Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 8 d’agost de 2013

Possible origen del famós bòlid de Rússia



Uns investigadors espanyols han identificat la família d'asteroides a la qual pertanyia l'objecte que va caure sobre la ciutat russa de Chelyabinsk el passat mes de febrer. Podrien ser centenars, difícils de detectar i és probable que es creuin amb la Terra en els propers anys.

No era un viatger solitari, sinó que formava part d'una pila de runa espacial que porta milers d'anys passejant-se entre Mart, Venus i la Terra. El superbòlid de Chelyabinsk, més conegut com el meteorit de Rússia, s'hauria disgregat del grup i llavors va impactar contra l'atmosfera de la Terra el 15 de febrer, causant ferides a 1.500 persones i un sobresalt descomunal a uns milers més. No obstant això, l'ensurt podria no ser l'últim, ja que és possible que el nostre planeta torni a trobar-se amb la seva família d'asteroides en un futur proper, segons els càlculs realitzats per dos investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, els quals han detectat una vintena de roques errants que es mouen per la mateixa ruta que la caiguda a Rússia.

Els càlculs de Carlos i Raul de la Fuente indiquen que molts asteroides comparteixen òrbita amb el de Chelyabinsk, com a trossos esqueixats d'una gegantina roca que es trobava al cinturó d'asteroides. "No és possible saber el nombre exacte d'aquests fragments", adverteix Carlos de la Fuente, "però hi ha uns 20 objectes coneguts que tenen òrbites similars., el nombre d'objectes petits, amb formats similars (20 metres) o més petits que el fragment que va causar el superbòlid, pot ser de diversos centenars".

Aquests diversos centenars de familiars estan distribuïts per aquesta mateixa òrbita, a milions de quilòmetres de distància, donant voltes una i altra vegada a un circuit que en algun moment pot creuar-se amb la Terra., no obstant, "no es tractaria d'un núvol de fragments com a les pel·lícules", aclareix.

Com si fossin un equip policial de reconstrucció d'accidents de trànsit, Carlos i Raul de la Fuente van voler esbrinar d'on venia el bòlid caigut. Ho van fer aplicant un mètode innovador per identificar el seu origen. Primer van tractar de calcular al detall l'òrbita que hauria seguit aquest meteorit abans de l'impacte. Després, van comparar aquesta trajectòria amb la d'altres asteroides amb la intenció de descobrir, si és que existia, una relació amb la família del bòlid de Chelyabinsk. Finalment, van realitzar simulacions del comportament d'aquests cossos per concloure que estadísticament era plausible que portessin milers d'anys viatjant junts.

Un germà gegant

Segons els seus resultats, el bòlid rus comparteix origen amb l'objecte 2011 EO40, una massa rocosa d'uns 200 metres de diàmetre que no tornarà a acostar-se a la Terra (a milions de quilòmetres) fins el setembre del 2025. Tant el meteorit rus com aquest altre pertanyien a un gegantí objecte del cinturó d'asteroides que es va anar desintegrant a causa dels canvis de temperatura i a les forces de marea provocades pels planetes. "És més fàcil detectar objectes més grans que aquells més petits, així que és molt possible que l'objecte més gran, movent-se en una òrbita similar a la del superbòlid, sigui el 2011 EO40", assegura de la Fuente.

Els astrofísics han trobat 20 asteroides que comparteixen trajectòria amb el meteorit rus.

El pare de tots aquests asteroides, que hauria de mesurar pocs quilòmetres, va començar a desintegrar-se fa menys de 40.000 anys, i des de llavors tota aquesta runa espacial ha estat creuant-se amb el camí dels planetes que es troben dins del cinturó d'asteroides: "aquestes trobades es produeixen en desenes d'anys.
En el cas del 2011 EO40 es produeixen trobades amb Mart cada 20 anys, amb Venus cada 60 anys i amb la Terra és més irregular, entre 3 i 14 anys. En 40.000 anys ha pogut patir més de 600 trobades properes amb Venus ", explica De la Fuente.

