar la gestió forestal, la gran assignatura pendent i la clau de volta per prevenir amenaces com la sequera o els incendis. En aquest marc, s’ha desenvolupat l’Índex de Biodiversitat Potencial, una eina novedosa de diagnosi i suport a la planificació forestal i de retruc per garantir la biodiversitat dels nostres boscos. 
A Catalunya, prop del 70% de la massa forestal no està planificada.

dissabte, 23 de setembre del 2023

Avui dissabte ha començat la tardor astronòmica


Avui dissabte dia 23 de setembre, a les 08 hores 50 minuts hora oficial, ha començat la tardor astronòmica. Aquesta estació durarà aproximadament 89 dies i 21 hores, i s'acabarà el 22 de desembre amb el començament de l'hivern.

L'inici de la tardor, a l'hemisferi nord, es produeix quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l'equador celeste durant el seu moviment aparent cap al sud. 

Podem apreciar que la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen en el dia d'avui, un fet que també s'anomena equinocci de tardor.

Quan la tardor comença a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud comença la primavera.

El cel durant la tardor de 2023

Després de la posta de Sol, a l'inici de la tardor, trobarem Saturn com a únic planeta visible. A partir del novembre farà la seva aparició el planeta Júpiter per l'est. Més tard, al desembre, Mercuri serà visible durant unes setmanes cap a l'oest.

Durant les matinades de tardor, per part seva, començarem l'estació amb Venus, Júpiter i Mercuri ben visibles, però l'últim d'aquests planetes desapareixerà aviat coincidint amb la brillantor de l'alba. Per la seva banda, Júpiter deixarà de veure's al novembre.

Pel que fa a les estrelles i constel·lacions visibles als capvespres de tardor, s'hi destacarà el triangle d'estiu, format per Deneb al Cigne, Vega a Lira i Altair a l'Àliga, que seguirà sent visible durant la primera part de l'estació, encara que gradualment a menor alçada sobre l'horitzó oest. 

A mesura que avancin els mesos, veurem sorgir per l'est les constel·lacions de Pegàs, Andròmeda i Perseu, i al final de l'estació apareixeran les constel·lacions de Taure i Orió, que assoliran la màxima esplendor durant les nits d'hivern.

Durant la tardor del 2023 tindran lloc dos eclipsis, un de Sol i un altre de Lluna

L'eclipsi de Sol succeirà el 14 d'octubre, serà de tipus anul·lar i es veurà a Amèrica. També serà visible com a parcial a les illes Canàries més occidentals, però amb magnituds molt baixes. 

L'eclipsi de Lluna esdevindrà el 28 d'octubre, serà de tipus parcial, i es veurà a l'est d'Amèrica, Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia. La fase de parcialitat començarà a les 21:35h i acabarà a les 22:53h.

Així mateix, uns altres dels fenòmens d'interès astronòmic durant la tardor de 2023 seran les pluges de meteors de les dracònides, el màxim de les quals s'espera cap al 8 d'octubre, les oriònides, amb el màxim cap al 21 d'octubre, les lleònides, amb el màxim cap al 17 de novembre, i les gemínides, amb un màxim cap al 14 de desembre. 

Les llunes plenes de la tardor tindran lloc el 29 de setembre, el 28 d'octubre i el 27 de novembre.

Canvi d'hora

Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2023 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge d'octubre. Aquell dia, el 29 d'octubre, a les 3 de la matinada hora oficial, endarrerirem els rellotges una hora per tornar a marcar les 2. 

Algunes curiositats sobre la tardor

L'inici de la tardor es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà els dies 22 i 23 de setembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.

L'inici de la tardor és l'època de l'any on la llargada del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la península, el Sol surt als matins més d´un minut després que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut abans. Com a conseqüència d'això, al començament de la tardor, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó disminueix gairebé tres minuts cada dia.

diumenge, 17 de setembre del 2023

Festival Art & Gavarres: Obra dels alumnes del Màster en Disseny Paramètric en Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya

Obra anomenada "Teules" feta pels alumnes del Màster en Disseny Paramètric en Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Està situada a la pineda de Can Pere Tià. 

Aquest any, Palamós és un dels 5 municipis on podem veure diverses obres artístiques de la sisena edició del Festival Art & Gavarres, organitzada pel Consorci de les Gavarres. Es tracta d'una activitat cultural que uneix la natura amb l'expressió artística, la qual esdevé una eina amb capacitat de canviar la nostra mirada sobre el paisatge del massís de les Gavarres. 

Les diferents obres estan ubicades a la vall de Bell-lloc, dins de l'antic terme municipal de Sant Joan de Palamós. Aquesta zona es considera que és una de les entrades a les Gavarres, les quals formen part de l'extrem nord de la serralada litoral catalana.

La primera de les obres s'anomena "Teules" i és una creació dels alumnes del Màster en Disseny Paramètric en Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Està situada a la pineda de Can Pere Tià, i es presenta com a una instal·lació visionària i sostenible en harmonia amb el medi natural. 
La segona composició artística es troba al molí del Mas Xifra de Vall, declarat BCIN, i està realitzada per la parella d’artistes formada per Pilar Ors i Julio Borg.
La tercera obra pertany a l’artista local Tània Font. Aquesta espectacular instal·lació s'ha ubicat a la resclosa del Mas Xifra de Vall. L’artista palamosina, a través de l’escultura de la figura humana, fa reflexionar sobre la sequera amb una proposta anomenada ‘On és l’aigua?’.
Finalment, a l'interior de l'antic forn de rajols del Mas Antoniet hi veiem una creació de l’artista Mia Llauder. Malauradament, aquesta obra es veia malmesa per alguna bretolada aquest passat cap de setmana.
 
