Viatge a La Palma: Parc Natural de Cumbre Vieja 3a part

Rètol que ens mostra el camí per pujar al Pico Nambroque o San Juan. S'observen algunes branques trencades pel pes de la neu.


Una vegada hem deixat enrera el cràter del Hoyo Negro, podem desviar-nos lleugerament cap a l'esquerra, per dirigir-nos a través d'un camí secundari, cap al Pico Nambroque, conegut també com a San Juan. Aquesta zona forma part del volcà originari que dóna nom a tot el complex volcànic que forma la dorsal que creua el sud de l'illa.

Com podeu veure a la imatge de l'encapçalament, només ens separen 500 metres fins a arribar al cim, el qual cau a plom en direcció est i amb els seus 1.922msnm, ens permet veure una gran panoràmica, això si la boira ho permet.



Cim del Nambroque.



Cràter del Nambroque o volcà San Juan.


El cràter del Nambroque, amb el pas dels anys també s'ha vist col.lonitzat pel pi canari.
Com ja us he comentat en anteriors articles, el pi canari posseix la capacitat de rebrotar, adaptació que li permet sobreviure en indrets que han estat exposats, al llarg de milions d'anys, a incendis causats, en aquest cas, per les erupcions volcàniques.
Al món només hi ha cinc pins amb capacitat per rebrotar i tots ells pertanyen a ambients subtropicals. A Amèrica hi ha el Pinus leiophylla, el Pinus echinata i el Pinus rigida., a Àsia trobem el Pinus merkusii i el que podem veure a les Canàries, el macaronèsic Pinus canariensis.



El pi canari pobla les vessants del volcà, envoltades també per la neu.



Poc abans de pujar al Nambroque la boira es torna a fer present per uns moments, tot i que la Crestería sempre es manté per damunt dels núvols.



Les restes d'un pi canari semblen una mena de monument natural amb formes curioses. La presència de la neu encara ho remarca amb més intensitat.



Al voltant de la soca recargolada s'hi acumula més d'un metre de neu portada pel vent.



El mar de núvols.


A la imatge superior, captada al cim del Nambroque, podem comtemplar l'espectacle del mar de núvols en tot la seva grandiositat. Tot i que la panoràmica que es pot veure des d'allí estava amagada sota el mar de núvols, va valdre la pena pujar-hi o potser encara va ser millor, ja que s'hi us hi fixeu, al fons de la imatge ens apareix El Teide (3.718msnm), el punt més elevat de totes les terres emergides a l'Atlàntic, sortint per sobre el mar de núvols., a més, el podem veure de color blanc, degut a la gran nevada que també hi caigué.



El Teide vist a l'horitzó i situat a Tenerife, sortint entre el mar de núvols a l'illa veïna de La Palma.



Una altre imatge del mateix sector.



Montaña del Fraile (1.908msnm) al fons de la imatge i cràter del Duraznero cobert per la boira.


Al cap d'un breu recorregut, ens acostem a l'indret de l'epicentre de la ruta, on es troba el volcà San Juan. Aquí hi trobem el cràter del Duraznero, un dels cràters principals que s'obriren en l'erupció del 1.949, juntament amb el del Hoyo Negro

La boira que a estones cobria tots aquest cràters, semblava fer-nos recordar la fumera que s'elevà amb la darrera erupció.

Continuant amb el relat de l'època, a les 4:30 de la matinada del 8 de juliol, s'escoltà una forta explosió subterrània, seguida d'un fort moviment sísmic. A l'indret conegut com a Llano del Banco, s'obrí una esquerda lleugerament sinuosa, de la que va començar a sorgir una gran quantitat de magma. A les 14:00 la lava va tallar la carretera general. Probablement, en el moment de ser extruït, la temperatura del magma va oscil.lar entre els 1000º i 1200º.

Quatre dies més tard, durant la matinada i el matí del 12 de juliol, es van percebre a El Paso i a Los Llanos, una sèrie de forts sorolls subterranis. L'endemà, a les quatre de la tarda, va aparèixer un nou cràter en el lloc conegut com a Hoyo Negro, amb tres boques, que va provocar una inquietant pluja de cendres i sofre sobre la zona del Valle de Aridane. L'Hoyo Negro no parava d'expulsar una gran quantitat de pedres incandescents, gasos, cendres i partícules sòlides, que van formar una columna de fum negre que va arribar a assolir una alçada superior als 3.000 metres. Això va produir varis incendis al bosc.

No hi va haver, afortunadament, cap desgràcia personal. Però va causar la destrucció de molts habitatges (més de setanta engolits per la lava i cinquanta a causa dels sismes). Nombroses terres de conreu van quedar inservibles.
El lent itinerari de la lava, deixava una terrible petjada de destrucció en les construccions agrícoles, a les vinyes, cases, finques, aljubs i estables.



Vídeo de l'any 1949 on es veu l'erupció del volcà San Juan. En un moment determinat sembla que les imatges es tornin a repetir, però més endavant en surten de noves.


