Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 29 de desembre del 2024

Videoresums de la 3a i 4a jornada de la 48a Christmas Race

 

La penúltima jornada de la 48a Palamós Christmas Race que tingué lloc el passat dissabte 21 de desembre, va servir per deixar algunes classes, com és el cas del 29er amb els polonesos Symon Kolka i Bartorsz Zmudzinski, en 420 els italians Alessio Cindolo i Sara Valente i en ILCA 4 l'argentí Bruno Römer molt ben encaminades per la victòria final. 
A la classe ILCA 6 el suís Ulysse Raison va haver de lluitar-ho amb més intensitat, ja que comptava amb una diferència mínima. 
La jornada va tornar a començar amb una mica de retard, perquè el vent va entrar tard. En aquesta ocasió va aparèixer passades les 12 del migdia i va bufar suau amb component sud. No obstant això, amb prou feines el vent va superar els 6-7 nusos, provocant que algunes sortides acabessin anul·lades coincidint amb una caiguda total del vent. Tot i així, es van poder disputar dues proves en totes les classes, excepte la 420 que només en va disputar una.


   
La 48a Palamós Christmas Race va coronar els seus guanyadors el passat diumenge 22 de desembre, després de quatre dies de competició intensa en aigües de la badia de Palamós (Girona), amb una altíssima participació internacional amb equips de 16 països representats.

Szymon Kolka i Bartosz Zmudzinski (29er) com a guanyadors del Trofeu Diputació de Girona al millor juvenil absolut i la polonesa Hanna Rogowskaya (ILCA 6 Femení) com a millor tripulació de classe olímpica, es van emportar els premis especials.

La resta de campions van ser en ILCA 4 per l'argentí Bruno Römer en absolut i en categoria masculina. La francesa Elena Ezraty ho fou en categoria femenina. 
En ILCA 6 el suís Ulysse Raison absolut i masculí i la polonesa Hanna Rogowskaya. 
En 420 els italians Alessio Cindolo i Sara Valente absolut i masculí/mixt i Giulia i Flavia Schultze en femení i en 29er Antonina Puchowska i Alijca Dampc en femení i els belgues Lotte Meyne i Quinten Opstaele en mixt.

dissabte, 28 de desembre del 2024

Videoresums de la 1a i 2a jornada de la 48a Christmas Race

L'estrena de la 48a Palamós Christmas Race el passat dijous 19 de desembre va comptar amb la celebració de dues mànigues a totes les classes, després que el vent del nord-oest (mestral), que va bufar inestable pel que fa a la seva intensitat, va començar al voltant dels 10 nusos, arribant a 14 per acabar baixant fins a 6 nusos. La flota es va mantenir a terra fins passades les 13 hores, però finalment, i gràcies a l'habilitat del Comitè de Regata es va poder competir en totes les classes. 
Va ser una jornada on les tripulacions més lleugeres van ser les que van saber aprofitar millor les condicions de vent. 
El suís Rayson (ILCA 6), l'argentí Römer (ILCA 4), els britànics Jones/Burlton (420) i les poloneses Puchowska/Dampc el 29er, foren els primers líders. Font: https://tripulante18.com/dos-mangas-para-dar-la-bienvenida-a-la-48a-palamos-christmas-race/

   
La segona jornada de competició de la 48a Palamós Christmas Race va arribar al seu equador el passat divendres 20 de desembre.
Després de la celebració del primer dia de competició, el vent que va bufar del nord (tramuntana) amb força a primeres hores del matí, va acabar desapareixent passat el migdia. No obstant això, va tornar a aparèixer a primeres hores de la tarda, arribant fins als 14 nusos d'intensitat. Gràcies a això es van poder disputar dues proves al camp dels ILCA i una al dels 420 i 29er. 

