Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 26 de gener de 2022

Elaboració artesanal del carbonet

 
Una varietat de carbó vegetal, utilitzada per alimentar els brasers, era el carbonet (cisco o picón en castellà), i la seva elaboració era complexa i força arriscada. 
L'any 1991 van poder recuperar aquest procés al poble de Castigaleu (Osca) amb l'Antoni Bellera, continuador d'una saga de carboners.

dimarts, 25 de gener de 2022

Camps florits a l'hivern


Tot i que sembli estrany, durant l'hivern també podem gaudir d'un paisatge florit, talment com si ja hagués arribat la primavera.
A part de la bonica floració dels ametllers i de les mimoses que té lloc en aquestes dates, la ravenissa blanca igualment s'encarrega de deixar-nos un paisatge ben acolorit que desafia la fred.
Com si volguessin imitar la neu o el gebre, alguns camps de conreu que no han rebut l'embat dels herbicides es vesteixen de blanc a les nostres contrades, tal com mostren les fotos que vaig captar el passat cap de setmana a Sant Joan de Palamós.

La ravenissa blanca és una planta mediterrània, molt comuna de zones agrícoles, preferentment de secà, ambients ruderals (vores de camins, zones periurbanes). La podem trobar pràcticament tot l'any, però destaca la seva abundància durant l'hivern, perquè és de les poques flors que aguanta la fred, mentre que a l'estiu és  més complicat trobar-la. És una espècie de la família de les Crucíferes o Brassicàcies, com la col, el rave, la mostassa o la colza. Pot assolir entre els 20 i els 60 cm d'alçada, i es caracteritza per les seves flors de pètals blancs, que a vegades presenten reflexes rosats, un efecte òptic provocat sovint per la coloració d'estams i sèpals. 
Les flors van sortint de l'extrem superior, i és molt típic que mentre encara s'obren noves flors les més velles ja han donat lloc al fruit, allargat, anomenat siliqua. Aquesta disposició de les flors conforma el que s'anomena una inflorescència en raïm. Com que és una espècie anual, i per tant cada any els individus germinen a partir de les llavors produïdes l'any anterior (o els anteriors), li agraden molt els ambients on la terra es remou o es llaura, o si més no on no hi ha massa vegetació que li pugui impedir la germinació. Per això, els camps de conreu i els horts són els indrets més adequats per la seva proliferació. 

Durant la primavera o la tardor germina de forma massiva després de ploure, i gràcies a la gran quantitat de llavors que produeix no caldrà sembrar-la de nou, sinó que un cop la tinguem en un camp si la deixem florir i fructificar l'any següent tornarà a sortir amb abundància sempre i quan no hi hagi massa vegetació que li impedeixi. 
En són comestibles les flors, els fruits verds i les fulles, tot i que aquestes últimes són menys utilitzades. El gust picant de les seves flors és inconfusible, n'és la seva característica més particular i desitjable per aquells qui la proven.
Igual com en les altres espècies de la família amb gust picant (la rúcula o la mostassa per exemple) aquest tret es deu a la presència de glucosinolats que amb la calor es degraden.

Info extreta de: https://eixarcolant.cat/
  



dilluns, 24 de gener de 2022

Destil·lació artesanal d'essència d'espígol en una caldera

 

Als anys 50 i 60 va ser tanta la quantitat d'espígol recollit a Plenas (Saragossa) que es van arribar a instal·lar fins a 3 calderes per destil·lar la seva essència, la qual cosa en aquells temps va suposar una font d'ingressos complementària per a moltes famílies. 
L'any 1995, gràcies a un grup de veïns, van poder reconstruir com era aquella activitat productiva estacional per destil·lar aquesta planta aromàtica i medicinal.

diumenge, 23 de gener de 2022

Resum meteorològic i imatges del 5 a l'11 de setembre de 2021

Mar de fons a la platja de Torre Valentina (Calonge i Sant Antoni) el passat dijous 9 de setembre a la tarda. Aquest primer temporal de mar s'anomena popularment el "rentabótes".