CONTINUARÀ...

L'aigua de mar s'ha escalfat

Mapa de temperatura de l'aigua de mar d'aquest dimarts., fer clic per ampliar. Font: AEMET.


Després d'un inici d'agost amb l'aigua del mar força fresca, degut a les males condicions meteorològiques del mes de juliol, darrerament s'han anat recuperant uns valors més normals per l'época de l'any. Segons meteocat.com, el passat 26 d'agost, a l'Estartit hi havia una temperatura de 24,1ºc, siguent el valor més elevat del que portem d'estiu i situant-se 1,5ºc per sobre de les mitjanes entre el 1973-2002. A Palamós, segons la boia de Puertos del Estado, hi han uns 23ºc.

Els elevats valors de la temperatura de l'aigua de mar, faciliten la seva evaporació i l'arribada de masses d'aire molt humit que van de mar cap a terra, ajudades pel vent de component marítim., aquesta humitat ha sigut la responsable que durant el dia d'avui hi hagi hagut molta xafogor. Cal destacar que la humitat relativa ha rondat el 80 % la major part del dia.

Pel que fa a les dades d'avui dimarts., temperatura màxima 24,4ºc, mínima 19,7ºc. Estat del cel amb predomini del Sol i alguns núvols baixos i alts, més abundants a la tarda. El vent ha bufat amb component est a 5/10 km/h de mitjana, ratxa màxima 26 km/h. Estat de la mar amb marejol mar endins i mar arrissada arran de costa.
Pressió atmosfèrica màxima 1014 hpa, mínima 1010 hpa. Humitat relativa màxima 92 %, mínima 64 %. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dimecres

Aquest dimecres es preveu assolellat i xafogós, amb intervals de núvols baixos. A la resta de la demarcació tindran un dia similar, amb algun ruixat esporàdic de tarda a la banda del Pirineu i Serralada Transversal.

La temperatura màxima pot rondar els 29/32ºc a l'interior, els 24/27ºc a la costa i els 21/25ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 19/21ºc a la costa, fins a 16/19ºc a l'interior i fins a 9/14ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner pot bufar molt fluix del sud o restarà en calma, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí hi haurà vent de garbí o xaloc a 4/8 nusos. A la tarda tindrem la mateixa situació. A la nit s'espera vent de xaloc a 4/8 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb mar calma o arrissada arran de costa i mar arrissada o marejol mar endins, durant la nit de dimarts a dimecres. Al matí hi haurà mar arrissada, amb marejol mar endins. A la tarda s'espera la mateixa situació. A la nit tindrem mar arrissada o marejol, amb mar de fons de xaloc.

Tempesta elèctrica a Toronto

Imatge de la tempesta del passa 24 d'agost. Fotografia realitzada per Liam Kearney (flickr).


El passat 24 d'agost, la ciutat canadenca de Toronto va ser testimoni d'una intensa tempesta elèctrica. Una bona part de les descàrregues elèctriques van impactar contra la famosa Torre CN, l'indret més característic de la ciutat i autèntic parallamps de la mateixa.

Al llarg de tres hores, el cel nocturn es va il.luminar amb un dels espectacles de llum més potent de la mare naturalesa.

La Torre Nacional del Canadà (Canadian National Tower en anglès), o simplement Torre CN (CN Tower) és una estructura que no està sostinguda per cables subjectes en terra ferma. Aquesta característica i els seus 553,33 metres d'alçada, l'han catapultat com la tercera torre més alta del món, després del Tòquio Sky Tree i la Torre de televisió de Canton. La Torre CN va ser la més alta del món des del 1975 al 2010. Compta amb un mirador situat a 447 m, sent aquest el tercer més alt del món. Actualment està considerada com una de les Set Meravelles del Món modern per part de la Societat Americana d'Enginyers Civils.

Es troba al centre de la ciutat canadenca de Toronto, principal icona de la ciutat, juntament amb una altra gran atracció turística: el Rogers Center. La torre és la principal postal de la ciutat, atraient més de 2 milions de turistes cada any.

DADES CURIOSES

La Torre CN rep una mitjana de 76 impactes de llamp a l'any.
Pot aguantar vents de 420 km/h.
Els ascensors pugen a una velocitat de 22 km/h i tarden entre 58 i 61 segons en arribar al mirador i al restaurant amb vistes de 360º, respectivament.
El Pis de Cristall pot aguantar 2.919 kg/m², equivalents a 14 hipopòtams adults.
Es la torre más alta de la Federació Mundial de Grans Torres.
Amb vents de 193,12 km/h, la torre es balanceja 1,07 m a l'alçada de l'antena., 0,46m a l'alçada de l'Sky Pod i 22,9 cm a l'alçada del Pis Principal.
Un helicòter grua del tipus Sikorksy, anomenat Olga, fóu el mitjà per posar l'antena de comunicacions.
La Torre CN està disenyada per soportar un terratrèmol de 8,5 graus.








