L'hivern de 2025-2026 a l'hemisferi nord ha començat aquest diumege 21 de desembre a les 16 hores 3 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2026 amb el començament de la primavera.
Es considera que l'hivern a l'hemisferi nord comença quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació sud. Aquest jorn, l'astre rei arriba a la seva menor elevació sobre l'horitzó al migdia i descriu al cel l'arc més curt. Com a resultat d'això, aquest és el dia amb menys hores de Sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar. Al començament de l'hivern, aquest circumstància també s'anomena solstici d'hivern (del llatí solstitium, Sol quiet).
Cal tenir present que el començament de l'hivern a l'hemisferi nord coincideix amb l'inici de l'estiu a l'hemisferi sud.
El cel durant l'hivern del 2025-2026
Les nits hivernals són llargues i sovint asserenades, per la qual cosa són excel·lents per observar el cel. Durant l'hivern del 2025-2026 podrem veure diferents planetes i constel·lacions al llarg de cada nit.
Durant l'hivern, podrem veure en fosquejar el planeta Saturn, al qual s'unirà Júpiter a començaments de gener, i Venus a partir de mitjans de febrer. A mesura que passin els mesos, Saturn anirà apropant-se al Sol desapareixent al capvespre a l'inici del mes de març. Per la seva banda, Mercuri farà la seva aparició durant el capvespre al llarg del febrer.
D'altra banda, el cel d'hivern començarà amb Júpiter i Mercuri ben visibles. Aquest últim desapareixerà del cel de l'albada a començaments de gener, i reapareixerà a mitjans de març. Al seu torn, el planeta gegant deixarà de veure's a mitjans de gener.
A més dels diferents planetes, en fosquejar, el cel de l'hivern ens mostrarà algunes de les constel·lacions més apreciades pels aficionats, ja que contenen les estrelles més brillants. En aquest grup hi destaquen Orió, amb la brillant (i variable) Betelgeuse, Taure, amb la vermellosa Aldebaran, Ca Major amb Sírius l'estrella més brillant de la nit, i Bessons, amb la parella Càstor i Pól·lux. La unió d'algunes d'aquestes estrelles amb d'altres adjacents forma un asterisme conegut com l'hexàgon de l'hivern per ser característic dels vespres de l'estació.
Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'hivern de 2025-2026 inclouen les pluges de meteors de les úrsides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 de desembre, i les quadràntides, amb un màxim cap al 3 de gener. Les llunes plenes de l'hivern tindran lloc el 3 de gener, l'1 de febrer i el 3 de març.
El 3 de gener de 2026 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest moment, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 6 de juliol del 2026.
Durant l'hivern del 2025-2026 hi haurà dos eclipsis, un anul·lar de Sol i un altre total de Lluna. L'eclipsi solar tindrà lloc el 17 de febrer, i la fase anular es podrà observar des de l'Antàrtida, l'oceà Antàrtic i el sud de l'oceà Índic. El de Lluna serà el 3 de març i es veurà des d'Amèrica, l'est d'Àsia i d'Oceania. Des de Catalunya no seran visibles.
Algunes curiositats sobre l'hivern
Amb una mica menys de 89 dies de durada, l'hivern a l'hemisferi nord és l'estació més curta de l'any. Això es dona perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'hivern coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més a prop del Sol. En aquest moment la Terra es mou més ràpid a la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita menys temps per arribar al punt on comença.
L'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà entre els dies 20 i 22 de desembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari de Sol.
Tot i que el dia del solstici d'hivern coincideix amb el que te menys hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la nostres latituds, el dia del solstici d'hivern tindrà 9 hores de Sol, a comparar amb les 15 hores de Sol que va tenir el dia més llarg (solstici d´estiu). La diferència entre el dia més curt i el més llarg és de sis hores de Sol. A mesura que ens acostem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.