Durant aquelles set jornades de principis de setembre, l'anticicló es va voler posicionar cap a l'est d'Europa, la qual cosa va implicar alguns canvis en la situació meteorològica. 
El llarg recorregut de les isòbares pel damunt del Mediterrani va aportar un alt nivell d'humitat en superfície i la xafogor es va incrementar. Amb l'aire carregat d'humitat també van anar apareixent algunes boirines que enterboliren la contemplació del paisatge que embolcalla l'estimada badia palamosina, amb boira als cims dels relleus costaners.
Així mateix, l'afebliment de les condicions anticiclòniques a la nostra àrea geogràfica i l'arribada d'algun petit embossament d'aire fred en altura procedent de l'Atlàntic, generaren una lleugera inestabilitat atmosfèrica que va fer crèixer tempestes de finals d'estiu en nombrosos indrets del país., sobretot a l'interior de Catalunya, però també a localitats de la costa de Barcelona, de la costa de Tarragona i al sud de  la Costa Brava.
Desgraciadament, en el nostre sector costaner tan sols van caure quatre gotes procedents de la desfeta d'alguna tempesta durant la tarda-vespre del passat divendres 10 de setembre. 
En total, a Sant Feliu de Guíxols van caure 1,5 mm, a Palamós-La Fosca 0,6 mm, a Calonge 0,5 mm, a Palamós (Barri Vell) 0,4 mm i a Palamós-Passeig del Mar 0,2 mm.

D'altra banda, la configuració sinòptica condicionada per l'anticicló de l'est d'Europa allargassat d'est a oest, amb vent de llarg recorregut marítim, va provocar una marcada mar de fons de gregal-llevant concentrada sobretot durant el passat dijous 9 de setembre. Aquella jornada es va observar maror a Palamós i en indrets propers, la qual cosa dificultà molt la navegació de les embarcacions de petita eslora i va fer que hi hagués bandera groga a les platges. 
Segons la boia fondejada a 19 milles del cap de Begur, a les 18:00h hi havia una alçada significant d'188 m i una alçada màxima de 3,34 m a les 22:00h.
Com a curiositat, aquest primer temporal de mar de setembre s'anomena popularment el "rentabótes".
El nom de rentabótes està relacionat amb la verema que esdevé en aquestes dates a les nostres contrades. Cal recordar que el conreu de la vinya antigament era un activitat primordial a l'Empordà i als pobles de la Costa Brava, una tradició que encara perdura. 
Amb l'arribada del mes de setembre, les bótes de vi són buides i s'han de netejar abans de tornar-les a omplir. La manca d'aigua després de la sequera estiuenca feia que abans les bótes es netegessin amb l'aigua del mar. 

En un altre ordre de coses, si ens fixem en l'evolució termomètrica, es constata que la temperatura màxima no fou especialment elevada, degut a la presència de núvols, al vent de mar i pel fet de trobar-nos a la tardor climatològica. Així doncs, la màxima més elevada d'aquells set dies foren els 26,8 ºC del dia 5 i del dia 7 de setembre., per contra, la màxima més baixa van ser els 23,4 ºC del dia 9 de setembre. De totes formes s'ha de comptar que la xafogor va ser ben viva degut a l'elevada humitat ambiental. 
Pel que fa a la temperatura mínima, es van  comptabilitzar 5 nits tropicals. La nit més càlida, quasi tòrrida, va ser la del passat dimecres 8 de setembre, amb 24,1 ºC de mínima. Contràriament, la mínima més baixa van ser els 19,0 ºC del dia 11.  

Finalment, tan sols  resta mencionar la situació del vent. En aquest sentit s'aprecia un predomini del garbí, el llevant, el gregal i provences.
El jorn més ventós va ser el dia 10 de setembre, amb provences i nord a 15-20 km/h de mitjana a les hores centrals, ratxa màxima 47 km/h a La Fosca. També destaquen els 29 km/h del dissabte 11 de setembre i els 27 km/h del diumenge 5 de setembre de component sud.
Els dies 6, 7, 8 i 9 va predominar el vent fluixet de l'est, sud-est i nord-est.      

Fotos del passat diumenge 5 de setembre realitzades des de Mont-ras, amb núvols baixos i boira al damunt de les Muntanyes de Begur. 




Fotos del passat dilluns 6 de setembre, amb núvols baixos, boirina i també núvols alts






Fotos del passat dimarts 7 de setembre, amb núvols baixos força amenaçadors formats per l'elevada humitat, degut al vent del sud-sud-est que bufava en superfície. A la tarda hi hagué boira al cim del Puig Cargol (357 msnm)






Fotos del passat dimecres 8 de setembre, amb cúmuls molt fotogènics al Pla de Sant Joan (Sant Joan de Palamós) i a Sant Daniel (Calonge i Sant Antoni) formats pel vent del sud-est i est que bufava en superfície






Fotos del passat dijous 9 de setembre a la tarda, amb mar de fons de gregal a la platja de Torre Valentina, de maror a forta maror 









Imatges del passat divendres 10 de setembre. Veiem la imatge composada dels radars meteorològics a les 19:00h, el mapa de llamps, aspecte del cel al migdia, blancalls aixecats pel vent de provences a Sant Feliu de Guíxols i a Platja d'Aro







Fotos del passat dissabte 11 de setembre amb Cumulus congestus en creixement cap a l'horitzó nord






dissabte, 22 de gener de 2022

Algun núvol baix i un xic de tramuntana per distreure la monotonia anticiclònica

Núvols baixos i les barques de pesca amarrades a port degut a la veda biològica, el passat dimecres 19 de gener al migdia.

