La mateixa borrasca mediterrània (cicló extratropical) que ens va afectar a principis de setmana, anomenada Ruven per la Universitat Lliure de Berlín i Cleopatra pels italians, va tenir un moviment molt lent que afavorí la seva intensificació, tot provocant intenses pluges sobre el nord de l'illa de Sardenya el dilluns a la nit, amb inundacions que mataren a almenys divuit persones. D'acord amb els registres meteorològics, la precipitació més important registrada en 24 hores per una estació oficial van ser els 467mm mesurats a Orgosolo (província de Nuoro).
El diluvi del dilluns va ser el tercer més important de tota la història recent de l'illa de Sardenya. L'episodi de pluja més important en aquesta illa mediterrània va tenir lloc el 16 octubre del 1951, amb un total de 544mm caiguts en 24 hores a la població de Sicca d'Erba, causant la inundació més gran del segle XX.
El segon lloc és per a Villagrande Strisaili, el 6 de desembre del 2004, quan van caure 517mm.
L'episodi de pluja extrema del dilluns 19 de novembre va ser causat per un sistema de baixa pressió extratropical, amb un lent desplaçament per sobre un mar relativament calent, amb 19-20°C, durant el temps suficient per desenvolupar un nucli calent a la superfície, amb 8ºC a uns 850hPa, d'acord amb el diagrama de fases del cicló (EFP) i el model UKMET disponibles per la Universitat Estatal de Florida, i a una anàlisi del Centre de Predicció de Tempestes Europeu.
A mesura que la baixa es va aprofundir a una pressió central d'uns 990hPa, hi van haver unes bandes de fortes tempestes que van crèixer més gràcies al terreny muntanyós de Sardenya, abocant pluges torrencials. Les temperatures del mar tenien aproximadament 0,5°C per sobre de la mitjana, el que va ajudar a intensificar les pluges de les tempestes.
Tot i que el nucli calent de la superfície de la tempesta a 850hPa significava que Cleopatra/Ruven tenia un caràcter híbrid i va ser capaç d'extreure l'energia tèrmica de l'oceà de la mateixa manera que ho fa un huracà, aquesta no va ser la primera causa de les fortes pluges, ja que igualment haurien passat sense que la baixa hagués tingut un nucli càlid a la superfície.
Els ciclons híbrids o "medicanes", generen unes condicions meteorològiques extremes a la Mediterrània i succeeixen regularment. Cal recordar que el mes de novembre del 2011 hi va haver un cicló híbrid anomenat Rolf que va portar fortes pluges i ràfegues de vent de 153km/h al sud de França.
La ciculació meridional del corrent en jet que va acabar formant la pertorbació, era molt semblant als que van donar origen a les destructives inundacions d'aquest any a Calgary (Canadà), Boulder (Colorado) i l'Europa Central.
Quan aquests solcs d'aire fred queden estrangulats entre dos sistemes d'altes pressions (situació de bloqueig), generen borrasques de lent moviment que romanen en el lloc durant més temps., això permet unes majors pluges que cauen sobre una zona localitzada, augmentant el risc d'inundacions catastròfiques.
L'últim informe del 2013 de l'IPCC considera que el canvi climàtic pot fer que aquestes pertorbacions de moviment lent que generen esdeveniments extrems de precipitació, siguin cada vegada més freqüents.