Les persones interessades a visitar les quatre exposicions del Festival Art & Gavarres amb seu a Palamós, poden fer-ho fins el 9 de novembre de manera totalment lliure i gratuïta, o fins que la mateixa natura les esborri amb el pas del temps. Cal tenir en compte que tots els muntatges s'han fet amb materials naturals. 
La sisena edició d'aquest festival d'art i natura es fa també a Girona, Celrà, Cassà de la Selva i Llagostera. Utilitza aquests dos conceptes per donar a conèixer l'espai natural massís de les Gavarres, i reivindicar-lo. Aquest any, posant un èmfasi molt especial en el problema de la sequera.

dissabte, 16 de setembre del 2023

15 i 16 de setembre: el primer episodi de pluja abundant i extensa de la tardor meteorològica

Imatge composada dels radars meteorològics d'aquest dissabte 16 de setembre a les 03:12h. Veiem l'extensa tempesta que ens va afectar. 

Després d'una primera quinzena del mes de setembre marcada per la calor i per una absència total de precipitacions, podem afirmar que la segona quinzena ha entrat per la porta gran.
L'ensopiment meteorològic s'ha trencat de forma dràstica en les darreres hores, coincidint amb el pas d'un SCM (Sistema Convectiu de Mesoescala) que es formà al golf de València.

Durant la tarda d'aquest divendres 15 de setembre ja van començar a caure els primers ruixats coincidint amb l'arribada del SCM força desgastat, amb un total de 5,4 mm recollits al barri Vell de Palamós. Malgrat tot, les precipitacions s'intensificaren amb escreix durant la matinada d'aquest dissabte 16 de setembre, coincidint amb el pas d'una tempesta molt més activa per sobre nostre.
La forta intensitat de precipitació que hi hagué al llarg d'algunes estones, va fer que s'inundessin temporalment els carrers habituals situats a la part baixa de la vila palamosina, com per exemple la zona de Correus i l'Avinguda Onze de Setembre.
En total, entre els ruixats de la tarda del divendres i la forta tempesta de la matinada del dissabte, s'acumularen 53,3 mm al nucli antic de Sant Joan, 47,8 mm a La Fosca, 45,9 mm al carrer Enric Vincke, 44,0 mm al Passeig del Mar, 42,4 mm al carrer Joan Vilar, 35,0 mm a l'escola La Vila, 33,0 mm al Port de Palamós, 31,4 mm al barri Vell de Palamós i 28,5 mm al paratge de la Pietat. 

Què és un Sistema Convectiu de Mesoescala?

Es tracta d'un conjunt de tempestes que es poden agrupar i organitzar en estructures de dimensions espai-temporals més grans que una simple tempesta. 
Els anomenats Sistemes Convectius de Mesoescala, SCM, són estructures tempestuoses de grans dimensions que poden causar greus danys en superfície, amb pluges torrencials, fortes ventades, fenòmens tornàdics i calamarsa o pedra.
Els Sistemes Convectius de Mesoescala poden afectar grans extensions de territori, amb cicles de vida que van més enllà d'una tempesta habitual i poden persistir en alguns casos més de 24 hores. A més, són una de les estructures més grans en extensió que es poden donar dins dels fenòmens categoritzats com de Mesoescala. 

La Mesoescala és la part de meteorologia encarregada d'estudiar els sistemes de temps que són més petits que els de l'escala sinòptica (per exemple, borrasques, anticiclons, etc.) però que són més grans que els sistemes de microescala, com ara els dimoniets, bombolles tèrmiques d'aire, ratxes de vent, etc. De forma simple i aproximada, les dimensions espacials dels fenòmens de mesoescala van des d'uns pocs quilòmetres, a diversos centenars de quilòmetres de radi característic. 
El cicle de vida pot anar des dels 30-40 minuts fins a un dia de durada, i fins i tot més. Aquests límits són orientatius i cal prendre'ls de forma "elàstica". 
Dins dels fenòmens de mesoescala en tenim d'altres com les brises de mar-terra, muntanya-vall, les estructures tempestuoses ordinàries, les tempestes multicel·lulars, les supercèl·lules, les línies de turbonada i els més grans de tot, els Complexos Convectius de Mesoescala. 
Els ciclons tropicals (huracans, tifons, etc.,) estan al límit superior d'aquesta classificació i dins de la Mesoescala. Alguns autors consideren aquestes darreres estructures en el límit dels fenòmens a estudiar dins de la Mesoescala. Els huracans i tifons més grans poden entrar en estructures d'escala sinòptica.

Mapa de llamps d'aquest dissabte 16 de setembre. Veiem l'abundant aparat elèctric que vàrem tenir. 

Forta alteració marítima 

A part d'un meravellós espectacle de llamps i trons acompanyats de pluja torrencial, l'arribada de la tempesta va anar precedida per una garbinada sobtada i per un empitjorament gairebé sorpresiu de l'estat de la mar.
Després dels ruixats que van caure la tarda del divendres, el vent del sud-oest va reforçar-se de manera vertiginosa durant del vespre.
La badia de Palamós es va veure afectada per una notable alteració de l'estat de la mar, fent perillosa la navegació de petites i mitjanes embarcacions.
Encara que la ventada no va durar gaires hores, aquesta va arribar a enregistrar una velociat mitjana de 35 km/h en el seu punt àlgid i una ratxa màxima de 68 km/h a La Fosca, 60 km/h al barri Vell de Palamós. Aquestes ratxes de vent són molt destacables, teninten compte que era vent de garbí.

