Surf a Torre Valentina 30/10/2024

Alguns dels cementiris històrics d'Edimburg

Vista del cementiri de St. Cuthbert's amb el castell d'Edimburg al fons de la imatge.

Els dia de Tots Sants i el dia dels Fidels Difunts que hem commemorat aquest cap de setmana llarg, són unes jornades que històricament s'han dedicat al record dels familiars que ja no estan entre nosaltres. Això fa que les visites als cementiris siguin habituals en aquestes dates.

Recentment he realitzat un viatge fins a la ciutat escocesa d'Edimburg. En aquest indret podem trobar diferents cementiris històrics ben a la vora o al bell mig del centre urbà.

Us poso algunes fotos de tres cementiris històrics que podem trobar al centre d'Edimburg. Entre d'altres, veiem el cementiri d'Old Calton, el de St. Cuthbert’s i el de Canongate. 

Hi han situades vàries tombes de personatges il•lustres, com per exemple el filòsof David Hume, l'últim dels grans empiristes britànics, o l'economista i filòsof Adam Smith, pare de l'economia moderna.

Fotografies del cementiri d'Old Calton

Obert a principis del segle XVIII, aquest cementiri és especialment conegut per contenir la tomba de David Hume, el filòsof escocès més reconegut.

Antigament, el cementiri de Calton s'estenia fins a l'actual zona de Waterloo i per sota del carrer principal des del qual s'hi accedeix.

No obstant això, després de la victòria a la batalla de Waterloo de 1815, es va aprovar la creació d'un espai dedicat a ella (que seria Waterloo Place) i gran part de les tombes van haver de ser traslladades a l'anomenat New Calton Burial Ground. Tot i això, no es realitzen nous enterraments en aquest cementiri des de finals del segle XIX.

«Salvats per la campana» no era només una sèrie de TV.

Va ser arran d'aquest trasllat forçós dels soterraments quan es va descobrir un fet molt curiós: durant el segle XVIII, moltes persones eren enterrades vives, en donar-les per mortes quan per diverses causes entraven en estat de catalèpsia.

Als ulls d'un habitant del XVIII, algú que no es movia ni responia a cap estímul, estava clarament mort, i per tant havia de ser sepultat. En moure les tombes del vell al nou cementiri de Calton, es va descobrir (o això s'explica) que una bona part dels taüts tenien marques de cops i esgarrapades a la coberta, i que molts dels enterrats havien mort, en realitat, per asfíxia.

La veritat és que ja pel segle XVIII algú va haver d'intuir el que estava passant, ja que es van posar de moda els anomenats taüts de seguretat, que incloïen tot tipus d'ingenioses idees perquè, si el mort despertava, pogués avisar perquè el traguessin. Una era lligar-li una corda a la mà, connectada a una campaneta, perquè pogués fer-la sonar si despertava.

Fotografies del cementiri de St. Cuthbert’s

El negoci dels lladres de cadàvers va sorgir a Edimburg motivat per la gran escassetat de cadàvers legalment disponibles per a la investigació mèdica a la Universitat (l'únic subministrament legal de cadàvers, els de criminals executats, va disminuir considerablement a causa de canvis en execucions a pena de mort i en lleis).

Això va atraure delinqüents que buscaven ingressos com fos i es van convertir en els lladres de cossos i profanadors de tombes que venien els cadàvers a metges i investigadors. Motiu pel qual nombrosos cementiris van augmentar la seva seguretat, aixecant murs i llocs de vigilància.

La torre que hi ha en un dels extrems de St. Cutberth és un vestigi d'aquells temps on la presència d'un vigilant nocturn era necessària per evitar aquestes profanacions i assalts a les tombes i cementiris.

Fotografies del cementiri de Canongate

Una de les tombes més visitades del cemetiri de Canongate és la d'Adam Smith (1723-1790) gran economista i autor de La riquesa de les nacions, avui dia considerada una obra fonamental a l'economia clàssica. L'imponent monument funerari no posseeix símbols funeraris significatius, però aquí rau la seva bellesa.