L'argentí Bruno Römer a ILCA 4 era l'únic que es mantingué líder des de la primera jornada, tot i que amb una diferència mínima respecte als seus perseguidors. A la resta de classes hi hagué canvis en els llocs capdavanters, destacant a la classe 420 les tripulacions italianes que tenien cinc dels sis primers llocs de la general. Font: https://www.youtube.com/@tripulante18byjaumesoler3

dimarts, 24 de desembre del 2024

Dijous 12 de desembre: pluges abundants malgrat l'anticicló

Gran bassal format per la pluja que caigué el passat dijous 12 de desembre al pla de Sant Joan. Al fons veiem la construcció de la nova estació d'autobusos que es construeix en uns terrenys qualificats com a zona inundable.

El passat dijous 12 de desembre vàrem tenir un clar exemple que les altes pressions no sempre són sinònim de temps estable i/o assolellat.
Tot i que la pressió en superfície va enregistrar un màxim de 1023 hPa i un mínim de 1020 hPa, la jornada es va presentar ben plujosa, amb pluja moderada fins a primeres hores de la tarda i tempesta intensa a la nit. 
La presència d'un embossament d'aire fred en altura abraçant la totalitat de la península Ibèrica i la meitat sud de França, amb l'isoterma de -26 ºC a 500 hPa, unit a l'entrada d'un marcat flux de component est en superfície, gràcies a l'anticicló del nord d'Europa que estava allargassat d'est a oest, va fer crèixer importants bandes de precipitació que entraren de mar cap a terra. 

Cal destacar la tempesta que ens afectà a darreres hores del dia, la qual anava acompanyada per abundat aparat elèctric molt sorollós. La intensitat de precipitació assolí una punta de 36.8 mm/h, un valor considerat com a pluja molt forta. En aquest sentit, cal tenir present que en meteorologia, es considera que si cauen menys de 2 mm/h direm que són pluges febles. De 2 a 15 mm/h s'anomena pluja. De 15 a 30 mm/h és pluja forta. De 30 a 60 mm/h es tracta de pluja molt forta. Finalment, més de 60 mm/h s'anomenaran pluges torrencials.

Així doncs, a Sant Joan nucli antic s'acumularen 55.9mm, a la Fosca 52.8mm, al carrer Enric Vincke 51.9mm, a la Pietat 49.9mm i a Palamós barri Vell 41.0mm. En altres poblacions properes veiem 50.3mm a Vall-llobrega can Sais, 47.0mm a Calonge, 32.0mm a Palafrugell i 28.9mm a Sant Feliu de Guíxols. 

Imatge composada dels radars meteorològics de Catalunya del passat dijous 12 de desembre a les 23:36h. Veiem la tempesta que ens va afectar.

Mapa de llamps del passat dijous 12 de desembre. Veiem abundant aparat elèctric sobre Palamós.

dilluns, 23 de desembre del 2024

Un dels novembres més càlids mesurats a Catalunya


Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de novembre ha estat càlid o molt càlid al Principat. En relació a les precipitacions, el mes ha estat extremament plujós al Montsià i plujós a la meitat sud del litoral i prelitoral i punts de l’Empordà. Sec a la resta i molt sec al Pirineu i Prepirineu central.

Meteorològicament, el mes s’ha caracteritzat per una variabilitat de la circulació atmosfèrica bastant marcada. Els primers dies del mes (de l'1 al 8) una DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts) que finalment va ser engolida pel flux zonal va provocar acumulacions de precipitació importants al litoral i prelitoral, especialment al sud. Tot seguit, una pertorbació retrògrada procedent del continent europeu va deixar acumulacions de precipitació importants (dies 12 i 13) al litoral i prelitoral sud. 

La circulació general (vent de l’oest) es va normalitzar a partir del dia 14 i va afavorir el pas de sistemes frontals atlàntics (entre els dies 18 i 24) que van afectar l’oest del país, especialment el Pirineu. Finalment, aquesta circulació general va ser tallada a les nostres latituds per la presència d’un anticicló a la Mediterrània desviant les pertorbacions cap al centre i el nord d’Europa.