La proposta dels germans De la Fuente acaba de ser publicada en una revista especialitzada (Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Letters). La seva publicació va ser revisada per l'astrofísic Josep Maria Trigo, de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC), que considera "molt oportú i sòlid" el treball dels investigadors de la Complutense. "Després d'acostar-se a un planeta, aquestes piles de runes pateixen un efecte marea que provoca que augmenti la probabilitat de tenir una punta d'impactes en dècades i segles posteriors. Produeixen eixams d'objectes que incrementen la taxa d'impacte ", assegura Trigo, expert mundial en aquest camp i autor d'un treball que va obrir el camí als De la Fuente per explorar aquesta forma de buscar l'origen dels asteroides.

Una pila de runa

Aquestes forces de marea, produïdes per la gravetat durant les trobades d'asteroides i planetes, afecten la cohesió interna de l'objecte i ajuden a la seva desintegració parcial i gradual. "Durant aquesta desintegració es poden desprendre centenars o fins i tot milers de fragments i un d'ells va poder ser el meteoroide que va produir el superbòlid de Chelyabinsk", explica Carlos de la Fuente. D'aquesta manera es va formar un eixam que podria amenaçar la Terra en un futur pròxim, segons les evidències recollides per aquests astrofísics.

El major membre del grup és un asteroide de 200 metres de diàmetre.

Els primers a calcular la trajectòria del bòlid rus van ser uns investigadors de la Universitat d'Antioquia a Medellín (Colòmbia), basant-se en les gravacions de vídeo, i d'aquí es va deduir la seva òrbita prèvia i per tant el seu origen. Un d'ells és Jorge Zuluaga, aliè a l'estudi de la Complutense, que aplaudeix les conclusions d'aquest nou treball. "Els mètodes i resultats que han fet servir els autors són bastant ferms, a més de molt enginyosos i inspiradors, això fa que les seves conclusions siguin realment convincents", defensa Zuluaga, encara que troba a faltar una "prova a cegues", amb trajectòries a l'atzar , per "mostrar que no estan veient una associació on no n'hi ha".

"Però la ciència funciona exactament com ho mostra aquest cas: davant l'absència de millor evidència, aquest resultat és el primer a oferir alguna llum sobre l'origen del bòlid. Es comprovi correcte o no en el futur, estem, com a espècie, fent el nostre millor intent ", defensa aquest astrofísic colombià.

Tot i que, en efecte, el treball dels De la Fuente és només una estimació, com reconeixen els mateixos investigadors en el seu estudi, hi ha dues formes per saber amb certesa si aquesta pila de runa és un risc per a la vida terrícola: la cara i la caríssima. "El mètode infal·lible consisteix a dissenyar una missió robòtica per recollir mostres in situ. Una sonda espacial no tripulada podria aterrar al 2011 EO40, recollir mostres i enviar els resultats a la Terra ", suggereix l'astrofísic de la Complutense. És una missió que costaria molts centenars de milions d'euros i diversos anys de preparació.

"Es necessiten millors observacions d'aquests i altres objectes", reclama l'investigador.

Més barat i viable seria l'obtenció d'un espectre de l'objecte amb un telescopi com el GRANTECAN de Canàries. "L'anàlisi de l'espectre (obtingut en una nit) permetria per menys de 100.000 euros saber si la composició de la superfície de l'asteroide és compatible amb la dels meteorits de Chelyabinsk, indicant una possible connexió", assegura De la Fuente, que insisteix que si es coneguessin millor les òrbites d'aquests objectes potencialment catastròfics es podria calcular la seva evolució futura i quantificar amb major certesa el risc de col·lisió.

"Es necessiten millors observacions d'aquests i altres objectes", reclama, en un moment en què la participació espanyola en el programa de detecció d'aquests objectes està en perill degut a les retallades.
Sabem que hi han meteorits més petits que el rus que cauen cada poques setmanes i que al voltant de mig milió d'asteroides podrien suposar una amenaça futura per al nostre planeta. En aquest context, la via més cara seria la de no invertir, la de no investigar com ho fan Trigo, De la Fuente i Zuluaga i limitar-nos a esperar que el cel caigui sobre els nostres caps.

Font: Esmateria: http://bit.ly/1epTbfv