Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 30 de desembre del 2022

21 i 22 de desembre: el vent fa el ronso

 
Vídeo de la tercera jornada de la Christmas Race el passat dimecres 22 de desembre.

El vent es va fer pregar durant el passat dimecres 21 de desembre, però finalment va reaparèixer a partir del migdia.
Després de dues jornades consecutives d'intensa i persistent garbinada, el dia va començar amb un vent gairebé en calma. Aquesta situació es va perllongar fins passades les 12:00h, la qual cosa feia perillar la tercera jornada de competició de la Christmas Race. 
Per sort, quan ja es temia el pitjor, el garbí va tornar amb força a la badia de Palamós. Tot i que el vent del sud-sud-oest va bufar amb menys intensitat que el dia abans, encara es va enregistrar alguna ratxa força destacable de 44 km/h.
Com es normal, el garbí moderat va aixecar tràngol a la badia de Palamós. Mar endins, a 19 milles del cap de Begur, hi va haver un onatge significant d'1,29 m entre les 11:00h i les 14:00h, amb una alçada màxima de 2,13 m a les 11:00h. 

Pel que fa a la temperatura, la màxima va assolir 15,8 ºC i la mínima 9,7 ºC. El cel es va mostrar assolellat, amb intervals de núvols mitgencs Ac i núvols baixos Sc i St.
La pressió més elevada va enregistrar 1021 hPa i la mínima 1016 hPa. La humitat relativa va marcar un màxim del 89 % i un mínim del 75 %.  

Canvi de líders en dues classes de la Christmas Race

Aquell dia el neerlandès Hieke Schraffordt quedà primer en ILCA 4 mentre que els balears Marc Mesquida i Ramon Jaume encapçalaren el 420. 
L'ucraïnesa Sofia Naumenko es va mantenir cadavant d'IlCA 6 femení, el regatista dels Països Baixos Hidde Schraffordt continuà líder en ILCA 6 masculí i el suec Jonathan Llado, en classe Europe. 

   
Vídeo de la quarta i darrera jornada de la Christmas Race el passat dijous 23 de desembre.

El vent va brillar per la seva absència durant el passat dijous 22 de desembre.
La situació meteorològica fou dominada plenament per l'anticicló, amb un màxim de 1023 hPa en superfície i un mínim de 1020 hPa.
La poca diferència de temperatura entre la superfície del sòl i la superfície del mar, va impedir l'entrada de vent tèrmic o marinada, alhora que les isòbares també estaven molt separades, la qual cosa estroncà l'entrada de vent a les capes més baixes de la troposfera.
En prou feines es va enregistrar una ratxa màxima de 13 km/h SSO a la tarda.
L'estat de la mar es va veure molt més calmat que dies enrera, amb una lleu mar de fons del sud. Mar endins, al davant del cap de Begur, hi havia un onatge significant de 0,7 m a les 02:00h i una alçada màxima d'1,25 m.
L'estat del cel es va mostrar bàsicament assolellat, amb algunes capes de núvols mitgencs.

Pel que fa a la temperatura, la màxima va ser de 15,4 ºC i la mínima enregistrà 9,1 ºC. La humitat relativa va continuar molt alta, amb un màxim del 90 % i un mínim del 74 %.

Sense vent per acomiadar la 46ena edició de la Christmas Race

Després que el vent fos molt favorable durant les dues primeres jornades de competició, amb un tercer dia força interessant, el darrer jorn de la Christmas Race no es va poder competir per falta de vent. 
Els guanyadors finals foren els qui lideraven la classificació el dia anterior. 
Sofia Naumenko s''imposà en IlCA 6 femení i s'ha endut el Trofeu Manuel Albalat a la millor tripulació olímpica. Hidde Schraffordt guanyà en ILCA 6 masculí i el Trofeu Diputació de Girona, a la millor tripulació juvenil. 
L'ucraïnesa i el neerlandés foren els campions absoluts de la Christmas Race 2022. El neerlandès Hieke Schraffordt va ser el primer en ILCA 4 mentre que els balears Marc Mesquida i Ramon Jaume guanyaren en 420. 
El regatista de Països Baixos Hidde Schraffordt fou campió en ILCA 6 masculí i el suec Jonathan Llado, en classe Europe. En aquesta classe cal ressaltar el sisè lloc assolit per en Ramon Figueras, integrant del Club Nàutic Costa Brava - Vela Palamós. La també regatista del club palamosí, Emma Colins, aconseguí ser tercera sub 20.

