Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 7 d’agost de 2013

La forta calor propapaga els incendis forestals de Sibèria



L'estiu del 2012 va ser el més fatídic pel que fa al nombre i l'extensió dels incendis forestals a Rússia, siguent la pitjor temporada dels darrers anys, no obstant, aquest estiu la situació podria ser semblant o encara pitjor, degut a una altre inusual onada de calor que ha portat una plaga d'incendis al nord de Sibèria en el passat mes de juliol.

Aquesta nefasta previsió és deguda a la presència un patró d'altes pressions persistents sobre l'àrtic rus, situació denominada de bloqueig i que ha contribuït a l'onada de calor, amb temperatures que arriben als 32°C al nord de la ciutat de Norilsk, en plena Sibèria.

Per fer una comparació, les màximes diàries del mes juliol a Norilsk tenen una mitjana de 16°C!
Aquestes màximes, anomenades de bloqueig, es diuen així perquè són un producte del bloqueig del corrent en jet, el qual fa que les pertorbacions segueixin una ruta impertorbable d'oest a est, impedint una renovació de les masses d'aire i que existeixin llargs períodes d'aire estable i amb una calor excepcional.

La imatge que obre aquest article mostra les anomalies de la temperatura superficial entre els dies  20 i  27 de juliol.
Més que representar les temperatures absolutes, el mapa està fet a partir del nombre de registres termomètrics que difereixen de la mitjana a llarg termini per a l'àrea siberiana.

Els mesuraments van ser recollits per l'artefacte MODIS, situat a bord el satèl·lit Terra de la NASA.
Els tons vermells indiquen unes temperatures més càlides del que marca la mitjana i els tons blaus marquen temperatures que estan per sota de la mitjana. Els oceans, llacs, i àrees amb dades suficients (en general a causa dels núvols persistents) apareixen de color gris.




La imatge superior, presa des d'un satèl·lit, és prou clarificadora de la situació abans descrita i fou adquirida el passat 25 de juliol. En ella es veuen els núvols de fum provinents dels d'incendis forestals que afecten els districtes de Khanty-Mansiyskiy i Yamal-Nenetskiy.
Les zones vermelles indiquen els punts calents on es detecten temperatures superficials anormalment càlides associades amb el foc.

Cal destacar que els incendis estan cremant una zona que mai no es sol veure afectada pel foc. La majoria dels incendis forestals de l'estiu a Sibèria tenen lloc al sud de la línia de 57º latitud nord, al llarg de la vora sud de la taigà. En el passat juliol els incendis han aparegut significativament al nord d'aquesta línia, això està provocant estralls en els boscos propers a la línia de 65° latitud nord.

Les altes temperatures juguen un paper important en la propagació dels incendis forestals. Els materials combustibles calents cremen amb més facilitat que els combustibles més freds, perquè es requereix menys energia per elevar la seva temperatura fins al punt d'ignició.
Amb les altes temperatures del nord de Rússia, era més fàcil que els incendis actius continuessin cremant i creant nous focus.

L'onada de calor d'aquest estiu, igual que tots els fenòmens meteorològics extrems, va tenir la seva causa directa en un complex conjunt de condicions atmosfèriques que donen lloc al clima a curt termini. No obstant això, aquest temps es produeix en un context més ampli del clima, i hi ha un alt nivell d'acord entre els científics que l'escalfament global ha fet que sigui més probable que es produeixin onades de calor i incendis forestals d'aquesta magnitud.

Mentre que les temperatures estan augmentant a nivell mundial, l'escalfament a Rússia des de mitjans de la dècada del 1970 ha estat més ràpid que a la majoria de zones ( per sobre dels 0.51°C per dècada, en comparació amb els 0,17°C a nivell mundial), d'acord amb un estudi realitzat per Anatoly Shvidenko de l'Institut Internacional per a l'Anàlisi de Sistemes Aplicats.
Els investigadors esperen que hi hagin el doble d'incendis forestals en els boscos de la taigà de Rússia a finals del segle, així com un augment en la seva intensitat.

Font: http://earthobservatory.nasa.gov/IOTD/view.php?id=81736