Una mirada palamosina al temps, a la meteorologia, a la natura i a la nostra història.
dissabte, 30 de desembre del 2023
Ones al cel: Inestabilitat de Kelvin-Helmholtz
divendres, 29 de desembre del 2023
dimecres, 27 de desembre del 2023
Dades rellevants del passat mes de novembre a Palamós
Temperatura màxima absoluta: 22,4 ºC, el dia 1.
Temperatura mínima absoluta: 6,4 ºC, el dia 28.
Temperatura mitjana mensual: 14,2 ºC (mitjana climàtica 12,5 ºC)
Mitjana de les temperatures màximes: 17,8 ºC (mitjana climàtica 16,6 ºC)
Mitjana de les temperatures mínimes: 10,6 ºC (mitjana climàtica 8,3 ºC)
Temperatura màxima més baixa: 13,8 ºC, el dia 27.
Temperatura mínima més alta: 14,1 ºC, el dia 15.
Humitat relativa màxima absoluta: 92 %, els dies 13 i 19.
Humitat relativa mínima absoluta: 14 %, el dia 23.
Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1026 hPa, els dies 17 i 18.
Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 990 hPa, el dia 4.
Ratxa màxima de vent: 85 km/h NNO el dia 22.
Dies de precipitació apreciable (3 dies). També hi pot haver rosada: dia 2 (1,2 mm), dia 9 (1,0 mm) i dia 21 (7,0 mm).
Precipitació total: 9,2 mm (mitjana climàtica 64,7 mm)
Dades de meteoclimatic.com (nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.
dimarts, 26 de desembre del 2023
dilluns, 25 de desembre del 2023
Tardor seca i excepcionalment càlida
Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, la tardor meteorològica 2023 (setembre, octubre i novembre) ha resultat càlida a tot el Principat, amb les anomalies més grans al Pirineu, Ponent, prelitoral i Catalunya Central. Ha estat rècord a la major part de les sèries que disposen de registres des de 1950, superant a la càlida tardor 2022. A més, ha estat la segona més càlida als observatoris de l’Ebre i Fabra, amb més de 100 anys de dades.
Dèficit pluviomètric generalitzat, sobretot a les comarques del nord-est i a la Catalunya Central, on ha estat de les tardors més seques. Tardor normal o plujosa a sectors del Pirineu occidental i de l’extrem sud de les Terres de l'Ebre.
Setembre, octubre i novembre particularment càlids
Al llarg dels mesos de la tardor la temperatura s’ha mantingut, en termes generals, per sobre de la mitjana, amb algunes excepcions, com el període de finals d’octubre i principis de novembre, quan va estar clarament per sota de la mitjana.
La tardor climatològica va començar amb un episodi de calor intensa entre els dies 3 i 5 de setembre, amb l’arribada d’una massa d’aire tropical impulsada per una DANA que va deixar valors superiors als 35 °C a Ponent, el Bages, el Garraf i el Baix Penedès. Durant la resta del mes els valors de temperatura es van mantenir elevats en conjunt, i el setembre va resultar el més càlid de les últimes dècades a bona part de Catalunya.
Durant la primera quinzena del mes d’octubre la persistència d’una falca anticiclònica va contribuir que la temperatura es mantingués alta, resultant l’octubre més càlid a l'Empordà, comarques del nord-est i valls del Pirineu i Prepirineu. Cal anomenar l’episodi de calor intensa entre els dies 1 i 2, que va deixar rècords generalitzats de temperatura màxima en un mes d’octubre a les comarques de l’interior.
Al novembre la circulació zonal (de l’oest) predominant va inhibir l’entrada de masses d’aire més fredes procedents de latituds més altes, i malgrat alguns períodes amb una clara tendència a ambient més fred a principis i al finals de mes, va resultar càlid a tot el país, amb rècords de temperatura al litoral i prelitoral entre els dies 12 i 14.