dimecres, 28 de desembre del 2022

Conrad Massegué, armador i patró de l'embarcació Gacela

 

Testimoni del pescador Conrad Massegué sobre la seva experiència com a armador i patró a bord de l'embarcació d'arrossegament "Gacela", al port de Palamós. 
Testimoni recollit en el marc del projecte de documentació de les embarcacions "Estrella Polar" i "Gacela" per a la seva museïtzació com a extensió flotant del Museu de la Pesca, al port de Palamós.

dilluns, 26 de desembre del 2022

Dimarts 20 de desembre: repetició de la garbinada i Cirrus homogenitus

La garbinada del passat dimarts 20 de desembre va tornar omplir de blancalls la badia de Palamós. Al fons de la imatge veiem un dels camps de regates de la Christmas Race al davant de Roques Planes. 

El passat dimarts 20 de desembre vàrem tenir un dia gairebé calcat a l'anterior.
El vent de garbí va tornar a bufar a uns 20-25 km/h de mitjana, reforçant-se altre cop a la tarda-vespre, a uns 25-30 km/h de mitjana, ratxa màxima 50 km/h. 
La mar es va veure força alterada altre cop, amb maror a la badia palamosina. Mar endins, a 19 milles del cap de Begur, la boia de Puertos del Estado va detectar un onatge significant d'1,17 m a les 17:00h i una alçada màxima de 2,13 m a la mateixa hora. 
En relació a l'estat del cel, aquell dia es va veure molt enterbolit per núvols alts (Ci homogenitus i Ci i Cs homomutatus) que generaven els deixants de condensació dels avions, així com alguns núvols baixos Sc i St. 

Pel que fa al termòmetre, a Palamós vàrem tenir una màxima de 15,2 ºC i una mínima de 14,0 ºC.
La humitat va ser molt alta, amb un mínim del 86 % i un màxim del 94 %. 
Els nostres baròmetres també marcaren una pressió màxima de 1025 hPa i una pressió mínima de 1018 hPa, un fet que encara denotà el domini de l'anticicló. 

Segona jornada de la Christmas Race

La segona jornada de la regata internacional Christmas Race es va veure beneficiada per unes excel·lents condicions de vent i també va portar pocs canvis en la classificació.
De cinc classes, només l'ILCA 4 va canviar de líder. Les tres posicions de podi en 420 foren per tripulacions espanyoles, amb els catalans Pol Mateu i Alejandro de Maqua, al capdavant. 
Es pot afirmar que la segona jornada de la 46ena edició de la Palamós Christmas Race fou molt semblant a l'anterior.
En les classes individuals, l'ucraïnesa Sofia Naumenko seguia dominant en ILCA 6 femení, el regatista dels Països Baixos, Hiddel Schraffordt, en ILCA 6 masculí, el suec Jonathan Lladó en classe Europe i el neerlandès Abel Melens, s'estrenava com a líder en ILCA 4. 
Pel que fa als regatistes del Club Nàutic Costa Brava - Vela Palamós, cal destacar el sisè lloc del campió d'Espanya, Ramon Figueras, en classe Europa. 
Hem de ressaltar que aquesta edició de la Christmas Race comptà amb una participació rècord d'esportistes del club palamosí, fins a 9, en classe Europa.

Molts deixants de condensació dels avions

    Nombrosos deixants de condensació dels avions sobre el mar, el passat dimarts 20 de desembre.

Els deixants dels avions o contrails (acrònim de l'anglès condensation trails) estan formats per cristalls de gel i es formen per la condensació del vapor d'aigua procedent dels motors dels avions. Aquests emeten, a més del vapor d'aigua, altres gasos com el diòxid de carboni i partícules sòlides en forma d'aerosols, que contribueixen a la formació de les esteles en actuar com a nuclis de condensació, encara que generalment ja hi ha prou partícules a l'atmosfera de forma natural.