L'anticicló hivernal s'ha convertit en un autèntic calvari pels amants dels fenòmens atmosfèrics.
La falta de borrasques actives ens està deixant un panorama de manca de precipitacions. De fet, aquest mes de gener només s'han recollit 2,2 mm a Palamós, bona part en forma de rosada, a més a més, a tot això cal sumar-hi l'absència de pluges del passat mes de desembre.
De totes maneres, l'apatia meteorològica d'aquesta setmana s'ha vist lleugerament trencada per l'aparició d'alguns núvols baixos, durant el passat dimecres 19 i el dijous 20 de gener., en alguns casos fins i tot presentaren una aparença amenaçadora que no anà més enllà. 
Seguidament, el divendres 21 de gener els núvols baixos deixaren pas a un dia radiant i dominat per un vent fred de tramuntana que bufà moderat, amb alguns cops forts que assoliren 56 km/h de ratxa màxima al Passeig del Mar. 
A part d'endur-se els núvols baixos, la tramuntana del passat divendres va mantenir un ambient fred, de ple hivern, amb una màxima de només 11,2 ºC.
El mateix efecte del vent i les restes de núvols també va fer que la mínima fos més alta que dies enrera, amb 5,7 ºC.







divendres, 21 de gener de 2022

FEDER Bebiomassgi: calderes, xarxes de calor i instal·lacions per a la producció d'estella

 

En aquest vídeo es presenta el projecte i els resultats que ha aconseguit a través de casos pràctics sobre el terreny d'un dels projectes impulsats per la Diputació de Girona que ha estat cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.

dijous, 20 de gener de 2022

Aigües residuals i plujanes abocades a la platja de la Fosca i a la platja Gran

 

Els Amics de les Illes Formigues (www.amicsdelesillesformigues.com) volen fer una taula rodona que abordi la gestió de les aigües residuals i plujanes.
Creiem que tota aquesta informació ens acosta a la realitat dels nostres municipis i que és imprescindible fer-la arribar a la població per agilitzar processos i aplicar les solucions el més ràpidament possible. Per aquest motiu ens emplacem tots plegats a fer una taula rodona que abordi la gestió, conducció i sanejament de les aigües, així com les modificacions previstes a l'estació de depuració d'aigües residuals.

 

dimecres, 19 de gener de 2022

L'any 2021 ha sigut càlid i sec a gairebé tot Catalunya

 


Segons del darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, l'any 2021 ha estat càlid a la major part del país. Els valors d’anomalia, o sigui de la diferència entre la temperatura mitjana del 2021 i la mitjana climàtica corresponent, superen els + 0,5 °C gairebé a un 90 % del territori, i fins els + 1 °C en àrees del Prepirineu, depressió Central, prelitoral i molt localitzadament també del litoral. Enguany però, no s’ha assolit cap valor d’anomalia de + 2 °C enlloc. Destaca com ja és habitual per efecte de l’illa de calor el valor més alt registrat a punts de la conurbació de Barcelona, de fins a  + 1,7 °C.

Només una part de l’extrem nord-occidental, així com a petites zones esparses del Pirineu, Prepirineu, oest del Segrià i del terç sud es pot considerar dins la normalitat termomètrica.

En analitzar 21 sèries de Catalunya de forma conjunta,  resulta que l’any 2021 no ha mantingut el tarannà tan càlid dels anys 2006, 2009 i 2011, o dels més recents en el període 2014 a 2019, i ha quedat molt lluny de l’excepcional 2020, el més càlid des del 1950.

Així, 2021 es consolida com el 13è més càlid de la sèrie 1950-2021, amb una anomalia d’entre +1,3 °C i +1,4 °C respecte de la mitjana 1961-1990.

Malgrat que no ha estat un any dels més càlids, a les sèries centenàries i a la majoria de les que ja disposen de més de setanta anys, la temperatura mitjana del 2021 es troba entre els valors més alts.

A l’Observatori de l’Ebre la temperatura mitjana de 18,3 °C és el 6è valor més alt registrat del 1905 ençà. A l’Observatori Fabra, amb 16,5 °C, valor idèntic al dels anys 2019 i 2016, és el 3r més alt de la seva sèrie que s’inicia l’any 1914.