Informació extreta de http://es.wikipedia.org/wiki/Torre_CN

Denúncies per infraccions en pesca recreativa

Els inspectors de pesca del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i efectius de la Guàrdia Civil de Portbou, en servei conjunt amb el vaixell d'inspecció pesquera que el Departament té a la demarcació de Girona, van estendre cinc actes de denúncia la nit del divendres 19 d'agost.

Els fets denunciats, ocorreguts entre l'Escala i Torroella de Montgrí, han estat la pesca recreativa des d'embarcació amb l'ajut de llum artificial, així com la pesca sense llicència, ja sigui amb canya o amb fusell (pesca submarina). El peix comissat es va dur a una entitat benèfica de Figueres.

La pesca des d'embarcació amb llum artificial, la pesca submarina nocturna, i la manca de llicència per a desenvolupar aquestes activitats són les infraccions més habituals dins de l'àmbit de la pesca recreativa.

Font: http://www.ecodiari.cat/

Vídeos espectaculars de l'huracà Irene

L'huracà Irene quan assolí categoria tres (vents de 178-209 km/h) al seu pas per les Bahames.


Veient el ressó mediàtic i els avisos, semblava que amb el pas de l'huracà Irene s'havia d'acabar el món. Finalment, però, el cicló tropical ha passat per Nova York degradat en tempesta tropical. I això que Nova York estava preparada per al pitjor: 370.000 evacuats, el sistema de transport públic tancat i l'ordre de quedar-se a casa. A més, la ciutat dels gratacels va tancar cinc dels seus aeroports, que es preveu que reobrin dilluns al vespre.

Desgraciadament, però, al llarg del seu recorregut ha causat la mort d'una quinzena de persones als Estats Units. Les víctimes s'han registrat als estats de Carolina del Nord, Virgínia, Connecticut, Florida i Maryland. Amb aquestes, s'eleven a més d'una vintena les morts provocades pel cicló, després de les tres que van registrar-se a la República Dominicana, una a Puerto Rico i dues a Haití.

Dissabte, Carolina del Nord i Virgínia van viure la ràbia de l'huracà des de bon matí amb forts vents i inundacions. Poc després de tocar terra, per la zona de cape Lookout, el cicló va deixar sense electricitat unes 250.000 llars d'aquests estats veïns i l'estació d'energia nuclear de Brunswick, a Carolina del Nord, que va haver de recórrer a la reserva per no interrompre les operacions.

Per ara, a part de les quinze víctimes mortals, el rastre de l'Irene ha provocat inundacions i tres milions de persones s'han quedat sense llum.


Al vídeo següent filmat el dia 26, veiem una autèntica imprudència practicada per unes persones que miraven les onades causades per l'huracà des d'un moll. En un moment determinat, una de les onades sobrepassa el moll i s'endú per davant els que ho miraven. Per sort, cap d'aquestes persones va passar a engruixir la llista de morts, ja que només hi van haver vuit ferits lleus:





El següent vídeo és una mica més simpàtic que l'anterior. Hi podem veure un reporter de notícies meteorològiques que queda ben remullat per apropar-se massa a les onades:





Per acabar, us poso un parell de vídeos espectaculars del pas de l'Irene quan tenia categoria tres, per Nassau (Bahames). Els vídeos són del dia 24:

Més calor i xafogor

Imatge captada aquest migdia amb alguns altostratus decoratius a l'horitzó.


La setmana que encetarem, després de la refrescada de les dues darreres jornades, vindrà marcada per un nou augment de les temperatures i la xafogor.
Si avui trobem valors d'uns 12,4ºc a 850 hpa, a mitjans de setmana s'espera que ens acostem als 20ºc, amb un ambient molt xafogós, ja que tindrem vents de component sud., aquest fet arrossegarà una massa d'aire càlid i humit procedent del Mediterrani. A tot això li hem de sumar unes màximes que s'acostaran altre vegada als 35ºc a l'interior. Amb l'augment de la humitat, també tornaran a sorgir nombrosos núvols baixos i boirines, amb una disminució de la visibilitat.

Dades d'avui diumenge., temperatura màxima 24,4ºc, mínima 18,3ºc. Estat del cel amb predomini del Sol i algun altostratus al matí. Vent de mestral i xaloc, a 5/10 km/h de mitjana, ratxa màxima 24 km/h. Estat de la mar amb marejol o maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1021 hpa, mínima 1016 hpa. Humitat relativa màxima 88 %, mínima 56 %. Dades de meteoclimatic.com








Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns a Palamós esperem un dia marcat per la xafogor, acompanyada per un predomini del Sol i alguns intervals de núvols en varis nivells. A la resta de la demarcació hi haurà un dia força semblant, amb nuvolusitat variable. Pot caure algun ruixat de tarda a la zona pirinenca i en altres sistemes muntanyosos.

