Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 24 de novembre de 2022

Primavera, tardor i hivern alhora

Temps assolellat i núvols alts, el passat dimecres 23 de novembre. En primer pla veiem un magnífic camp de ravenisses grogues, imatge que recorda la primavera. 

Aquesta setmana hem pogut constatar un temps i uns paisatges que ens recorden la primavera, la tardor i l'hivern alhora.
Els camps de ravenisses grogues que poblen el pla de Calonge i el canvi de color de les fulles dels arbres caducifolis, s'han unit per deixar-nos unes estampes molt boniques que formen com una mena de barreja d'estacions. 
Sens dubte, la pluja que va caure el passat dilluns 21 al vespre, gràcies al pas d'un front un xic actiu, ha servit per regar l'entorn agrícola que es conserva a les nostres contrades.
En total, a la vila palamosina es van comptabilitzar 11,4 mm a la zona del Passeig del Mar i 9,6 mm al barri Vell de Palamós, segons dades de Meteoclimatic. 
Tot i no ser grans quantitats de precipitació, n'hi ha prou per a garantir que es mantinguin els camps ben verds i florits, tot això en un dels anys més secs que es recorden. A Calonge, indret d'on són les fotos, van recollir-se 14,3 mm. 

D'altra banda, a part del paisatge amb colors que evoquen la tardor i la primavera a la vegada, l'evolució termomètrica també sembla que vulgui recordar diverses estacions.
Per exemple, el passat dimecres 23 de novembre a Palamós hi hagué una màxima prou agradable de 16,8 ºC i una mínima de 7,1 ºC. De totes maneres, el contrast de temperatura entre la nit i el dia encara era més evident en altres indrets.
La mateixa jornada a Castell d'Aro, després d'una nit freda que donà 4,9 ºC de mínima, trobem una màxima de 19,2 ºC. A Palafrugell apareixen 3,4 ºC de mínima i 18,0 ºC de màxima.

Finalment, també cal destacar la mar de fons que hi hagué a la nostra badia entre els dies 21 i 23 de novembre, amb maror. Així mateix, a diferència d'altres localitats del país, el vent ha bufat de manera discreta o s'ha mantingut en calma els dies 22 i 23 de novembre, amb 26 km/h i 23 km/h de ratxa màxima respectivament. Només el dilluns 21 de novembre ens apareixen 42 km/h de ratxa màxima, degut al garbí moderat que bufà a la tarda.  

Un bassal format per la pluja que va caure el vespre del passat dilluns 21 de novembre.

Els til·lers d'aquest parc de Calonge mostren uns bonics colors de tardor i al cel observen cirrocúmuls. Foto del passat dimarts 22 de novembre.

Els til·lers d'aquest parc de Calonge mostren uns bonics colors de tardor i al cel observen cirrocúmuls. Foto del passat dimarts 22 de novembre.

Temps assolellat des del castell de Calonge. Al cel observen cirrocúmuls. Foto del passat dimarts 22 de novembre.

Temps assolellat i algun núvol baix molt trencat, el passat dimecres 23 de novembre. En primer pla veiem un magnífic camp de ravenisses grogues, imatge que recorda la primavera. 

Temps assolellat i núvols alts, el passat dimecres 23 de novembre. En primer pla veiem un magnífic camp de ravenisses grogues, imatge que recorda la primavera. 

Temps assolellat i núvols alts, el passat dimecres 23 de novembre. En primer pla veiem un magnífic camp de ravenisses grogues, imatge que recorda la primavera. 

Temps assolellat i núvols alts, el passat dimecres 23 de novembre. En primer pla veiem un magnífic camp de ravenisses grogues, imatge que recorda la primavera. 

Temps assolellat i núvols alts, el passat dimecres 23 de novembre. En primer pla veiem un magnífic camp de ravenisses grogues, imatge que recorda la primavera. 

dissabte, 19 de novembre de 2022

Els dos últims creuers de la temporada amb canvi de temps

El creuer Wind Surf amarrat al moll Fèlix Ribera el passat dijous 17 de novembre al migdia.
Aquest creuer és un habitual del port palamosí. Va arribar a les 9 del matí procedent del port francès de Toló, i va marxar a les 6 de la tarda cap al port de Barcelona. Portava gairebé 300 passatgers a bord, la majoria nord-americans. El Wind Surf té bandera de Bahames, i desplega una eslora de 187 metres i un calat de 5.