Si les condicions ambientals són les adequades, les esteles de condensació es poden desenvolupar i donar lloc a un autèntic núvol. Els factors que més condicionen aquest fet són la temperatura i la humitat de la massa d'aire. Una temperatura baixa i una humitat alta faciliten la condensació i la formació de núvols.

Segons l'Atles de núvols de l'OMM, quan l'estela de condensació roman almenys 10 minuts en el cel després del pas de l'avió, ja el podem considerar un núvol i el seu nom correcte seria Cirrus homogenitus. Aquesta darrera paraula significa en llatí que el núvol està format per l'acció de l'home. 
Si les estructures nuvoloses persisteixen més temps, creixent, desenvolupant-se i ocupant majors extensions de cel gràcies als forts vents en altura, adquirint un aspecte de núvol cirriforme més natural, se'l denominarà amb el gènere i espècie corresponent i se li afegirà el terme homomutatus, que fa referència al fet que el núvol d'origen antropogènic ha evolucionat gràcies a les condicions regnants a l'alta troposfera.

Els contrails poden tenir certa rellevància en la predicció del clima a llarg termini: un estudi del 1998 va estimar que les esteles de condensació (sense comptar els núvols més desenvolupats a partir d'aquests, els que hem anomenat homomutatus) suposaven una cobertura nuvolosa d'aproximadament el 0,1% del planeta. La incertesa que aquesta nuvolositat juga en el sistema climàtic global encara és molt alta i cal investigar-ho en profunditat.

Més fotos del passat dimarts 20  de desembre
 







diumenge, 25 de desembre del 2022

Dilluns 19 de desembre: la Christmas Race comença amb garbinada

La garbinada del passat dilluns 19 de desembre va dur molts practicants de surf d'estel a la badia de Palamós. Al fons de la imatge també veiem alguns dels regatistes de la Christmas Race entrant a port. 

El passat dilluns 19 de desembre vàrem tenir una garbinada molt destacable. El vent del sud-oest es va reforçar notablement, gràcies a l'aproximació de diverses línies frontals per l'oest de la península Ibèrica. 
El garbí o llebeig va bufar amb insistència a una velocitat mitjana de 20-25 km/h durant la major part de la jornada. Al vespre aquesta ventada va anar a l'alça, assolint una velocitat mitjana de 25-30 km/h, ratxa màxima 60 km/h. 

Tal com és habitual, aquesta situació va aixecar tràngol a la badia de Palamós, amb molts blancalls. Mar endins, al davant del cap de Begur, la boia de Puertos del Estado va enregistrar un onatge significant de 0,94 m i alçada màxima d'1,53 m. 
La situació amb vents del sud també va portar una temperatura no gaire baixa. La màxima a la nostra vila anotar 15,2 ºC i la mínima fou de 13,4 ºC. 
El vent de mar també aportà molta humitat ambiental, amb un màxim del 93 % HR i un mínim del 86 % HR.
D'altra banda, tot i la garbinada i l'arribada de fronts a l'oest de la península Ibèrica, el domini de l'anticicló era absolut, amb una pressió màxima de 1028 hPa i una pressió mínima de 1025 hPa.
Pel que fa a l'estat del cel, aquell jorn s'apreciaren intervals nuvolosos en varis nivells, amb núvols alts i mitgencs Ci, Cs i Ac, juntament amb núvols baixos Cu, Sc i St.

Bon inici de la famosa regata Christmas Race 

El dilluns 19 de desembre també va començar la 46ena edició de la regata Christmas Race, organitzada pel Club Nàutic Costa Brava Vela Palamós.
En aquesta ocasió es pot afirmar que va entrar per la porta gran, degut al vent generós que ens va acompanyar i que va permetre realitzar les tres primeres proves de la jornada inaugural. 
La ucraniana Sofia Naumenko liderava en ILCA 6 femení. L'ILCA 6 masculí era encapçalat per la flota holandesa Hidde Schaffordt. En ILCA 4, dominava el britànic Archi Munro-Priez i en classe Europa, el suec Jonathan Lladó. 
Els catalans Pol Mateu i Alejandro de Maqua encapçalen el doble 420.