Poca precipitació el 2021

La precipitació ha estat en general escassa aquest 2021. Els registres anuals han quedat per sota dels 400 mm a bona part de l’Alt Empordà i també a una àmplia franja de territori disposada d’oest a est, que recull bona part de Ponent, Catalunya Central,  prelitoral i litoral Central, així com l’extrem sud de la Plana de Vic.

El Segrià i el Pla d’Urgell presenten els valors més baixos del país, poc superiors als 250 mm, mentre que els màxims se situen en zones d’alta muntanya de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà però sense assolir enlloc els 1.500 mm.

Any sec, sobretot al nord-est, i en canvi, plujós al terç sud

Els valors absoluts de precipitació suposen menys del 90% respecte del valor climàtic de referència gairebé a tot el territori, però també amb alguna excepció, ja que cal considerar que l’any ha estat normal o fins i tot plujós a punts del Pirineu, Prepirineu i terç sud.

La mancança d’aigua precipitada és notable i inferior al 70% respecte de la mitjana en algunes zones del Pirineu, Prepirineu, depressió Central i Prelitoral o litoral Central i del nord-est.

Ara bé on l’any ha estat realment sec, amb valors anuals de precipitació que suposen només al voltant del 50% respecte de la mitjana climàtica, és a bona part de l’Alt Empordà, i també a petites zones del Vallès, Barcelonès, Baix Llobregat, Osona, Moianès, Montseny, Selva, Bages i Maresme.

L’any més sec en algunes de les sèries més llargues

2021 resulta ser l’any més sec d’ençà que es tenen registres en algunes de les sèries més llargues. A Caldes de Montbui, amb 336,4 mm, es registra l’any més sec dels darrers 72 que té la sèrie pluviomètrica, i a l’Observatori Fabra de Barcelona, on només s’hi han recollit 327,6 mm, és el més sec dels darrers 108 anys.

A 9 de les 21 sèries analitzades que ja disposen de més de 70 anys d’història, 2021 es posiciona entre els 3 més secs: Figueres - Cabanes (Alt Empordà), Moià (Moianès), Igualada - Òdena (Anoia), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Vic (Osona), Artés (Bages) i Aeroport de Barcelona (Baix Llobregat).

Un any amb tota mena d’episodis meteorològics

L’any 2021 va començar amb un episodi de fred i ha finalitzat amb alta temperatura pels volts de Cap d’Any. Durant l’any aquests han estat els episodis més destacats:

Una fredorada intensa durant la primera quinzena de gener, la més important a Catalunya des de l’onada de fred de la primera quinzena de febrer de 2012. La temperatura va quedar clarament per sota de la mitjana sense assolir valors mínims extrems, però a la major part del país van ser els més baixos del 2021. El fred es va fer sentir arreu del país sobretot al voltant del dia de Reis, amb glaçades pràcticament generals.

Els dies 9 i 10 de gener, una nevada inusualment extensa i també abundant a molts sectors de Catalunya va afectar especialment les comarques de Ponent i del sud del país (llevat de la franja litoral).

Una línia de torbonada va creuar Catalunya durant el matí del dia 22 de gener amb vent molt fort; ratxes de 70-90 km/h, i fins i tot superiors als 100 km/h.

A l’estiu, una onada de calor, entre l’11 i el 15 d’agost. Va ser una de les més intenses de les últimes dècades, amb valors de temperatura màxima de 40 a 43 °C a moltes comarques de l'interior i en algunes valls del Prepirineu, provocada per l’arribada a Catalunya d’una massa d’aire provinent del nord d’Àfrica. En aquests dies es van assolir els valors de temperatura més alts del 2021 a gran part del país.

La tarda del dia 17 de juny es va produir un tornado entre els municipis de la Llacuna i Santa Maria de Miralles a la comarca de l’Anoia. S’estima que el tornado va tenir una intensitat d’EF1, segons l’escala de Fujita millorada (138 a 178 km/h).

Un aiguat excepcional, l’1 de setembre, a la localitat d’Alcanar, on van caure més de 250 mm de pluja, amb una intensitat màxima de 77,7 mm en 30 min. Altres sectors propers al delta de l’Ebre van recollir de 50 a 100 mm, amb quantitats molt inferiors a la resta de Catalunya.

Tornados els dies 23 i 24 de novembre. Es van registrar ventades fortes d’origen convectiu que van provocar danys materials a punts de les comarques del Montsià, el Baix Ebre, el Tarragonès, el Garraf i el Baix Llobregat.

