El Parc Nacional Tortuguero és un parc nacional de Costa Rica, situat a la província de Limón. Es troba dins de l'Àrea de Conservació Tortuguero, a la costa del mar Carib, al nord-est del país.
Malgrat que es troba en una ubicació de difícil accés, és el tercer parc més visitat de Costa Rica, indret on només s'hi pot accedir amb vaixell o avioneta.
El parc compta amb una gran diversitat biològica a causa de l'existència d'onze hàbitats diferents, que inclouen boscos, manglars, aiguamolls, platges i llacunes.
Situat en un clima tropical, és una zona extremadament humida on hi plou 200 dies l'any, amb una mitjana anual de 6.400mm, siguent l'indret més plujós de la regió pertanyent a la Fosa de Nicaragua.
La zona de les planes de la costa nord del mar Carib (planes de Tortuguero, Santa Clara, Matina) és més plujosa que la costa sud (planes de Estrella i Sixaola).
Al nord de la costa caribenya de Costa Rica, la precipitació anual, segons l'indret, oscil·la entre un mínim de 3.500mm i màxims superiors als 4.500mm.
Aquestes pluges cauen repartides durant tot l'any, amb dos mínims relatius, un entre els mesos de setembre i octubre, i un altre entre els mesos de febrer i març.
La mitjana de les màximes és de 30,0ºC i la mitjana de les mínimes és de 21,7ºC.
El parc va ser reconegut en el Conveni Ramsar el 3 de març del 1991, per la seva rica diversitat biològica i pels ecosistemes que sustenten una flora i fauna amenaçades. Situat en una zona humida natural de la costa del Carib, forma un passadís amb una altra àrea protegida, la Reserva Biològica Indio Maíz de Nicaragua.
El parc cobreix una àrea de 31.174 hectàrees en terra i més de 50.000 hectàrees marines. Està limitat entre unes alçades de 0 a 230 metres, indicatiu d'una regió costanera amb una topografia poc accidentada.
Tortuguero limita al nord amb la Barra del Colorado (Refugi de Fauna amb hàbitats i un clima similar al de Tortuguero ) i al sud amb la desembocadura del riu Parismina i l'Aiguamoll Nacional Cariari.
El poble de Tortuguero, la desembocadura del riu Tortuguero i el Refugi de Vida Salvatge Archie Carr, són estacions biològiques on es realitza un gran treball per a la conservació de les tortugues marines que han escollit la seva immensa platja com a lloc per desovar.
L'erosió de les roques volcàniques que es formaren fa milions d'anys a l'interior del país, generà una quantitat ingent de sorres que van esdevenir els típics sòls arenosos que dominen la reserva, creant les característiques barres paral·leles de la zona costanera.
Les depressions es solen omplir amb inundacions temporals, llacs, estuaris, maresmes i pantans arbrats causats per les fortes pluges.
Els petits rius i rierols que neixen a les muntanyes en general tenen poca profunditat i el bosc tropical humit es veu influenciat per una extrema humitat, un drenatge ràpid, sòls prims i per 330 dies a l'any amb major o menor coberta nuvolosa.
Els vents carregats d'humitat procedents del Carib, convergeixen tot sovint amb els vents terrers de l'interior, tot generant l'abundant nuvolositat i les pluges importants que alimenten diversos rius.
També hi ha un gran nombre de canals interconnectats que són visitables amb petits vaixells o canoes, cursos d'aigua i llacunes navegables.
Les planes s'intercalen amb turons boscosos que s'han creat en antics cons de cendra volcànica, amb el Turó Tortuguero (230msnm) com a màxima altura.
Continuarà...