Rècord de temperatura a la majoria de sèries històriques i segona a les sèries centenàries
El valor de temperatura mitjana de la tardor ha estat excepcional i a la totalitat de les sèries analitzades que disposen ja de 74 anys de registres, des de l’any 1950, la temperatura ha estat d’entre les tres més elevades.
Cal destacar que a la major part d’aquestes, la tardor de 2023 ha estat la més càlida: Vielha (Val d’Aran), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Figueres-Cabanes (Alt Empordà), Girona (Gironès), Tàrrega (Urgell), Igualada-Òdena (Anoia), Artés (Bages), Nerets-Tremp (Pallars Jussà), Vic (Osona), Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Turó de l’Home - Puig Sesolles (Vallès Oriental), Oliana (Alt Urgell), Granollers (Vallès Oriental). A les altres dues sèries històriques de què es disposa, Flix – Vinebre i Tivissa, situades a la Ribera d’Ebre, ha estat respectivament, la segona i tercera tardor més càlida.
A més, a les dues sèries centenàries de Catalunya, l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre) i l’Observatori Fabra (Barcelonès), aquesta tardor ha resultat la segona més càlida, molt a prop de la passada tardor 2022, fins ara la més càlida a totes dues sèries. La temperatura mitjana ha estat de 20,8 °C i 19,4 °C, respectivament, valors que suposen +1,9 °C i +2,6 °C respecte de la mitjana 1991-2020.
En referència amb les estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades, a 80 de les 112 EMA ha estat la més càlida, a 24 d’aquestes la segona, a 6 la tercera i a les altres 2 restants, la quarta.
Dèficit pluviomètric generalitzat, i molt marcat a amplis sectors del nord-est
La tardor ha estat seca a la major part de Catalunya i més de la meitat del país ha recollit menys del 50% de la precipitació mitjana. Cal tenir present que a la majoria d’aquestes àrees, climàticament la tardor és l’estació més plujosa de l’any.
Els valors més escassos respecte de la mitjana climàtica, inferiors al 30%, abasten àmplies àrees del nord-est del país i punts de la Catalunya Central, especialment les comarques de l’Alt i Baix Empordà, la Selva, Osona, el Gironès, l’Anoia i el Bages. Aquestes àrees presenten un dèficit acusat de precipitació i la tardor es pot qualificar de molt seca.
Les quantitats més exigües no han arribat a 30 mm a punts del Bages, Noguera i el Pla d’Urgell, mentre que les més destacades han superat els 300 mm a cotes altes del Pirineu occidental, on puntualment han superat els 500 mm, i a punts del Baix Ebre i Montsià. En aquests sectors la tardor ha resultat plujosa, en bona part a conseqüència dels episodis de pluja que han incidit a l’octubre i novembre al Pirineu occidental, i els aiguats del mes de setembre a l’extrem sud.
A més, a gairebé la meitat de les estacions de la XEMA que disposen de més de 20 anys de dades, un 45%, aquesta ha estat d’entre les tres tardors més seques. D’aquestes, ha estat rècord a 14 sèries situades a les comarques de l’Alt i Baix Empordà, Osona, Gironès, Ripollès i Selva. De les sèries històriques, amb dades des de 1950, ha estat la 2a més seca a Igualada – Òdena (Anoia), la 3a a Vic (Osona) i la 4a a Figueres – Cabanes (Alt Empordà) i Girona (Gironès).
En referència al gruix de neu al Pirineu, cal apuntar que a l’alta muntanya els gruixos que s’han acumulat durant els episodis han resultat molt escassos aquesta tardor i a 4 de les 12 estacions analitzades ha estat la tardor menys nivosa: Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran, Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà, Ulldeter (2.410 m), al Ripollès i Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló, a la Cerdanya.
Episodis més destacats de precipitació de la tardor
Malgrat la manca de precipitació a la major part del territori, durant els mesos de la tardor s’han produït nombrosos episodis de precipitació. Al setembre destaca l’episodi d’aiguats dels dies 2 i 3, provocats per una DANA que va deixar quantitats de més de 200 mm a punts del Montsià i del massís del Port (269 mm a Santa Bàrbara – XOM, 243,4 mm a Mas de Barberans i 217,7 a Alcanar).