Precipitació dels dies 1 al 8 de novembre

Entre els dies 1 i 8 de novembre un episodi de precipitació va afectar Catalunya provocat per una DANA que va ser absorbida per un solc a partir del dia 3. Aquest fet va implicar diferències importants en la distribució de la pluja.

Entre els dies 1 i 4 de novembre es van produir aiguats importants al centre i sud del litoral, amb prop de 100 mm a punts del Garraf el dia 3, més de 100 mm a punts del Camp de Tarragona la nit del 3 al 4 i novament més de 100 mm al delta del Llobregat el dia 3 al matí. Les quantitats més rellevants van ser les següents: 148,8 mm a Viladecans (el Baix Llobregat); 116,0 mm a Verges (el Baix Empordà); 102,3 a Sitges (el Garraf); i 100,6 mm a la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà).

Els dies 5 i 6 de novembre van descarregar xàfecs i tempestes de tarda, sobretot a l’interior i al nord-est, amb més de 50 mm en alguns punts de la Catalunya Central i del prelitoral.

La nit del dia 7 al 8 de novembre hi va haver tempestes a la Costa Brava que van deixar més de 100 mm al cap de Creus i a punts del Baix Empordà.

La pluja va ser intensa en diversos moments, sobretot a punts del litoral i prelitoral, amb acumulacions superiors a 100 mm en 24 h. Cal destacar els 131,1 mm a Viladecans (el Baix Llobregat) del dia 4, dels quals 42,6 mm en 30 minuts i 2,3 mm en 1 minut.

La pluja va anar acompanyada de tempesta a molts sectors de Catalunya, sobretot prop de la costa. Entre els dies 3 i 8 de novembre la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va detectar 2.046 llamps.

Aquests episodis tempestuosos van anar acompanyats de fenòmens meteorològics violents: el dia 4 de novembre un tornado va provocar danys al Pont d’Armentera (l’Alt Camp).

La massa d’aire suau, provinent del Mediterrani, i l’abundant nuvolositat van impedir el refredament nocturn i la temperatura mínima diària va quedar per sobre dels 10 °C a l’interior i dels 15 °C prop de la costa. A 5 de les 117 estacions de la XEMA amb més de vint anys de dades, entre els dies 4 i 5 es va registrar la temperatura mínima diària més alta de la sèrie en un mes de novembre.

Precipitació els dies 12 i 13 de novembre

Una baixa retrògrada procedent de l’interior del continent europeu va provocar els dies 12 i 13 de novembre un nou episodi de precipitació a Catalunya, concentrada bàsicament a les comarques del litoral i prelitoral, amb pluja que va superar els 20 mm al sud del litoral i amb màxims de més de 100 mm al sud del Montsià.

Les acumulacions de precipitació més importants van ser els 131,2 mm a Ulldecona - els Valentins, els 102,6 mm a Alcanar i els 94,4 mm a Mas de Barberans, totes tres ubicades a la comarca del Montsià.

L’estació d’Ulldecona - els Valentins va rebre 123 mm de pluja al llarg del dia 13, amb 41,6 mm en 30 minuts, dels quals 2,5 mm en 1 minut. A Alcanar, una petita tempesta molt intensa va deixar 43,2 mm en 30 minuts, dels quals 5,1 mm van caure en només 1 minut.

En alguns casos la pluja va anar acompanyada de tempesta, si bé la gran majoria de llamps van caure al mar o ja al País Valencià. La XDDE va registrar 103 llamps a Catalunya.

L’arribada de la depressió a nivells alts va anar acompanyada de vent del nord a nivells baixos i va implicar una baixada de temperatura generalitzada. Així, la precipitació va ser en forma de neu a partir de 1.500 – 1.800 m al Pirineu i Prepirineu, amb una cota de neu més baixa al massís del Port, on es va arribar a emblanquinar el Caro (1.442 m). Els gruixos van ser discrets, fins i tot a l’alta muntanya, si bé en alguns casos van voltar els 10 cm de neu nova a l’extrem nord del Pallars Sobirà i a la Val d’Aran.