Un canvi de temps acompanyà les dues últimes escales de creuer de la temporada, amb el Wind Surf el passat dijous 17 de novembre i el Seven Seas Splendor el dia següent, el divendres 18. 
Aquestes escales de creuer van coincidir amb un canvi de temps provocat pel pas d'un front fred que renovà la massa d'aire.
El front va arribar molt desfet i per desgràcia només deixà 0,2 mm durant la jornada del divendres. El més destacat fou el descens del mercuri, amb 18,4 ºC de màxima el dijous, 15,2 ºC el divendres i també 15,2 ºC avui dissabte 19 de novembre.
Pel que fa al vent, la tramuntana ha bufat amb poca intensitat i en prou feines ha donat una ratxa màxima de 42 km/h aquest dissabte. De totes maneres, la tramuntana aixecà un fort onatge mar endins. Al davant del cap Begur s'ha anotat un onatge significant de 2,81 m a les 06:00h i a les 11:00h, i una alçada màxima de 5,59 m a les 21:00h d'aquest dissabte 19 de novembre.
A les fotos podeu apreciar l'estat del cel del passat dijous, amb moltes cabretes (Ac stratiformis i Ac floccus) que denotaven l'arribada d'un canvi de temps.  També s'aprecien els núvols baixos (Cu, Sc i St) tapant el cel del divendres, amb alguna roina o plugim.
 
El vaixell Seven Seas Splendor amarrat al moll Fèlix Ribera el passat divendres 18 de novembre al migdia. Aquets creuer va fer la seva escala inaugural a Palamós i també fou l'encarregat de posar el punt i final a una campanya que ha comptat amb un total de 56 escales, des de l'abril.
El Seven Seas Splendor va arribar a les vuit del matí procedent del port de Marsella i va partir a les vuit del vespre cap a Barcelona. Portava a bord 670 passatgers, la majoria d'ells nord-americans i britànics.

Fotos del passat dijous 17 de novembre








Fotos del passat divendres 18 de novembre










divendres, 18 de novembre de 2022

La Generalitat declara l'emergència cinegètica per la població de senglars

 

La Generalitat declararà l'emergència cinegètica al nord de les comarques de Girona a principis de l'any que ve. 
Una eina legislativa que ha de permetre combatre la sobrepoblació de senglars quan estigui per sobre dels vuit porcs per quilòmetre quadrat. Aquest mecanisme legal ha de servir per agilitzar els procediments per fer batudes.

dimecres, 16 de novembre de 2022

El canvi climàtic afectarà a la nostra gastronomia

 

El canvi climàtic també afectarà a la nostra gastronomia. El Mediterrani s'escalfa i les poblacions d'alguns peixos estan variant. Alguns en retrocés degut a la calor i d'altres, més típics de les costes africanes, estan augmentant la seva població. 
La Càtedra Oceans i Salut Humana de Roses ha treballat en l'elaboració d'un receptari on diversos cuiners i cuineres de la Costa Brava han elaborat receptes amb espècies termòfiles per donar-les a conèixer i, d'aquesta manera, repercutir en el preu de sortida a les llotges beneficiant el sector pesquer.

dimarts, 15 de novembre de 2022

Fort onatge, garbinada a 60 km/h i núvols de vent abans no baixi el termòmetre

Núvols de vent observats avui dimarts 15 de novembre.

La primera quinzena del mes de novembre s'ha caracteritzat per una temperatura molt més alta del normal per l'època de l'any.
Avui dimarts 15 de novembre hem tingut un altre tast d'aquesta situació anòmala, amb 20,1 ºC de màxima a Palamós. Cap a l'interior de la comarca s'han enregistrat 23,0 ºC a Torroella de Montgrí, 22,3 ºC a La Tallada d'Empordà i 21,9 ºC de La Bisbal d'Empordà, per posar alguns exemples.
Aquesta temperatura elevada està lligada a la presència de vent intens de component sud, el qual facilita l'arribada d'una important advecció d'aire càlid tropical procedent el nord d'Àfrica.

