Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, durant el passat mes de febrer la temperatura ha estat superior a la mitjana climàtica.
En relació a les precipitacions, el mes ha estat normal o plujós a gran part del país, a excepció del terç sud, a la plana de Lleida i el Pirineu. Cal destacar que a zones del Prelitoral central ha estat molt plujós i a l’extrem sud ha estat molt sec.
Meteorològicament, el mes s’ha caracteritzat per un flux zonal (vent de l’oest) desplaçat al centre del continent europeu, persistent durant tot el mes i molt pertorbat, fet que a les nostres contrades s’ha escenificat amb l’alternança de falques anticiclòniques i solcs atlàntics que arribaven molt desgastats.
Si bé aquesta configuració sol comportar una acumulació de la precipitació més important al terç nord i a Ponent del país, el mes de febrer d’enguany s’ha comportat radicalment diferent. Els màxims de precipitació s'han donat a l'est de Catalunya, a conseqüència d’una pertorbació retrògrada (dies 7 i 8), que va deixar acumulacions importants al Prelitoral central, i una altra que es va despenjar de la circulació i que va afectar la part occidental de la Mediterrània (dies 22 al 25), amb precipitació destacada al quadrant nord-est del territori.
Des d’un punt de vista tèrmic, la situació zonal no permet gaires intercanvis latitudinals, inhibint tant les entrades fredes del nord com les masses subtropicals, per la qual cosa la temperatura s’ha mantingut a ratlla durant tot el mes, si bé en general per sobre la mitjana.
Precipitació els dies 7 i 8 de febrer
Entre els dies 7 i 8 de febrer una pertorbació retrògrada va afectar la meitat oriental del territori amb més de 50 mm a zones del prelitoral Central.
Les quantitats més importants registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC van ser a la falda del Montseny, al Vallès Oriental: 110,8 mm a Sant Esteve de Palautordera, 110,9 mm a Mosqueroles o 88,0 mm a Campins.
La neu va fer acte de presència al Pirineu i va acumular 30 cm a cotes altes del sector occidental, amb 31 cm a Boí (2.535 cm, Alta Ribagorça) o 30 cm a Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà), i 25 cm a Vielha (980 m, Val d’Aran).
Precipitació el dia 12 de febrer
Un solc va creuar el país durant el dia 12, amb flux de llevant a nivells baixos que al litoral Central va provocar acumulacions de precipitació de més 30 mm.
Les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la XOM van ser: 41,1 mm al Prat de Llobregat (el Baix Llobregat); 34,6 mm a Viladecans (el Baix Llobregat); i 34,5 mm a Barcelona – Zona Universitària (el Barcelonès).
Al Pirineu hi va nevar de manera modesta, al voltant de 5 cm de neu nova, amb 7 cm a Sasseuva (2.228 m, Val d’Aran) com a gruix màxim.
Precipitació del 22 al 25 de febrer
Un front atlàntic va creuar Catalunya entre els dies 22 i 25, i en arribar a la Mediterrània es va formar una petita pertorbació que va acabar despenjant-se del corrent general amb una direcció nord-sud. On va ploure més va ser al quadrant nord-est del territori.
Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 33,2 mm a Banyoles (el Pla d’Estany); 31,0 mm a Salt (Gironès); i 28,8 mm tant a Navata (l’Alt Empordà) com a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
La nevada va ser escassa al Pirineu, a partir d’uns 1.900 m d’altitud, amb un gruix màxim de 10 cm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà).
Febrer càlid a Catalunya
La temperatura ha estat superior a la mitjana climàtica, sobretot a les parts més elevades del Pirineu.
Febrer normal o plujós al centre i est
El mes ha estat normal o plujós a gran part del país, a excepció del terç sud, a la plana de Lleida i el Pirineu. Cal destacar que a zones del Prelitoral central ha estat molt plujós i a l’extrem sud ha estat molt sec.
Aquesta anomalia de la precipitació ha estat causada per una pertorbació retrògrada i baixes que es van acabar d'aprofundir a la Mediterrània afectant la meitat oriental del territori. També cal recordar que el mes de febrer és, juntament amb el juliol, el mes més sec de l’any en relació amb l’anticicló fred que s’instal·la a l’interior del continent eurasiàtic. Aquest any la circulació zonal ha impedit aquesta configuració i, per tant, ha afavorit el pas dels fronts atlàntics.
Irradiació solar per sota de la mitjana
La irradiació solar global del mes de febrer ha estat per sota dels valors normals per a l’època de l’any a excepció de la zona dels Ports, a l’extrem sud del país, on ha estat per sobre de la normal climàtica. Molt probablement aquesta anomalia negativa ha estat provocada per l’abundant nuvolositat associada a les pertorbacions que van afectar Catalunya i a la boira, que si bé ha estat poc important a les planes i depressions de l’interior del país, a excepció de l’altiplà Central, sí que ha estat present al litoral i al prelitoral durant un període significatiu del mes.
Per veure més detalls d'aquest informe podeu accedir al següent enllaç.