D'altra banda, segons la boia de Puertos del Estado situada al davant del cap de Begur, hi havia un onatge significant d'1,76 m a les 22:00h del divendres i una alçada màxima de 2,5 m.
El temporal marítim i les fortes ratxes de vent es van emportar cap a la sorra i contra les roques vàries embarcacions que hi havien fondejades a Calella de Palafrugell i a Llafranc. 
Podeu llegir els següents articles: 



Imatge del satèl·lit Meteosat d'aquest dissabte 16 de setembre a les 03:30h. Veiem l'extensa tempesta que ens va afectar. 
Informe del Servei Meteorològic de Catalunya

Entre el divendres 15 de setembre de 2023 i la matinada del dissabte 16 ha plogut arreu de Catalunya, de manera abundant prop de la costa, amb més de 100 mm a punts del Baix Ebre i més de 50 mm en altres trams del litoral. En canvi, s’han recollit quantitats inferiors als 20 mm a Ponent i al Pirineu i als 5 mm a la Val d’Aran, on la pluja ha estat més minsa.

La pluja va començar a mig matí a les Terres de l’Ebre i va anar progressant cap al nord, afectant tot el país durant la tarda. Es va restringir a l’extrem nord-est al vespre, fins a allunyar-se, si bé de matinada s’han repetit alguns xàfecs, especialment intensos a punts del Baix Empordà.

Fins a 120 mm a l’Ametlla de Mar

Destaquen els 120 mm de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), caiguts divendres al matí i migdia. Feia 4 anys que aquesta estació no registrava un dia tan plujós, des del 22 d’octubre de 2019 (134,5 mm).

Prop de 40 mm en 30 minuts

Els aiguats més intensos de l’episodi van caure ahir divendres al migdia a les Terres de l’Ebre i també durant la matinada de dissabte al Baix Empordà, en ambdós casos amb quantitats properes als 40 mm en 30 minuts, si bé les estacions de la XEMA no han arribat a superar aquest llindar.

Els registres de pluja més destacats en 30 minuts d’ahir divendres es van recollir al Baix Ebre (38,1 mm al PN dels Ports o 34,6 mm a l’Ametlla de Mar) i al Montsià (36,7 mm als Alfacs o 32,9 mm a Amposta). Pel que fa a la pluja màxima en 1 minut, es van assolir 2,7 mm a Amposta o 2,6 mm als Alfacs i un gran nombre d’estacions del litoral van mesurar entre 1 i 2 mm en 1 minut.

La tempesta de dissabte a la matinada ha estat especialment intensa a punts del Baix Empordà. A Castell d’Aro s’han recollit 54 mm en menys d’una hora, dels quals 39,6 mm en 30 minuts i 3,4 mm en 1 minut.

El dia més plujós a Catalunya de l’últim any i mig

No ha estat un episodi de pluja excepcional, ni de bon tros, però en el context de sequera en què ens trobem, feia un any i mig que al conjunt de Catalunya no es registrava un dia tan plujós com ahir divendres, quan de mitjana es van recollir més de 20 mm. Concretament, l’últim cop que va ploure tant al conjunt del país va ser el 12 de març de 2022, també amb la pluja concentrada prop de la costa, i màxims de 100 mm a punts de l’Empordà.

D’altra banda, va ser el dia més plujós des de l’any 2020 a diversos sectors del Vallès i del Baix Llobregat que ahir divendres van recollir més de 50 mm.

La pluja dels 6 últims mesos en un dia a punts del Garraf

La sequera que afecta bona part de Catalunya els últims mesos, i en alguns casos els últims 2 o 3 anys, és especialment intensa a punts del litoral i prelitoral com ara el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès o el Penedès, i molt especialment el Garraf. En aquesta última comarca, l’estació de Sitges – Port d’Aiguadolç havia recollit una quantitat excepcionalment baixa durant els últims 6 mesos (44 mm del 15 de març al 14 de setembre), gairebé la mateixa quantitat que els 43 mm d’ahir divendres.

Llamps concentrats prop de la costa

La pluja ha anat acompanyada de tempesta mar endins i prop de la costa, mentre que a l’interior l’activitat elèctrica ha estat menys destacada. Entre el divendres 15 i el dissabte 16 de setembre fins a les 11 del matí, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) ha registrat 12.594 llamps núvol-terra, dels quals 1.122 a Catalunya. Les comarques més afectades han estat el Baix Ebre (347 llamps), el Baix Empordà (144 llamps) i la Selva (102 llamps).

Un Sistema Convectiu de Mesoescala

La pluja que divendres va escombrar Catalunya de sud a nord anava associada a un Sistema Convectiu de Mesoescala que a primera hora del matí es va formar al golf de València i a mig matí va començar a afectar les Terres de l’Ebre, amb un diàmetre de més de 200 km. A mesura que la pluja es va anar fent més extensa també va perdre una mica d’intensitat.

El Sistema Convectiu de Mesoescala es va formar a la part davantera d’un solc a nivells mitjans i alts de la troposfera, siguent el sistema nuvolós més destacat de tot el continent europeu.

Per veure l'informe complet accediu al següent enllaç: 

dijous, 14 de setembre del 2023

Any pluviomètric 2022-2023 sec, rècord en algunes àrees litorals i prelitorals

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el dèficit de precipitació es constata gairebé a tot el Principat, i sobretot al litoral i prelitoral Central. 
Són poques i menudes les àrees on es pot considerar un any normal, totes ubicades a la meitat nord, en especial al nord-oest.
L’anàlisi històrica de les estacions amb sèries prou llargues mostra que ha estat l’any més sec de la sèrie al litoral i prelitoral. 