Segons els mapes del temps, aquesta mena estiuet perpetu té els dies comptats. De fet, es preveu que el proper divendres la situació meteorològica faci un gir de 180º, gràcies a l'entrada d'una massa d'aire polar que anirà acompanyada de vent del nord força fred, la qual cosa ha de normalitzar el mercuri a partir d'aleshores. Malauradament, però, ara com ara no es preveu l'arribada de pluges destacades i la sequera ha de seguir entre nosaltres.

Abans de l'arribada d'aquesta baixada de temperatura, aquest dimarts hem tingut una garbinada de primera divisió.
El pas d'un reguitzell de fronts atlàntics molt desfets, ha reforçat de forma important el vent de garbí o llebeig a Palamós. Aquets vent càlid del sud-oest ha bufat amb insistència, a uns 30-35 km/h de mitjana a la tarda, i a uns 25-30 km/h cap al vespre. 
La ratxa màxima ha sigut de 60 km/h, un valor molt destacat tractant-se d'aquest tipus de vent. L'estat de la mar també s'ha vist molt alterat, amb maror o forta maror a la badia palamosina. Mar endins, al davant del cap de Begur, hi ha hagut un onatge sig. d'1,99 m a les 20:00h i una alçada màxima de 3,88 m a les 18:00h. 
També cal destacar els nombrosos altocúmuls lenticulars apareguts al llarg de tot el dia, un fet que denota vent intens de l'oest en alçada. 
Temperatura mínima de 12,9 ºC. Roina ip. Humitat del 59 al 93 %. Pressió màxima 1014 hPa, mínima 1004 hPa.







dilluns, 14 de novembre de 2022

Veda biològica de la pesca d'encerclament a la Costa Brava

 

El passat dimecres 9 de novembre va començar la veda biològica a la Costa Brava per la pesca d'encerclament. 
Per primera vegada aquesta aturada durarà dos mesos. D'aquesta manera, les setze teranyines que hi ha repartides entre els ports de Roses i Blanes hauran d'estar amarrades fins el 10 de gener.

diumenge, 13 de novembre de 2022

Guanyadors del XXVIè Premi Cirera d'Arboç

 

Un exemple d'altruisme i d'estima per un indret de les Gavarres. Xavier Serrats i Isabel Cribillers hi han dedicat energia, hores i il·lusió a mantenir i revitalitzar la font de Panedes, el seu camí d'accés i entorn. Si ho voleu conèixer una mica aquest patrimoni i els guanyadors mireu aquest vídeo.

dissabte, 12 de novembre de 2022

Guanyadors del XXXIIè Premi Joan Xirgo

 

Els tres investigadors de la proposta becada amb el Premi Joan Xirgo "Estudi de l'extracció del suro sobre l'estat hídric i fisiològic de l'alzina surera (Quercus suber) a Les Gavarres", ens expliquen el seu plantejament al bell mig de la sureda de Can Viallonga (Gavarres).

divendres, 11 de novembre de 2022

El parheli del passat dijous 10 de novembre

Parheli a l'esquerra del Sol observat el passat dijous 10 de novembre a la tarda.

El passat dijous 10 de novembre es va observar un bonic parheli o fals sol des de Calonge.
Com ja he comentat en anteriors articles, es tracta d'un fotometeor que apareix en forma de taca lluminosa o petita brillantor a cada banda del Sol. 
Els núvols que calen perquè es doni el parheli són dels gèneres cirrus i cirrostrats. Aquests núvols alts estan formats per cristalls de gel que actuen com a petits prismes de forma hexagonal. 
Els petits cristalls de gel s'encarreguen de refractar els raigs solars, la qual cosa dona lloc a l'aparició del fals sol.

