Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 30 de setembre del 2011

Previsió pel cap de setmana


Mapa sinòptic previst pel diumenge a les 12:00 h. Observeu com estarem sota el domini de les altes pressions.


Aquest dissabte a Palamós preveiem un dia amb predomini del sol i alguns intervals de núvols baixos. A la resta de la demarcació el dia començarà amb alguns bancs de boira o boirina a l'interior i núvols baixos a la costa., al llarg de la jornada també hi predominarà el temps assolellat.

La temperatura màxima pot pujar fins a 25/27 ºc a l'interior, fins a 24/26 ºc a la costa i fins a 19/24 ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 15/18 ºc a la costa, fins a 12/14 ºc a l'interior i fins a 6/11 ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner pot bufar de tramuntana o gregal a 4/8 nusos, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí hi pot haver vent fluix de gregal. A la tarda hi haurà vent fluix de llevant. A la nit es preveu terral molt fluix o calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror mar endins i marejol arran de costa, durant la nit/matinada de divendres a dissabte, amb mar de fons de l'est. Al matí s'espera mar arrissada o marejol arran de costa i una mica de maror mar endins. La resta de la jornada hi haurà la mateixa situació, encalmant de cares a la nit.


Aquest diumenge a Palamós s'espera un dia assolellat i amb algun núvol baix decoratiu. A la resta de la demarcació també es preveu un dia assolellat, amb boires o boirines de bon matí.

La temperatura podrà ser una mica més elevada, tant màximes com mínimes.

El vent al nostre sector costaner pot bufar molt fluix del nord o restar en calma, durant la matinada del diumenge. Al matí hi pot haver vent en calma o vent fluix de direcció variable. A la tarda hi haurà vent fluix de garbí. A la nit es preveu vent fluix de ponent o mestral.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar calma o arrissada arran de costa i mar arrissada o una mica de marejol mar endins, al llarg de tota la jornada.

El satèl·lit UARS va caure al damunt d'un cotxe


El satèl·lit UARS. Les seves restes van caure a sobre un cotxe.


Després de molts càlculs i moltes hipòtesis, per fí ens han arribat notícies de l'indret on ha caigut el famós satèl·lit UARS. De forma sorprenent i com a primícia d'última hora, ha aparegut una extraordinària filmació realitzada al Canadà, on es veu el satèl·lit caient a sobre un cotxe., sobretot, no us perdeu el fort soroll de l'impacte...veure per creure!



dijous, 29 de setembre del 2011

Butlletí climàtic del mes d'agost


Un dels nombrosos dies assolellats del passat mes d'agost.


Tot i que el model estacional americà (CFS) produït pel NCEP, pronosticava un mes d'agost fred i humit, talment com si fos una prolongació del mes de juliol, les dades reals ens diuen tot el contrari.
De fet, tal i com ja us vaig apuntar en un anterior article, els models estacionals són molt poc fiables i només ens poden servir per veure possibles tendències, sobretot pel que fa al primer mes de predicció, mirar més enllà, ara com ara, és pura especulació., així i tot, cada vegada que comença una nova estació, apareixen referències a aquests models en diferents mitjans de comunicació, com si fossin paraula divina...no fos cas que encertessin.

"Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el mes d'agost del 2011 ha estat càlid a gran part del país, sobretot a les comarques de l'interior. En canvi, ha estat un mes normal o fins i tot lleugerament fred a la Costa Brava. També ha resultat termomètricament normal en alguns sectors de la resta del litoral i prelitoral, especialment del delta de l'Ebre i de les zones més baixes del Vallès.

Pluviomètricament, l'agost ha estat molt sec a la major part de Catalunya. Només en dos sectors diferenciats del Pirineu la precipitació mensual ha assolit o superat lleugerament la mitjana climàtica, que ha estat el tram més alt del riu Ter i el vessant sud del Pirineu occidental. Cal retrocedir fins a l'any 2001 per trobar un agost amb una precipitació tant escassa en una àrea tant extensa del país. No hi ha hagut durant el mes d'agost cap episodi de vent remarcable."

Pel que fa al total de precipitació a Palamós, tal i com us vaig avançar, el mes d'agost ha estat molt sec, amb tant sols 1'8 mm caiguts, quan la mitjana climàtica és de 43,8 mm.
A la resta del Baix Empordà, el mes d'agost també ha estat molt sec, ja que les precipitacions han sigut purament testimonials, amb un mínim al sud de la comarca.

Pel que fa a la temperatura mitjana a Palamós, el mes va ser lleugerament fred, ja que la temperatura mitjana fóu 23,2 ºc, quan la mitjana climàtica és 23,9 ºc.
A la resta del Baix Empordà, la temperatura mitjana també va ser una mica freda, sobretot al sector costaner, siguent una excepció dintre el global de Catalunya.

Butlletí climàtic complet

La costa dels tornados


Dues trombes marines a prop de les Bahames. Font: http://es.wikipedia.org/


El passat diumenge, al suplement dominical del Diari de Girona, va aparèixer publicat un interessant article sobre els tornados i altres fenòmens similars que tenen lloc a Espanya.

Us poso l'enllaç al dominical. Heu d'anar a l'indret on posa "DIUMENGE DOMINICAL & MOTOR" i obrir el document en PDF corresponent. L'article es troba a les planes 6 i 7 del PDF:

ENLLAÇ

dimecres, 28 de setembre del 2011

Ideen un volcà artificial per controlar l'escalfament global


Esquema del projecte que imitaria els efectes d'una erupció volcànica utilitzant varis globus gegantins.


Per més inversemblant que pugui semblar, un grup de científics tenen previst portar a terme un curiós experiment per controlar la temperatura global del Planeta, consistent en polvoritzar aigua, amb diferents compostos dissolts, a l'atmosfera, des d'un globus d'heli semblant als que porten anuncis., no obstant, si el projecte tira endavant, s'utilitzarien globus d'un tamany semblant a l'estadi de Wembley.

Aquest gran globus utilitzat en l'experiment, estarà fixat a un quilòmetre d'altura per sobre d'una pista d'aterratge abandonada a Sculthorpe, al nord de Norfolk (Regne Unit), amb l'objectiu de provar la tecnologia de "geoenginyeria", que podria ser usada per reduir la temperatura del Planeta en les pròximes dècades.

El projecte anomenat "SPICE" (Injecció de Partícules Estratosfèriques d'Enginyeria Climàtica) servirà per estudiar la viabilitat tècnica de la injecció de partícules en alçades superiors als 20 km que reflectirien la radiació solar que arriba a la Terra. Segons càlculs efectuats, les partícules podrien baixar uns 2 ºc la temperatura global.



Erupció del Volcà Pinatubo.


El projecte, amb seu a Cambridge, Oxford, Bristol i Edimburg, les universitats i la participació del Marshall Aerospace i l'Oficina Meteorològica, està inspirada en l'observació del que va succeir després de la gran erupció volcànica del Pinatubo, a les Filipines, el juny del 1991. Aquesta erupció injectà entre 10-20 milions de tones de partícules sulforoses a l'alta atmosfera, provocant una reducció de la temperatura global d'uns 0,5 ºc durant dos anys., l'experiment intentarà reproduir l'efecte de l'erupció volcànica sobre el clima global.

