Arxipèlag blau Ep. 5 - Costa rocosa - IB3

 

En aquest capítol d'Arxipèlag Blau recorrerem les costes rocoses, des de la part emergida on crien corbs marins i virots, fins als fons coral·lígens. 

Miquel Salamanca ens presentarà aquest món acolorit i divers. Als primers metres hi trobam les criatures adaptades al moviment continu de l'aigua a la vorera, com els peixos de la família dels blènnids, pegellides, crancs, anemones i gambetes. 

Als fons de roca les espècies i comunitats van canviant a mesura que ens endisam i varia la llum i la temperatura. Coneixerem com es reprodueixen peixos com els tords, els fadrins, les tutes o els anfossos. Unes imatges úniques ens mostraran les diverses estratègies que tenen els depredadors, com els déntols, anfosos, sirvioles, palomides, espets, tonyines, virots… , per a capturar els bancs de peixos petits com els gerrets, les bogues o les sardines. 

Per finalitzar, ens endinsarem a les aigües de la reserva marina i parc natural de Llevant amb na Gàdor Muntaner, guiada pel fotògraf i documentalista Agustí Torres, gran coneixedor d'aquest espai i membre de l'equip d'Arxipèlag Blau.

Capten el naixement d’un pollet d’àguila marcenca als Ports

 

La parella d’àguiles marcenques dels Ports, protagonistes del seguiment 24 hores a través de Youtube, ha tingut descendència. El pollet va nèixer la nit de divendres, i tot i que la pluja va impedir mostrar l’eclosió de l’ou, la càmera si ha pogut enregistrar moments com quan la mare alimenta al pollet amb serps, la dieta principal d’aquest rapinyaire. 

El projecte ha permès seguir durant sis temporades un niu d’àguiles calçades i ara han pres el relleu aquesta parella de marcenques. Així, la càmera mostra des de l’abril tots els seus moviments, amb l’objectiu de recollir dades sobre el procés de nidificació, la biologia i els hàbits. De fet, les marcenques són una de les dotze espècies de rapinyaires dels Ports, però la més desconeguda. 

Per seguir la retransmissió en directe, s’ha d’accedir al canal de Youtube @aguilamarcenca-pnports.

Grans columnes de fum al Canadà després dels incendis a la regió de Nova Escòcia

 

El Canadà està vivint els pitjors incendis registrats mai a la regió de Nova Escòcia, a l'oest del país. 

Quatre incendis segueixen descontrolats, i segons la premsa local, ja hi ha més de 17.000 hectàrees cremades i 200 vivendes destruïdes. 

Les altes temperatures, el clima sec i la presència de vent estan ajudant a atiar el foc. 

Algunes imatges del Govern de Nova Escòcia ens mostren llargues columnes de fum que surten dels boscos de Barrington. En els últims anys, l'oest del Canadà s'ha vist afectat repetidament per fenòmens meteorològics extrems, com ara inundacions, esllavissades de terra o incendis forestals que van destruir una ciutat sencera i temperatures estiuenques de rècord que van matar més de 500 persones el 2021.

Arxipèlag blau Ep. 4 - Fons circalitorals poc profunds - IB3

 

En aquest capítol d’Arxipèlag Blau ens endinsarem més enllà del límit d’on creix la posidònia, als fons circalitorals, entre els 40 i els 60 metres de fondària. 

Miquel Salamanca ens presentarà un món on la llum és escassa, però que és ple de color. Hi trobam criatures estranyes i desconegudes. Però també és l’hàbitat de peixos ben coneguts, com els raors, les cànteres o els anfosos. 

És un ambient ric en invertebrats tan diversos com les llagostes, diversos tipus de crancs o els coralls i les gorgònies. 

Per finalitzar acompanyarem na Gàdor Muntaner en un recorregut per la costa de Cala Blanca, a Ciutadella, amb el fotògraf submarí Victor de Valles.

Cauen 198 mm a Castelló de la Plana

 

Les pluges es van fer notar amb força durant la matinada i el matí del passat divendres 26 de maig al País Valencià.

Un dels indrets més afectats fou Castelló de la Plana. Segons dades recollides per l'estació de l'Aemet, en aquesta ciutat es van comptabilitzar 198 mm, 150 dels quals van caure en només dues hores. A més, els bombers van intervenir en nombrosos buidatges d'aigua i també rescataren una persona que s'havia quedat atrapada al vehicle. 

La gran quantitat d'aigua caiguda en poca estona a Castelló de la Plana, ha esdevingut un rècord en 100 anys, superant-se amb escreix els 62 mm del 10 de maig del 1929.