A la 46ena edicició hi participaren 300 tripulacions i 400 regatistes de 13 països diferents. La Christmas Race d'aquest any comptà amb la participació de regatistes tant de vela olímpica ILCA6 femení, com de vela lleugera, ILCA4, ILCA6 masculí i femení, Europe masculí i femení, 420 femení i mixte. 
La regata internacional potencia la vinguda de regatistes de futur i amb expectatives altes que vagin a les olimpíades. També destaca la participació de tripulacions de la classe Europe. 

Aquesta prova és molt important de cares als Jocs Olímpics de l'any 2024 de París que tindran Marsella com a camp de regates. La Christmas Race d'aquest any comptava amb la presència de regatistes d'Alemanya, Àustria, Canadà, França, Gran Bretanya, Itàlia, Irlanda, Països Baixos, Polònia, Portugal, Suïssa i Ucraïna.

Mapa de superfície amb fronts del passat dilluns 19 de desembre. Veiem l'aproximació de varis fronts per l'oest de la península Ibèrica.

Més fotos del passat dilluns 19 de desembre












dissabte, 24 de desembre del 2022

Dades rellevants del passat mes de novembre a Palamós

Cumulus congestus al fons de la imatge el passat dimarts 29 de novembre.
El passat mes de novembre va ser molt sec. Només van caure 16,2 mm, quan la mitjana climàtica és de 64,7 mm. Pel que fa a la temperatura, el novembre va ser més càlid del normal. La temperatura mitjana va ser de 14,6 ºC, quan la mitjana climàtica és de 12,5 ºC.


Temperatura màxima absoluta: 22,2 ºC, el dia 1. 

Temperatura mínima absoluta: 6,3 ºC, el dia 30. 

Temperatura mitjana mensual: 14,6 ºC (mitjana climàtica 12,5 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 17,8 ºC (mitjana climàtica 16,6 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 11,3 ºC (mitjana climàtica 8,3 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 13,3 ºC, el dia 29. 

Temperatura mínima més alta: 17,7 ºC, el dia 8. 

Humitat relativa màxima absoluta: 97 %, el dia 13. 

Humitat relativa mínima absoluta: 35 %, el dia 26. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1029 hPa, els dies 11 i 12. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1001 hPa, el dia 21. 

Ratxa màxima de vent: 60 km/h NNO, el dia 28. 

Dies de precipitació apreciable (8 dies). També hi pot haver rosada: dia 4 (0,2 mm), dia 9 (0,2 mm), dia 10 (2,0 mm), dia 13 (0,4 mm), dia 18 (0,2 mm), dia 21 (9,6 mm), dia 25 (2,0 mm), dia 28 (1,6 mm). 

Precipitació total: 16,2 mm (mitjana climàtica 64,7 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

divendres, 23 de desembre del 2022

Cosmètics amb base de llet d'ovella, el cas únic d'una finca del Baix Empordà

 

Parlem amb Anna Pijuan, responsable de la finca Mas Casas de Cruïlles (Baix Empordà), una finca amb una vuitantena d'ovelles que produeixen carn, llana i llet amb la qual elaboren diversos productes de cosmètica.

dijous, 22 de desembre del 2022

Joan Esteve, mariner de l'embarcació Gacela

 

Testimoni del pescador Joan Esteve, sobre la seva vida professional com a mariner a bord de l'embarcació d'arrossegament "Gacela". 
Testimoni recollit en el marc del projecte de documentació de les embarcacions "Estrella Polar" i "Gacela" per a la seva museïtzació com a extensió flotant del Museu de la Pesca, al port de Palamós.

dimecres, 21 de desembre del 2022

L'hivern astronòmic ja ha arribat



L'hivern astronòmic 2022-2023 ha començat avui dimecres 21 de desembre a les 22 hores 48 minuts hora oficial.