La construcció de volcans artificials per alterar el clima és vist com un "últim recurs", si finalment resulta impossible reduir les emissions de carboni a l'atmosfera.
Per fer baixar els 2 ºc previstos, seria necessari injectar uns 10 milions de tones de material a l'estratosfera, mitjançant 10-20 globus gegants. Els experts creuen que les partícules d'argila, sals o òxids metàl·lics dissolts en el líquid, tindrien un resultat més eficaç que els sulfats produïts pels volcans reals.



Dibuix esquemàtic de l'experiment que es realitzarà a Norfolck.


El Dr Hugh Hunt, de la Universitat de Cambridge, que dirigirà la prova a Sculthorpe, va dir: "Per a la bomba d'aigua d'un quilòmetre d'alçada es necessita una pressió de 100 Bar. Quan vam començar a pensar en uns 20 quilòmetres ja estem parlant de 4.000 bar de pressió, aquest fet crea una gran dificultat.
El Dr Hugh Hunt de la Universitat de Cambridge és líder en enginyeria, i va descriure alguns dels reptes que assoleix un líquid bombat a través d'una mànega de 20 km de llarg fins a un globus captiu a l'estratosfera, el doble de l'altura de creuer d'un avió comercial. El líquid hauria de ser bombat des de la superfície, a uns 6.000 Bar i moltes de les localitzacions dels globus serien a sobre el mar, gràcies a grans vaixells.

Una altre gran incertesa és el producte químic a utilitzar. L'ideal és que sigui molt reflectant, amb partícules de 0,1 micròmetres de diàmetre, i no tindria cap impacte químic en l'estratosfera, o quan finalment caigui a la superfície de la Terra. Una altra qüestió és com fer que el refredament es distribueixi a tot el món, ja que no es podria anular els efectes de l'escalfament global en llocs específics, encara que es redueixi la temperatura mitjana global. L'equip està fent servir els models climàtics per predir els efectes de les diferentes estratègies d'injecció.

Els científics estimen que la magnitud i el cost del desplegament complet podria ser modest, al voltant de 10 a 20 globus a nivell mundial, a un cost de 5 milions de dòlars. L'equip admet que hi han qüestions jurídiques i ètiques molt grans, i que no totes les nacions del món estarien d'acord en el desplegament, a menys que hi hagués una "emergència extrema" amb l'escalfament, però l'estudi és necessari per tal de ser capaços de plantejar la pregunta.

Informació i imatges extreta de:
http://www.britishscienceassociation.org i http.//blogs.sundaymercury.net

dimarts, 27 de setembre del 2011

Dies molt plàcids


Posta de sol d'ahir dilluns.


Avui les altes pressions atmosfèriques ens han donat una altre jornada molt plàcida, fins i tot, encara més plàcida que moltes jornades estiuenques, on la marinada de tarda és capaç d'alterar una mica l'estat de la mar., una mar que avui semblava un mirall on es reflectien les llums de la vila durant el capvespre.
El vent tant sols ha estat un miratge que ha bufat durant unes poques hores al centre del dia i els núvols també han estat gairebé absents, amb només alguns cirrus molt poc importants, els quals, ahir dilluns ens van donar una mica de color a la posta de sol.

Lluny queda el típic temporal de finals d'estiu, que antigament s'aprofitava per rentar les bótes de vi abans d'omplir-les de nou. Encara que els pròxims dies hi pot haver mar de fons de llevant, sembla que el popular "rentabótes" haurà d'esperar una mica.

Pel que fa a les dades d'avui dimarts a Palamós., temperatura màxima 25,7 ºc, mínima 16,4 ºc. Estat del cel serè, amb algun núvol alt i calitja. Vent en calma durant la matinada i el vespre., a les hores centrals ha bufat vent de l'est-sud-est a 10 km/h, ratxa màxima 26 km/h. Estat de la mar amb mar calma o arrissada. Pressió atmosfèrica màxima 1025 hpa, mínima 1023 hpa. Humitat relativa màxima 88 %, mínima 53 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dimecres

A Palamós preveiem un altre dia assolellat i càlid, amb algun núvol alt decoratiu. La resta de la demarcació també gaudirà d'un temps semblant, amb núvols d'evolució al Pirineu gironí sense més conseqüències, encara que a la part occidental del Pirineu hi pot caure algun ruixat.

La temperatura màxima pot pujar fins a 27/29 ºc a l'interior, fins a 24/27 ºc a la costa i fins a 21/26 ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 16/18 ºc a la costa, fins a 13/15 ºc a l'interior i fins a 7/12 ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner pot bufar molt fluix del nord o restar en calma, durant la nit del dimarts., al llarg de la matinada del dimecres pot entrar gregal a 6/10 nusos. Al matí hi pot haver vent de gregal a 4/8 nusos. A la tarda hi haurà vent de llevant a 4/8 nusos. A la nit es preveu gregal a 4/8 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar calma o arrissada arran de costa, i un xic de marejol mar endins, durant les properes hores. Al llarg de la matinada del dimecres tindrem mar arrissada o marejol arran de costa i una mica de maror mar endins, amb mar de fons de gregal o llevant. Al matí hi haurà mar de fons de llevant amb maror mar endins i marejol o maror arran de costa. A la tarda tindrem entre marejol o maror, igual com a la nit, amb mar de fons de l'est.



Mapa d'alçada significant de l'onatge previst pel dimecres al migdia. Observeu com hi pot haver onades superiors al mig metre.

Foc al cel i a la Terra


Imatge espectacular de l'aurora austral.


Recentment, els astronautes a l'Estació Espacial Internacional (ISS) han pogut capturar diversos centenars de fotografies de l'aurora austral, utilitzant una càmera digital. Les aurores australs, conegudes també com a "llums del sud", van ser fotografiades mentre l'estació passava per sobre l'Oceà Índic, el passat 17 de setembre, en un recorregut que anava des del sud de Madagascar fins al nord d'Austràlia.

La imatge de l'encapçalament és una de les moltes fotografies de l'aurora austral, captada des de l'espai., sens dubte, es tracta d'una imatge espectacular. També podeu veure-hi diferents panells solars i altres sectors de l'ISS, a la part superior dreta de la fotografia.

Les aurores són un signe espectacular que ens indica la connexió elèctrica i magnètica del nostre planeta amb el Sol.
Aquests espectacles de llum són provocats per l'energia del Sol, gràcies a les partícules carregades elèctricament que queden atrapades en el camp magnètic de la Terra, o magnetosfera.



Resplandors causats pels focs a Austràlia.