Precipitació entre els dies 18 i 24 de novembre

La circulació general es va fer més zonal a partir del 14 amb un flux de l’oest al nord-oest intens a les nostres contrades. Aquest fet va afavorir el pas de sistemes frontals entre els dies 18 i 24 de novembre, amb acumulacions de precipitació més modestes que els altres dos episodis del mes i va afectar bàsicament el Pirineu.

Les acumulacions més importants al llarg d’aquest període van ser els 47,3 mm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, i els 45,9 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran.

El flux intens de l’oest va provocar un episodi de vent fort el dia 20 de novembre amb ratxes per sobre dels 80 km/h a punts del litoral, prelitoral i algun punt de la plana de Lleida.

Novembre càlid o molt càlid

El novembre ha estat càlid o molt càlid a tot Catalunya, el més càlid de la sèrie a diversos sectors de la Catalunya Central i del Prepirineu. Al conjunt del país està entre els novembres més càlids, a molt poca distància dels novembres de 2023, 2022, 2011 o 2006.

Ha estat el novembre més càlid de la sèrie a 17 de les 115 estacions de la XEMA amb més de vint anys de dades, situades a la Catalunya Central i Prepirineu.

Aquestes anomalies han estat provocades pel flux del Mediterrani temperat que va predominar durant la primera quinzena del mes, la intensa circulació zonal de la tercera setmana del novembre i la situació anticiclònica de finals de mes. Si bé la temperatura mitjana s’ha mantingut elevada, no ha estat tant per les màximes, que s’han mantingut a ratlla per l’abundant nuvolositat, però sí per les mínimes, ja que els núvols impedeixen la pèrdua de calor durant la nit, per la qual cosa els valors han estat gran part del mes per sobre de la mitjana de novembre.

Novembre extremament plujós al Montsià

El mes ha estat extremament plujós al Montsià i plujós a la meitat sud del litoral i prelitoral i a punts de l’Empordà. Sec a la resta i molt sec al Pirineu i Prepirineu central.

Aquesta anomalia de la precipitació ha estat causada per una circulació atmosfèrica molt alterada, amb diverses pertorbacions de caràcter diferent (DANA, retrògrada i frontal) i acumulacions de precipitació importants a àmplies zones del litoral, a conseqüència del flux procedent de la Mediterrània durant la primera quinzena del mes. En canvi, aquesta situació provoca dèficit de precipitació especialment al Pirineu i Prepirineu central.

Irradiació solar per sota de la normal

La irradiació solar global ha estat per sota de la normal climàtica a gran part de Catalunya. L’abundant nuvolositat ha estat la causant d’aquestes anomalies, les quals ha estat marcadament negatives a l’oest de la depressió Central, per la presència de la boira durant la darrera setmana del mes.

Per veure l'informe complet podeu entrar al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/662222/un-dels-novembres-mes-calids-mesurats-a-catalunya


divendres, 20 de desembre del 2024

Aquest dissabte s'inicia l'hivern astronòmic

Mar fumejant, un fenomen típic de l'hivern que es pot veure a la platja de Castell.

L'hivern del 2024-2025 començarà aquest dissabte 21 de desembre a les 10 hores 21 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2025 amb el començament de la primavera.

L'inici de l'hivern a l'hemisferi nord coincideix amb l'instant en què la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació sud. Aquest dia, el Sol arriba a la seva menor elevació sobre l'horitzó al migdia i descriu l'arc més curt en el cel. Com a resultat d'això, és el dia amb menys hores de sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, provocant que el començament de l'hivern també es digui solstici d'hivern (del llatí solstitium, Sol quiet).

Així mateix, el començament de l'hivern a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'estiu a l'hemisferi sud.

El cel durant l'hivern del 2024-2025

Les nits d'hivern són llargues i sovint asserenades, per la qual cosa són excel·lents per observar el cel. Durant l'hivern, podrem veure en fosquejar els dos grans planetes gasosos: Saturn i Júpiter, juntament amb Venus, però a mesura que passin els mesos, Saturn s'anirà apropant al Sol desapareixent del cel del capvespre a finals de febrer. Mentrestant, Mart començarà a ser visible al capvespre a mitjans de gener i Mercuri farà una breu aparició des de mitjans de febrer a mitjans de març.

