Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 26 de gener de 2016

Bremen, una ciutat de conte

Monument dels músics de Bremen situat a prop de la Markplatz.


La ciutat de Bremen, entre d'altres coses, és mundialment coneguda pel famós conte anomenat "Els músics de Bremen".
Els músics de Bremen (en alemany, Die Bremer Stadtmusikanten) és un conte tradicional escrit pels Germans Grimm, l'acció del qual transcorre a la Baixa Saxònia, a la rodalia de la ciutat alemanya de Bremen.
El conte tracta la història de quatre animals: un gall, un gat, un gos i un ase, els quals estan a punt de ser sacrificats pels seus amos, perquè comencen a ser vells. Aquests animals es retroben fugint cadascun del seu propietari de camí cap a la ciutat de Bremen. Aviat es fan amics i decideixen, seguint la proposta de l'ase, de crear un grup de música per poder-se guanyar la vida.
Si voleu fer memòria d'aquest conte podeu llegir-lo en el següent enllaç:  http://ca.tales.land/grans-classics/17/els-musics-de-bremen

La ciutat de Bremen, situada al nord-est d'Alemanya, forma part de la bonica ruta alemanya dels contes de fades (vegeu el següent enllaç) i, juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest), té el títol de Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 Land federats que formen la República Federal d'Alemanya.


El conegut molí de Bremen.


Amb 550.000 habitants, la ciutat de Bremen disposa de molts racons amb encant que ens faran fruir. Quan t'acostes cap al centre de la ciutat, et trobes amb una àmplia zona verda que envolta tot el nucli antic amb fileres d'arbres immensos i un gran canal presidit pel bonic Molí de Bremen.
Seguidament descobreixes un peculiar monument format per un ramat de porcs de bronze, manats per un porquerol que sosté un corn. El carrer on hi ha el curiós monument s'anomena Sögestrasse (carrer de les truges) i actualment s'hi ubiquen botigues d'articles de marca...com canvien les coses!
Antigament, aquest corn servia per avisar els veïns que la porcada travessava la ciutat, i el so anunciava males olors, porqueria i brutícia, amb la qual cosa es recomanava tancar portes i finestres.


Monument dedicat al porquerol, amb una tanca d'obres al costat.


Estació central de Bremen.


Desenes de bicicletes aparcades en un carrer a prop de l'estació.


La bicicleta és un dels mitjans de transport més populars per bellugar-se per la ciutat. A tots els carrers hi conviuen els carrils bici amb les voreres destinades als vianants amb total harmonia., de fet, no és estrany trobar desenes o centenars de bicicletes aparcades en molts punts de la ciutat, sobretot a prop de l'estació central. Juntament amb les bicicletes particulars, els seus habitants disposen d'una important xarxa de tranvies que recorre tota la ciutat.
Amb una longitud màxima de 38 km i una amplada màxima de 16 km. El perímetre de la ciutat és de 136,5 km. El centre de Bremen es troba a una alçada d'11,5 metres sobre el nivell del mar i el seu terme municipal és molt planer, un fet que facilita la circulació amb bicicleta.


Estany artificial a l'entrada del Bürgerpark.


L'origen de Bremen i el barri antic

L'origen de Bremen és molt antic. L'any 782 la ciutat és mencionada per primer cop en un escrit. Dins la seva història destaca la seva unió, l'any 1260, a la Lliga hanseàtica, de la qual és expulsada durant 70 anys el 1285. El 1358 Bremen torna novament a la Lliga Hanseàtica de la qual torna a ser expulsada l'any 1427. El 1646, després de la lluita contra els suecs en la Guerra dels trenta anys, esdevé una ciutat-regne independent.
El 1811 és ocupada per les tropes napoleòniques i esdevé la prefectura del departament francès de Boques del Weser. La ciutat va ser batejada amb el nom de Bouches-du-Weser i va estar ocupada fins al 1814.
El 1871 es funda l'imperi Alemany, i Bremen n'entra a formar part amb el títol de Ciutat Lliure Hanseàtica.

Com ja heu pogut veure en els anteriors articles dedicats a Bremen, malgrat la destrucció que van suposar els bombardejos aeris de la Segona Guerra Mundial, actualment podem admirar nombrosos edificis històrics que s'han pogut conservar en el seu estat original o bé van poder ser reconstruïts en part, com per exemple la catedral de Sant Pere.


La catedral de Sant Pere.