La temperatura màxima rondarà els 30/33ºc a l'interior, els 25/28ºc a la costa i els 24/28ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 17/19ºc a la costa, fins a 14/17ºc a l'interior i fins a 5/13ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component sud-oest fluix, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí bufarà vent de garbí a 8/12 nusos. A la tarda tindrem la mateixa situació. A la nit pot bufar vent fluix de garbí o restar en calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i marejol mar endins, durant la nit de diumenge a dilluns. Al matí hi haurà mar arrissada o marejol igual com a la tarda. A la nit hi haurà mar calma o arrissada arran de costa i marejol mar endins.

Dades i fotos dels dies 26 i 27 d'agost

El cel amenaçador del passat divendres, poc abans que comencés a ploure. Imatge captada a sobre les Gavarres.


El passat divendres, després d'un matí assolellat i calorós, el pas del sistema frontal que estava previst, ens va portar alguns ruixats de tarda, acompanyats en alguns casos per tempesta, i una renovació espectacular de la massa d'aire que teníem al damunt, tot provocant una devallada força destacada dels termòmetres, amb mínimes que es donaren al final del dia.

Les pluges més destacades al Baix Empordà van ser els 8,8 mm de Calonge, 7,4 mm a Palafrugell, 6,1 mm a La Bisbal, 4,2 mm a Verges Ponent o 3,2 mm a Calonge-Mas Pallí.

A Palamós, la temperatura màxima va arribar als 28,3ºc i la mínima fóu de 17,7ºc durant el vespre.
L'estat del cel es presentà amb un matí assolellat i una tarda amb cel cobert i pluja feble. Pluja 0,8 mm.
La mar es mantingué amb maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa. El vent va bufar entre fluix i moderat de garbí al matí, amb tramuntana a la tarda, ratxa màxima 39 km/h N.
Pressió atmosfèrica màxima 1015 hpa, mínima 1006 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 55 %.



Una altre imatge del cel amenaçador del passat divendres a la tarda.



Imatge del dia radiant que va fer ahir dissabte.


Ahir dissabte, després d'unes jornades amb molt mala visibilitat degut a les boires i boirines, el dia va ser radiant i amb una visibilitat excel.lent, gràcies a la pluja i a la tramuntana que netejaren l'atmosfera. Així mateix, la humitat i la temperatura també experimentaren una bona devallada, com podeu comprobar amb les dades.

A Palamós vam tenir una temperatura màxima de 23,8ºc i una mínima de 17,7ºc. L'estat del cel es presentà amb predomini del Sol i alguns cúmulus i estratocúmulus a estones força abundants.
El vent bufà de component nord o nord-est al matí, a 10 km/h de mitjana, ratxa màxima 31 km/h, i del sud a la tarda, amb estones de calma. L'estat de la mar es mantingué amb marejol a la costa i maror mar endins.
Pressió atmosfèrica màxima 1020 hpa, mínima 1015 hpa. Humitat relativa màxima 67 %, mínima 47 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


IMATGES D'AHIR DISSABTE



Els rajos solars es reflexen en aquest espectacular iot que trobem al Moll Nou.






El dia tingué una bona visibilitat i alguns núvols baixos.

Imatges de l'huracà Irene

Imatge de satèl.lit de l'huracà Irene.


Segons el portal de notícies http://www.3cat24.cat/, en les darreres hores l'huracà "Irene" ha tocat terra a Carolina del Nord amb vents de 150 quilòmetres per hora, segons ha informat el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units. L'Irene ha perdut força i ha passat a la categoria 1, la més baixa de l'escala de Saffir-Simpson, que en té cinc. Malgrat això, ja ha causat dos morts a Carolina del Nord, estat en què unes 200.000 llars s'han quedat sense electricitat. L'apagada també ha afectat 50.000 clients de Virgínia. A tota la costa est dels Estats Units, una de les zones metropolitanes més poblades del món, s'han emès ordres d'evacuacions massives sense precedents.


El Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units ja preveia que l'Irene s'afebliria una mica quan toqués terra, però el perill es manté. Fa dècades que la costa est nord-americana no s'enfronta a una amenaça d'aquestes dimensions per un huracà. L'Irene, amb un diàmetre de 820 quilòmetres, està considerat un monstre, i a més, està passant molt a la vora de la costa est nord-americana, una de les zones metropolitanes més poblades del món.



L'huracà vist des l'Estació Espacial Internacional.


Per ara, l'huracà ha causat dues víctimes mortals a Carolina del Nord. La primera ha passat al comtat de Nash County, on un home ha mort en caure-li una branca d'arbre de grans dimensions quan caminava pels voltants de casa. La segona víctima ha estat al comtat d'Onslow, quan un home ha mort d'un infart mentre assegurava amb fustes les finestres de casa i la tercera ha patit un accident de trànsit.

Amb aquestes últimes s'eleven a vuit les morts provocades pel cicló, després de les tres que s'han registrat a la República Dominicana, una a Puerto Rico i dues a Haití.