Per tal de valorar les reserves hídriques d’un territori generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent. Així, l’any pluviomètric 2022-2023 abasta el període comprès entre l’1 de setembre de 2022 i el 31 d’agost de 2023. 

Alguns valors registrats són propis del clima desèrtic 

Més de la meitat sud de Catalunya, part del litoral i prelitoral del nord-est, i de la plana ceretana, un 45% de la superfície total del país, no ha assolit els 400 mm en els darrers dotze mesos. 
El nombre d’estacions gestionades per l’SMC que han registrat valors molt baixos, inferiors als 250 mm, és molt nombrós, valor que, d’altra banda és propi d’un clima desèrtic. 

El dèficit de precipitació és ben general, i gairebé inèdit en algunes zones

Gairebé la meitat de la superfície de Catalunya ha presentat precipitació que suposa valors d’entre el 70% i el 90% respecte de la mitjana climàtica 1991-2020, en una àrea que abasta bona part de l’interior i Pirineu, i també algunes àrees prelitorals i litorals. 
La superfície on es pot considerar que la precipitació ha estat normal suposa només el 5% de la total, suma de petites àrees interiors de la meitat nord, sobretot a les comarques del nord-oest. 

L’altra meitat del país, ha registrat menys del 70% de la precipitació mitjana climàtica que li correspon; aquesta gran extensió es localitza en forma de franja paral·lela a la costa i abasta la major part del litoral i prelitoral, però també zones més interiors de la depressió Central, de Ponent i del Pirineu. 

Cal destacar les àrees que han presentat el dèficit més gran, amb totals de precipitació que suposen menys del 50% del valor climàtic de referència, i que s’ubiquen majoritàriament al voltant del litoral i prelitoral Central, encara que també amb menor extensió als extrems del litoral Nord i Sud, i al prelitoral Sud i Nord. 

El Garraf, el Penedès, el Baix Llobregat i el Barcelonès han estat les zones més castigades i no han recollit ni un 40% del valor climàtic de referència de precipitació anual. 

Any sec rècord en algunes sèries històriques del litoral i prelitoral 

L’any pluviomètric 2022-2023 se situa com el més sec de tot l’històric d’observacions només en algunes de les sèries més llargues. 
A l’Observatori Fabra (Barcelonès), 288,5 mm, el més sec dels seus 110 anys. També ha estat un any sec rècord a sèries que ja disposen de 73 anys d’història com Figueres (Alt Empordà), 351,8 mm, Caldes de Montbui i Granollers, amb 292,8 mm i 303,0 mm respectivament (Vallès Oriental), i també Tivissa, 269,7 mm (Ribera d’Ebre). 

En general, es pot afirmar que a una gran part de Catalunya el 2022-2023 queda situat entre els 5 anys pluviomètrics més secs dels darrers vint anys, juntament amb el2004-2005, un precedent destacat que encara és rècord a moltes de les sèries més llargues, però amb excepcions destacades com és el cas de l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre) que amb els seus 116 anys situa l’any pluviomètric 2022-2023 en 22a posició.
Les quatre estacions han estat seques, en general 

Només àrees del Pirineu i Prepirineu occidental, Ponent, Catalunya Central ilocalment al litoral del Maresme han presentat alguna anomalia estacional positiva de precipitació, però majoritàriament només a l’hivern i l’estiu, que són, d’altra banda, les estacions que normalment aporten la menor quantitat de precipitació al balanç anual. 

La tardor del 2022, la més eixuta des que hi ha registres a punts del Barcelonès, Moianès, Bages, Vallès Oriental i Alt Penedès, va presentar dèficit pluviomètric generalitzat, molt marcat al litoral i prelitoral Central, bona part del Bages, Moianès i sud d’Osona, així com a indrets del litoral i prelitoral Sud. 

L’hivern 2022-2023 també va ser deficitari en general, sobretot al quadrant nord-est, punts del litoral i Pirineu occidental, encara que va ser plujós a Ponent i al Prepirineu occidental. 

La primavera va ser seca de manera generalitzada, però particularment a Ponent i en àrees del litoral, normal al Baix Camp, Lluçanès, oest de la plana de Vic i nord del Pirineu occidental, i plujosa només al sector més occidental de l’Aran. 

Finalment, el darrer estiu ha estat molt contrastat: plujós a Ponent i punts de la Catalunya Central, del litoral del Maresme, del Pirineu i Prepirineu occidental, al massís del Port, l’Albera i el massís de Sant Llorenç de Munt. Molt plujós al Segrià i punts de l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues i sec a bona part del litoral i prelitoral, en especial el sector sud i central. 

Un any amb poc mantell de neu 

L’any pluviomètric 2022-2023 destaca per ser dels que han presentat menor gruix de mantell nival al vessant nord del Pirineu. 

La tardor 2022 va ser poc nivosa i els gruixos mitjans resultants van resultar molt discrets a totes les zones. L’hivern 2022-2023 va ser relativament nivós al vessant sud del Pirineu i a punts del Prepirineu i del Pirineu oriental, però de nou poc nivós al vessant nord. 

La primavera va ser excepcionalment poc nivosa, especialment al Pirineu occidental, la menys nivosa de la sèrie a moltes estacions. A finals de març ja s’havia completat la fusió de la neu a les estacions de la XEMA, en dates insòlitament primerenques, ja que precisament en aquesta època s’haurien d’enregistrar els màxims gruixos de neu de la temporada (tot i això, a l’abril i al maig es van tornar a produir algunes nevades).

dilluns, 11 de setembre del 2023

Estiu pluviomètricament contrastat i dels més càlids enregistrats a Catalunya

 


Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, l’estiu de 2023 ha resultat càlid arreu, dels quatre més càlids a Catalunya, per darrere dels excepcionals 2022 i 2003. 