A la imatge superior, les llums de la Terra substitueixen l'espectacle de llums en el cel. Es tracta dels incendis forestals i algunes cremes agrícoles d'Astràlia, amb columnes de fum que amb prou feines són visibles en el cel nocturn. Encara s'intueix una mena de resplandor verda causada per l'aurora austral a sobre l'horitzó.

Font: http://earthobservatory.nasa.gov/

dilluns, 26 de setembre del 2011

La font de Bell-lloc

Imatge de la Vall de Bell-lloc situada a l'Espai d'Interés Natural de les Gavarres, amb el Santuari de Sta. Maria de Bell-lloc.

La font de Bell-lloc es troba situada en un lloc tranquil i encisador, a prop de la riera que ressegueix la vall del mateix nom. Aquest espai natural, situat al nord-oest de Palamós, als peus del massís de les Gavarres i pertanyent a l'antic poble de Vila-romà, posseeix valuosos elements d'interès etnològic, com els molins que us vaig comentar en un anterior article.

Per accedir a la font, ens hem de dirigir cap al barri del Pla d'es Pla (El Tenis) i anar en direcció a la fàbrica Hutchinson., a partir d'allí, ens dirigirem cap al santuari de Bell-lloc i entrarem per una portalada que sempre està oberta.
Situats a l'ermita, caldrà baixar uns 50 m per unes escales situades a mà dreta, llavors seguirem la vora de la riera i al cap de 150 m s'arriba fins a la font.

La font amb la taula de pedra restaurada. L'antiga taula era una gran llosa de pedra llicorella amb inscripcions., per desgràcia, la taula original va ser destruïda. Tot aquest indret s'ha hagut de netejar perquè fóu afectat greument per la nevada del 2010, amb molts arbres arrencats de soca arrel i amb el brancam destrossat que en dificultaven l'accés.

Es tracta d'una font alimentada per una mina d'aigua del tipus falla en esquistos. Si accedim al seu interior, podrem veure una aixeta que regula el pas de l'apreciat líquid. També es veu el forat de la mina situat a la part superior.
Si us hi fixeu, a la llinda de l'entrada hi apareix esculpida una inscripció que diu "IOSEPH COLLPRE 1700"

Interior de la font.

Aquesta inscripció fa referència al prevere Josep Collprè, que a l'any 1.700, va erigir la font., no obstant, existeixen cites del segle XIV que ja ens en parlen.

La font, la taula i l'esplanada del davant, van ser utilitzades durant molts anys per fer àpats, sobretot durant l'aplec que s'hi realitza cada mes de setembre. Malauradament, després de la compra dels terrenys on hi ha la font, per part d'un particular, aquest indret va estar barrat al pas durant molts anys, perdent-se tant arrelada tradició. Malgrat aquesta situació, gràcies a diverses accions portades a terme, en els darrers anys tothom ja hi pot accedir.

Detall del broc de la font amb un bon raig d'aigua, tot i que feia uns instants que havia deixat d'apretar l'aixeta. Quan es prem amb força l'aigua encara surt amb més abundància.

Tot i que des del mes de juliol no ha plogut gaire, encara hi surt un bon raig d'aigua fresca, tot això, gràcies a les precipitacions caigudes en els mesos anteriors, les quals han omplert els aqüífers.

diumenge, 25 de setembre del 2011

Una altre setmana de sol i calor


Imatge captada a les dotze del migdia per la càmera de TV3.


Després de les quatre gotes que van caure el passat dissabte, la jornada d'avui diumenge ha vingut marcada pel sol i alguns núvols baixos poc destacables, tal com podem veure a la imatge que obre aquest article.

Tal com es preveia, la pluja caiguda al llarg de la tarda del dissabte, a Palamós va ser molt poc destacable, ja que només ens van caure 3,0 mm. De matinada també es va veure llampegar a la llunyania, però sense més conseqüències i amb una ratxa de vent de llebeig que arribà als 50 km/h.

Aquesta petita pausa dins del temps anticiclònic, també va deixar altres ruixats a la nostre comarca com els 8,2 mm de Palafrugell, els 6,1 mm de La Bisbal, els 3'6 mm de Calonge-Mas Pallí o els 2,0 mm de Sant Feliu de Guíxols.

Ja podem avançar que durant tota la propera setmana l'anticicló es tornarà a establir amb força, donant un ambient estiuenc amb el sol i la calor com a protagonistes., cal destacar que a les zones més càlides altre vegada podran superar els 30 ºc de màxima.

Pel que fa a les dades d'avui diumenge a Palamós., temperatura màxima 23,4 ºc, mínima 16,8 ºc. Estat del cel assolellat amb algun núvol baix decoratiu. Vent de l'est-sud-est a 5/10 km/h, ratxa màxima 18 km/h. Estat de la mar amb marejol mar endins i mar calma o arrissada arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1019 hpa, mínima 1016 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 67 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.



Mapa de pressió en superfície previst per aquest dimarts. Observeu el potent anticicló de 1028 hpa al seu centre que ens abraça de ple.


Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns a Palamós esperem un dia marcat pel sol i la xafogor, amb alguns núvols baixos decoratius. A la resta de la demarcació esperem un dia similiar, amb nuvolades de tarda al Pirineu, sense més conseqüències.

La temperatura anirà cap amunt., la màxima rondarà els 26/28 ºc a l'interior, els 24/26 ºc a la costa i els 20/25 ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 16/19 ºc a la costa, fins a 12/16 ºc a l'interior i fins a 5/12 ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner pot bufar de component nord molt fluix o restarà en calma, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí preveiem vent de llevant o gregal a 3/6 nusos. A la tarda hi haurà vent de llevant molt fluix o calma. A la nit es preveu terral molt fluix o calma.

L'estat de la mar es preveu amb mar arrissada o calma, al llarg de la nit/matinada de diumenge a dilluns. Durant la resta de la jornada la situació serà semblant, amb mar arrissada o calma arran de costa i marejol o mar arrissada mar endins.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Viatge a La Palma: Parc Natural de Cumbre Vieja 5a part


Vista des del Mirador de Las Deseadas, amb la boira cobrint el bosc de pi canari i altocumulus al cel.


Deixem enrera la zona del volcà Duraznero i seguim la nostre ruta que indefectiblement ens anirà portant cap al sud, abans però, arribem al punt més elevat de tot el recurregut situat al volcà de Las Deseadas (1.950 msnm), a prop d'aquest indret hi ha el Mirador de las Deseadas, on hi trobem un panell informatiu.



El volcà Las Deseadas (1.950 msnm), punt culminant del recorregut.



Magnífic contrast de colors entre el cel blau, la neu i el color fosc de les roques volcàniques.



La neu en alguns punts encara és força abundant, tot i trobar-nos a la vessant sud de la dorsal volcànica. Al cel apareixen alguns altocumulus floccus.


Existeix una teoria apocalíptica que explica la formació d'un gran tsunami, degut a l'enfonsament de tot aquest indret en aigües de l'Atlàntic.