A més, a Carolina del Nord i Virgínia viuen la ràbia de l'huracà des d'aquest dissabte al matí amb forts vents i inundacions. Poc després de tocar terra, per la zona de cape Lookout, el cicló ha deixat sense electricitat unes 250.000 llars d'aquests estats veïns i l'estació d'energia nuclear de Brunswick, a Carolina del Nord, que ha hagut de recórrer a la reserva per no interrompre les operacions. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha ampliat en les darreres hores l'estat d'emergència no només a Virgínia, sinó també a Massachusetts.



Imatge de satèl.lit amb l'ull de l'huracà a sobre l'estat de Carolina del Nord.


Està previst, segons el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units, que l'Irene es dirigeixi cap al nord a 22 quilòmetres per hora. L'organització ha recomanat al Canadà que en segueixi amb atenció la trajectòria.

A les sis de la tarda, hora catalana, Nova York tancà cinc dels seus aeroports, de manera que hi queden cancel.lats tots els vols d'entrada, tant nacionals com internacionals.

De fet, ja hi ha milers de vols suspesos, quatre d'aquests a l'aeroport del Prat. També a les sis tancarà tot el transport públic novaiorquès.



Vídeo on s'observa la formació i trajectòria de l'huracà Irene.


Irene, és el primer huracà de la temporada 2011 a l'Atlàntic i també és el primer en arribar als Estats Units des del 2008. S'estima que més de 50 milions de persones es troben dins de la trajectòria del cicló tropical mentre es dirigeix cap als centres de població importants dels EUA de Norfolk, Washington, Baltimore, Filadèlfia, Nova York i Boston.

L'Irene també té moltes possibilitats de convertir-se en el primer huracà que toqui terra a Nova Anglaterra des del 1991.



Trajectòria prevista de l'huracà.

Butlletí climàtic del mes de juliol

Núvols del passat 27 de juliol.


Darrerament ha sortit publicat el butlletí climàtic del mes de juliol en la seva totalitat. Segons el SMC "El mes de juliol de 2011 ha estat el més fred a Catalunya des de l’any 1997. Pluviomètricament ha estat molt plujós al quadrant nord-est, i a punts de la Costa Daurada i de la Ribera d’Ebre.
En canvi, el mes ha estat sec a àmplies zones de la depressió Central, el Pirineu i el Prepirineu Occidental i costa sud de la demarcació de Tarragona. Durant aquest mes de juliol, si bé en general ha estat molt poc ventós, cal remarcar les fortes ventades que es van produir durant la tempesta del dia 30 al litoral central i que van provocar desperfectes a la ciutat de Barcelona".


Al següent enllaç trobareu les dades que defineixen el passat mes de juliol a Palamós, on podreu comprobar que va ser fred i molt plujós.


Pel que fa al Baix Empordà, segons el butlletí climàtic, veurem com la temperatura va ser inferior a la mitjana a tota la comarca, amb un mínim entre Calonge i St. Feliu. L'extrem nord-est va ser el més càlid, encara que també es va situar amb uns valors inferiors a la mitjana climàtica. Si ens fixem amb la precipitació, observarem com aquesta va ser molt superior a la mitjana climàtica a tota la comarca.


Al següent enllaç trobareu el butllletí climàtic sencer.

Previsió pel cap de setmana

Mapa de pressió en superfície previst per avui a migdia. Observeu com entra l'anticicló en forma de falca.


Aquest dissabte a Palamós preveiem un matí amb predomini del Sol i una tarda amb alguns núvols baixos que en algun moment poden arribar a tapar el cel. A la resta de la demarcació tindran un dia similar, amb el creixement de nuvolades que poden deixar algun ruixat en zones de muntanya.

La temperatura màxima pot pujar fins a 25/28ºc a l'interior, fins a 24/26ºc a la costa i fins a 18/23ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner, durant les properes hores, bufarà fluix i de direcció variable, amb tramuntana a 15/20 nusos al nord del cap de Begur. A la tarda tindrem vent fluix de component sud i est, o calma. A la nit pot bufar vent fluix de tramuntana o restar en calma.

L'estat de la mar durant el matí es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i amb marejol mar endins, igual com a la tarda. A la nit hi haurà mar calma o arrissada arran de costa i marejol mar endins.



Aquest diumenge s'espera un dia dominat pel Sol, amb algun núvol baix decoratiu. A la resta de la demarcació hi haurà un dia similar.

La temperatura màxima pot ser una mica més elevada i la mínima més baixa, arribant als 0cº als cims del Pirineu.

El vent al nostre sector costaner restarà en calma durant la matinada de diumenge. Al matí hi haurà vent de garbí a 8/10 nusos. A la tarda tindrem garbí a 12/16 nusos. A la nit hi haurà vent de ponent o garbí a 4/8 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb mar calma o arrissada arran de costa i marejol mar endins, amb mar de fons de nord, durant la matinada de diumenge. Al matí hi haurà mar arrissada. A la tarda tindrem marejol o maror. A la nit s'espera marejol arran de costa i maror mar endins.