Ha estat el segon més càlid a l’Obs. de l’Ebre i el tercer a l’Obs. Fabra.

Pluviomètricament ha estat molt contrastat; plujós a Ponent i punts de la Catalunya Central, del litoral del Maresme, del Pirineu i Prepirineu occidental, al massís del Port, l’Albera i el massís de Sant Llorenç de Munt. Molt plujós al Segrià i punts de l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues i sec a bona part del litoral i prelitoral, en especial el sector sud i central.

La temperatura mitjana de l’estiu de 2023 ha estat superior a la mitjana del període de referència 1991-2020 a tot Catalunya.  Cal destacar que la major part del territori ha tingut una anomalia entre +1,0 °C i +2,0 °C, amb màxims de fins als + 2,5 °C a l’Alt Empordà.

Juliol i agost particularment càlids

Els mapes mensuals mostren com tots tres mesos de l’estiu han resultat càlids a la totalitat del país, en especial el juliol i agost.

L’estació va començar amb un juny càlid, especialment al litoral i prelitoral, en què el progressiu desplaçament cap a l’est de l’anticicló ubicat al nord del continent europeu va portar al predomini d’una circulació zonal que va obrir el pas a diversos fronts de procedència atlàntica. La temperatura es va mantenir a ratlla i va ser a finals de mes, coincidint amb el canvi d’estació astronòmica, quan es va produir la primera calorada de l’estiu, entre els dies 25 i el 27, amb una temperatura màxima per sobre dels 35 °C a Ponent, punts de la Catalunya Central i vall de l'Ebre, on el dia 25 es van assolir els primers 40 °C de l’any en curs (40,9 °C a Vinebre, Ribera d'Ebre).

Al juliol va predominar la circulació zonal (de l’oest) i una massa d’aire càlida tropical va afectar la conca de la Mediterrània, resultant un mes especialment càlid, sobretot a les comarques del nord-est del país. Cal anomenar l’episodi de calor del 8 al 12 de juliol, amb una màxima que va superar els 40 °C a Ponent. Una segona calorada va afectar entre els dies 17 i 21 de juliol molt especialment les comarques del nord-est, amb un pic de calor el dia 18, amb màximes històrics a l’Alt Empordà (45,1 °C a Pantà de Darnius – Boadella i Navata), i també a Ponent.

Finalment, va ser l’agost el mes que va tenir una major persistència de valors elevats, resultant uns dels agostos més càlids mesurats a Catalunya malgrat que la temperatura va ser inferior a la mitjana a principis i a finals de mes. Va resultar càlid arreu, en especial al Prepirineu i a punts del prelitoral i l’oest de la depressió Central. Cal anomenar el pic de calor, especialment intensa el dia 10, amb una temperatura propera als 40 °C als sectors més càlids de l’interior, i entre 40 i 43 °C a la vall de l’Ebre. Durant la segona quinzena de mes va donar-se una onada de calor destacada entre els dies 18 i 25, una de les més intenses mesurades mai a Catalunya.

Estiu 2023, d’entre els quatre més càlids a Catalunya

Les sèries més antigues mostren com aquest estiu la temperatura mitjana ha tingut un valor dels més elevats des que es disposa de registres. A la sèrie centenària de l’Observatori Fabra (Barcelonès), la temperatura mitjana ha estat de 25,0 °C, el tercer valor més elevat de tota la sèrie, després dels 26,7 °C del 2003 i dels 26,2 °C del passat estiu 2022. A l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre), amb dades disponibles des de l’estiu de 1905, ha estat el segon més càlid, amb una temperatura mitjana de 27,8 °C, per darrere de l’excepcional 2022 (28,2 °C), el més càlid fins aleshores registrat mai en aquest punt. El registre d’aquest estiu ha superat només en una dècima el del càlid 2003 (27,7 °C).

En referència a les sèries referents que disposen de dades des de 1950, a quatre ha estat el segon valor més elevat de temperatura mitjana: Figueres-Cabanes (Alt Empordà), Girona (Gironès), Flix-Vinebre (Ribera d’Ebre) i Igualada-Òdena (Anoia). A més, a nou sèries ha estat el tercer estiu més càlid: Vielha (Val d’Aran), Nerets-Tremp (Pallars Jussà), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Vic (Osona), Artés (Bages), Granollers (Vallès Oriental), Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Tivissa (Ribera d’Ebre) i Tàrrega (Urgell). Finalment, ha estat el quart estiu més càlid a les dues sèries històriques restants: Turó de l’Home-Puig Sesolles (Vallès Oriental) i Oliana (Alt Urgell).

En analitzar les estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades, a totes elles l’estiu de 2023 ha estat entre els més càlids. A un total de 99 de les 109 ha estat entre els quatre estius més càlids: a 17 d’aquestes ha estat el segon més càlid, a 66 el tercer i a 16 EMA el quart.

Precipitació contrastada

La precipitació de l’estiu ha presentat una distribució contrastada, tal com és típic de l’estació, determinada per diversos episodis de tempestes localitzades.

Ha resultat especialment plujós a Ponent i Catalunya Central, i fins i tot molt plujós al Segrià i punts de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues. També han presentat superàvit algunes àrees del Pirineu i Prepirineu occidental, el litoral del Maresme, massís del Port, l’Albera o el massís de Sant Llorenç de Munt.

Les EMA de Vilanova de Segrià (Segrià), Maials (Segrià) i Vacarisses (Vallès Occidental), amb més de 20 anys de dades, han tingut l’estiu més plujós, mentre que a altres tretze EMA aquest ha estat entre el segon i el tercer estiu més plujós.