Aquesta estació durarà aproximadament 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2023 amb el començament de la primavera. 
L'inici de l'hivern a l'hemisferi nord es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita on veiem que el Sol presenta la màxima declinació sud. 
Aquest dia el Sol arriba a la seva menor elevació sobre l'horitzó al migdia i en cel descriu el seu arc més curt. Això fa que es tracti del jorn amb menys hores de Sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla que no es modifiqui, la qual cosa provoca que el començament de l'hivern també es digui solstici d'hivern (del llatí solstitium, Sol quiet). 
El començament de l'hivern a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'estiu a l'hemisferi sud. 

 Què veurem al cel durant l'hivern 2022-2023?

Les nits d'hivern són llargues i alhora estables degut al típic anticicló. Gràcies a això són excel·lents per observar el cel. Durant l'hivern del 2022-2023 podrem veure diferents planetes i constel·lacions al llarg de cada nit. 
Al començament de l'estació hivernal s'observaran cinc planetes al capvespre, Mercuri, Mart, Venus, Saturn i Júpiter, però a mesura que passin els mesos, alguns planetes s'aniran apropant al Sol i desapareixeran gradualment del cel. 
Mercuri desapareixerà a primers de gener i Saturn a primers de febrer, fent que l'estació acabi amb tres planetes visibles al capvespre. 
D'altra banda, el cel just a l'inici de l'hivern no tindrà planetes visibles. A mitjans de gener, Mercuri farà una breu aparició i, a mitjans de març, Saturn començarà a ser visible. 

A part dels diferents planetes, quan comenci a fer-se fosc veurem algunes de les constel·lacions preferides dels aficionats, ja que contenen les estrelles més brillants. Entre d'altres, destaca Orió, amb la brillant (i variable) Betelgeuse. Taure, amb la vermellosa Aldebaran. Ca Major amb Sirius, l'estrella més brillant de la nit, i Bessons, amb la parella que formen Càstor i Pòl·lux. 
La unió d'algunes d'aquestes estrelles amb altres adjacents forma un asterisme conegut com l'hexàgon de l'hivern, un tret característic dels vespres de l'estació. 

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'hivern de 2022-2023 inclouen les pluges de meteors de les úrsides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 de desembre, i les quadràntides, amb un màxim cap al 4 de gener. 
Les llunes plenes de l'hivern tindran lloc el 7 de gener, el 5 de febrer i el 7 de març. El 4 de gener de 2023 es produirà el moment del màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest instant, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 6 de juliol del 2023. 
Durant l'hivern del 2022-2023 no es produirà cap eclipsi de Sol o Lluna. 

Algunes curiositats de l'hivern 

Amb una mica menys de 89 dies de durada, l'hivern a l'hemisferi nord és l'estació més curta de l'any. Això és degut al fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'hivern coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més a prop del Sol. Quan això passa, la Terra es mou més ràpida en la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), amb la qual cosa necessita menys temps per arribar al punt on comença la següent estació, la primavera. 

L'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà els dies 20 a 22 de desembre (data oficial espanyola). El seu inici més matiner serà el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. 
Les variacions d'un any per l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol. 

Tot i que el dia del solstici d'hivern correspon al de menys hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la latitud de la península Ibèrica, el dia del solstici d'hivern tindrà poc més de 9 hores, a comparar amb les 15 hores de Sol que va tenir el dia més llarg (solstici d'estiu). La diferència entre el dia més curt i el més llarg és per tant de gairebé sis hores de Sol. A mesura que ens acostem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.

dimarts, 20 de desembre del 2022

Pere Carré, mestre d'aixa

 

Testimoni de Pere Carré, mestre d'aixa de Sant Feliu de Guíxols, sobre les característiques constructives de les embarcacions de fusta "Estrella Polar" i "Gacela", al port de Palamós.
Testimoni recollit en el marc del projecte de documentació de les embarcacions "Estrella Polar" i "Gacela" per a la seva museïtzació com a extensió flotant del Museu de la Pesca, al port de Palamós.

diumenge, 18 de desembre del 2022

Ricard Canalda, armador i patró de l'embarcació Estrella Polar

 

Testimoni del pescador Ricard Canalda sobre la seva experiència com a armador i patró a bord de l'embarcació d'encerclament "Estrella Polar", al port de Palamós. 
Testimoni recollit en el marc del projecte de documentació de les embarcacions "Estrella Polar" i "Gacela" per a la seva museïtzació com a extensió flotant del Museu de la Pesca, al port de Palamós.

dissabte, 17 de desembre del 2022

Divendres 16 de desembre: pluja per cinquè dia consecutiu

Cel amenaçador vist des del pla de Sant Joan mirant cap al nord, el passat divendres 16 de desembre a la tarda.

