Una mirada palamosina al temps, a la meteorologia, a la natura i a la nostra història.
diumenge, 29 de desembre del 2024
Videoresums de la 3a i 4a jornada de la 48a Christmas Race
dissabte, 28 de desembre del 2024
Videoresums de la 1a i 2a jornada de la 48a Christmas Race
dijous, 26 de desembre del 2024
dimecres, 25 de desembre del 2024
dimarts, 24 de desembre del 2024
Dijous 12 de desembre: pluges abundants malgrat l'anticicló
Imatge composada dels radars meteorològics de Catalunya del passat dijous 12 de desembre a les 23:36h. Veiem la tempesta que ens va afectar.
dilluns, 23 de desembre del 2024
Un dels novembres més càlids mesurats a Catalunya
Meteorològicament, el mes s’ha caracteritzat per una variabilitat de la circulació atmosfèrica bastant marcada. Els primers dies del mes (de l'1 al 8) una DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts) que finalment va ser engolida pel flux zonal va provocar acumulacions de precipitació importants al litoral i prelitoral, especialment al sud. Tot seguit, una pertorbació retrògrada procedent del continent europeu va deixar acumulacions de precipitació importants (dies 12 i 13) al litoral i prelitoral sud.
La circulació general (vent de l’oest) es va normalitzar a partir del dia 14 i va afavorir el pas de sistemes frontals atlàntics (entre els dies 18 i 24) que van afectar l’oest del país, especialment el Pirineu. Finalment, aquesta circulació general va ser tallada a les nostres latituds per la presència d’un anticicló a la Mediterrània desviant les pertorbacions cap al centre i el nord d’Europa.
Precipitació dels dies 1 al 8 de novembre
Entre els dies 1 i 8 de novembre un episodi de precipitació va afectar Catalunya provocat per una DANA que va ser absorbida per un solc a partir del dia 3. Aquest fet va implicar diferències importants en la distribució de la pluja.
Entre els dies 1 i 4 de novembre es van produir aiguats importants al centre i sud del litoral, amb prop de 100 mm a punts del Garraf el dia 3, més de 100 mm a punts del Camp de Tarragona la nit del 3 al 4 i novament més de 100 mm al delta del Llobregat el dia 3 al matí. Les quantitats més rellevants van ser les següents: 148,8 mm a Viladecans (el Baix Llobregat); 116,0 mm a Verges (el Baix Empordà); 102,3 a Sitges (el Garraf); i 100,6 mm a la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà).
Els dies 5 i 6 de novembre van descarregar xàfecs i tempestes de tarda, sobretot a l’interior i al nord-est, amb més de 50 mm en alguns punts de la Catalunya Central i del prelitoral.
La nit del dia 7 al 8 de novembre hi va haver tempestes a la Costa Brava que van deixar més de 100 mm al cap de Creus i a punts del Baix Empordà.
La pluja va ser intensa en diversos moments, sobretot a punts del litoral i prelitoral, amb acumulacions superiors a 100 mm en 24 h. Cal destacar els 131,1 mm a Viladecans (el Baix Llobregat) del dia 4, dels quals 42,6 mm en 30 minuts i 2,3 mm en 1 minut.
La pluja va anar acompanyada de tempesta a molts sectors de Catalunya, sobretot prop de la costa. Entre els dies 3 i 8 de novembre la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va detectar 2.046 llamps.
Aquests episodis tempestuosos van anar acompanyats de fenòmens meteorològics violents: el dia 4 de novembre un tornado va provocar danys al Pont d’Armentera (l’Alt Camp).
La massa d’aire suau, provinent del Mediterrani, i l’abundant nuvolositat van impedir el refredament nocturn i la temperatura mínima diària va quedar per sobre dels 10 °C a l’interior i dels 15 °C prop de la costa. A 5 de les 117 estacions de la XEMA amb més de vint anys de dades, entre els dies 4 i 5 es va registrar la temperatura mínima diària més alta de la sèrie en un mes de novembre.