Els sectors on el dèficit ha estat més marcat i l’estiu ha estat sec es concentren, sobretot, en una extensa franja que engloba el litoral i prelitoral, en especial el sector sud i central, i també el Pirineu i Prepirineu oriental. A la resta de Catalunya l’estiu es pot qualificar de normal.

En xifres absolutes, les quantitats més exigües no han arribat a 40 mm en alguns punts del litoral sud, com el Tarragonès, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès i Garraf, mentre que els màxims han superat els 300 mm al Ripollès i el Pallars Sobirà, i fins i tot 400 mm a la Val d’Aran.

Episodis de precipitació de l’estiu

Al juny el progressiu desplaçament de l’anticicló ubicat al nord del continent cap a l’est, va afavorir la circulació més zonal (de l’oest) i el pas de diversos fronts atlàntics que van deixar diversos episodis de tempestes. El primer, entre l’1 i l’11 de juny va deixar més de 100 mm a punts d’Osona, Prepirineu oriental i a l’Empordà.

Entre els dies 12 i 18 de juny les tempestes van afectar bàsicament el Pirineu i Prepirineu, i de forma puntual amb certa intensitat sectors del prelitoral. La tempesta del dia 13 va deixar 81,5 mm a Terrassa (Vallès Occidental).

Un nou episodi de precipitació del dia 26 al 30 de juny va deixar més de 50 mm a sectors del prelitoral, Prepirineu i depressió Central, amb un màxim de 141,6 mm a Sant Salvador de Guardiola (Bages). 

El dia 29 una ventada forta d’origen convectiu va provocar danys a diversos punts d’Osona, amb un esclafit que va afectar les localitats de Vic, Calldetenes i Folgueroles i va provocar diversos desperfectes.

Al juliol diverses pertorbacions atlàntiques van provocar tempestes a Ponent, Prepirineu i Pirineu. Les tempestes del 3 al 8 de juliol van afectar el quadrant nord-est i van deixar 82,2 mm a Tortellà (Garrotxa).

Entre el 20 i el 23 de juliol un nou episodi de tempestes va afectar Catalunya, especialment el quadrant nord-oriental del territori. Destaquen els 35,9 mm a Vinyols i els Arcs (Baix Camp).

Entre els dies 20 i 23 d’agost les nuvolades van créixer amb força al Pirineu, Prepirineu, Catalunya Central i prelitoral, amb tempestes que localment van ser intenses i acompanyades de pedra i de ventades fortes. Els xàfecs van implicar caigudes dràstiques de la temperatura, en alguns casos de més de 15 °C en una hora, i van deixar 49,5 mm a Prats de Lluçanès (Lluçanès) el dia 21 o els 42,0 mm a Isil (Pallars Sobirà) el 23 d’agost.

El dia 27 d’agost es van produir tempestes que van acumular més de 100 mm a punts del Pirineu i una línia de torbonada que va creuar el país d’oest a est amb fenòmens de tipus violent (precipitació intensa, tempesta, pedra o calamarsa i vent fort). Cal destacar la pedregada extraordinària a la Sènia (Montsià), amb pedra de 10 cm de diàmetre.

Finalment, el darrer episodi de l’estiu va tenir lloc entre els dies 29 i 31 d’agost i va afectar el litoral Central, en especial el Maresme, amb quantitats que puntualment van superar els 60 mm. Destaquen els 94,9 mm a Teià (Maresme), els 85,9 mm a Cabrils (Maresme) o els 66,1 mm al Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

Irradiació solar inferior a la mitjana

Durant l’estiu 2023 la irradiació solar ha estat lleugerament per sota de la mitjana dels darrers 10 anys a tot el país. Les anomalies negatives més marcades, superiors al -7%, s’han donat a punts de les comarques de l’Alta Ribagorça, Priorat, Montsià, Alt Penedès, Baix Llobregat i Gironès, mentre que les més properes a la normalitat s’han enregistrat a l’Alt i Baix Empordà, a la Garrotxa i al Berguedà.

Per veure l'informe complet podeu entrar al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/535742/estiu-pluviometricament-contrastat-i-dels-mes-calids-enregistrats-a-catalunya

dijous, 7 de setembre del 2023

Agost càlid arreu, i sec o molt sec en general

 

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, l’agost s’ha de qualificar de càlid, especialment al Prepirineu, zones de l’oest de la depressió Central i del prelitoral.

Ha estat un mes sec a la major part de país, però la distribució de la precipitació ha estat molt irregular: molt plujós al litoral del Maresme i del Baix Empordà, normal o plujós a àmplies zones de la resta de litoral i del Prelitoral central i nord, al Pirineu oriental, a l’extrem nord-occidental del país i també entre el Baix Ebre i el Montsià. A la resta ha estat sec, i molt sec a àrees de ponent i del terç sud.

La característica principal del mes d’agost ha estat la persistència d’una massa d’aire molt càlid procedent del continent africà sobre la Mediterrània a causa del desplaçament de la circulació zonal (vent de l’oest a les capes mitjanes de la troposfera) al centre i nord del continent.

Tot i aquesta configuració general, cal destacar que tant al principi del mes, amb una circulació més zonal a les nostres latituds, com a finals, amb un desplaçament cap al sud de la línia de pertorbacions abans indicada, la temperatura va ser inferior a la mitjana.