El passat divendres 16 de desembre vàrem tenir el cinquè dia consecutiu amb precipitacions a la nostra vila.
Desgraciadament, que plogui un dia ja és difícil de veure en els temps actuals, però que plogui cinc dies seguits és un fet realment estrany.
La formació d'algunes nuvolades molt localitzades de matinada, va deixar un fort ruixat de curta duració pocs minuts abans de la una, amb 3,6 mm a la Fosca i 2,0 mm al barri Vell de Palamós. 
Això dona un  total de 41,4 mm a la Fosca i 32,0 mm al barri Vell de Palamós aquest mes de desembre.
Després d'aquestes precipitacions, la resta del dia es va mostrar força insegur, amb restes d'inestabilitat que van fer crèixer cúmuls gruixuts, però ja no donaren precipitacions a la vila palamosina. 

El cel es va mostrar més amenaçador a la tarda, mirant cap al nord. Aquest cop els Cumulus congestus descarregaren forts ruixats cap a Palafrugell i en indrets propers, amb un total de 6,9 mm a Palafrugell-Sant Pere i 6,8 mm a Palafrugell-Pi Verd. 
Amb aquestes pluges que van regant el terreny, els sembrats d'hivern es veuen molt beneficiats i van creixent molt bé, tal com podeu veure en alguna foto. 
D'altra banda, el passat divendres s'anotà una temperatura màxima de 14,4 ºC i una mínima de 9,9 ºC. La humitat relativa es va moure entre un mínim del 79 % i un màxim del 95 %. El vent es va mantenir en calma o bufà molt dèbil de direcció variable, ratxa màxima 16 km/h. 
Pressió màxima 1013 hPa, mínima 1000 hPa. Lleugera mar de fons.

Cel amenaçador vist des de Sant Daniel (Calonge i Sant Antoni), el passat divendres 16 de desembre a la tarda.

Un sembrat sortint amb força al pla de Calonge el passat divendres 16 de desembre.

Un sembrat sortint amb força al pla de Calonge el passat divendres 16 de desembre.

Imatge del radar meteorològic on es veu el ruixat que va caure sobre Palamós a les 00:40h del passat divendres 16 de desembre. 

divendres, 16 de desembre del 2022

Joan Miquel Saló, mariner de l'embarcació Estrella Polar

 

Testimoni de Joan Miquel Saló, mariner durant catorze anys a la teranyina Estrella Polar, sobre la seva relació professional i sentimental amb l'embarcació. 
Testimoni en el marc del projecte de documentació de les embarcacions "Estrella Polar" i "Gacela", per a la seva museïtzació com a extensió flotant del Museu de la Pesca, al port de Palamós.

dijous, 15 de desembre del 2022

Tongada de precipitacions, temperatura a l'alça i vinya de tardor

Cúmuls, clarianes i una vinya amb els colors de tardor, avui dijous 15 de desembre. Imatge captada des del pla de Calonge.

Durant les darreres jornades hem pogut comprobar com les precipitacions ens han acompanyat de manera més o meny generosa.
Sense anar més lluny, avui dijous 15 de desembre hem continuat sota el radi d'acció de la baixa pressió que afecta la major part d'Europa i, a més a més, també hem vist com ens creuava un front oclús durant el matí.
Després dels plugims que han començat a caure de matinada, entre les vuit i les nou del matí ens ha creuat una tempesta provinent de l'oest-sud-oest amb poc aparat elèctric., però aquesta ha descarregat ruixats un xic intensos.
En total, a la Fosca avui s'han anotat 16,6 mm i al barri Vell de Palamós 13,0 mm. 
Es pot afirmar que de mica en mica es va omplint la pica i aquest mes (fins aquest dijous) ja portem acumulats 37,8 mm a la Fosca i 30,0 mm al barri Vell de Palamós, a l'espera de sumar els litres que encara poden caure els propers jorns. 
Aquestes pluges, tot i que no omplen els pantans ni allunyen el fantasma de la sequera, són molt benvingudes per fer crèixer amb força els sembrats d'hivern i alhora mantenen ben viva la temporada boletaire, tot això en un paisatge encara dominat pels colors de tardor que donen les vinyes.