A l'alba, d'altra banda, en el cel veurem Mart i Mercuri al començament de l'hivern.

A més dels diferents planetes, el cel del capvespre hivernal ens mostrarà algunes de les constel·lacions preferides pels aficionats, ja que contenen les estrelles més brillants. La vermellosa Aldebaran, el Ca Major amb Sírius, l'estrella més brillant de la nit, i Bessons, amb la parella Càstor i  Pòl·lux. Aquestes estrelles unides amb altres adjacents, formen un asterisme conegut com l'hexàgon de l'hivern, siguent característic dels vespres de l'estació.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'hivern de 2024-2025 inclouen les pluges de meteors de les úrsides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 de desembre, i les quadràntides, amb un màxim cap al 3 de gener. 

Així mateix, les llunes plenes de l'hivern tindran lloc el 13 de gener, el 12 de febrer i el 14 de març.

El 4 de gener de 2025 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest moment, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 3 de juliol de 2025.

Durant l'hivern de 2024-2025 hi haurà un eclipsi total de Lluna. Serà el 14 de març i es veurà des d'Amèrica, l'oest d'Àfrica, Europa, l'est d'Àsia i Oceania. Des de Catalunya serà visible, tot i que no complet, ja que la Lluna es pondrà abans de finalitzar totes les fases de totalitat.

Algunes curiositats sobre l'hivern

Amb una mica menys de 89 dies de durada, l'hivern a l'hemisferi nord és l'estació més curta de l'any. Això passa perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'hivern coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més a prop del Sol. Quan això succeeix, la Terra es mou més ràpid a la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita menys temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la primavera.

L'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà els dies 20 a 22 de desembre sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, uns altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.

Tot i que el dia del solstici d'hivern correspon al de menys d'hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a les nostres latituds, el dia del solstici d'hivern tindrà 9 hores i 17 minuts de Sol, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts de Sol que va tenir el dia més llarg (solstici d'estiu). A mesura que ens apropem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.



dijous, 12 de desembre del 2024

Dissabte 7 de desembre: ruixats de tarda, entrada de nord i descens del mercuri

Image composada dels radars meteorològics del passat dissabte 7 de desembre a les 16:54h.

Després del ruixat de tarda que va caure el passat dissabte 7 de desembre, podem afirmar que es van obrir les portes a un temps plenament hivernal.

El dia abans, el divendres 6 de desembre, el mercuri va enregistrar una temperatura força destacable per aquestes dates, amb 18,7ºC de màxima, gràcies a la presència d'una massa d'aire càlid un xic reescalfat provinent de l'oest.
No obstant això, el pas d'un front molt desfet va portar-nos l'entrada d'una massa d'aire fred a les capes altes i mitges de la troposfera.
L'aire fred en altura i la formació d'una àrea de convergència de vents en superfície, va fer crèixer potents núvols convectius durant la tarda del dissabte sobre el Baix Empordà.
A la nostra vila, les nuvolades donaren un ruixat intens acompanyat d'ullades de sol cap a l'horitzó de ponent. En total, a la Fosca van caure 6,8mm i al barri Vell de Palamós 4,0mm. A la resta de la comarca apareixen 19,0mm a Sobrestany, a les Olives 15,4mm, a Verges 12,2mm, a Palafrugell 2,0mm, a Castell d'Aro 0,8mm i a Calonge 0,4mm.