Calor del 9 a l’11 d’agost

L’arribada d’una massa d’aire càlid a Catalunya va provocar un pic de calor que va ser especialment intensa el dia 10. Es van mesurar valors propers als 40 °C als sectors més càlids de l’interior, i entre 40 i 43 °C a la vall de l’Ebre, on va bufar vent de ponent. En canvi, a la resta del prelitoral les màximes van ser més moderades, per efecte de la marinada, i al litoral amb prou feines es van superar els 30 °C. Aquesta calorada es pot considerar el tercer pic de calor destacat de l’estiu de 2023 a Catalunya, que fins llavors s’havia caracteritzat per diversos episodis de calor molt intensa, però també força breus.

Ara bé, aquest episodi de calor no va ser prou persistent per parlar d’onada de calor a Catalunya, ja que requereix que els llindars de perill per calor intensa se superin durant almenys 3 dies consecutius, la qual sí que va arribar una setmana després.

Onada de calor del 18 al 25 d’agost

Entre els dies 18 i 25 d’agost es va produir una de les onades de calor més intenses mesurades a Catalunya. Es tracta del quart episodi de calor destacat de l’estiu del 2023 a Catalunya que va presentar les característiques següents:

Sectors de Ponent, el pla de Bages i la Ribera d’Ebre van superar els 40 °C durant 5 dies consecutius, un fet inèdit a Catalunya.

Els 43,6 °C mesurats a l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre) van ser el nou rècord absolut dels seus 118 anys de dades, superant els 43,0 °C del 7 de setembre del 1982.

El dia 23 d’agost la temperatura va tocar sostre a bona part del país, amb més de 43 °C de màxima a la vall de l’Ebre, i es va convertir en el dia amb una temperatura mitjana més alta mesurada al conjunt de Catalunya, superant el 18 de juliol d’enguany i el 28 de juny de 2019.

Un aspecte molt rellevant va ser l’elevada temperatura nocturna, amb matinades per sobre dels 25 °C a sectors del litoral i prelitoral i en indrets elevats de l’interior. La ciutat de Barcelona va concatenar dues nits amb mínimes de 28 a 30 °C, i l’Observatori Fabra va superar el rècord de temperatura mínima més alta dels seus 110 anys de dades, amb 29,5 °C el dia 23.

A 11 de les 150 estacions de la XEMA i de la XOM amb més de 20 anys de dades es va igualar o superar la temperatura màxima absoluta de tota la seva sèrie, situades en diferents sectors del litoral i prelitoral, així com a la Val d’Aran.

Entre els dies 21 i 25 d’agost, 28 de les 115 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades van mesurar la temperatura mínima diària més alta de tota la seva sèrie, mesurada de 0 a 24 h UTC. Van ser sobretot estacions situades al litoral i prelitoral Central, però també a punts de l’interior i del Prepirineu.

Tempestes del 20 al 23 d’agost

Al llarg de l’onada de calor, entre els dies 20 i 23, les nuvolades van créixer amb força al Pirineu i al Prepirineu, amb tempestes de tarda més aviat aïllades, però localment intenses i acompanyades de pedra o de ventades fortes. Puntualment, van afectar també sectors de la Catalunya Central i fins i tot del prelitoral.

Les quantitats de pluja més importants recollides per les estacions de la XEMA i la XOM van ser els 49,5 mm de Prats de Lluçanès (Lluçanès) el dia 21 o els 42,0 mm d’Isil (Pallars Sobirà) el 23 d’agost. Els xàfecs van implicar caigudes dràstiques de la temperatura, en alguns casos de més de 15 °C en una hora, però molt localitzades.

Tempestes el 26 i 27 d’agost

Les tempestes que es van produir els dies 26 i 27 van acumular més de 100 mm de pluja a punts del Pirineu a conseqüència del pas d’un sistema frontal que va acabar amb la calor de gran part del mes d’agost.

El dia 27 va ser el dia més plujós de l’estiu al conjunt de Catalunya, juntament amb el 29 de juny, després d’un mes d’agost amb molt poques tempestes. 

Es van recollir més de 20 mm de pluja a la meitat est del país, extrem sud i bona part del Pirineu. Dins d’aquests sectors, es van superar els 50 mm a punts del Maresme, del Montseny, el Ripollès i la Garrotxa, amb més de 100 mm a la vall de Camprodon i sectors elevats del Pirineu occidental.

Durant el dia 27 la pluja va ser especialment abundant al Ripollès, sobretot durant la matinada i matí, acumulant més de 100 mm en alguns sectors. En alguns casos no hi plovia tant en un sol dia des del gener de 2020, durant el temporal Glòria. És el cas de Molló - Fabert, que va recollir 106,2 mm (129,4 mm el 22 de gener de 2020). En altres indrets de la comarca va ser el dia més plujós des del 28 d’agost de 2020. D’altra banda, a Cabrils (Maresme) es van acumular 64,0 mm, el dia més plujós des del 21 d’abril de 2020 (74,1 mm).

Una gran tempesta va afectar el dia 26 de ple les Terres de l’Ebre i va provocar una pedregada extraordinària. A la Sénia, el col·laborador de la XOM va observar pedres de fins a 10 cm de diàmetre, un fenomen totalment excepcional a Catalunya, si bé ara fa just un any se’n van observar de la mateixa mida durant la tràgica pedregada de la Bisbal d’Empordà, el 30 d’agost del 2022. En tots dos casos, el núvol de tempesta va arribar als 20 km d’altura, un fet molt infreqüent a la nostra latitud.

Pel que fa a l’activitat elèctrica de les tempestes, entre el dissabte 26 i el diumenge 27 d’agost la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar 44.946 llamps núvol-terra, dels quals 6.105 a Catalunya. Les comarques més afectades van ser el Montsià (1.296 llamps), Osona (908 llamps) i el Bages (635 llamps), mentre que la gran majoria van caure sobre el mar.