Entre els dies 15 i 16 de setembre la precipitació va ser general a Catalunya i va ploure de manera abundant prop de la costa, amb més de 100 mm a punts del Baix Ebre i més de 50 mm en altres trams del litoral.
Els dies 19 i 20 de setembre el pas d’un solc va provocar un episodi de tempestes que van quedar localitzades al litoral i al prelitoral Sud i que van deixar quantitats que puntualment van superar els 50 mm al Tarragonès.
A l’octubre, diverses pertorbacions van afectar Catalunya. La primera va creuar entre els dies 15 i 16 i es van recollir quantitats molt abundants de precipitació, sobretot a punts del Baix Penedès: 116,2 mm a Calafell o 88,4 mm a Cunit.
Entre els dies 19 i 20 d’octubre un episodi de precipitació i vent va afectar el vessant sud del Pirineu i Prepirineu, amb màxims de més de 100 mm a la capçalera de la Vall Fosca i al Port del Comte.
Un altre episodi de precipitació va deixar quantitats que molt puntualment van superar els 100 mm a les parts més elevades del Pallars Sobirà els dies 22 i 23 d’octubre, amb 122,7 mm a Espot (2.519 m).
El darrer episodi de l’octubre va tornar a deixar quantitats importants de precipitació al vessant sud del Pirineu del dia 24 al 30.
Al novembre destaca l’episodi de precipitació dels dies 1 i 2, amb el pas d’un sistema frontal acompanyat de fortes ratxes de vent.
Un altre episodi els dies 21 i el 22 de novembre va portar neu al Pirineu a partir d'uns 1.500 m d'altitud i es van acumular gruixos de més de 20 cm a l'Aran i a l'extrem nord del Pallars Sobirà i la Cerdanya.
El darrer episodi de la tardor va arribar el dia 30, amb el pas d’un sistema frontal fred que va deixar precipitació bàsicament al vessant sud del Pirineu occidental, amb més de 20 mm en forma de pluja i màxims de més de 100 mm novament a la Vall Fosca.
Irradiació solar superior a la mitjana
La irradiació solar global ha estat apreciablement superior a la mitjana dels darrers 10 anys, especialment a la meitat est i a la Val d’Aran. En canvi, els valors d’irradiació han estat semblants als normals o lleugerament per sota a la resta del Pirineu i Prepirineu occidental i de forma puntual a Ponent. La temperatura mitjana de la tardor 2023 ha estat superior a la mitjana del període de referència 1991-2020 a tot Catalunya i en el conjunt del país ha estat la més càlida. La major part del territori ha tingut una anomalia entre +1,5 °C i +3,0 °C, puntualment superior a indrets del Pirineu occidental, com a la Val d’Aran i el Pallars Sobirà.
Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/563042/tardor-seca-i-excepcionalment-calida
diumenge, 24 de desembre del 2023
dissabte, 23 de desembre del 2023
Resum de la 47a Christmas Race: Vent molt variable
dijous, 21 de desembre del 2023
Inici de l'hivern astronòmic
L'hivern de 2023-2024 a l'hemisferi nord comença aquest divendres 22 de desembre a les 4 hores 27 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2024 amb el començament de la primavera.
L'inici de l'hivern coincideix amb el fet que la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació sud. El dia que té lloc aquest esdeveniment, el Sol arriba a la seva menor elevació sobre l'horitzó al migdia i forma l'arc més curt en el cel. Com a resultat d'això, aquest és el dia amb menys hores de Sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar. El començament de l'hivern també es diu solstici d'hivern (del llatí solstitium, Sol quiet). A l'hemisferi nord, l'hivern coincideix amb el començament de l'estiu a l'hemisferi sud.
Què tindrem al cel durant l'hivern del 2023-2024?
Les nits de l'hivern són llargues i sovint serenes, per la qual cosa són excel·lents per observar el cel. Durant l'hivern del 2023-2024 podrem veure diferents planetes i constel·lacions al llarg de cada nit.