La pluja generosa que hem recollit durant la jornada d'avui, no ha sigut l'única que ha caigut en els darrers dies.
El dilluns ja ens vàrem llevar amb un dia gris que portà alguns plugims de tarda, els quals acumularen 3,8 mm a la Fosca i 3,6 mm al barri Vell de Palamós. 
El dia següent, el dimarts 13 de desembre, s'observà alguna roina al vespre-nit que deixà 0,8 mm a la Fosca i 0,6 mm al barri Vell de Palamós. 
Ahir dimecres 14 de desembre, la pluja que va caure de matinada va registrar 7,8 mm a la Fosca i 5,0 mm al barri Vell de Palamós.

D'altra banda, les precipitacions han vingut de la mà d'una pujada progressiva del termòmetre, degut a l'entrada de vents del sud que han portat una massa d'aire més temperat.
El dilluns 12 de desembre vàrem començar la setmana amb 11,8 ºC de màxima i 6,9 ºC de mínima, el dimarts hi van haver 12,7 ºC de màxima i 7,1 ºC de mínima, el dimecres 14,5 ºC de màxima i 10,8 ºC de mínima, i avui dijous s'han anotat 15,9 ºC de màxima i 11,0 ºC de mínima.

A part de la pluja, aquest dijous 15 de desembre ens ha portat vent de garbí moderat a la tarda, ratxa màxima 42 km/h. L'estat de la mar s'ha vist alterat amb mar de fons i mar de vent, maror. Al davant del cap de Begur onatge sig. d'1,88 m a les 17:00h, 18:00h, 19:00h i 21:00h., alçada màxima de 3,31 m a les 19:00h. 
La humitat s'ha mogut entre un mínim del 88 % i un màxim del 97 %. Pressió màxima 1000 hPa, mínima 993 hPa. 
 
Bassal creat per la pluja al pla de Sant Joan avui dijous 15 de desembre.

Bassal creat per la pluja al pla de Sant Joan avui dijous 15 de desembre.

Núvols baixos i clarianes sobre Sant Joan de Palamós avui dijous 15 de desembre.

Cúmuls, clarianes i una vinya amb els colors de tardor, avui dijous 15 de desembre. Imatge captada des del pla de Calonge.

Cúmuls, clarianes i una vinya amb els colors de tardor, avui dijous 15 de desembre. Imatge captada des del pla de Calonge.

Cúmuls, clarianes i una vinya amb els colors de tardor, avui dijous 15 de desembre. Imatge captada des del pla de Calonge.

Cúmuls, clarianes i una vinya amb els colors de tardor, avui dijous 15 de desembre. Imatge captada des del pla de Calonge.

Cúmuls, clarianes i una vinya amb els colors de tardor, avui dijous 15 de desembre. Imatge captada des del pla de Calonge.

Cúmuls, clarianes i una vinya amb els colors de tardor, avui dijous 15 de desembre. Imatge captada des del pla de Calonge.

Mapa de superfície amb fronts d'avui dijous 15 de desembre a les set del matí. S'observa el pas d'un front oclús.

Imatge del radar meteorològic d'avui dijous 15 de desembre a les 08:30h. Veiem el pas d'una tempesta. 

Mapa de llamps d'aquest dijous 15 de desembre veiem la presència d'alguna descàrrega elèctrica a sobre Palamós.

dimecres, 14 de desembre del 2022

Diumenge 11 de desembre: inestabilitat de Kelvin-Helmholtz i fred d'hivern

Inestabilitat de Kelvin-Helmholtz observada el passat diumenge 11 de desembre en uns estratocúmuls. Foto captada des del castell de Sant Esteve de Mar o de la Fosca.

