Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 11 d’agost del 2013

Coatí de nas blanc o pizote (Nasua narica)

Pizote (Nasua narica) remenant la fullaraca del "bosque nuboso".


El coatí de nas blanc (Nasua narica), també conegut com a pizote (Costa Rica), antón o teixó mexicà, és una espècie de mamífer carnívor de la família dels prociònids que habita l'Amèrica Central i el sector meridional d'América del Nord.
Amb una mica de sort, aquest animal (generalment van en grup) es deixarà veure durant les excursions que es poden realitzar per algunes zones boscoses de Costa Rica.

El coatí de nas blanc sol habitar les zones boscoses (bosc sec i humit) des del nivell del mar fins als 3.500m, des del sud-est d'Arizona i Nou Mèxic (EUA) fins a punts del nord de Colòmbia.
A Costa Rica apareix principalment a les terres baixes de Santa Rosa (Guanacaste), Pacífic Sud, Sarapiquí, però també en zones boscoses i matolls en general. A la zona del Volcà Rincón de la Vieja han estat observades concentracions de 100 a 150 individus.

Són omnívors, prefereixen petits vertebrats, i s'alimenten també de fruits, carronya, insectes i ous.
Poden pujar als arbres amb facilitat, utilitzant la cua per equilibrar-se, però és més freqüent que busquin l'aliment a terra. Entre els seus depredadors s'inclouen les boes, aus rapinyaires, diversos felins, i les taires (Eira barbara).

S'adapten fàcilment a la presència humana i sovint se'ls s'observa fent incursions prop dels habitatges i saquejant els recipients d'escombraries. Aquest darrer aspecte el vaig poder observar en uns contenidors que hi havien a l'entrada d'un parc. També poden ser domesticats amb relativa facilitat i s'ha comprobat científicament que són força intel·ligents.


Pizote saquejant un contenidor d'escombraries.


Aquests animals són principalment diürns i es retiren a dormir en un arbre específic., no obstant això, els seus hàbits són ajustables, i es tornen més nocturns a les zones on encara són caçats pels éssers humans, o quan saquegen els assentaments humans per a la seva alimentació.

Els mascles adults són solitaris, però les femelles i els mascles sexualment immadurs formen grups socials. Usen senyals vocals per comunicar-se.
L'època de reproducció és al febrer o al març. Després d'aproximadament 77 dies de gestació, una femella pareix entre dos i set cries. Les cries són inicialment cegues i cobertes de borrissol gris fosc. Es deslleten als quatre mesos, i aconsegueixen la maduresa sexual al cap de dos anys. En aquest punt, els mascles són expulsats del grup. Poden arribar a tenir una edat de 17 anys.


Àrea de distribució mundial del pizote (Nasua narica). Font: wikipedia


Els trets més destacats del pizote són una cua prima, tan llarga com el seu cos, que sovint porta dreta. El morro és flexible i s'estén més enllà de la seva mandíbula inferior. Els mascles adults pesen prop de 6 kg i tenen una longitud de 110-120cm i la seva cua fa uns 50-60cm.

El color del pelatge és entre marró fosc i vermellós, en ocasions fins a groc. Tenen unes fortes urpes a les seves potes.