Precipitació els dies 12 i 13 de novembre
Una baixa retrògrada procedent de l’interior del continent europeu va provocar els dies 12 i 13 de novembre un nou episodi de precipitació a Catalunya, concentrada bàsicament a les comarques del litoral i prelitoral, amb pluja que va superar els 20 mm al sud del litoral i amb màxims de més de 100 mm al sud del Montsià.
Les acumulacions de precipitació més importants van ser els 131,2 mm a Ulldecona - els Valentins, els 102,6 mm a Alcanar i els 94,4 mm a Mas de Barberans, totes tres ubicades a la comarca del Montsià.
L’estació d’Ulldecona - els Valentins va rebre 123 mm de pluja al llarg del dia 13, amb 41,6 mm en 30 minuts, dels quals 2,5 mm en 1 minut. A Alcanar, una petita tempesta molt intensa va deixar 43,2 mm en 30 minuts, dels quals 5,1 mm van caure en només 1 minut.
En alguns casos la pluja va anar acompanyada de tempesta, si bé la gran majoria de llamps van caure al mar o ja al País Valencià. La XDDE va registrar 103 llamps a Catalunya.
L’arribada de la depressió a nivells alts va anar acompanyada de vent del nord a nivells baixos i va implicar una baixada de temperatura generalitzada. Així, la precipitació va ser en forma de neu a partir de 1.500 – 1.800 m al Pirineu i Prepirineu, amb una cota de neu més baixa al massís del Port, on es va arribar a emblanquinar el Caro (1.442 m). Els gruixos van ser discrets, fins i tot a l’alta muntanya, si bé en alguns casos van voltar els 10 cm de neu nova a l’extrem nord del Pallars Sobirà i a la Val d’Aran.
Precipitació entre els dies 18 i 24 de novembre
La circulació general es va fer més zonal a partir del 14 amb un flux de l’oest al nord-oest intens a les nostres contrades. Aquest fet va afavorir el pas de sistemes frontals entre els dies 18 i 24 de novembre, amb acumulacions de precipitació més modestes que els altres dos episodis del mes i va afectar bàsicament el Pirineu.
Les acumulacions més importants al llarg d’aquest període van ser els 47,3 mm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, i els 45,9 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran.
El flux intens de l’oest va provocar un episodi de vent fort el dia 20 de novembre amb ratxes per sobre dels 80 km/h a punts del litoral, prelitoral i algun punt de la plana de Lleida.
Novembre càlid o molt càlid
El novembre ha estat càlid o molt càlid a tot Catalunya, el més càlid de la sèrie a diversos sectors de la Catalunya Central i del Prepirineu. Al conjunt del país està entre els novembres més càlids, a molt poca distància dels novembres de 2023, 2022, 2011 o 2006.
Ha estat el novembre més càlid de la sèrie a 17 de les 115 estacions de la XEMA amb més de vint anys de dades, situades a la Catalunya Central i Prepirineu.
Aquestes anomalies han estat provocades pel flux del Mediterrani temperat que va predominar durant la primera quinzena del mes, la intensa circulació zonal de la tercera setmana del novembre i la situació anticiclònica de finals de mes. Si bé la temperatura mitjana s’ha mantingut elevada, no ha estat tant per les màximes, que s’han mantingut a ratlla per l’abundant nuvolositat, però sí per les mínimes, ja que els núvols impedeixen la pèrdua de calor durant la nit, per la qual cosa els valors han estat gran part del mes per sobre de la mitjana de novembre.
Novembre extremament plujós al Montsià
El mes ha estat extremament plujós al Montsià i plujós a la meitat sud del litoral i prelitoral i a punts de l’Empordà. Sec a la resta i molt sec al Pirineu i Prepirineu central.
Aquesta anomalia de la precipitació ha estat causada per una circulació atmosfèrica molt alterada, amb diverses pertorbacions de caràcter diferent (DANA, retrògrada i frontal) i acumulacions de precipitació importants a àmplies zones del litoral, a conseqüència del flux procedent de la Mediterrània durant la primera quinzena del mes. En canvi, aquesta situació provoca dèficit de precipitació especialment al Pirineu i Prepirineu central.
Irradiació solar per sota de la normal
La irradiació solar global ha estat per sota de la normal climàtica a gran part de Catalunya. L’abundant nuvolositat ha estat la causant d’aquestes anomalies, les quals ha estat marcadament negatives a l’oest de la depressió Central, per la presència de la boira durant la darrera setmana del mes.
