Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 3 d’agost de 2011

Sta. Maria de Fenals d'Amunt i la Font de can Marsillach


Església de Santa Maria de Fenals d'Amunt (sg XI).


Si passem per la carretera que va de Calonge a Romanyà de la Selva (GIV-6612), un cop passada l'urbanització Vescomtat de Cabanyes, podem contemplar a mà esquerra al damunt d'un turó, la bonica església de Santa Maria de Fenals d'Amunt.
L'església de Santa Maria de Fenals d'Amunt està situada dins del terme municipal de Castell-Platja d'Aro i és una de les més antigues de la zona. De fet, ja existeixen notícies seves l'any 968, en un precepte del rei Lotari.

L'any 1016, el monestir de Sant Feliu de Guíxols la rebé, entre d'altres propietats, de mans dels comtes Borrell i Ermessenda. En un document de l'any 1041, torna a aparèixer l'església de Fenals en el document de donació del Castell de Benedormiens al monestir de Sant Feliu de Guíxols, com un dels límits de tal donació. Altres documents del segle XII citen també l'església i la seva relació amb l'important centre monàstic de Sant Feliu.



Boscos típics mediterranis, amb alzines sureres a la zona del Mas Moner, vistos des de l'església. Lamentablement, també apareixen algunes plantacions d'eucaliptus que empobreixen el sòl i la biodiversitat.


La seva situació, allunyada del mar i de les terres més productives de la Vall d’Aro, provocaren el seu progressiu abandonament i la construcció, segles més tard, de la nova església de Fenals, a Fenals d'Aro. Aquest abandonament s'agreujà quan un terratrèmol de l'any 1427 o 1428 enfonsà un tram de la volta de canó.
Cap el 1438, sembla que es posaren a la venda uns terrenys prop de l'església per a construir-ne una de nova en un altre indret, però la mort del rector cap el 1444 en paralitzà el procés. El nou temple es va construir al segle XVII i a ell es van traslladar les funcions parroquials, cosa que va accentuar l'abandonament del temple romànic. De fet, a mitjans del segle XVIII, convertida en capella de Sant Marc, el conjunt estava tan deteriorat que amenaçava d'enrunar-se i es va abandonar definitivament el culte.

Fins no fa gaires anys, al seu interior encara s'hi veien estris per llaurar, pertanyents a la masia propera que es troba en runes, coneguda com a Mas del Monjo, i restes de reixes per a les gàbies del bestiar. D'ençà de la seva adquisició per l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro el 1996, Santa Maria ha recuperat part de la que devia ser la seva fisonomia originària gràcies a la seva restauració.



Absis de l'església. A sobre d'ell s'hi ha instal.lat una caixa niu per a rapinyaires nocturns, creant una unió perfecte entre història i natura.


El temple consta d'una sola nau, rematada a l'est per un absis semicircular decorat amb sis bandes i amb cinc conjunts d'arcuacions cegues llombardes (típiques del romànic) i una petita finestra amb arc de mig punt.
Per desgràcia, el temple va patir diverses mutil.lacions en època moderna, una de les quals consistí en una obertura inferior a la seva banda de migdia, que en la darrera restauració ha estat tapada. En la seva construcció no s'utilitzaren carreus regulars, sinó pedres de diverses mides, irregulars, que en certes parts estan muntades sense gaire encert.

La nau està coberta amb volta de canó, tot i que també hi podem veure un petit espai a mena de presbiteri cobert per la mateixa volta. Per la situació amb lleugera pendent, l'absis té una mena de sòcol que l'enlaira i l'equipara en alçada a la resta de la nau.



Imatge de la porta adovellada de la part de migdia. No s'entén com es va deixar posar una porta de ferro galvanitzat, ja que trenca tota l'estètica de l'edifici.


En el mur sud s'hi disposava la primitiva portada romànica, si bé l'actual arc adovellat ha estat col.locat en la darrera restauració. També s'hi obren dues finestres de mig punt i doble esqueixada, juntament amb una altre obertura de grans dimensions. Es pensa que podria ser el pas a un absis o capella lateral, però al no trobar-s'hi cap indici de la construcció fa pensar en altres usos.



Cartell senyalitzador de la Font de can Marsillach.


A 500 m de l'església trobem La Font de can Marsillach. Tot i trobar-nos a ple estiu, la font encara té un bon raig d'aigua que dóna a l'indret un ambient molt fresc. Sembla que l'aigua és potable, o almenys a mi no m'ha passat res, ja que en vaig beure i encara estic aquí.



Imatge de la font rajant, la qual rep el nom del mas enrunat proper.


Just a sobre de la font hi trobem una gran alzina centenària coneguda com Alzina de la font de can Marsillac.

Aquest monument natural, com tants d'altres, tampoc es va escapar dels efectes desastrosos de la nevada del març del 2010., actualment presenta un estat deplorable, amb la major part del brancam abatut.

El seu perímetre de tronc arriba a 3,73 m. Abans de la nevada tenia una alçada de 16 metres i una àmplia capçada de 24 m.



Imatge de l'alzina amb les branques i tot l'entorn destrossat per la nevada.