Avui dijous 20 de març comença la primavera astronòmica

Tot i que la primavera meteorològica o climatològica s'inicià el passat dissabte 1 de març (acabarà el dissabte 31 de maig), la primavera astronòmica ha començat avui dijous 20 de març a les 10 hores 2 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 92 dies i 18 hores, i s'acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu. 

La primavera a l'hemisferi nord comença quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l'equador celest durant el seu moviment aparent cap al nord. En aquest moment la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Quan això succeeix es dona l'equinocci de primavera. Així mateix, coincidint amb el començament de la primavera a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud s'inicia la tardor.

Què es veurà al cel durant la primavera del 2025?  

Després de la posta de Sol començarem l'estació amb Mart i Júpiter ben visibles en la foscor, però aquest darrer planeta deixarà de ser visible a principis de juny. També a primers d'aquell mes Mercuri farà la seva aparició al cel del capvespre. 

Durant les albes, d'altra banda, començarem la primavera sense cap planeta visible. Venus començarà a veure's des de finals de març, mentre que a primers d'abril apareixeran Saturn i Mercuri. Aquest darrer deixarà de veure's a finals de maig. 

Pel que fa a les constel·lacions, al principi de la primavera encara es podran veure algunes de les més típiques de l'hivern, com Orió, Canis Major o Bessons. A mesura que avancin les setmanes, aquestes constel·lacions s'aniran apropant al Sol i donaran pas a constel·lacions més característiques de la primavera, com Lleó, amb la seva cridanera forma des signe d'interrogació invertit acabat a l'estrella Règul, Verge, amb la brillant Espiga, i el Bouer, amb l'estrella vermella Artur. 

En un altre ordre de coses, al llarg de la primavera del 2025 tindrà lloc un eclipsi parcial de Sol. Serà el 29 de març i es podrà veure des del nord-oest d'Europa, Rússia i Àfrica, Groenlàndia i l'extrem nord-est d'Amèrica. Serà visible des de tota la península Ibèrica amb magnituds mitges-baixes. 

Aquest és el primer d'una sèrie d'eclipsis de Sol que seran visibles des de casa nostra els propers anys: el 12 d'agost del 2026 i el 2 d'agost del 2027 podrem gaudir de dos eclipsis totals, seguits d'un anul·lar el 26 de gener del 2028. 

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la primavera del 2025 són les pluges de meteors de les lírides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 d'abril, i les eta aquàrides, amb màxim cap al 6 de maig. 

Les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 13 d'abril, el 12 de maig i l'11 de juny. 

Canvi d'hora 

Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2025 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge de març. Aquell dia, el 30 de març, a les 2 de la matinada, avançarem els rellotges una hora per marcar les 3. 

Algunes curiositats sobre la primavera 

Al llarg del segle XXI, l'inici de la primavera pot donar-se, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 19, 20 i 21 de març), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. 

L'inici de la primavera és l´època de l'any on la llargària del dia es prolonga més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, pel matí el Sol surt més d'un minut abans que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut després. Com a conseqüència d'això, al començament de la primavera, cada dia el Sol està per sobre de l'horitzó tres minuts més que el jorn anterior.

Fet a Les Gavarres

Dades rellevants del passat mes de desembre a Palamós

Cel cobert de núvols baixos amenaçadors el passat dijous 12 de desembre. 

El passat mes de desembre del 2024 va ser un xic més càlid del normal, amb una temperatura mitjana 0,8 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, va ser un mes més sec del normal, amb 48,0 mm acumulats, quan la mitjana climàtica és de 56,2 mm.  

Temperatura màxima absoluta: 18,7 ºC, el dia 6. 

Temperatura mínima absoluta: 3,6 ºC, el dia 28. 

Temperatura mitjana mensual: 10,5 ºC (mitjana climàtica 9,7 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 14,2 ºC (mitjana climàtica 13,7 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 6,8 ºC (mitjana climàtica 5,6 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 10,5 ºC, el dia 11. 

Temperatura mínima més alta: 10,9 ºC, els dies 1 i 3. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, els dies 14 i 31. 

Humitat relativa mínima absoluta: 26 %, el dia 23. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1039 hPa, el dia 16. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1008 hPa, el dia 8. 

Ratxa màxima de vent: 84 km/h NNO, el dia 22 (81 km/h NNO el dia 7) 

Dies de precipitació apreciable (també hi pot haver rosada ): 10 dies., el dia 2 (0,2 mm)., el dia 3 (0,8 mm)., el dia 4 (0,2 mm)., el dia 7 (4,0 mm)., el dia 12 (39,0 mm)., el dia 13 (2,0 mm)., el dia 14 (0,2 mm)., el dia 26 (0,2 mm)., el dia 29 (0,2 mm) i el dia 30 (0,2 mm).  

Precipitació total: 48,0 mm (mitjana climàtica 56,2 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (Barri Vell) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Arribada massiva de barquetes de Sant Pere al litoral de Palamós

El passat divendres 21 de febrer, bona part del litoral palamosí es va llevar amb la imatge de la presència massiva de les “barquetes de Sant Pere” (Velella velella), que empesa pels corrents marins ha arribat fins a la costa i les platges.

Es tracta d’un fenomen natural que durant l'any (sobretot a la primavera) es produeix en àmbits costaners, apropant aquesta espècie marina que no comporta cap perill per a les persones, ja que les seves cèl·lules urticants no poden travessar la pell ni injectar verí.

No hi ha cap perill si es toca amb les mans, braços, cames o peus. Només cal tenir la precaució de no tocar-les amb la cara, pel fet que hi ha moltes mucoses i la pell és molt més sensible, i en aquest cas sí que podria haver-hi alguna reacció. Per tant, recordeu sempre rentar-vos bé les mans.

La “barqueta de Sant Pere” no és una medusa encara que ho sembli, sinó que és una colònia d’animals que viuen junts. Cada organisme està format per milers d’individus, tots ells estan units sota d’un disc de quitina, el qual té forma oval i presenta una petita vela que els permet desplaçar-se, surant per la superfície de l’aigua, en funció dels vents.

Es preveu que de manera natural, els corrents marins retornin mar endins els exemplars que han arribat avui a la costa. En aquest procés alguns d’ells s’assequen i moren. Si aquest fet succeeix, els que restin a les platges seran retirats en els pròxims dies.

Font: Ajuntament de Palamós

Videoresums del 35è International Vila de Palamós Optimist Trophy (13-16 febrer)

 

L'italià Jesper Karlsen s'ha proclamat campió absolut del 35è Palamós International Optimist Trophy, trencant una ratxa de tres victòries espanyoles consecutives. Això sí, Espanya ha revalidat el títol de la 19a Nations Cup, que premia el país amb la millor puntuació dels seus quatre primers representants. Ha estat una edició marcada per l'absència de vent, fet que només ha permès competir en 3 de les 12 proves previstes. 

Si ens fixem en la darrera jornada de la regata, veiem que hi van haver dos intents per fer més proves, avançant l'horari de sortida a dos quarts de 10 del matí. La flota va sortir en dues ocasions al camp de regates però no hi va haver prou vent perquè es pogués fer cap màniga més. 

Així doncs, el 35è Palamós Optimist Trophy va proclamar Jesper Karlsen, bronze en el Campionat d'Europa, guanyador de la regata. Segon ha estat el també italià Francesco Colotto, mentre el tercer graó del podi l'ha ocupat el francès Hugues Willot. El primer espanyol classificat ha estat el català Juan Lleonart, en la quarta plaça. Empatada amb ell, la francesa Clara Zunquin ha estat cinquena i la guanyadora de la categoria femenina.

Respecte a la 19a Nations Cup, que premia el país amb la millor puntuació dels seus 4 primers representants, Espanya va tornar a regnar emportant-se el títol gràcies a les puntuacions de Juan Lleonart, Lluc Garcés, Dani Campa i Alejandro Valero, que van sumar 52 punts, pels 59 d'Itàlia i els 65 de França. 

La guanyadora del Trofeu Xavier Ribera, a la millor regatista local del CN Costa Brava-Vela Palamós va ser per a Gabriela Lugo, que va rebre el premi de mans de Ramon Figueras, tres vegades campió d'Espanya i bronze en l'Europeu de la classe Europe. 

El Trofeu Martinet al regatista més jove va ser pel polonès Karol Grzes, de 8 anys d'edat. 

Font: Ràdio Palamós