Per veure l'informe complet podeu entrar al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/662222/un-dels-novembres-mes-calids-mesurats-a-catalunya
divendres, 20 de desembre del 2024
Aquest dissabte s'inicia l'hivern astronòmic
L'hivern del 2024-2025 començarà aquest dissabte 21 de desembre a les 10 hores 21 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2025 amb el començament de la primavera.
L'inici de l'hivern a l'hemisferi nord coincideix amb l'instant en què la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació sud. Aquest dia, el Sol arriba a la seva menor elevació sobre l'horitzó al migdia i descriu l'arc més curt en el cel. Com a resultat d'això, és el dia amb menys hores de sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, provocant que el començament de l'hivern també es digui solstici d'hivern (del llatí solstitium, Sol quiet).
Així mateix, el començament de l'hivern a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'estiu a l'hemisferi sud.
El cel durant l'hivern del 2024-2025
Les nits d'hivern són llargues i sovint asserenades, per la qual cosa són excel·lents per observar el cel. Durant l'hivern, podrem veure en fosquejar els dos grans planetes gasosos: Saturn i Júpiter, juntament amb Venus, però a mesura que passin els mesos, Saturn s'anirà apropant al Sol desapareixent del cel del capvespre a finals de febrer. Mentrestant, Mart començarà a ser visible al capvespre a mitjans de gener i Mercuri farà una breu aparició des de mitjans de febrer a mitjans de març.
A l'alba, d'altra banda, en el cel veurem Mart i Mercuri al començament de l'hivern.
A més dels diferents planetes, el cel del capvespre hivernal ens mostrarà algunes de les constel·lacions preferides pels aficionats, ja que contenen les estrelles més brillants. La vermellosa Aldebaran, el Ca Major amb Sírius, l'estrella més brillant de la nit, i Bessons, amb la parella Càstor i Pòl·lux. Aquestes estrelles unides amb altres adjacents, formen un asterisme conegut com l'hexàgon de l'hivern, siguent característic dels vespres de l'estació.
Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'hivern de 2024-2025 inclouen les pluges de meteors de les úrsides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 de desembre, i les quadràntides, amb un màxim cap al 3 de gener.
Així mateix, les llunes plenes de l'hivern tindran lloc el 13 de gener, el 12 de febrer i el 14 de març.
El 4 de gener de 2025 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest moment, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 3 de juliol de 2025.
Durant l'hivern de 2024-2025 hi haurà un eclipsi total de Lluna. Serà el 14 de març i es veurà des d'Amèrica, l'oest d'Àfrica, Europa, l'est d'Àsia i Oceania. Des de Catalunya serà visible, tot i que no complet, ja que la Lluna es pondrà abans de finalitzar totes les fases de totalitat.
Algunes curiositats sobre l'hivern
Amb una mica menys de 89 dies de durada, l'hivern a l'hemisferi nord és l'estació més curta de l'any. Això passa perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'hivern coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més a prop del Sol. Quan això succeeix, la Terra es mou més ràpid a la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita menys temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la primavera.
L'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà els dies 20 a 22 de desembre sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, uns altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.
Tot i que el dia del solstici d'hivern correspon al de menys d'hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a les nostres latituds, el dia del solstici d'hivern tindrà 9 hores i 17 minuts de Sol, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts de Sol que va tenir el dia més llarg (solstici d'estiu). A mesura que ens apropem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.
dijous, 19 de desembre del 2024
dimarts, 17 de desembre del 2024
dijous, 12 de desembre del 2024
Dissabte 7 de desembre: ruixats de tarda, entrada de nord i descens del mercuri
dimecres, 11 de desembre del 2024
Brot de mànegues marines (09-12-2024)
Mànega marina vista des de Sant Antoni mirant cap a la Punta de Pinell (Platja d'Aro). Autor de la foto: Jordi Argelich
Mànega marina vista des de Sant Antoni mirant cap a la Punta de Pinell (Platja d'Aro). Autor de la foto: Jordi Argelich
Autor de la foto: J.M. Vinyes.