Al començament de l'hivern, quan fosquegi podrem veure els dos grans planetes gasosos: Saturn i Júpiter, però a mesura que passin els mesos, Saturn s'anirà apropant al Sol, desapareixent del cel vespertí a mitjans de febrer. Per la seva banda, Mercuri farà una breu aparició durant el mes de març, per la qual cosa l'estació acabarà amb dos planetes visibles al capvespre, Júpiter i Mercuri.
D'altra banda, el cel hivernal començarà amb un sol planeta, Venus. A finals de desembre, Mart apareixerà a l'est molt baix a l'horitzó i Mercuri farà una breu aparició que es prerllongarà durant el mes de gener. En acabar l'estació, Venus desapareixerà amb la brillantor de l'alba, deixant com a únic planeta visible Mart.
A més dels diferents planetes, quan es faci fosc el cel ens mostrarà algunes de les constel·lacions favorites dels aficionats, ja que contenen les estrelles més brillants. Destaquen Orió, amb la brillant (i variable) Betelgeuse, Taure, amb la vermellosa Aldebarán, Canis Mayor amb Sírius, l'estrella més brillant de la nit, i Bessons, amb la parella Càstor i Pólux. La unió d'algunes d'aquestes estrelles amb altres d'adjacents forma un asterisme conegut com l'hexàgon de l'hivern per ser característic dels vespres de l'estació.
Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'hivern de 2023-2024 inclouen les pluges de meteors de les úrsides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 de desembre, i les quadràntides, el màxim de les quals s'espera cap al 3 de gener. Les llunes plenes de l'hivern tindran lloc el 27 de desembre, el 25 de gener i el 24 de febrer.
El 3 de gener de 2024 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest moment, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 5 de juliol del 2024. Durant l'hivern del 2023-2024 no es produirà cap eclipsi de Sol o Lluna.
Algunes curiositats sobre l'hivern
Amb una mica menys de 89 dies de durada, l'hivern a l'hemisferi nord és l'estació més curta de l'any. Això és pel fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'hivern coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més a prop del Sol. Quan això passa, la Terra es mou més ràpid dins la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita menys temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la primavera.
L'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà els dies 20 a 22 de desembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.
Tot i que el dia del solstici d'hivern és el que conté menys hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la latitud nostre, el dia del solstici d'hivern tindrà 9 hores i 17 minuts de Sol, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts de Sol que va tenir el dia més llarg (solstici d'estiu). La diferència entre el dia més curt i el més llarg és per tant de gairebé sis hores de Sol. A mesura que ens apropem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.
dimarts, 19 de desembre del 2023
divendres, 15 de desembre del 2023
dimecres, 13 de desembre del 2023
dimarts, 12 de desembre del 2023
dilluns, 11 de desembre del 2023
Enderroc de la caserna dels carrabiners de Calonge
diumenge, 10 de desembre del 2023
Les imatges més impactants dels tornados que han afectat Tennessee
dissabte, 9 de desembre del 2023
Novembre càlid i majoritàriament sec a Catalunya
Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de novembre s’ha de qualificar de càlid arreu de Catalunya, amb anomalies al voltant dels +3 °C al massís del Port i punts del Baix Camp i de les Garrigues.
Ha estat un mes sec o molt sec a la major part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental, ja que a l’àrea pirinenca ha estat normal i fins i tot plujós al vessant sud de la serralada.
divendres, 8 de desembre del 2023
dimarts, 5 de desembre del 2023
Un fort temporal de garbí enfonsa el bou La Puntaire
Pesquero La Puntaire, hundido cerca de Cabo Sebastián tras sufrir vía de agua. Otro pesquero ha rescatado a sus cuatro tripulantes, que estaban en las balsas salvavidas, y los ha trasladado a Palamós. pic.twitter.com/MHgZ6UMCB9
— SALVAMENTO MARÍTIMO (@salvamentogob) December 4, 2023