El passat diumenge 11 de desembre, durant una estona,  es van observar una mena d'ones molt curioses en el cel. Aquest fenomen s'anomena inestabilitat de Kelvin-Helmholtz.
La inestabilitat de Kelvin-Helmholtz és un fenomen meteorològic espectacular i fotogènic format per uns núvols que adopten l'aparença d'unes onades en el mar. 

La inestabilitat de Kelvin-Helmholtz deu el seu nom als seus descobridors: Lord Kelvin i Hermann von Helmholtz, que a finals del segle XIX van desenvolupar una teoria per explicar l'origen de l'energia solar. Posteriorment, es va observar que aquest mecanisme era extrapolable a altres processos atmosfèrics o espacials. De fet, s'ha estudiat la inestabilitat KH en diferents entorns astrofísics i geofísics en els quals interaccionen diferents fluids o fluxos de plasma. 

Aquestes ones tan peculiars tenen lloc a l'atmosfera terrestre quan hi ha cisalladura de la velocitat vertical del vent, al llarg de la frontera que divideix dues capes de diferent densitat en un flux inicialment estratificat i estable. 
La probabilitat que es produeixi inestabilitat KH es calcula gràcies al nombre de Richardson: si R > 0,25, l'estabilitat inicial es pot trencar, ja que la diferència de velocitat entre les dues capes arriba a superar el llindar per a les condicions d'estabilitat i comencen a produir-se aquestes ones. 
És més habitual que la capa superior sigui més estable que la inferior. 

És un fenomen associat a la dinàmica de fluids. Aplicat a l'atmosfera, quan tenim dos fluxos de vent en sentits oposats i paral·lels, en dos nivells atmosfèrics propers, movent-se a diferents velocitats i amb densitats diferents, es formen núvols disposats com si fossin onades. 
La inestabilitat KH té lloc en molts fluids presents a la natura. Els rius i oceans tenen aquestes inestabilitats en diferents situacions, quan es barregen masses d'aigua de diferents densitats, temperatures i condicions dinàmiques. 

La inestabilitat de Kelvin-Helmholtz es pot donar en qualsevol tipus de núvol i a qualsevol altitud, però generalment s'observa amb més freqüència sobre cirrus, altocúmuls i estratocúmuls.
 
Inestabilitat de Kelvin-Helmholtz observada el passat diumenge 11 de desembre en uns estratocúmuls. Foto captada des del castell de Sant Esteve de Mar o de la Fosca.

A part de la inestabilitat de Kelvin-Helmholtz, també s'apreciaren altres núvols curiosos que denotaven la presència de vent en altura, amb Altocumulus lenticularis i Stratocumulus undulatus.
Tot i l'existència d'aquests núvols de vent, en superfície el vent va ser molt poc destacable. En prou feines s'enregistrà una ratxa màxima de 16 km/h i durant molts moments hi hagué vent en calma.
De totes maneres, un dels fenòmens meteorològics més destacats de la jornada dominical va ser la fred.
L'ambient va ser típicament hivernal, degut a l'entrada d'una massa d'aire àrtic continental, amb l'isoterma de 0 ºC a 1.500 m.
Això es va ajuntar amb els núvols abundants, la qual cosa deixà una màxima de només 10,0 ºC. Malgrat la presència de nuvolositat, l'entrada d'aire fred i el vent en calma donaren una mínima força freda.
Al barri Vell de Palamós hi van haver 3,4 ºC, a la Fosca 2,5 ºC i al carrer Joan Vilar 2,2 ºC. Terra endins, lluny de la influència del mar, gairebé es van assolir els 0 ºC, amb 0,3 ºC al paratge de la Pietat.

D'altra banda, la humitat relativa es va moure entre un mínim del 36 % i un màxim del 80 %. Pel seu cantó, la pressió en superfície va marcar un màxim de 1009 hPa i un mínim de 1005 hPa.

Més fotos del passat diumenge 11 de desembre