Aquesta teoria es basa en el fet que hi podria haver una erupció volcànica que escalfaria l'aigua subterrània que es troba a dins de la Cumbre Vieja, fent que aquesta explotés. Afortunadament, una explosió degut a l'aigua de l'interior d'un volcà o caldera, és més aviat un fenomen rar, ja que hi sol predominar la formació de guèisers. En alguns casos ocurreguts a les Illes Canàries, tal i com passa a Lanzarote, es dóna aquesta possibilitat, encara que per la sequedat del clima, és necessari llençar una galleda d'aigua en una obertura perquè es produeixi l'erupció de vapor.

Vegeu el següent article:
http://tempspalamos.blogspot.com/2010/08/timanfaya-terra-de-volcans.html



Vista des del Mirador de las Deseadas. Amb el mar de núvols i el Teide sobresortint al fons de la imatge. Tot aquest indret (segons alguns científics) podria anar a parar al fons del mar.


En l'erupció del 1949, es va poder comprovar l'obertura d'una falla, de manera que la part sud de l'illa es va enfonsar quatre metres a l'Atlàntic, el que recolza aquesta teoria. En cas de complir-se, és possible que es generés un tsunami de dimensions catastròfiques. D'altra banda, altres científics estimen que el que pot passar és que la zona occidental de l'illa es fragmenti en parts petites, com va passar el 1949, sense arribar a generar cap tsunami o provocant una onada de menor intensitat. En qualsevol cas, la majoria dels científics advoca perquè no hi ha cap indici actual que porti a pensar que aquest fet pugui passar en les pròximes dècades.

La història geològica fàcilment comprovable a l'illa de La Palma sustenta aquesta idea, ja que és una illa extraordinàriament volcànica, amb centenars de cràters de tot tipus i mides i això no justifica una explosió gegantina a l'illa, pel fet que no hi ha una cambra magmàtica comuna a tots aquests cràters. És a dir, l'erupció d'un volcà a La Palma no sol afectar a altres volcans situats en distàncies curtes, la qual cosa ens indica que la força expansiva d'aquestes erupcions s'hauria de repartir en una gran quantitat d'obertures per poder afectar tota l'illa.



El famós mar de núvols mirant cap a l'oest de La Palma, amb altocumulus al cel.


En un documental de la sèrie Horizon de la BBC, emès el 12 d'octubre del 2000, dos geòlegs (Day and McGuire) van citar aquesta falla com a prova que la meitat de la Cumbre Vieja havia lliscat cap a l'oceà Atlàntic.

Aquesta fractura va aparèixer degut a la pressió causada per l'augment del magma que escalfava l'aigua atrapada dins de l'estructura de l'illa. La hipòtesi suggerida establia que en una futura erupció, el flanc occidental de la Cumbre Vieja, formada per una massa d'aproximadament 1,5 x10 15 kg, podria lliscar cap a l'oceà. Això podria generar una onada gegant, desencadenant un "megatsunami" d'una alçada de 900 m a prop de les Illes Canàries. Aquest megatsunami es desplaçaria a través de l'Atlàntic i podria arribar als 300 metres d'alçada quan impactés a la costa est d'Amèrica del Nord, els Estats Units d'Amèrica, el Carib i el nord de les costes d'Amèrica del Sud, al voltant de sis a vuit hores més tard de generar-se el tsunami.

S'estima que el tsunami tindria possiblement onades de 300 metres d'alçada i causaria una enorme devastació al llarg de les costes., algunes ciutats com Nova York o Miami podrien quedar arrassades.

No obstant això, la Societat Tsunami (pararàs-Carayannis, 2002), va publicar una declaració indicant que "... Ens agradaria aturar l'alarmisme infundat d'aquests informes ..." Els principals punts plantejats en aquest informe inclouen:

L'afirmació que la meitat de la Cumbre Vieja va baixar 4 m en l'erupció del 1949 és errònia, i en contradicció amb les proves físiques.
No es va tractar ni demostrar, que existeixi una línia divisòria que separa un "bloc" de la Palma de l'altra meitat.
L'evidència física ens mostra una fissura de 4 km de llarg a la roca, però els models suposen una línia de 25 quilòmetres, pels quals no existeix aquesta evidència física. A més, no hi ha proves que demostrin que la fissura de 4 km de llarg s'estengui més enllà de la superfície.
Mai hi ha hagut un megatsunami a l'Atlàntic en la història.


Malgrat tot, existeix el consens entre els geòlegs i vulcanòlegs que "l'edifici" d'una illa volcànica pot patir grans modificacions, aixecaments o enfonsaments i que es poden haver produït grans tsunamis a l'Atlàntic en el passat geològic. Tot i això, encara no hi ha una evidència fiable que demostri una causa i efecte. Tots els documents sobre els tsunamis a gran escala a l'Atlàntic s'han atribuït als terratrèmols i no als volcans (el cas de l'enfonsament de Port Royal a Jamaica o el terratrèmol de Lisboa en el segle XVIII, per exemple). La prova que existeixen dipòsits de tsunami s'ha confirmat des del Carib a les Illes Canàries., per sort, el seguiment que s'ha fet demostra que el bloc no s'ha mogut des del 1949.



Altocumulus i pins canaris.


Deixem enrera teories catastrofistes (el que hagi de ser serà) i comencen una lenta, però progressiva, baixada que ens anirà acostant altre vegada cap al mar de núvols.

Sense gairebé ni adonar-nos, el camí va a parar a una vall planera anomenada "Llano de las Brujas", després de passar per un terreny molt tou format per gredes o lapilli que s'enfonsen als nostres passos. La boira pren el relleu al paisatge.

El nom d'aquesta vall és ben escaient, ja que la boira l'embolcalla de forma misteriosa. Al voltant d'aquest indret hi han altres volcans, com el volcà Martín (1.529 msnm) o el volcà Montaña Pelada (1.441 msnm)., si volem, podem desviar-nos del camí principal per pujar-hi.



Boira al Llano de las Brujas. S'intueixen uns bonics exemplars de pi canari i el sòl fosc degut a la greda.



Boira al Llano de las Brujas.


L'espessa boira permet apreciar molt clarament la formació del fenomen de la pluja horitzontal, que es condensa a les fulles dels pins i permet una aportació d'aigua molt important per la seva supervivència.



Les gotes d'aigua penjant de les acícules dels pins. Cal destacar que el pi canari (Pinus canariensis) disposa de tres acícules, a diferència dels nostres pins autòctons que en tenen dos.



Gotes d'aigua com si hagués plogut.


A mesura que ens acostem al final del nostre trajecte, entrem a la zona afectada per l'incendi de l'agost del 2009, on es veu la regeneració del pins enmig d'un terreny ennegrit. El sender resseguit per pedres a les dues bandes, segueix una suau baixada que ens portarà fins a Los Canarios (700 msnm), barri de Fuencaliente de la Palma, indret on podrem agafar un autobús o "guagua" com diuen allí, per tornar.



