La fotografia superior fou realitzada recentment per un astronauta de l'Estació Espacial Internacional. En ella hi destaca el final de la glacera Upsala, situada al costat argentí del Camp de Gel Patagònic.
La llengua de gel d'aquesta glacera ve del nord i les morrenes (línies fosques formades per roques despreses) que es veuen, ens donen una idea que el flux de gel es mou lentament de dreta a esquerra.
Existeix una petita porció de gel capdavanter que es col·lapse periòdicament cap al Lago Argentino.
En aquesta imatge, els 2,7 quilòmetres d'ample del front de gel projecten una ombra fosca i prima. La superfície del Lago Argentino es veu tacat de color blanc i marró a causa d'una massa d'enderrocs provinents d'un col·lapse recent de la paret de gel. Els icebergs més grans apareixen com a punts blancs a la superfície del llac, a la part esquerra.
Les dades obtingudes per teledetecció, incloent-t'hi imatges captades pels astronautes, han registrat la posició del front de gel en els últims anys. Una comparació d'aquesta imatge recent, amb les dades anteriors (gener del 2004 i gener del 2001, així com a l'octubre del 2009 ) indica que el front de gel ha retrocedit uns 3 quilòmetres glacera amunt.
Aquest retrocés, així com l'aprimament de les glaceres, és considerat pels científics com a prova per indicar l'escalfament del clima en aquesta part de l'Amèrica del Sud. Un estudi de 63 glaceres realitzat per Rignot et al, ha demostrat que es tracta d'una tendència general a la Patagònia.
Estudi realizat per Rignot et al (en anglès):
http://www.ess.uci.edu/researchgrp/erignot/files/RignotetalScience2003.pdf
El color de l' aigua del Lago Argentino es relaciona amb el flux de les glaceres. El llac rep la major part del gel de la glacera i, per tant, rep la major part de la "pols de roca" causada pel gel que erosiona el terra de roca de la vall. El polsim glacial dóna al llac una tonalitat gris-verda en aquesta imatge. El blau més fosc dels llacs més petits (imatge inferior) indica que estan rebent molta menys pols de roca .