Un temporal, el 23 de novembre, que va deixar fins a 200 mm de pluja a les Terres de l’Ebre i 50 cm de neu al Pirineu. Va ser el dia més plujós de l’any al conjunt de Catalunya, amb més de 100 mm a les Terres de l’Ebre. Al Pirineu es va donar la primera gran nevada de la temporada, amb 50 cm a sectors elevats del vessant sud i del Prepirineu.

Entre el 27 i el 31 de desembre la temperatura va ser alta per un anticicló excepcionalment càlid que va afectar Catalunya pels volts de Cap d’Any. La temperatura va ser molt superior a la normal per l’època a muntanya, amb màximes de 20 °C prop dels 1.500 m d’altitud, i la inversió tèrmica va ser extrema, amb glaçades a les fondalades i valors més de 15 °C superiors als relleus propers.

Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/417364/2021-calid-i-sec-gairebe-a-tot-catalunya

dimarts, 18 de gener de 2022

Els sistemes agroramaders d'alt valor natural a la província de Girona

 

Els SAVN agroramaders inclouen aquells paisatges dominats per una agricultura i/o ramaderia amb uns models de producció basats en pràctiques de maneig sostenibles. Tenen el potencial de frenar la pèrdua de biodiversitat, contribuir a la prevenció d'incendis i a la mitigació del canvi climàtic i promoure la fixació de població al medi rural frenant el despoblament.

dilluns, 17 de gener de 2022

Plantes medicinals del Pirineu aragonès

 

L'alçada de les muntanyes pirinenques i el seu clima particular determinen la vegetació que prolifera a la zona. A les seves fèrtils valls hi destaca molta flora silvestre amb principis actius guaridors que van ser utilitzats tradicionalment pels pobladors d'aquest territori per curar diverses malalties. 
L'any 2000 alguns veïns de les valls del Pirineu aragonès van explicar l'ús de moltes d'aquestes plantes per a diferents teràpies.

diumenge, 16 de gener de 2022

Paisatge gebrat de bon matí i forta inversió tèrmica

Cotxes gebrats en el pàrquing del carrer de la Riera ahir dissabte 15 de gener a primeres hores del matí.

Durant les darreres jornades hem pogut comprobar que la dita "Quan el dia creix, el fred neix" s'ha complert amb escreix. Aquest refrany meteorològic al·ludeix a la fred que es deixa sentir durant el mes de gener, mentre va allargant el dia.
A primeres hores del matí d'ahir dissabte 15 de gener, ens vàrem llevar amb una altra gebrada considerable que va emblanquinar els camps del Pla de sa Nau i del Pla de Sant Joan que encara sobreviuen i altres superfícies exposades a la intempèrie, com per exemple els cotxes. 
De fet, aquesta capa de cristallets de gel també va aparèixer el dia anterior, aquest diumenge i es preveu que es vagi repetint altres jorns degut a l'estancament de l'aire fred. 

El cel ras, la falta de vent, la pèrdua de calor per radiació i la inversió tèrmica generada per l'anticicló, fan que el sòl es refredi ràpidament en hores nocturnes. Això, més l'elevada humitat present a l'aire, ha facilitat la formació de gebre. Sortosament, l'aparició de gebre és una bona notícia, ja que ofereix una capa protectora a les plantes impedint la necrosis de les cèl·lules. 
A la nostra vila aquest dissabte van enregistrar-se -1,7 ºC de mínima a La Pietat, -0,8 ºC al carrer Joan Vilar, 0,1 ºC al Barri Vell de Sant Joan, 0,4 ºC al Passeig del Mar, 0,8 ºC a La Fosca i 1,1 ºC al Barri Vell de Palamós. No obstant això, no és necessari que es baixi dels 0 ºC per la formació del gebre. Encara que el termòmetre marqui una temperatura lleugerament positiva aquest fenomen ja es pot donar. 
Si la nit va ser gèlida fins arran de costa, de dia el mercuri no va  pujar pas massa, amb una màxima plenament hivernal de 10,9 ºC.

D'altra banda, amb un màxim de 1028 hPa i un mínim de 1024 hPa, l'anticicló es va mostrar ben ferm i, a part de deixar-nos un temps assolellat, també va deixar una inversió tèrmica molt destacada. 
Per exemple, aquest dissabte 15 de gener l'estació de Calonge (16 msnm) va anotar -0,9 ºC de mínima., per contra, una altra estació ubicada a la mateixa població però a més alçada, la de Cabanyes (186 msnm), va anotar 5,2 ºC.
Un altre exemple important es va donar a Llagostera. L'estació de Llagostera-Municipal (120 msnm) va enregistrar una mínima de -6,9 ºC., per contra, a l'estació de Llagostera-Cadiretes (505 msnm) van tenir 5,8 ºC.