Les cases acolorides de Fuencaliente de la Palma al capvespre. Aquesta vegada el mar de núvols ens queda per sobre i també l'haurem vist a sota nostre i des de dins mateix, tota una experiència.

divendres, 23 de setembre del 2011

Previsió pel cap de setmana


Mapa de precipitació prevista en tres hores per aquest dissabte a la tarda.


Aquest dissabte a Palamós, degut al pas d'una pertorbació i un embossament d'aire fred en nivells mitjos de la troposfera, hem de preveure un dia amb nuvolusitat variable, fins i tot, al llarg de la tarda podria caure algun petit ruixat amb algun tro, juntament amb algun plugim fins al vespre. A la resta de la demarcació també hi haurà un dia força inestable, amb el creixement d'alguns ruixats a qualsevol indret de forma feble o moderada, sobretot a la tarda., cap al Pirineu i a prop d'altres sistemes muntanyosos podrien caure algunes tempestes localment de forta intensitat.

La temperatura màxima pot pujar fins a 24/26 ºc a l'interior, fins a 22/24 ºc a la costa i fins a 17/21 ºc al Pirineu. La mínima pot rondar els 17/19 ºc a la costa, els 14/16 ºc a l'interior i els 8/13 ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà del sud-oest a 6/10 nusos, durant la nit de divendres a dissabte. Al matí tindrem vent fluix de xaloc. A la tarda hi haurà vent de llevant a 6/10 nusos. A la nit hi haurà vent de gregal a 4/8 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb marejol generalitzat, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí s'espera mar arrissada o calma arran de costa i marejol mar endins. A la tarda hi haurà marejol o maror, amb mar de fons de l'est. A la nit tindrem la mateixa situació, amb maror als llocs encarats a llevant.



Mapa de temperatura a 500 hpa. Observeu com dissabte ens creuarà un embossament de -14 ºc.


Aquest diumenge a Palamós tindrem un dia amb intervals nuvolosos de tipus baix i algunes clarianes. A la resta de la demarcació hi hauran núvols baixos arran de costa i en indrets de muntanya, juntament amb grans clarianes, sobretot a l'interior. Es pot escapar algun ruixat de tarda poc destacable en zones de muntanya.

La temperatura màxima pot pujar fins a 24/26 ºc a l'interior, fins a 22/25 ºc a la costa i fins a 15/20 ºc al Pirineu. La mínima pot ser més baixa al Pirineu i semblant a la resta.

El vent al nostre sector costaner pot bufar del nord-est a 4/8 nusos durant la matinada del diumenge. Al llarg del dia es mantindrà el gregal entre fluix i moderat.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror durant la matinada del diumenge. Al matí tindrem entre marejol i maror arran de costa i maror mar endins. A la tarda s'espera maror generalitzada igual com a la nit, amb mar de fons de l'est, sobretot en indrets exposats al llevant.

Comença la tardor astronòmica


La tardor és temps de bolets...si el temps ho permet (valgui la redundància).


Avui a les 11h 5m del matí, hora oficial peninsular, s'inicia la tardor astronòmica a l'hemisferi Nord. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores i el diumenge dia 30 d'octubre tindrà lloc el canvi d'hora, recuperant l'horari d'hivern. L'hivern astronòmic començarà de manera oficial el dia 22 de desembre.

L'inici de la tardor es produeix quan el centre del Sol, vist des la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància se l'anomena també "equinocci de tardor". En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la primavera.

Altres fenòmens curiosos del dia d'avui és que el Sol, a l'equador de la Terra, es troba en el seu punt més alt al migdia, aquest fet ocasiona la desaparició de l'ombra d'un pal clavat verticalment al terra. També comença la nit àrtica, on tindran sis mesos de foscor permanent més amunt del paral·lel 66,33º de l'hemisferi nord, mentre que comença el dia antàrtic, amb sis mesos de llum permanent més amunt del paral·lel 66,33º de l'hemisferi sud.

A desgrat de molts, aquesta és l'època de l'any en què la longitud del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la Península, el Sol surt pels matins més d'un minut més tard que el dia anterior i a la tarda es pon gairebé dos minuts abans, de manera que l'escurçament del dia es fa especialment apreciable a les tardes. En definitiva, en aquests dies el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia.

Eclipsis i fenòmens relacionats

Al llarg de la tardor hi haurà dos eclipsis. El dia 25 de novembre hi haurà un eclipsi parcial de Sol que serà visible al sud d'Àfrica, l'Antàrtida, Tasmània i Nova Zelanda. Aquest eclipsi vindrà acompanyat d'un eclipsi total de Lluna que tindrà lloc dues setmanes més tard, el 10 de desembre. A casa nostre el veurem com a penombral en les últimes fases. El primer contacte amb la penombra es produirà a les 12h 34m (hora oficial), l'eclipsi parcial serà visible a partir de les 13h 46m i el total a partir de les 15h 6m, arribarà al màxim a les 15h 33m, l'eclipsi total finalitzarà a les 15h 57m, el d'ombra a les 17h 18m i el de penombra a les 18h 30m.

Lluna plena

La primera lluna plena de la tardor es produirà el 12 d'octubre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta tardor es produiran dues llunes plenes: el 10 de novembre i el 10 de desembre.

Visibilitat dels planetes

Urà i Júpiter, al llarg de la tardor, podran ser visibles gairebé tota la nit. Al vespre serà visible Venus i a l'alba Mart i Saturn.

El dia 27 d'octubre es produirà el màxim acostament anual de Júpiter a la Terra, aconseguint el seu disc un diàmetre de 49,6 ".

Pluges de meteors

La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracònides, el màxim té lloc cap al 8 d'octubre. La pluja de meteors més popular de la tardor és la de les Leònides, produint-se al voltant del 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa. Una altra pluja intensa és la de les Gemínides, la màxima activitat es produirà al voltant del 13 de desembre.

Constel·lacions

Durant la tardor, al voltant de l'estrella Polar, es veuran al llarg de la nit Cigne, Cassiopea, Óssa Menor i Girafa. Les constel·lacions eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Verge. Per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i Andròmeda, per sota, Balena i Orió, així com les estrelles Sirius i Proció.

Canvi d'hora

El canvi d'hora es produeix, com és habitual, en iniciar l'últim diumenge d'octubre. A les tres de la matinada (hora oficial peninsular) del diumenge 30 d'octubre tindrem que endarrerir el rellotge fins a les dues, de manera que aquest dia tindrà, oficialment, una hora més.

Informació exteta de: http://www.ign.es/ign/main/index.do

dijous, 22 de setembre del 2011

Més de 30ºc a l'interior de la demarcació


Mapa de vent i temperatura en superfície previst pel divendres a les 15:00 h.


La calorada prevista, avui s'ha fet present i de quina manera, amb valors màxims que han superat els 30 ºc en alguns indrets del prelitoral i interior de les nostres comarques. A la costa, tot i que la temperatura ha sigut força més baixa, la xafogor s'ha deixat sentir de valent i així es mantindrà durant les pròximes jornades, amb un bon contrast entre el dia i la nit.