La baixada de la temperatura va provocar que la neu fes acte de presència el dia 27 a diversos sectors del Pirineu, amb una cota que va baixar fins als 2.300 – 2.500 m, puntualment per sota. Els gruixos de neu han estat testimonials per sota dels 2.500 m, amb lleugeres enfarinades o acumulacions d’1 a 3 cm en alguns casos. Només als cims culminants de la serralada els gruixos van ser més destacats, fins i tot probablement superiors als 10 cm als indrets de l’Aran i del nord del Pallars Sobirà on la precipitació va ser més persistent dilluns al matí.

A les comarques del litoral i prelitoral, així com al Pirineu i Prepirineu, la temperatura màxima del dia 27 d’agost es va produir de matinada, abans que arribés l’aire més fred. Va quedar molt curta arreu del país i 4 de les 115 estacions de la XEMA van mesurar la temperatura màxima més baixa de la seva sèrie en un mes d’agost.

Tempestes del 29 al 31 d’agost

Entre els dies 29 i 31 va haver-hi un altre episodi de tempestes però en aquesta ocasió va quedar localitzat al litoral Central, amb quantitats que puntualment van superar els 60 mm, tal com assenyalen les següents quantitats registrades a les estacions gestionades per l’SMC. 

Al Maresme, 94,9 mm a Teià, 85,9 mm a Cabrils, 66,0 mm a Vilassar de Mar, 65,7 mm al Masnou – Port Esportiu, 64,8 mm a Sant Andreu de Llavaneres o 50,7 mm a Arenys de Mar. I al Baix Llobregat, 66,1 mm al Prat de Llobregat.

Agost càlid a Catalunya

L’agost s’ha de qualificar de càlid a tot Catalunya, sobretot en àrees del Prepirineu i de l’oest de la depressió Central on l’anomalia ha superat els +2,5 °C, així com també a moltes zones prelitorals que han assolit els +2,0 °C.

La persistència de la massa d’aire càlid tropical i el flux del sud-oest establert en relació amb la trajectòria de les pertorbacions que van afectar Europa central i nord, han estat la causant d’aquesta anomalia.

Un agost dels més càlids

L'agost de 2023 ha estat un dels més càlids que s'han mesurat a Catalunya, si bé a bona part del país encara ho va ser més el de l'any passat. En àrees del Pirineu i Prepirineu cal retrocedir fins al 2012 per trobar-ne un de més càlid i a punts de l'interior i prelitoral fins al 2003, que al conjunt de Catalunya es manté com l'agost amb una temperatura mitjana més alta. L'excepció, punts del Pla d'Urgell on aquest agost ha estat el més càlid.

Un mes molt plujós al sector central del litoral

La distribució de la precipitació ha estat molt irregular: Ha estat un mes sec a la major part de país, però la distribució de la precipitació ha estat molt irregular: molt plujós al litoral del Maresme i del Baix Empordà, normal o plujós a àmplies zones de la resta de litoral i del Prelitoral central i nord, al Pirineu oriental, a l’extrem nord-occidental del país i també entre el Baix Ebre i el Montsià. A la resta ha estat sec, i molt sec a àrees de ponent i del terç sud. 

Cal recordar que una de les característiques del mes d’agost és el pas de fronts freds que en arribar a la Mediterrània es reactiven i provoquen especialment durant la segona quinzena del mes tempestes al Pirineu i Prepirineu, especialment a la part oriental, i també al litoral i prelitoral.

Finalment, la irradiació solar global d’aquest agost es pot considerar normal a la meitat occidental del Pirineu, en algunes àrees de l’oest i del centre del país, i al litoral i prelitoral de la meitat nord, però ha estat apreciablement superior a la mitjana a la resta de Catalunya, sobretot a les zones enlairades del prelitoral i del Prepirineu.

Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/535202/agost-calid-arreu-i-sec-o-molt-sec-en-general

El Col·legi de Geòlegs demana posar en marxa un pla de prevenció i protecció de les zones inundables

Ampliar el pas de l’aigua dels ponts, construir dipòsits de contenció i expropiar les cases edificades sobre espais de circulació de l’aigua serien algunes de les solucions per mitigar els efectes de futurs aiguats. Així ho ha plantejat l’Observatori de Geo Risc del Col·legi de Geòlegs de Catalunya. 
També exigeixen a la Generalitat que desplegui un pla de prevenció i protecció de les zones inundables.

dimecres, 6 de setembre del 2023

Apareix una enorme tromba marina a Grècia (05/09/2023)

 
Les últimes hores han sigut especialment tenses a Grècia, on les notícies meteorològiques centren l'atenció. 
El pas de la borrasca Daniel ha causat una situació inèdita al país hel·lè, com a colofó a un estiu ple d'incendis forestals que han consumit milers d'hectàrees. 
Entre les imatges destacades dels darrers dies, s'ha pogut veure una espectacular tromba marina a Limnionas, un epicentre del turisme de costa. 
En aquesta zona de platja, envoltada per alts penya-segats i ubicada al cor d'Eubea, s'ha pogut apreciar una tromba marina de grans dimensions que s'ha convertit en tornado quan ha tocat terra. 

A les xarxes socials s'han compartit nombrosos vídeos que capten la formació d'aquest fenomen meteorològic i el seu pas per les aigües, que normalment llueixen un color turquesa que atrau nombrosos turistes. 
Les imatges van ser gravades aquest dimarts passat, el primer dia de forta incidència de la borrasca Daniel a Grècia. El país hel·lè està patint intenses inundacions després d'unes pluges històriques que en alguns punts han acumulat en un dia gairebé el doble de la precipitació de tot un any.