Emotiva és la història d'Agnes Maclehose (1759-1841) nascuda a Glasgow. Separada del seu marit comença una estreta relació d'amistat amb el poeta Robert Burns, tots dos comencen una íntima correspondència que signa sota el nom de "Clarinda". Burns li va dedicar diversos poemes que no van ser publicats fins a la mort del poeta que va morir amb tot just 24 anys en un manicomi d'Edimburg. 

També podem apreciar la làpida d'un altre poeta. En aquest cas és la del poeta Robert Fergusson que conté un bonic poema esculpit.

Dades rellevants del passat mes de setembre a Palamós

Cumulus congestus al damunt del mar el passat diumenge 22 de setembre. 

El passat mes de setembre fou lleugerament més fresc del normal, amb una temperatura mitjana de 20,9 ºC, quan la temperatura mitjana climàtica és de 21,2 ºC. Pel que fa a les precipitacions, aquestes es quedaren fregant la mitjana, amb un total de 69,2 mm, quan la mitjana climàtica és de 70,5 mm. 

Temperatura màxima absoluta: 29,1 ºC, el dia 16. 

Temperatura mínima absoluta: 14,5 ºC, el dia 25. 

Nits tropicals (mínimes de 20 ºC o més): 4 nits. 

Temperatura mitjana mensual: 20,9 ºC (mitjana climàtica 21,2 ºC). 

Mitjana de les temperatures màximes: 24,3 ºC (mitjana climàtica 25,9 ºC). 

Mitjana de les temperatures mínimes: 17,5 ºC (mitjana climàtica 16,5ºC). 

Temperatura màxima més baixa: 21,4 ºC, el dia 12. 

Temperatura mínima més alta: 23,3 ºC, el dia 7. 

Humitat relativa màxima absoluta: 92 %, els dies 8, 24 i 25. 

Humitat relativa mínima absoluta: 13 %, el dia 14. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1024 hPa, els dies 28 i 29.

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1003 hPa, el dia 26. 

Ratxa màxima de vent: 76 km/h NNO, el dia 13. 

Dies de precipitació apreciable (0,2 mm o més): 11 dies. El dia 1 (0,4 mm), el dia 3 (0,2 mm), el dia 4 (4,2 mm), el dia 8 (14,6 mm), el dia 11 (2,2 mm), el dia 12 (2,8 mm), el dia 20 (8,0 mm), el dia 21 (4,0 mm), el dia 23 (28,8 mm), el dia 24 (4,2 mm) i el dia 25 (0,2 mm).  

Precipitació total: 69,2 mm (mitjana climàtica 70,5 mm). 

Dades de Meteoclimatic.com (estació del barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Festivitat de la Verge del Carme, carrers i platges de Palamós 1952-1977

 "Festivitat de la Verge del Carme, carrers i platges de Palamós 1952-1977", és un documental realitzat amb pel·lícules enregistrades per Carles Llopart Roura als anys 50 i 60 del s. XX i per Vicenç Prats Bagué als anys seixanta i setanta cedides a l’Ajuntament. 

El muntatge és un recorregut per les celebracions i els paisatges de Palamós i Sant Joan des dels anys cinquanta a setanta del segle passat. L’edició ha estat a cura de Miquel Strubell i Prats, net de Vicenç Prats Bagué. Carles Llopart i Vicenç Prats eren aficionats a la fotografia i enregistraven en formats domèstics pel·lícules que ens ofereixen relats acurats de celebracions i esdeveniments populars, escenes familiars i paisatges de Palamós i Sant Joan ara molt transformats. 

La música que acompanya la projecció ha estat creada per Ferran Aran, pianista i compositor gironí amb més de 25 anys d’experiència en l’àmbit musical com a director i intèrpret en conjunts i orquestres d’arreu de Catalunya, i en l’àmbit nacional.

Art&Gavarres-2024