Després dels ruixats de tarda, la tramuntana va entrar amb força, deixant una ratxa màxima de 81km/h, degut al marcat gradient isobàric existent, amb la formació d'una baixa a Itàlia i a l'anticicló present a l'oest de la península Ibèrica.
D'altra banda, l'entrada d'aire fred àrtic es va anar posicionant de manera clara sobre nostre en dies posteriors. Tot i que el dissabte encara hi hagueren 16,4ºC de màxima, els valors van anar cap avall de manera progressiva, deixant un ambient típic d'aquestes dates.
El diumenge 8 de desembre la temperatura màxima enregistrà 13,4ºC, el dilluns 12,2ºC, el dimarts 11,2ºC i ahir dimecres fou el dia més fred, amb 10,5ºC i cel ennuvolat.
Pel que fa a la temperatura mínima, els valors oscil·laren entre els 6 i 8ºC.

dimecres, 11 de desembre del 2024

Brot de mànegues marines (09-12-2024)

Mànegues marines vistes des de Sant Antoni mirant cap a la Punta de Pinell (Platja d'Aro). Autor de la foto: Jordi Argelich

El passat dilluns nou de desembre vàrem tenir una jornada memorable per a l'observació de mànegues marines i tubes al sud de la Costa Brava i a la Costa Central.
Tot i que des de Palamós es van veure a la llunyania i calia afinar la vista, la seva presència no va passar desapercebuda per la gent que es trobava a prop del mar. A més a més, l'aparició de vàries mànegues i tubes alhora acompanyant el mateix núvol, encara feia més espectacular el fenomen.

Aquest brot de fenòmens tornàdics al damunt del mar va ser causat per la conjunció de diversos factors. L'interessant còctel que va fer possible la formació de les trombes marines va ser la presència d'un marcat embossament d'aire fred en altura, amb l'isoterma de -26,2ºC a 500 hPa. Aquesta baixa temperatura va contrastar amb l'aigua del mar que es troba a uns 17ºC, la qual cosa representa una temperatura 2ºC superior a l'habitual. El fort gradient tèrmic vertical i l'existència de rebuf amb vent humit en superfície de component sud-est, va crear una marcada inestabilitat atmosfèrica que va fer crèixer Cumulus congestus al sud de la Costa Brava i algun Cumulonimbus calvus al davant de la Costa Central que portaven associats aquests complements tan curiosos.
A part d'aquests ingredients, el fet que el vent no fos gaire intens i que hi hagués un parell de zones  amb cissalla horitzontal del vent en superfície, va ajudar al desplegament d'aquest brot de mànegues marines i tubes (part del núvol en forma d’embut que no arriba a tocar el mar o el terra).   

Què és una mànega o tromba marina?

Una mànega marina és un remolí de vent que es mou sobre una gran superfície d'aigua com un llac o el mar. En ocasions pot tocar terra ferma i llavors es considera com a tornado. 
Aquest fenomen es desenvolupa en cinc fases:

La taca fosca: Sobre la superfície de l'aigua es forma una mena de disc de color molt fosc.
L'espiral: Al voltant de la taca es desenvolupen unes bandes espirals.
L'anell d'escuma: A sobre de la taca es comença a formar un remolí d'escuma. En aquesta fase comença a créixer "la tuba" de la mànega marina.
Maduresa: Els dos elements esmentats a la fase anterior assoleixen la seva màxima grandària.
Dissipació: El fenomen es dispersa, de vegades de manera brusca.


Mànega marina vista des de Sant Antoni mirant cap a la Punta de Pinell (Platja d'Aro). Autor de la foto: Jordi Argelich

Mànega marina vista des de Sant Antoni mirant cap a la Punta de Pinell (Platja d'Aro). Autor de la foto: Jordi Argelich

Mapa de vent en superfície del passat dilluns de desembre a les 15:00h. Veiem encerclat en vermell les dues zones amb cissalla horitzontal del vent en superfície. 


Més fotos de les mànegues marines observades aquest dilluns entre la Costa Central i el sud de la Costa Brava. Font: https://www.3cat.cat/el-temps/ 

Autor de la foto: Jordi Garcia Gonzalez. 

Autora de la foto: Mercè Blanch.

Autor de la foto: J.M. Vinyes. 

Autora de la foto: Miriam Guitart Pou.

Autor de la foto: Albert Mora Domenech

Autora de la foto: Júlia V.