Algunes de les màximes més elevades d'avui han sigut els 31,1 ºc de La Jonquera, 30,6ºc a Boadella d'Empordà, 30,2 ºc a Medinyà, 29,5 ºc a Banyoles, 29,3 ºc a Arbúcies, 29,2 ºc a La Bisbal d'Empordà o 27,5ºc a Calonge.

Pel que fa a les dades d'avui dijous a Palamós., temperatura màxima 24,3ºc, mínima 16,9ºc. Estat del cel serè, amb boirina. Vent de nord molt fluix a la matinada i vent de garbí a 10 km/h de mitjana, ratxa màxima 26 km/h. Estat de la mar amb marejol mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1019 hpa, mínima 1016 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 65 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest divendres

Aquest divendres a Palamós preveiem un dia marcat pel Sol i la calor, juntament amb alguns intervals de núvols alts que podran enterenyinar el cel, sobretot a la tarda. A la resta de la demarcació també hi dominarà el Sol, no obstant, a la zona pirinenca i en altres zones muntanyoses adjacents, hi podran caure alguns ruixats a partir del migdia, puntualment amb forta intensitat.

La temperatura pot remuntar fins a 28/30 ºc a l'interior, fins a 24/27 ºc a la costa i fins a 20/25 ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 16/18 ºc a la costa, fins a 13/15 ºc a l'interior i fins a 8/13 ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de component nord durant la nit de dijous a divendres i restarà en calma de matinada., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar gregal a 10/15 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable. A la tarda hi haurà vent de garbí a 6/10 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de ponent o garbí.

L'estat de la mar es preveu amb marejol mar endins i mar calma o arrissada arran de costa, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí s'espera la mateixa situació. A la tarda hi haurà mar arrissada arran de costa i marejol mar endins. A la nit tindrem mar calma o arrissada arran de costa i una mica de marejol mar endins.

Espectacular vídeo de la virga i un arc de Sant Martí


Stratocumulus amb virga captada el novembre del 2010 a Romanyà de la Selva.


El vídeo que veureu al final de l'article, és un interessant exemple del fenomen que vaig captar recentment i que es coneix com a virga.

En meteorologia la virga és, tal i com us vaig apuntar, precipitació que cau d'un núvol però que s'evapora abans d'arribar al terra. "Virga" és un terme llatí utilitzat per anomenar una branca, i els objectes que es fan d'ella, com un pal, una vara o una barra.

La virga apareix quan la precipitació que cau des de grans alçades, principalment en forma de cristalls de gel, acaba fonent-se i finalment s'evapora; aquest mecanisme termodinàmic es deu fonamentalment a la calor de compressió, deguda a l'increment de la pressió atmosfèrica quan la precipitació s'acosta al terra; la seva aparició és molt comuna en ambients desèrtics.

La virga pot causar interessants efectes meteorològics, a causa del fet que a mesura que la pluja líquida va passant a forma de vapor, sostreu molta calor de l'aire que l'envolta a causa de la més gran calor de vaporització de l'aigua. Aquests petits empaquetaments d'aire extremadament fred descendeixen ràpidament, creant una microturbulència molt perillosa per a la navegació aèria.



Nimbostratus amb virga. Font: wikipedia


Una virga pot jugar un rol en la gènesi de la cèl·lula d'una tempesta, on partícules lleugeres d'un núvol s'incorporen dintre de masses d'aire sobresaturat, actuant com a nuclis de condensació per al següent cumulonimbus, permetent la formació d'una nova tempesta.

Una virga pot produir curioses i belles formacions, especialment als capvespres rogencs, tal com podreu veure al vídeo. La llum vermella de la posta de Sol, pot fer visibles els corrents d'aire i la pluja caient, mentre els vents ascendents empenyen la virga tot formant un angle, acció que permet la formació de núvols en forma de comes.



dimecres, 21 de setembre del 2011

Dia enterenyinat per núvols alts


Imatge del cel enterenyinat que hem tingut avui.


Avui, tal com era previst, hem tingut el cel força enterenyinat per abundants núvols alts dels gèneres cirrus i cirroestrats., no obstant, juntament amb aquests núvols naturals, també es podien observar nombrosos núvols alts artificials, formats per la condensació dels gasos emessos pels avions, uns gasos que estan formats majoritàriament per vapor d'aigua que es congela en forma de petits cristallets de gel, quan troba les condicions escaients.

Moltes vegades la coincidència de núvols naturals i artificials, pot fer molt dificil destriar l'origen dels uns i dels altres, ja que les estel·les dels avions poden anar evolucionant i eixamplar-se, fins aparentar un nuvol alt comú.

Pel que fa a les dades del dia., temperatura màxima 23,6ºc, mínima 15,2ºc. Estat del cel enterenyinat per núvols alts i també han aparegut alguns núvols baixos a l'horitzó, tal com s'aprecia a la imatge del principi.
Estat de la mar amb marejol mar endins i mar arrissada o calma arran de costa. Vent de mestral fluix a la nit i vent de llevant o garbí la resta del dia a 10 km/h de mitjana, ratxa màxima 24 km/h SO.
Pressió atmosfèrica màxima 1021 hpa, mínima 1018 hpa. Humitat relativa màxima 92 %, mínima 74 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.



Núvols alts a sobre les Gavarres.


Previsió per aquest dijous

A Palamós preveiem un dia marcat pel Sol i per algun núvol alt i baix decoratiu. A la resta de la demarcació el temps també estarà dominat pel Sol i per alguns núvols decoratius., així i tot, al Pirineu o Serralada Transversal poden crèixer algunes nuvolades i acabar amb algun ruixat.

La temperatura màxima pot rondar els 27/30ºc a l'interior, els 23/26ºc a la costa i els 18/26ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 15/19ºc a la costa, fins a 11/15ºc a l'interior i fins a 4/10ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner restarà en calma o bufarà molt fluix de direcció variable, al llarg de la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí tindrem vent fluix de llevant o calma. A la tarda hi haurà vent de garbí a 8/10 nusos. A la nit hi haurà vent de mestral a 4/6 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb marejol mar endins i mar calma o arrissada arran de costa, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí s'espera mar calma arran de costa i mar arrissada mar endins. A la tarda hi haurà mar arrissada arran de costa i una mica de marejol mar endins. A la nit tindrem la mateixa situació.

El Delta de l'Ebre tindrà l'estació pel clima més avançada d'Europa


Entorn del delta on se situarà l'estació climàtica. Foto: IC3/ACN


El Delta de l'Ebre acollirà una de les estacions més avançades d'Europa per mesurar l'impacte del canvi climàtic i passarà a formar part de la xarxa de mostreig ClimaDat, que inclou estacions situades en diversos sistemes naturals. D'aquesta manera, pertany a un dels vuit sistemes climàtics i naturals escollits per un comitè d'experts científics de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3) per al projecte ClimaDat. Les dades recollides seran de lliure accés a tota la comunitat científica.