De manera col·loquial, es podria dir que aquest fenomen és com si es veiés un sol darrere del núvol, però menys brillant que el sol real. 
Cal tenir en compte que moltes vegades només hi ha cirrus o cirrostrats a un costat del Sol i aleshores només es forma un parheli, tal com va passar el passat dijous. 
Els parhelis també poden ser punts més lluminosos d'un halo que envolta el sol. 
A vegades el fals sol apareix com si fos una taca lluminosa amb forma rodona. D'altra banda, altres vegades podem veure que té un aspecte més allargat en sentit vertical o es descompon en els colors de l'arc de Sant Martí. Només en algunes ocasions molt especials es poden arribar a veure alguns fragments amb una mida més petita de l'arc de Sant Martí. 
No s'ha confondre aquests fragments amb l'arc de Sant Martí, ja que el parheli apareix sempre al costat del Sol, mentre que l'arc de Sant Martí apareix al costat del cel oposat al Sol. 

Normalment el parheli apareix al capvespre o al matí, quan el Sol frega l'horitzó. El parheli sol formar-se exactament a una inclinació de 22 graus de l'astre rei.

La paraula parheli procedeix del grec per a-Helios (semblant al Sol). 
Aquest fenomen apareix documentat des de l'antiguitat. Per exemple, al llibre primer de La República de Ciceró, els personatges entaulen un diàleg de tipus filosòfic i de contingut polític. El diàleg s'ha d'ubicar l'any 129 aC. A l'inici del mateix, un dels personatges pregunta als seus contertulis què els sembla el fenomen que aquests dies s'ha observat a Roma, anomenat "parheli", al qual fan referència com el fenomen que permet observar, a simple vista, "dos sols". 
El fenomen apareix documentat també a:  Aristòtil (s.IV a.C.), en Meteorologia, 333,2,6. Arato (med. s. III a.C.), als Fenòmens. Ptolomeu (en diverses de les seves obres, med. s. II dC).  Sèneca (s. I dC) en Qüestions Naturals 1,13,1. Font: astrocantabria.org i meteorologiaenred.com

Dues fotografies més d'aquest fenomen òptic
 


dimecres, 9 de novembre de 2022

La Casa Montaner, una joia modernista desapareguda

La Casa o Torre Montaner vista des d'una arcada del Passeig del Mar.

La Casa o Torre Montaner fou dissenyada per l'arquitecte Josep Azemar Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914) i el contractista de Palamós va ser Salvador Bota Palia. 
Durant la construcció d'aquesta joia modernista es va cuidar fins al detall més petit. La Torre Montaner aviat es va convertir en tot un símbol de la vila de Palamós.
La casa va pertànyer a Martí Montaner Coris (Palamós,1886 - Barcelona, 1965). Va ser un important industrial suro-taper.
L'edifici imponent fou construït entre els anys 1893-1905, però desgraciadament va ser enderrocat com molts altres edificis emblemàtics. La voràgine urbanística-turística dels anys seixanta i la dictadura propiciaren el seu enderroc.
Aquest magnífic edifici d'estil modernista va ser destruït entre els anys 1961-1962 per en Josep Colomer Trias. Això va servir per ampliar l'hotel Trias, però el paisatge de la badia de Palamós va perdre per sempre un dels seus referents.

Vista sencera de la Casa o Torre Montaner.

dimarts, 8 de novembre de 2022

Riba-roja d'Ebre vol recuperar l'ofici de destil·lador d'oli de ginebre

 

Destil·lar oli en sec per treure'n les propietats curatives. Aquest és el procés per obtenir l'oli de ginebre, molt popular a Riba-roja d'Ebre. 
L'associació "Amics de Riba-roja" ha celebrat aquest cap de setmana la cinquena edició de la Festa de l'Oli de Ginebre per conèixer el seu procés de creació i els seus beneficis. La jornada ha comptat amb conferències, audiovisuals, actes literaris, actuacions musicals i exposicions. 
Una de les activitats més destacades ha estat la demostració de destil·lació en sec de l'oli de ginebre. Un seguit de propostes que tenen per objectiu recuperar l'ofici de destil·lador. 
Durant la festa, l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ha presentat una aplicació de realitat augmentada que digitalitzarà els forns d'oli de ginebre.

