Església romànica de Santa Cecília de Molló.
Molló és un municipi situat al nord-est de la comarca del Ripollès, a la demarcació de Girona. Es troba a 1182 msnm. Per la seva configuració física, el municipi forma part de l'anomenada Vall de Camprodon, a la capçalera del riu Ritort, afluent del Ter. El terme limita al nord amb el municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir, França), a l'est i al sud amb el municipi de Camprodon, i a ponent amb els termes de Llanars i Setcases. El municipi té una extensió de 43 Km² i està format per nou entitats de població: Can Solà, Espinavell (famós per la tria de mulats que s'hi fa cada 13 d'octubre), Fabert (lloc on es troba situada una estació meteorològica automàtica del SMC), Favars, Ginestosa, Els Grells, Moixons, Molló i el Riberal.
Dins del nucli cal destacar com a llocs d'interès: l'església romànica de Santa Cecília, la capella votiva de Sant Sebastià, l'edifici de l'Ajuntament, el safareig i font de la Font Vella, i les façanes de les cases de la Plaça Major (amb un aire modernista auster i empobrit, d'àmbit rural; i protegides pel Catàleg de Façanes d'Interés i Protecció Especial).
La localitat apareix esmentada amb el nom de Mollione, mot llatí que ha derivat al català com a molló, fita o terme que marca un límit. Aquest topònim es creu que fa referència a l'abundància de pedres en forma de fita (piramidals) existents a la zona, i no, com molts creuen, al fet de designar un lloc de frontera o límit, ja que la frontera internacional data del Tractat dels Pirineus (1659), i per tan molt posterior a la formació del topònim.
Nuvolades a Molló.
L'església parroquial de Santa Cecília (patrona de Molló) correspon al segle XII. És d’una sola nau, lleugerament apuntada i reforçada per tres arcs torals. Té la portalada en un costat, que es troba a migjorn, i entre els motius ornamentals figuren a la part superior vuit mènsules, set de les quals representen, mitjançant figures grotesques, els set pecats capitals.
És interessant l'esvelta torre campanar de planta quadrada i quatre pisos i potser el més remarcable d'aquestes comarques pirinenques. La seva base és del segle XI. És lleugerament rectangular i els finestrals són bipartits i oberts als quatre cantons. Té la curiosa peculiaritat, sembla ser que única, que és més estret en la seva part baixa que en la part superior, el que es pot interpretar com un intent de corregir la fuga de les línies per la perspectiva. Les clàssiques arquacions lombardes i el fris dentat remarcant els pisos, li proporcionen una bella hegemonia arquitectònica. En el pis superior hi ha dos ulls de bou a cada cara.
Campanar de l'església de Molló.
Informació extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada, fotografies realitzades per jo mateix.
