Cumulunimbus. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Cumulonimbus
Avui parlarem del rei dels núvols, el cumulunimbus.
La base d'aquest núvol pot estar per sota dels 2000m. d'alçada. Degut al gran desenvolupament vertical que presenta, el cumulunimbus pot arribar als 15 o 20 km. d'alçada.
Aquest fet, provoca que haguem de classificar aquest núvol com a "núvol de desenvolupament vertical", ja que abarca tots els pisos altitudinals.
La seva composició està formada per gotes d'aigua i també per cristalls de gel, sobretot a la seva part superior.
Les descàrregues elèctriques són un dels fenòmens més habituals i espectaculars que acompanyen aquests grans núvols, així doncs, el cumulunimbus és el núvol de tempesta per excel.lència.
La seva forma més característica, és la que s'assembla a grans torres verticals de formes arrodonides, de color blanc i amb una base molt fosca.
En la fase final de desenvolupament, el seu cim adopta una forma aplanada en forma d'enclusa, llavors pren el nom de "cumulunimbus capillatus incus" o "cumulunimbus incus", en cas que la forma d'enclusa estigui molt ben definida.
En cas de presentar una part superior amb forma fibrosa, semblant a una mena de cirrus, s'anomenen "cumulunimbus capillatus".
El cumulunimbus però, abans d'aplanar-se pel seu cim, adopta una forma amb protuberàncies arrodonides , llavors s'anomena "cumulunimbus calvus".
Cumulunimbus calvus vist des de Palamós:
Cumulunimbus incus vist des de Palamós:
Els cumulunimbus, poden ser un nucli completament independent (cèl.lula aïllada) o bé, formar un grup en filera de cèl.lules convectives, normalment acompanyant l'arribada d'un front fred o un microfront de ràfega, formant el que s'anomena un "tren convectiu".
Aquest tren convectiu, pot arribar a fer-nos creure que tenim una cèl.lula estacionària o tempesta estàtica al damunt, quant en realitat són vàries tempestes que van desfilant a sobre nostre.
Aquest núvols creixen amb les corrents d'aire ascendent. En alguns casos, aquestes corrents d'aire poden arribar a grans velocitats i juntament amb l'efecte palanca de les muntanyes, que impulsa l'aire càlid i humit cap amunt o bé degut als vents marítims, els cumulunimbus poden crèixer amb molta facilitat i descarregar grans quantitats de precipitació, situació típica de l'estiu al Pirineu o de la tardor a la costa, encara que aquest fet es pot donar la resta de l'any.
Els cumulunimbus poden tenir les espècies següents:
Calvus, capillatus.
I també els següents complements:
Praecipitatio, virga, pannus, incus, mamma, pileus, velum, arcus, tuba.
Els cumulunimbus poden venir de l'evolució de:
Altocúmulus, altostratus, nimbostratus, stratocúmulus i cúmulus.
Video gravat a càmera ràpida, on veureu les evolucions d'un cumulunimbus: