Segons el darrer informe de l'Organització Meteorològica Mundial publicat el passat 6 de novembre, la quantitat de gasos d'efecte hivernacle presents a l'atmosfera va assolir un nou màxim sense precedents el passat 2012, continuant amb la tendència ascendent i accelerada que està determinant el canvi climàtic que conformarà el futur del nostre planeta durant centenars i milers d'anys.
El butlletí anual de l'Organització Meteorològica Mundial sobre els gasos d'efecte hivernacle reflecteix que entre el 1990 i el 2012 hi ha hagut un increment del 32% del balanç de radiació (una mesura de l'efecte d'escalfament en el nostre clima) a causa del diòxid de carboni (CO2) i altres gasos de llarga durada que atrapen la calor.
El diòxid de carboni, generat principalment per les emissions relacionades amb la crema de combustibles fòssils, suposa el 80% d'aquest augment. Segons el butlletí sobre els gasos d'efecte hivernacle, l'augment del CO2 atmosfèric entre el 2011 i el 2012 va ser superior a la taxa mitjana d'augment anual durant els últims deu anys.
Des del començament de l'era industrial al 1750, la concentració atmosfèrica mitjana mundial de CO2 ha augmentat en un 41%, el metà en un 160% i la de l'òxid nitrós en un 20%. Aquestes dades formen part d'un procés d'abast mundial i d'especial importància.
Només la meitat del CO2 emès per les activitats humanes roman a l'atmosfera, mentre que la resta és absorbit per la biosfera i els oceans., "les observacions de la xarxa de vigilància atmosfèrica de l'OMM mostren clarament com els gasos deguts a les activitats humanes que atrapen la calor i alteren l'equilibri natural de l'atmosfera són una contribució important al canvi climàtic", segons declaracions del secretari general de l'OMM, el senyor Michel Jarraud.
El Sr Jarraud va assenyalar que "en el 5è Informe d'Avaluació del Grup Internacional d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) s'ha posat l'èmfasi en el fet que les concentracions de diòxid de carboni, de metà i d'òxid nitrós han augmentat a nivells sense precedents en els últims 800.000 anys".
"Com a conseqüència d'això, el nostre clima està canviant, el temps és més extrem, els mantells de gel i les glaceres s'estan fonent i el nivell del mar s'està elevant", va afegir el Sr Jarraud.
El Sr Jarraud va assenyalar que "segons l'IPCC, si continua l'actual evolució uniforme, a finals de segle les temperatures mitjanes mundials poden arribar a ser 4,6 graus superiors als nivells preindustrials i, fins i tot, majors en algunes parts del món. Això tindria conseqüències devastadores".
"Per esmorteir el canvi climàtic, caldrà reduir de forma substancial i sostenible les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Hem d'actuar ara, ja que d'una altre forma estarem posant en perill el futur dels nostres fills, el dels nostres néts i el de moltes generacions futures" va dir el Sr Jarraud. "El temps no corre al nostre favor", va afegir.
En el butlletí de l'OMM sobre els gasos d'efecte hivernacle es publiquen les concentracions atmosfèriques (no les emissions) d'aquests gasos. Les emissions representen allò que va a l'atmosfera, i les concentracions són el que queda a l'atmosfera després del complex sistema d'interaccions entre l'atmosfera, la biosfera i els oceans.
Diòxid de carboni (CO2)
El diòxid de carboni és el gas d'efecte hivernacle més important emès com a conseqüència d'activitats humanes, com ara la crema de combustibles fòssils i la desforestació. Segons el butlletí de l'OMM sobre els gasos d'efecte hivernacle, la quantitat de CO2 a l'atmosfera a escala mundial va arribar a 393,1 parts per milió el 2012, és a dir, un 141% del nivell preindustrial establert en 278 parts per milió.