L'Obra Social "la Caixa destinarà 6 milions d'euros durant els cinc anys vinents al programa, que oferirà observacions en temps real i accessibles a través d'Internet. L'observació de la contribució de la dinàmica natural i antròpica del Delta i els seus sistemes agroecològics als gasos d'efecte hivernacle, com també la seva influència i interacció amb el règim de pluges i la distribució de vents de la zona, és una de les aportacions que farà l'estació del Delta de l'Ebre.

Les dades recollides en totes les estacions de mostreig seran de lliure accés a tota la comunitat científica, obtingudes en unes instal·lacions dinàmiques que evolucionaran en instrumentació segons nous reptes científics, oberts a la col·laboració amb altres grups d'investigació.

L'Obra Social "la Caixa" i la Fundació Institut Català de Ciències del Clima (IC3) col·laboren en aquest projecte per mesurar l'impacte del canvi climàtic. Amb una extensió de 320 km2, el Delta de l'Ebre té un clima típic mediterrani, amb una gran influència antròpica a causa dels seus grans camps d'arrossars, en relació amb l'intercanvi (font o embornal) de gasos d'efecte hivernacle.

Aquest és un dels motius pels quals s'ha escollit l'Estació Biològica del Canal Vell dins del Parc Natural, per ubicar-hi una de les estacions d'observació. A més, un altre aspecte que el fa especial és la distribució del patró de pluges i vents amb relació a la geografia costanera, que es pot veure influïda en diversa forma segons el grau d'inundació dels arrossars, cosa que alhora afecta l'emissió de gasos.

El Delta de l'Ebre és el lloc escollit per iniciar la fase de construcció i instal·lació del projecte ClimaDat, i per aquest motiu és el primer que es preveu inaugurar. Les fases del projecte són construir les estacions d'investigació; l'establiment de centres de control i difusió a CosmoCaixa Barcelona i Madrid; el calibratge, el manteniment i la resolució d'incidències en els punts d'observació; l'obtenció, l'elaboració i la distribució de dades; i la realització d'activitats educatives i divulgatives a l'entorn del projecte.

La xarxa ClimaDat estudiarà les interrelacions entre els sistemes climàtics i els naturals, i proporcionarà una imatge climàtica única del territori espanyol, que rep influències atlàntiques, mediterrànies i subtropicals. Totes poden sofrir canvis que poden influir sobre el clima del territori català.

Només hi ha una altra xarxa semblant als Estats Units: NEON, la Xarxa d'Observació Nacional d'Ecologia, que recull dades físiques i biològiques en planes, boscos i llacs; una xarxa de monitoratge ecològic que pren el pols dels sistemes naturals i expressa el seu estat de salut.

Article extret de: http://www.naciodigital.cat/ebreinfo/noticia/440

dimarts, 20 de setembre del 2011

Anticicló per tota la setmana


Mapa de pressió en superfície previst pel dijous vinent.


L'estiu encara que té corda per estona, almenys durant el dia, ja que segons els models meteorològics, l'anticicló voldrà romandre a prop nostre, durant el que resta de setmana i a més llarg termini tampoc s'espera cap canvi significatiu, tot i que el marge d'error és major.
Cal ressaltar l'augment que ha experimentat la temperatura al llarg del dia d'avui i que continuarà de forma progressiva els pròxims dies, amb valors que es poden acostar als 30ºc en els punts més càlids del país, entre el dijous i el divendres, amb marcada xafogor a la costa.

Caldrà aprofitar aquesta bonança com un regal extra per part de l'estiu, ja que la temperatura de l'aigua del mar i la caloreta del migdia, encara faciliten un bany agradable a les nostres costes.

Pel que fa a les dades d'avui dimarts a Palamós., temperatura màxima 23,9ºc, mínima 14,2ºc. Estat del cel serè, amb algun núvol baix esquifit. Estat de la mar amb maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa. Vent de tramuntana a 20 km/h durant la passada nit i vent de component sud-oest i sud-est a 10 km/h a la tarda, ratxa màxima 39 km/h N.
Pressió atmosfèrica màxima 1022 hpa, mínima 1019 hpa. Humitat relativa màxima 79 %, mínima 49 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dimecres

A Palamós hem d'esperar un dia assolellat i amb alguns núvols alts que enterenyinaran el cel. A la resta de la demarcació el dia dia serà calcat, no obstant, pot aparèixer algun núvol d'evolució al Pirineu.

La temperatura màxima rondarà els 26/28ºc a l'interior, els 24/26ºc a la costa i els 20/25ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 14/16ºc a la costa, fins a 10/13 a l'interior i fins a 3/9ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner restarà en calma o bufarà molt fluix de direcció variable, al llarg de la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí tindrem vent de garbí a 4/8 nusos. A la tarda hi haurà vent de garbí a 8/10 nusos. A la nit hi haurà vent en calma o molt fluix de component nord i oest.

L'estat de la mar es preveu amb marejol mar endins i mar arrissada o calma arran de costa, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí s'espera la mateixa situació. A la tarda hi haurà una mica de marejol. A la nit tindrem mar arrissada o calma.



Mapa d'onatge previst per la nit del dimecres. Observeu com serà poc destacable.

Imatges del bonic capvespre del diumenge


Stratocumulus amb virga. Observeu el contrast entre els núvols foscos, la gran clariana que hi ha a l'oest i la precipitació que s'evapora a mig camí. Fotografia realitzada des del Molí Vent.


Us poso tres imatges captades el passat diumenge, on es pot veure la varietat de fenòmens meteorològics que hi va haver durant el capvespre.
L'obertura de clarianes coincidint amb la posta de sol i l'allunyament del sistema frontal, juntament amb la caiguda d'algun plugim i alguna virga (precipitació que cau del núvol però que s'evapora abans d'arribar al terra) van permetre l'aparició d'un bonic arc de Sant Martí i unes coloracions vermelloses a la part posterior del sistema frontal.



Cel rogenc a la part posterior el sistema frontal que s'allunyava Mediterrani enllà. Foto realitzada per Maria Carme Juanals Botet a la Badia de Palamós.
Font: http://www.324.cat/



L'arc de Sant Martí a sobre Palamós. Fotografia realitzada per Santi Mallorquí amb el telèfon mòbil des de la Platja Gran.

dilluns, 19 de setembre del 2011

12,6ºc de mínima i bonics cumulus


Bonics carrers de cumulus mediocris.


Avui a primeres hores del dia, hi haurà hagut més d'un ensurt pel que fa a la sensació de fresca que hem notat, ja que fins ara, el nostre cos estava acostumat a una temperatura més elevada., de ben segur que aquest canvi tant sobtat l'haurem notat de valent. Gairebé d'un dia per l'altre, hem passat de tenir unes mínimes superiors als 20ºc, a uns valors clarament inferiors que avui han baixat fins a 12,6 cº a Palamós., sens dubte, es tracta d'una temperatura de tardor avançada.

Cal dir que al llarg de la setmana notarem com la temperatura anirà remuntant, sobretot en hores diürnes, però en hores nocturnes encara es mantindrà la fresca, sense haver-hi uns valors tant baixos.