La boira dels darrers dies al Baix Empordà

Magnífica fotografia de la boira. Imatge captada per Nando Garcia Lorente, el dia 24 d'agost. Font: http://www.3cat24.cat/


Des del passat dissabte, amb més o menys intensitat, han anat apareixent bancs de boira marina, denominades tècnicament com a boira d'advecció. Aquestes boires de mar es diferencien de les típiques boires d'hivern que trobem a l'interior, entre altres coses, pel fet que no es formen al damunt nostre, sinó que apareixen al damunt del mar i llavors les brises marines les van portant fins la costa.

Malgrat la seva espectacularitat, només afecten uns centenars de metres terra endins i són força molestes pels banyistes, ja que oculten el Sol i donen un ambient més fresc, si ho comparem amb altres indrets situats lluny del radi d'acció del fenomen., en ocasions, la diferència de temperatura entre un lloc emboirat i un indret assolellat pot variar en més de cinc graus.

La fotografia de l'encapçalament, realitzada des del cap de Sant Sebastià, és una mostra clara on podem comprobar com la boira de mar està perfectament retallada seguint la forma de la costa. Fixeu-vos com la boira té dues entrades molt definides cap en terra, les quals coincideixen amb les cales de Calella i la Badia de Llafranc, en canvi, on hi ha el cap anomenat La Punta d'en Blanc, la boira no hi és present perqué no s'hi donen les condicions necessàries per la seva permanència.

Hem de tenir present que aquestes boires es formen gràcies a l'aire més fresc que hi ha al damunt del mar, el qual refreda l'aire més càlid que té a sobre i queda saturat de vapor d'aigua. L'existència d'un aire més càlid a sobre el terra, degut a l'escalfament dels rajos solars, i per tant, amb més tendència a elevar-se, provoca que la boira es dissipi al cap d'uns centenars de metres després de circular per sobre el terra.

Normalment, la boira marina sol aparèixer als mesos primaverals, amb les primeres entrades d'aire càlid, les quals topen amb l'aire més fred que hi ha al damunt les aigües del mar, aquest estiu però, després d'un mes de juliol força fresc i amb forts corrents del nord, l'aigua del mar s'ha mantingut amb una temperatura més inferior que altres anys, fet que facilita la formació del fenomen.



Foto realitzada per Joan Soler Martí, el dia 22 d'agost. Font: http://www.3cat24.cat/. Observeu com en aquest cas la boira penetra per la plana al.luvial del Ter, segurament segueix les aigües fredes del riu.



Foto realitzada per Ferran Figuerola, el dia 22. Font: http://www.3cat24.cat/. En aquest cas la boira remunta el relleu costaner de l'Estartit.



Foto realitzada per Eugènia Capellades Pelegrí, el dia 25 d'agost. Font: http://www.3cat24.cat/. Imatge de la Platja Llarga de Platja d'Aro coberta per la boira.



Foto realitzada per Jordi Grau, el dia 22 d'agost. Font: http://www.3cat24.cat/. En aquest cas es veu un banc de boira molt estret al davant de la costa de Begur. Aquests bancs de boira feien uns 50 metres de gruix.



Fotografia realitzada per Josep Collell el dia 24 d'agost. Font: http://www.3cat24.cat/. Espectacular imatge de la boira de mar escolant-se entre els gratacels de primera línia de mar a Platja d'Aro.

Pileus iridiscent a Etiòpia i Aurora boreal verda a Groenlàndia

Pileus iridiscent. Fotografia realitzada per Esther Havens (Light the World).


Les darreres jornades, l'APOD ens ha tornat a mostrar unes fotografies espectaculars. La primera que podem veure a l'encapçalament, ens mostra un pileus iridiscent al damunt d'un potent núvol de desenvolupament vertical.

Aquesta imatge ens podria fer pensar en visitants d'altres planetes, però és un fenomen molt curiós que es produeix, en algunes ocasions, a la nostre atmosfera.
La imatge va ser captada casualment per una fotògraf a Etiòpia. Si es realitza una visió més detallada del mateix núvol, no només ens mostra molts colors, també es veuen unes bandes fosques i ondulades., l'orígen d'aquestes ondulacions es creu que està relacionat amb alteracions de les ones d'aire ascendent a dins el núvol.



Difracció de la llum. Font: wikipedia.


L'aparició d'aquests bonics colors és degut a la difracció de la llum solar, quan passa a través dels petits espais que queden entre un grup de gotes d'aigua de mida uniforme, situades al núvol pileus, llavors la llum blanca es difracta i apareix tot l'espectre de la llum visible.
El fenomen de la difracció es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual, troben un obstacle o una petita obertura, deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé es curven i s'escampen després de passar per l'obertura. És una demostració clara de la naturalesa ondulatòria de la llum, ja que només les ones tenen la capacitat de difractar-se.

