El Parc Nacional Volcà Arenal de Costa Rica, és un dels indrets turístics més importants i ineludibles pels viatgers. Situat al nord de la serralada de Tilarán, té una extensió de 12.124ha.
Està format principalment per dos cims muntanyosos: el Volcà Arenal i el Cerro Chato.
Cada any el parc és visitat per milers de turistes que acudeixen a la recerca d'allotjament, aigües termals i punts estratègics per observar l'activitat volcànica i l'abundant fauna que habita al bosc plujós.
Malauradament, és molt habitual que els turistes es quedin sense veure tota l'esplendor del volcà, ja que tot sovint els seus cims es veuen coberts per núvols baixos, tal com va succeir els dies que hi vaig estar.
Abans de la terrible i mortal erupció de l'any 1968, la gent de les rodalíes del volcà creia que aquella muntanya era un simple turó conegut com a Cerro Arenal, ja que no es tenia cap constància documental que mai hi hagués hagut una erupció, fins i tot, era normal que es fessin acampades prop del seu cim, ja que era un lloc d'esbarjo habitual.
Però el dia 29 de juliol d'aquell any la tranquil·litat es va acabar i es van obrir tres cràters per sorpresa causant una gran explosió, i destruint els pobles de Tabacón, i Pueblo Nuevo, amb el resultat de 87 víctimes mortals, la majoria cremades o aixafades per la caiguda de bombes volcàniques incandescents, les quals viatjaven a 400 metres per segon.
Des de llavors, aquest volcà s'ha convertit en un dels més actius i més famosos de Costa Rica.
L'Arenal no només és conegut per les seves erupcions, que atrauen milers de persones al Parc Nacional Volcà Arenal cada any, sinó també per les seves aigües termals, que es produeixen en un anell al voltant de la base del volcà.
Moltes d'aquestes fonts termals s'han convertit en una espècie de banys temàtics elaborats, amb aigua corrent que circula per una gran varietat de piscines decorades, però existeixen altres fonts més naturals que segueixen sent populars entre els residents locals. Els més coneguts turísticament són el Baldí, Tabacón, Eco Termales i The Springs Resort & Spa,
Les principals espècies de fauna que poblen el parc són el tepezcuinte, la danta, diferents primats com els micos carablanca, congo i colorado, el coatí, el peresós i el jaguar. Entre els ocells trobem diferentes espècies de colibrís, lloros, quetzals, sargentos, periquitos i la garsa bruna.
Entre la flora principal podem veure el guayabo de muntanya, el llorer, el cocobolo, el nesprer, la balsa, el guarumo, el pilón i diferents espècies de palmes, helicònies, orquídies, falgueres i bromèlies, incloent-hi l'espècie endèmica de la Pitcairnia funkiae.
El volcà Arenal és un volcà jove, nascut fa uns 7.000 anys, i encara està en procés de construcció del seu con que fa 1.670 metres d'altura.
La seva activitat es dóna en períodes de grans erupcions explosives, alternant amb fluxos de lava que estabilitzen el material emergit del seu con.
La seva roca és principalment andesita basàltica.
Hi ha una sèrie de riscos associats a l'Arenal. Com que experimenta erupcions estrombolianes i vulcanianes (incloses les cendres, escòries i blocs balístics) sovint abocades des de les xemeneies actives, aquestes poden ser mortals.
Les columnes d'erupció plinianes encara són més perilloses, ja que poden fer caure cendra als pobles propers i produir fluxos piroclàstics que podrien viatjar més enllà dels flancs del volcà cap a les zones poblades, com la de l'any 1968.
Vídeo amb imatges espectaculars de diferentes erupcions del volcà Arenal.
L'arc volcànic de Costa Rica, on es troba l'Arenal, és una cadena de muntanyes que han sorgit de la subducció de la placa tectònica de Cocos sota la placa del Carib.
Costa Rica forma part de l'istme centreamericà, que connecta el sud dels continents d'Amèrica del Nord i els volcans estan majoritàriament situats en un eix NW-SE a la zona nord de Costa Rica, perquè la subducció de la placa de Cocos hi experimenta un angle molt pronunciat i la cresta de Cocos interromp la subducció normal al sud-est.
Un dels indrets amb més bones vistes sobre el volcà és el Sendero del Silencio. Aquest camí ressegueix la base del volcà en la seva vessant sud i est, la més afectada per les recents erupcions.
Tota aquesta zona presenta una vegetació molt menys desenvolupada que la vessant nord i oest, ja que va ser arrasada per les diferentes erupcions que hi han hagut, no obstant, és un bon exemple i un laboratori perfecte per observar la succesió vegetal que de mica en mica va repoblant el bosc primigeni, a més, s'hi poden estudiar les diferents roques volcàniques existents.