La quantitat de diòxid de carboni a l'atmosfera va augmentar en 2,2 parts per milió entre el 2011 i el 2012, una xifra superior a la mitjana de 2,02 parts per milió d'augment anual dels últims 10 anys, el qual reflecteix la tendència a una acceleració.
Les concentracions mensuals de CO2 observades a l'atmosfera van superar el 2012 el valor simbòlic de 400 parts per milió en diverses estacions de vigilància de l'atmsofera situades a l'Àrtic. Durant el 2013 les concentracions horàries i diàries van superar aquest llindar en altres parts del món, incloent Mauna Loa, a Hawaii, l'estació de mesurament atmosfèrica contínua més antiga del món, que es considera un emplaçament de referència en vigilància atmosfèrica global. Les concentracions de CO2 estan subjectes a fluctuacions estacionals i regionals. Amb les taxes actuals de creixement, la concentració mitjana mundial de CO2 superarà les 400 parts per milió el 2015 o el 2016.
El CO2 roman a l'atmosfera durant centenars i, fins i tot, milers d'anys i, per tant, determinarà en gran mesura l'escalfament mitjà global en superfície a finals del segle XXI i posteriorment.
La majoria dels aspectes del canvi climàtic perduraran durant molts segles, fins i tot encara que s'aturessin immediatament les emissions de CO2.
Metà (CH4)
El metà és el segon gas d' efecte hivernacle de llarga durada més important.
Aproximadament, el 40 % de les emissions de metà a l'atmosfera procedeixen de fonts naturals (per exemple, els aiguamolls i els tèrmits ), i aproximadament el 60% prové d'activitats com la ramaderia, el cultiu de l'arròs, l'explotació de combustibles fòssils, els abocadors i la combustió de biomassa.
El 2012, el metà atmosfèric va assolir un màxim sense precedents d'aproximadament 1819 parts per milió de milions (ppb), és a dir, un 260 % del nivell preindustrial, a causa de l'increment de les emissions procedents de fonts antropogèniques. Després d'un període d'estabilització, el metà atmosfèric ha anat augmentant de nou des del 2007.
En un apartat específic sobre el metà, el butlletí ha assenyalat que no s'ha mesurat un augment significatiu del metà a l'Àrtic a causa de la fusió del permafrost i dels hidrats. En el mateix informe s'assenyala que l'augment dels nivells mitjans mundials de metà s'associaven més a l'augment de les emissions en latituds tropicals i latituds mitjanes de l' hemisferi nord.
L'atribució d'aquest augment a fonts antropogèniques (per efecte dels éssers humans) o naturals, requereix una millor cobertura i observacions atmosfèriques més sofisticades que actualment no estan disponibles.
Òxid nitrós (N2O)
L'òxid nitrós és emès a l'atmosfera procedent de fonts naturals (aproximadament el 60%) i antropogèniques aproximadament el 40%), en particular pels oceans, el sòl, la combustió de biomassa, l'ús de fertilitzants i diversos processos industrials. El 2012 la seva concentració atmosfèrica va ser de 325,1 ppb, el que representa un augment de 0,9 ppb respecte l'any anterior i del 120 % respecte al nivell de l'era preindustrial. El seu efecte en el clima durant un període de 100 anys, és 298 vegades més gran que les mateixes emissions de diòxid de carboni.
També juga un paper important en la destrucció de la capa d'ozó estratosfèric que ens protegeix dels perjudicials raigs ultraviolats del sol.
Altres gasos d'efecte hivernacle
El forçament radiatiu total de tots els gasos d'efecte hivernacle de llarga durada el 2012, es correspon amb una concentració equivalent de CO2 de 475,6 parts per milió, comparat amb les 473,0 parts per milió del 2011. Altres gasos d'efecte hivernacle de llarga durada inclouen gasos d'efecte hivernacle que destrueixen l'ozó, com els clorofluorocarburs (CFC), els hidroclorofluorocarbonis (HCFC) i els hidrofluorocarburs (HFC) que estan augmentant a un ritme relativament ràpid.