EL PILEUS

Un pileus (en llatí "barret" o "casc") és un petit núvol horitzontal que pot aparèixer a la part superior d'un cumulus o d'un cumulonimbus, donant l'aparença que porta una caputxa. Els pileus tendeixen a canviar de forma ràpidament. Aquests canvis es produeixen per l'acció de forts corrents ascendents que actuen sobre l'aire humit a baixes alçades, fent que aquest arribi al punt de rosada, ple de grans gotes en suspensió. Acostumen a ser indicadors d'un futur empitjorament del temps. Un pileus situat a la part alta d'un cumulus, sovint indica que aviat es transformarà en un cumulonimbus, amb un espectacular increment de la massa del núvol original.

Els núvols que van juntament amb un pileus se'ls acostuma a afegir el sufix "pileus" o "amb pileus". Per exemple, un cumulonimbus amb un pileus al damunt se'l pot anomenar com a "cumulonimbus amb pileus".

Els pileus també es poden formar a sobre dels núvols de cendra, els núvols pyrocumulus dels volcans en erupció i a sobre de les detonacions nuclears.



Aurora boreal de color verd amb forma d'arc a Groenlàndia. Fotografia realitzada per Juan Carlos Casado (TWAN).


A sobre podeu veure una altre imatge que sembla pertànyer a un guió de pel.lícula de ciència ficció, però és ben real.
Durant l'expedició Shelios que en aquests moments està estudiant les aurores boreals, els científics van veure aparèixer aquest espectacle a sobre els seus caps.

La imatge va ser captada després de la posta de Sol, des del campament Qaleraliq, al sud de Groenlàndia.

Una aurora polar o boreal, és una brillantor que apareix durant la nit a les regions properes als pols, a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra., no obstant, també s'han vist en latituds més baixes i en alguns casos puntuals fins a casa nostre.
En general, el color final de l'aurora està dominat per l'emissió d'àtoms d'oxigen en les capes atmosfèriques altes (al voltant de 200 km d'altitud) i produeix el color verd, com l'exemple que s'ha fotografiat a Groenlàndia. Quan la tempesta solar és forta, les capes inferiors de l'atmosfera també es veuen afectades pel vent solar (al voltant de 100 km d'altitud), llavors apareix una tonalitat vermella degut a l'emissió d'àtoms de nitrogen (predominants) i d'oxigen. Els àtoms d'oxigen emeten diferents matisos de colors, però el color predominant és el vermell i el verd.

Mínimes molt elevades

Mapa de temperatura i vent en superfície previst per dijous a les sis del matí.


La passada matinada hem tingut unes temperatures mínimes plenament tropicals, amb valors molt elevats. La presència de la massa d'aire càlid que tenim al damunt i la capa de núvols baixos que impedien la irradiació de la calor terrestre cap a l'atmosfera, han propiciat una nit de mal dormir., tot això acompanyat per una humitat relativa que no ha baixat del 81%, fet que ha donat una sensació de xafogor molt accentuada.

Al Baix Empordà trobem les següents mínimes: Palamós 23,3ºc, Palafrugell 23,1ºc, La Bisbal 23,0ºc, Calonge-Mas Pallí 22,7ºc, St. Feliu de Guíxols 22,3ºc o Verges-Ponent 22,1ºc.

Pel que fa a altres dades d'avui dimecres a Palamós., temperatura màxima 26,7ºc. Estat del cel amb nuvolusitat de tipus baix força compacte de bon matí i un predomini del Sol a la tarda, encara amb algun núvol baix decoratiu.
El vent ha bufat amb component est, a 5/10 km/h de mitjana, ratxa màxima 21 km/h. Estat de la mar amb marejol mar endins i mar arrissada arran de costa.
Pressió atmosfèrica màxima 1015 hpa, mínima 1013 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 81 %. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dijous

Aquest dijous a Palamós s'espera un dia marcat per la calor i la xafogor, amb un predomini del Sol que restarà un xic esmorteït, per la permanència d'alguns núvols baixos o boirines al llarg del dia, sobretot de bon matí. A la resta de la demarcació es preveu un dia càlid, xafogós i assolellat., no obstant, poden aparèixer núvols baixos a la costa i també núvols d'evolució al Pirineu, amb algun banc de boira a les fondalades. Es poden escapar alguns ruixats de tarda a la zona pirinenca.

La temperatura pot pujar fins a 30/33ºc a l'interior, fins a 26/29ºc a la costa i fins a 24/29ºc al Pirineu. La mínima també tornarà a ser molt alta, d'uns 20/23ºc a la costa, 16/20ºc a l'interior i 12/16ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component est i sud o restarà en calma, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí tindrem vent fluix de component sud. A la tarda bufarà vent de garbí a 10/14 nusos., al nord del Cap de Begur es poden superar els 15 nusos. A la nit tindrem vent fluix del sud.

L'estat de la mar es preveu amb mar arrissada o calma, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí s'espera mar arrissada. A la tarda hi haurà marejol o maror. A la nit hi haurà mar arrissada o marejol, amb mar de fons.

Viatge a La Palma: Parc Natural de Cumbre Vieja 2a part

Formes curioses de la neu.


