XXIX premi Cirera d'Arboç

XXXVè guardó Joan Xirgo

Captura, anellament i monitorització de la becada (Scolopax rusticola) a les Gavarres

Distribució i estat de conservació d'Euphydryas aurinia

Una tortuga pon 80 ous a la platja Gran de Platja d’Aro

Una tortuga marina ha nidificat recentment a la platja Gran de Platja d’Aro, on ha dipositat 80 ous. És el segon niu d’aquest estiu a la Costa Brava (vegeu article) i el primer al municipi. La posta es va fer el passat divendres divui de juliol a la nit. Després de detectar la presència de la tortuga i la intenció, hores més tard, de fer-hi niu, s’activà el protocol i es va alertar els serveis de protecció de fauna.

Segons els experts, l'augment de la temperatura de l'aigua del mar, associada al canvi climàtic, estaria al darrera d'aquestes darreres postes de tortuga marina al Mediterrani occidental.  

Hi han intervingut l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró; del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; i Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM). El niu s’ha senyalitzat i tancat i quedarà custodiat per voluntaris que el protegiran durant el període d’incubació. Es demana respecte per aquest espai.

Les indicacions si es detecta una tortuga a la platja són no tocar-la, ni molestar-la o il·luminar-la. També es demana no trepitjar el rastre i avisar el 112. A més, es busquen voluntaris per formar part de la xarxa de custòdia de nius de tortuga marina detectats a tot Catalunya. El servei el coordina el Departament de Territori, mitjançant el formulari que es pot trobar a la pàgina web del CRAM.

Aquesta és la primera vegada que hi ha una posta d’ous a les platges de Platja d’Aro. L’estiu de 2021 es va veure per primera vegada una tortuga marina, però finalment no va fer-ne cap.

Font: https://www.gerio.cat/

Una tortuga marina posa 101 ous a la platja de Sant Feliu de Guíxols

Els amfibis de les Gavarres

Arribada massiva de barquetes de Sant Pere al litoral de Palamós

El passat divendres 21 de febrer, bona part del litoral palamosí es va llevar amb la imatge de la presència massiva de les “barquetes de Sant Pere” (Velella velella), que empesa pels corrents marins ha arribat fins a la costa i les platges.

Es tracta d’un fenomen natural que durant l'any (sobretot a la primavera) es produeix en àmbits costaners, apropant aquesta espècie marina que no comporta cap perill per a les persones, ja que les seves cèl·lules urticants no poden travessar la pell ni injectar verí.

No hi ha cap perill si es toca amb les mans, braços, cames o peus. Només cal tenir la precaució de no tocar-les amb la cara, pel fet que hi ha moltes mucoses i la pell és molt més sensible, i en aquest cas sí que podria haver-hi alguna reacció. Per tant, recordeu sempre rentar-vos bé les mans.

La “barqueta de Sant Pere” no és una medusa encara que ho sembli, sinó que és una colònia d’animals que viuen junts. Cada organisme està format per milers d’individus, tots ells estan units sota d’un disc de quitina, el qual té forma oval i presenta una petita vela que els permet desplaçar-se, surant per la superfície de l’aigua, en funció dels vents.

Es preveu que de manera natural, els corrents marins retornin mar endins els exemplars que han arribat avui a la costa. En aquest procés alguns d’ells s’assequen i moren. Si aquest fet succeeix, els que restin a les platges seran retirats en els pròxims dies.

Font: Ajuntament de Palamós

Alliberament de cinc turons europeus a Ullastret

XXXIV Premi Joan Xirgo

 

Aquí teniu un vídeo resum de la proposta guanyadora del XXXIVè guardó Joan Xirgo "Seguiment de la nidificació de l'àguila marcenca a l'ENP Gavarres" del Grup de Natura Sterna.

Les electrocucions són la principal causa de mort d'espècies d'aus protegides

La presència d'un peix agulla imperial obliga a posar la bandera vermella a la Platja Gran

Un peix agulla imperial (Tylosurus crocodilus) © Philippe Bourjon

Protecció Civil ha hissat la bandera vermella aquest dimarts a la tarda a la platja Gran, a causa de la presència d’un peix agulla imperial, un tipus de peix espasa que pot resultar perillós per als banyistes. 

La prohibició del bany afectà especialment la zona més propera al port de Palamós, on s'ha detectat l’animal. El peix agulla imperial, conegut pel seu cos llarg i estilitzat i un musell que recorda una espasa, pot causar ferides si s’apropa a persones, ja que és ràpid i agressiu quan se sent amenaçat. 