dissabte, 5 de novembre de 2022

Platja, neu, festes i teatre, Palamós 1962-1977

 

Platja, neu, festes i teatre, Palamós 1962-1977, és un documental realitzat amb pel·lícules de Vicenç Prats Bagué cedides a l'Ajuntament. 
És un viatge pel Palamós dels anys seixanta i setanta del s. XX. L'edició ha estat a cura de Miquel Strubell i Prats, net de l'autor. Vicenç Prats Bagué va començar a filmar pel·lícules a partir de 1960, amb una Yashica, filmava amb rigor, era molt perfeccionista, cuidava els plans, i tenia cura de la narració. Ha enregistrat pel·lícules familiars, celebracions i esdeveniments populars que ara ens mostren el Palamós anterior a la transformació urbanística de finals dels anys setanta. 
La música ha estat creada per Ferran Aran, pianista i compositor gironí amb més de 25 anys d'experiència en l'àmbit musical com a director i intèrpret en conjunts i orquestres d'arreu de Catalunya, i en l'àmbit nacional, és coach i especialista en musicoteràpia.

divendres, 4 de novembre de 2022

Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual 2022 – Gumersind Vilagran

 

Paisatges Evocats, Mn. Gumersind Vilagran, és un documental que recorda la figura de Mn. Gumersind, rector de Santa Eugènia de Vila-romà i Fill Adoptiu de Palamós. 
S'ha editat a partir del fons documental personal de Mn. Gumersind, cedit a l'Ajuntament per la família Vilagran, amb enregistraments de Francesc Subirós, del Centre d'Iniciatives Audiovisuals i de Ràdio Palamós, i també amb fotografies del Cine Club Bahia, de la Revista Proa i de la col·lecció municipal. La música ha estat creada per Ferran Aran, pianista i compositor gironí amb més de 25 anys d'experiència en l’àmbit musical com a director i intèrpret en conjunts i orquestres d'arreu de Catalunya, i en l'àmbit nacional, és coach i especialista en musicoteràpia.

dijous, 3 de novembre de 2022

Es detecten 120 espècies de plantes invasores al cap de Creus

 

El projecte LIFE medCLIFFS avalua la situació actual de la flora exòtica invasora al Parc Natural del Cap de Creus. Durant aquest primer any de funcionament del projecte, s'han detectat 120 tàxons de flora exòtica als penya-segats de la Costa Brava i s'ha delimitat la superfície afectada per espècies invasores al Parc Natural de Cap de Creus.

dilluns, 31 d’octubre de 2022

El cementiri Kerepesi (Budapest)



Us poso un recull fotogràfic molt escaient per aquestes dates.
El cementiri del carrer Fiume, també conegut com a cementiri Kerepesi, és el cementiri més famós de Budapest, i un dels més antics d'Hongria que ha conservat gairebé completament la seva entitat. 
Fundat el 1847, el cementiri Kerepesi està situat al barri Józsefváros, prop de l'estació de l'Est. 
És el cementiri més recollit de Budapest, tot i la seva proximitat a la part més cèntrica de la ciutat. El Kerepesi és un dels panteons nacionals més importants d'Europa, i el parc d'estàtues a l'aire lliure més extens, amb una superfície de prop de 56 hectàrees, formant un autèntic museu en honor als difunts. 
A vegades la gent s'hi refereix com "el Père Lachaise de Budapest", fent referència al famós cementiri de París. 

El cementiri Kerepesi té vàries seccions. N'hi ha una que pertany al cementiri jueu de Salgotarjani, situat a l'angle oriental del Kerepesi, però n'està separat per un mur de pedra. 
El 1874 es va establir un sector especial per a aquells a qui l'església els havia negat el funeral: els suïcides i els executats. 
El sector dels artistes, on cada sepulcre conté un notable representant hongarès de les arts, va ser creat el 1929. També hi ha un sector dels soviètics. 
Una part molt famosa és la de les Arcades, construïdes entre el 1908 i el 1911, recordant l'estil dels cementiris del nord d'Itàlia.