Mapa de pressió en superfície del passat dissabte 4 de març a les quatre de la matinada. S'observa una borrasca tancada sobre Catalunya, amb un fort gradient isobàric que generà una ventada sobtada i molt intensa del sud-oest.
Durant la matinada del passat dissabte 4 de març, el pas d'un sistema frontal associat a un tàlveg d'aire fred, amb isotermes de -30ºC a 500 hPa, va generar una ràpida ciclogènesi al damunt de Catalunya, amb una forta caiguda de la pressió atmosfèrica que descendí 14 hPa en 4 hores, dels 1001 hPa que hi havien el divendres al final del dia, als 987 hPa que hi havien el dissabte a les 4 de la matinada (dades de Meteoclimatic).
El ràpid descens de la pressió en superfície, va reforçar el gradient isobàric de forma sobtada, la qual cosa va desencadenar una ventada intensa.
El típic vent de llebeig prefrontal que ens afecta tot sovint abans de l'arribada d'un front, degut a una inflexió de les isòbares, ja havia arribat fins a 40 km/h de ratxa màxima durant el divendres, no obstant això, el vent del sud-oest va arribar al seu punt àlgid entre les 04:00h i les 05:30h del dissabte, arribant-se a registrar una ratxa màxima de 63 nusos (116 km/h), segons l'estació del Port Marina (tot i que podria haver sigut una mica més elevada), i una velocitat mitjana de 40 nusos (70 km/h) a partir de les quatre de la matinada.
Les estacions meteorològiques de la xarxa Meteoclimatic situades a Palamós registraren una ratxa màxima de 105 km/h al centre del nucli antic i 100 km/h a La Fosca.
A tot això, també s'ha de remarcar que a Es Monestri, de matinada, un anemòmetre va poder registrar una ratxa màxima d'entre 120 i 140 km/h, just quan es tombava un pi blanc molt gran situat a prop de can Depoorter.
Gràfica de la màxima velocitat del vent registrada per l'estació del Port Marina. Veiem una punta superior als 60 nusos a les cinc de la matinada.
Generalment, el vent més intens que sol afectar la nostre vila és la tramuntana, però en aquest cas, la situació descrita es pot considerar com un fet molt poc freqüent, ja que el vent de garbí o llebeig no sol arribar a aquests extrems, encara que Palamós és un dels indrets més exposats a aquest vent.
Per trobar una situació que s'hi pugui semblar, ens hem de remuntar al 30 de març de l'any 2010. En aquella ocasió el vent de llebeig va assolir una ratxa màxima de 98 km/h (
vegeu enllaç), però sense ser tan espectacular.
Mapa de pressió en superfície del passat divendres 3 de març a les 23:50h. S'observa com a Palamós la borrasca tancada sobre Catalunya ens deixava una pressió en superfície de 1001 hPa. Al cap de poques hores la pressió va caure 14 hPa, cosa que generà una forta ventada.
Si quan bufa vent de tramuntana a 100 km/h no és estrany que hi hagin alguns desperfectes a Palamós, el fet que en aquesta ocasió la ventada encara va ser més forta, i que la direcció del vent fou diferenta, va afectar alguns elements que fins ara havien estat protegits de l'embat d'una ventada amb aquestes característiques.
Això va provocar estralls a diferents elements arquitectònics d'alguns edificis, sobretot pel que fa a façanes i cobertes, així com la caiguda de l'antena de telecomunicacions del Puig del Molí de Vent (
vegeu notícia). També cal destacar que l'extensió àmplia de les destrosses i la disposició dels objectes, així com la situació atmosfèrica, descarten que aparegués cap fenomen tornàdic, tot i que per l'efecte del relleu el vent podia patir canvis de direcció puntuals i sobtats que generessin remolins, tal com també passa amb tramuntana intensa.
Mapa de ratxes màximes de vent del passat dissabte 4 de març a les set del matí. Veiem com davant de Palamós les ratxes arribaven als 90 km/h del SO. Cal tenir present que aquest mapa només és orientatiu, ja que les ratxes màximes de vent generalment sempre superen de forma local la previsió que donen aquests mapes.
Els principals damnificats d'aquesta ventada inusual van ser els pins blancs (Pinus halepensis), així com altres arbres dèbils o que presentaven una certa inclinació produïda en molts casos des de la nevada de l'any 2010.
Al llarg de tot el nostre sector costaner (l'indret més exposat al vent de llebeig), nombrosos pins blancs de considerables dimensions van caure ajaguts per una combinació de diversos factors.
En primer lloc, l'element principal que afavorí la caiguda dels pins, com és evident, fou la direcció i la intensitat del vent. A aquest fet s'hi ha de sumar que el terreny estava força humit després de les pluges generoses dels mesos anteriors.
El pi blanc és l'espècie més susceptible de patir els efectes del vent i sempre sol ser el primer arbre en caure, ja que les seves arrels són superficials i no l'aguanten amb prou força.
Generalment, a part de la seva poca extensió i profunditat radicular, els pins tombats també tenien una relació molt desproporcionada entre la seva altura, el diàmetre de la capçada i el tronc, la qual cosa provoca una descompensació del seu pes que els fa cedir cap a una banda.
Per acabar-ho de rematar, aquests pins alts no s'autoprotegeixen. En aquest sentit, en un bosc natural els arbres acostumen a ajudar-se aturant el vent i recoltzant les branques entre ells.
Tot seguit podeu veure un recull d'imatges del matí del dissabte (fotos cedides per en David Gràcia). Es poden observar els efectes del temporal de llebeig, amb pins blancs caiguts a la zona d'Es Monestri, grans onades saltant l'escullera del port de Palamós, el tram final del Passeig del Mar ple de sorra per haver tret el petit mur que el separava de la platja, i alguns desperfectes en un edifici, entre d'altres.