Aquesta espècie sol habitar en aigües càlides i temperades, i malgrat que no és habitual trobar-lo en aigües tan poc profundes, la seva presència a prop de la costa suposa un risc considerable. Per aquest motiu, les autoritats locals van decidir prohibir temporalment el bany i demanaren als visitants respecte per les indicacions dels socorristes i vigilants de la platja. També es va recomanar evitar les activitats aquàtiques a la zona afectada fins a nou avís. 

El peix agulla imperial (Tylosurus crocodilus) pot assolir més d'1,5 metres de llargada i es caracteritza per una mandíbula superior allargada i esmolada. Aquest depredador marí, sovint confós amb el peix espasa, s’alimenta d’altres peixos més petits i, tot i que no ataca directament els humans, els seus moviments ràpids i el seu musell esmolat podrien provocar ferides greus si hi ha contacte. 

Font: https://www.gerio.cat/ 

 

🚩 Bandera vermella a la Platja Gran de Palamós per un peix agulla imperial (tipus de peix espasa), ja que pot ser perillós.

La bandera vermella afecta la zona més pròxima al Port de Palamós.

⛔ Prohibit el bany ⛔

— Protecció civil (@emergenciescat) September 10, 2024

 

© Carles Casanovas (facebook.com)

 

© Renée Keulen (facebook.com)

Pregadeu (Mantis religiosa) i flor de gira-sol (Helianthus annuus)

 

Voluntariat ambiental per protegir nius de tortuga careta

La barca Concha pesca accidentalment dues mantes de grans dimensions

 

El mes de juliol ha començat amb unes imatges que aixecaren gran expectació al port de Palamós.

Dilluns passat, la barca d'arrossegament Concha va pescar dos espècimens de manta de grans dimensions. Els espectaculars peixos cartilaginosos quedaren atrapats a l'art de pesca de forma accidental. 

La tripulació del pesquer les va posicionar dins l'aigua marina per intentar mantenir-les en vida. Aleshores les descarregaren al moll, però ja havien mort i no es van poder salvar.

L'operatiu va ser supervisat pel cos d'Agents Rurals. També hi van intervenir biòlogues de la Fundació CRAM i es van fer càrrec dels dos exemplars morts per realitzar els estudis pertinents. 

La manta o mantellina (Mobula mobular) és un peix cartilaginós batoïdeu de la família dels mobúlids, que viu a l'Atlàntic i a la Mediterrània. La seva pesca és ocasional amb xarxes i actualment es troba en perill d'extinció. Són animals molt sensibles i, en cas de trobar-ne un, per exemple avarat en una platja, els científics recomanen no molestar-lo, no tocar-lo ni cobrir-lo amb res, no fer sorolls, i tampoc intentar el seu retorn a l'aigua, perquè aquesta és una tasca que només poden fer professionals.

Pot assolir els 5,5 m de llargada i els 3,5 m d'ample. És capaç d'arribar a un miler de kg de pes. El disc és romboïdal i deprimit, molt més ample que llarg amb la vora anterior convexa i la part posterior còncava. A la cua, llarga i prima, apareix un agulló curt. El cap és ample i per davant apareixen unes prolongacions de les aletes. La boca és molt ampla i subterminal. Dents petites i nombroses. Els ulls es troben en posició lateral per davant dels espiracles. Les obertures branquials són àmplies. Tant les dorsals com les pelvianes, molt petites, es troben a l'inici de la cua. Les pectorals estan molt desenvolupades. Manca d'aleta caudal. El dors és negre amb reflexos blaus metàl·lics. El ventre és blanc.

Apareix al Mediterrani occidental (ocasionalment i a l'estiu) i central. A l'Atlàntic apareix tant a la part oriental com a l'occidental. És una espècie epipelàgica oceànica que forma petits grups. Salta sovint, espectacularment, fora de l'aigua.

És planctòfaga ja que s'alimenta per filtració de zooplàncton i petits peixos pelàgics que captura amb l'ajut de les prolongacions cefàliques.

És un peix ovovivípar. El període de gestació és llarg (al voltant de 25 mesos) i només té una cria (molt rarament dues). Les cries neixen amb les pectorals enrotllades i fan 180 cm de llargada.

Localitzen un duc electrocutat en una línia elèctrica entre Palamós i Calonge

Acció Climàtica contracta ramats per fer tasques de prevencio d'incendis

Pluja de peixos a l'Iran

🇮🇷 Rain of fish fell over the Iranian Yasuj.

The main version of what happened: a tornado swept over a reservoir and threw fish several kilometers inland. pic.twitter.com/BINhCSvdCq

— dana (@dana916) May 3, 2024

Dofins arran de platja!

Aquest passat dimarts 30 d'abril es va observar un nombrós grup de dofins alimentant-se de peix ben arran de la platja Gran de Palamós.

Palamós activa la campanya de control de nidificació dels gavians