Al llarg del camí anem trobant acumulacions de neu degut al vent, les quals, han adoptat curioses formes, com si fossin petites obres d'art. El fet que el material volcànic format per lapilli o gredes sigui de tonalitats fosques, fa que el conjunt encara ressalti més.

Tot i que la neu arriba a tapar trams sencers del sender, aquest està molt ben senyalitzat, a més, també hi ha una filera de pedres a banda i banda que assenyala per on s'ha de passar.



L'efecte del vent i la configuració del terreny han acumulat la neu al llarg del camí.


Com podeu veure a la imatge superior, semblava un camí de neu, de fet, només calia seguir-la per arribar al destí.



Pals de senyalització del recorregut.


En alguns moments, la boira tornava a aparèixer. Entre la neu, la boira i el terreny volcànic, creaven un ambient insòlit.
Cal destacar el perfecte estat de les senyalitzacions, que apareixen a tots els possibles encreuaments o llocs on era possible equivocar-se de camí.



Neu al camí o camí de neu?



En aquest indret la neu arribava fins als genolls i això que feia cinc dies que havia nevat.



El Sol tornava a aparèixer uns metres més enllà amb restes de neu entre el substrat negre.



Imatge del mar de núvols.


Arribem a les proximitats del cràter del Hoyo Negro, d'uns 1930 msnm, on trobem una plana amb magnífiques vistes de tot el mar de núvols tapant la zona de la Caldera de Taburiente, la Cumbre Nueva i part de la Cumbre Vieja. Sobresortint d'aquest mar de núvols que gairebé podem tocar amb les mans, podem veure el circ de muntanyes nevades anomenat La Crestería, amb alçades que superen els 2.000msnm, on hi trobem el cim de l'illa amb els 2.426msnm del Roque de los Muchachos.



Una altre imatge espectacular del mateix indret. Estem literalment per damunt dels núvols...els que no han vingut s'han perdut tot un espectacle.



Cràter del Hoyo Negro.


Una vegada hem arribat al cràter del Hoyo Negro trobem un panell que ens explica la història d'aquest indret. Com veiem a la imatge superior, la boira s'anava escolant entre les parets verticals del cràter, donat la sensació d'estar fumejant.


El Hoyo Negro, és un dels cons volcànics que sorgiren arran de l'erupció que tingué lloc l'any 1949, en el volcà San Juan o Nambroque. Aquesta fóu una erupció molt recent.

La Palma és l'illa canaria que compta amb un major nombre d'erupcions volcàniques històriques, sobretot a la dorsal volcànica que creua tot el sud de l'illa, coneguda com a Cumbre Vieja. Al llarg d'un milió d'anys d'activitat, sorgiren nombrosos cons volcànics a tot aquest sector. Es diu que la primera erupció històrica va ser la de Montaña Quemada (1470-1492).
El vulcanisme insular pròpiament dit comença, segons els experts, el 1585. Va ser l'any de l'erupció del Tahuya, en la qual apareixen enormes blocs que actualment són coneguts com Agulles dels Roques de Jedey, a la zona oest. Se succeeixen més tard altres erupcions, com la de Tigalate el 1646, la de San Antonio el 1677., el 1712 va tenir lloc el de Montaña Lajiones o El Charco, a la zona sud-oest de la Palma.



L'espectacular Hoyo Negro i el mar de núvols.


Segons les cròniques, ja el 22 febrer del 1949 a les 08:30, es va sentir el primer tremolor. El sisme venia acompanyat d'un soroll sord com el d'una onada enmig d'un temporal costaner. Els moviments del sòl eren com les que produeix un tren que passa pel costat d'una casa. La mateixa nit, una altra sacsejada fóu més intensa.

Després de diverses setmanes d'incertesa per les sacsejades i els petits terratrèmols que mantenien en suspens la població, finalment va sorgir el volcà. Els presagis no van fallar. A la zona es venien sentint petits terratrèmols des de feia uns tretze anys, curiosament, des del juliol del 1936. El 24 de juny, després de la coneguda com a "nit de bruixes" o de Sant Joan, d'ara fa 62 anys, va sorgir el primer cràter sobre la dorsal de Cumbre Vieja, l'anomenat "Duraznero" i estava situat a 1.850msnm.



Cràter del Hoyo Negro i mar de núvols.


Unes dues setmanes més tard, a la zona anomenada Llano del Banco (1250 msnm), el 8 de juliol del 1949, s'obria una nova esquerda a nivell superficial de la qual van sorgir dos rius de lava incandescent que van arribar fins a la costa occidental de l'illa. L'esquerda en el seu inici feia un quilòmetre de llarg i prop de cent metres d'ample, per la qual van sortir totes les colades que van arribar al mar i van formar la punta que, a Puerto de Naos, sosté una gran extensió productiva de plataneres (sobre el basalt esplanat, es va portar terra fèrtil dels cims). Les cendres van arribar fins a Tenerife, embolcallant el pic del Teide i arribant a altures superiors als 6.000 m.


CONTINUARÀ...