Pel que fa a les dades d'avui dilluns a Palamós., temperatura màxima 22,1 ºc, mínima 12,6 ºc. Estat del cel amb predomini del Sol i alguns núvols alts i baixos decoratius, amb bonics cumuls. Estat de la mar amb maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa. Vent de tramuntana durant la matinada a 10 km/h de mitjana i de direcció variable la resta del dia, ratxa màxima 29 km/h.
Pressió atmosfèrica màxima 1019 hpa, mínima 1014 hpa. Humitat relativa màxima 77 %, mínima 47 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.



Cumuls vistos des del Pla de sa Nau.


Previsió per aquest dimarts

A Palamós preveiem que el dia es mantingui assolellat, amb algun núvol baix passatger. A la resta de la demarcació es preveu un dia marcat pel Sol i una recuperació de les màximes., també s'esperen alguns núvols baixos a la costa de la Selva i en punts de muntanya.

La temperatura màxima pot pujar fins a 24/26ºc a l'interior, fins a 22/24ºc a la costa i fins a 19/24ºc al Pirineu. La mínima pot rondar els 12/15ºc a la costa, els 9/12ºc a l'interior i els 0/8ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 8/12 nusos, al llarg de la nit/matinada de dilluns a dimarts., mar endins i la nord del cap de Begur es pot arribar a 20/25 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable., al nord del cap de Begur encara tindran tramuntana a 6/10 nusos. A la tarda hi haurà vent fluix de garbí o calma. A la nit hi haurà vent de nord-oest molt fluix o calma.

L'estat de la mar es preveu amb maror mar endins i mar arrissada arran de costa, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí s'espera la mateixa situació. A la tarda hi haurà marejol o maror mar endins i mar arrissada arran de costa. A la nit tindrem mar arrisada o calma arran de costa i marejol mar endins.


Recull d'imatges dels cumuls d'avui






Basses causades per la pluja del diumenge.



La porta de l'infern


La porta de l'infern.


L'indret que ens mostra la imatge superior rep un nom ben escaient, ja que els gasos que surten d'aquest forat obert a l'escorça del nostre planeta, ens poden portar l'infern a la Terra en molts aspectes.

La porta de l'infern és un cràter de gas cremant, d'uns 60 metres de diàmetre i 20 de fondària, obert de forma accidental en el subsòl del desert de Kara-Kum, situat al Turkmenistan, a prop de Darvaza.
Aquest país, molt ric en recursos naturals, pertanyia a l'extinta Unió Soviètica fins a l'any 1991.

Va ser durant el govern de la Rússia soviètica, el 1971, quan els geòlegs que estaven portant a terme una perforació de gas al desert de Kara-Kum, van descobrir una càmera subterrània a prop del petit poble de Darvaza (conegut en turcman com Derweze, però de vegades també es coneix com Darvaza). El descobriment de la càmera va ser accidental i va acabar provocant l'ensorrament de la plataforma de perforació, deixant un cràter gegant ple de gasos verinosos que sortien al món exterior. La concentració de gasos en el cràter fóu tant alta que ningú s'atrevia a anar-hi, va ser llavors quan començà el problema més greu.
Amb la idea d'evitar que els gasos no afectessin a la població, es va decidir que es tenien que encendre.

Els geòlegs van pensar que la idea de cremar el gas, format majoritàriament per gas metà, era intel.ligent i va seguir endavant fins que va acabar amb el cràter encés en flames.

Amb el que no comptaven, era que el subministrament de gas natural situat per sota del cràter, és gairebé infinit, com a resultat, aquest cràter porta 40 anys cremant sense interrupció. La primera vegada que es va encendre el cràter, es pensaven que el foc s'apagaria al cap de pocs dies. Des de llavors, ningú es pot imaginar la quantitat de gas natural que s'ha cremat i tampoc es pot calcular el gas que hi queda.

Imagineu-vos, a part del cost econòmic que això suposa, l'impacte ecològic que haurà provocat la crema d'aquest gas, amb l'emissió de CO2 que representa., no obstant i com a únic punt a favor, cal ressaltar que encara hagués estat pitjor deixar escapar el gas lliurament, ja que el metà té una capacitat vint vegades superior per captar la calor i pot facilitar encara més el canvi climàtic.

L'abril del 2010, el President del Turkmenistan, Gurbanguly Berdimuhamedow va visitar el lloc i va ordenar que es tanqués el forat... però encara segueix cremant.



El cràter cremant de nit. Si l'infern existeix ha de ser quelcom semblant.

diumenge, 18 de setembre del 2011

Forta devallada de la temperatura


Imatge d'avui diumenge amb el cel ennuvolat.


El fet més destacat després de les pluges del dia d'avui, ha estat la notable devallada de la temperatura, amb una mínima que ha tingut lloc a les cinc de la tarda.

Si ahir es van assolir els 26,6ºc de màxima, avui a la mateixa hora hi havien 14,1ºc, és a dir, uns 12,5ºc menys que ahir dissabte., a més, la sensació de fresca encara era més notable degut al vent de tramuntana que bufava a uns 20 km/h. Curiosament, la màxima del dia ha tingut lloc poc abans de les pluges que caigueren durant la matinada, amb 23,6ºc.

Pel que fa a altres dades d'avui diumenge a Palamós. Estat del cel ennuvolat, amb tempesta de bon matí i alguns plugims a la tarda. Aparició de l'arc de Sant Martí al vespre coincidint amb l'obertura de clarianes.

Vent de component ENE de matinada a 10 km/h de mitjana i de component N a 15/20 km/h a la tarda, ratxa màxima 55 km/h. Pluja 25,6 mm.
Estat de la mar amb maror o forta maror mar endins (ones de 1,5 m) i mar arrissada o marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1012 hpa, mínima 1009 hpa. Humitat relativa màxima 97 %, mínima 65 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.



El cel ennuvolat que hem tingut aquesta tarda, poc abans de la caiguda de plugims.


Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns a Palamós preveiem un dia assolellat, amb alguns intervals de núvols baixos, sobretot de bon matí. A la resta de la demarcació el dia estarà marcat pel Sol, amb alguns núvols baixos a la Costa Brava sud durant el matí i a la zona pirinenca o Serralada Transversal durant la tarda.

La temperatura màxima rondarà els 23/26ºc a l'interior, els 22/24ºc a la costa i els 14/20ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 15/20 nusos, al llarg de la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable., al nord del cap de Begur encara tindran tramuntana a 14/20 nusos. A la tarda la tramuntana es reforçarà fins a 15/20 nusos., al nord del cap de Begur i mar endins es poden assolir els 30 nusos. A la nit hi haurà vent de nord a 20/24 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb maror o forta maror mar endins i marejol arran de costa, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí s'espera la mateixa situació. A la tarda hi haurà marejol o maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins (ones de 3 metres). A la nit tindrem marejol arran de costa i forta maror o maregassa mar endins.