La catedral de Bremen (en alemany: Bremer o Dom St Petri Dom Zu Bremen), està dedicada a Sant Pere, és una església situada a la plaça del mercat (Markplatz) al centre de la ciutat. La catedral pertany a l'Església Evangèlica, un membre de l'organització del protestantisme que aglutina l'anomenada Església Evangèlica a Alemanya.

La primera estructura que es pot verificar en el lloc de la catedral de Sant Pere va ser una església de fusta amb vistes al riu Weser i construïda per Sant Willehad, un dels primers missioners dels frisons. L'església va ser edificada cap a l'any 789 guardant relació amb la creació de la diòcesi de Bremen i amb Willehad com a primer bisbe.

Només tres anys després, els saxons van atacar i cremar Bremen, i de la seva petita catedral de fusta no es manté cap rastre. A l'any 805 va ser reconstruïda com església-catedral en pedra sorrenca local en diverses etapes. La catedral constava d'una nau central i dues laterals amb un cor a cada extrem de la nau, mantenint una forma típica d'església carolíngia.
El 1041 la major part de la catedral de Bremen va ser destruïda per un terrible incendi. El foc també va destruir gran part de la biblioteca de la catedral.


Monument situat a prop de la catedral.


Entre el 1219-1258 l'església va ser remodelada per reflectir la nova arquitectura gòtica que s'estenia per tot Europa. A causa de l'escassetat de pedra, l'església va ser construïda en maó cuit, com molts altres grans edificis públics i eclesiàstics al nord d'Europa. La basílica de sostre pla es va canviar per voltes amb nervadures, segell distintiu de l'arquitectura gòtica a les esglésies. Aquesta transformació va tenir lloc entre 1497 i 1511.
A la dècada del 1880 els ciutadans de Bremen van decidir que la catedral havia de ser restaurada i els treballs van començar el 1888 i van ser acabats el 1901.
En les últimes setmanes de la Segona Guerra Mundial, les voltes de la nau lateral septentrional van ser destruïdes per una bomba, i altres voltes van ser desestabilizades per la mateixa detonació.
A l'any 1950 els desperfectes foren reparats i entre els anys 1972 i 1981 l'església va tornar a ser restaurada.


La Markplatz il·luminada de nit.


Böttcherstrasse

Böttcherstrasse (carrer dels boters) és un carrer al centre històric de Bremen que és de visita obligada. Amb només 100 m de llarg, el carrer és famós per la seva inusual arquitectura i està entre els principals llocs culturals de la ciutat i és una gran atracció per als visitants.
Molts dels seus edificis van ser aixecats entre 1922 i 1931, principalment per iniciativa de Ludwig Roselius, un comerciant de cafè de Bremen, el qual va encarregar a Bernhard Hoetger la supervisió artística del projecte. El carrer i els seus edificis són un rar exemple d'una arquitectura que pertany a una variant de l'estil expressionista. L'estil de moltes de les cases pot classificar-se com "Expressionisme en maó".


Entrada al Böttcherstrasse amb l'escultura "Lichtbringer" ("Qui porta la Llum") de Hoetger, abril del 1936, intentant glorificar la "victoria del nostre Fürher sobre les forces del mal"


La història del Böttcherstrasse es rastreja fins a l'edat mitjana. Era un important enllaç entre la plaça del mercat i el riu Weser. Tradicionalment estava habitat per boters (Alemany del nord: Böttcher).
Quan el port va ser resituat a mitjan segle XIX, la importància del carrer Böttcherstrasse va començar a decaure.

El 1902, Ludwig Roselius, sota pressió dels propietaris anteriors, va comprar la casa nº6 de Böttcherstrasse (actual Museum im Roselius-Haus) per instal·lar-hi les oficines centrals de la seva companyia (que més tard produiria la marca de cafè HAG). Al llarg dels anys va comprar altres finques del carrer. Després de la Primera Guerra Mundial va afegir-hi altres oficines, la HAG-Haus i la Haus St. Petrus. Totes van ser construïdes amb els materials típics de llavors, maó i pedra sorrenca.


Edifici del carilló situat al Böttcherstrasse amb 30 campanes de porcellana de Meisen al seu cim. A l'hivern toquen a les 12h, 15h i 18h, al mateix temps que s'obre una torre, a la banda esquerra, ensenyant relleus marins.


En contrast a aquests edificis, el 1926 adquireix la Paula-Becker-Modersohn-Haus, perquè servís de museu dedicat a la pintora Paula Modersohn-Becker. Les parets externes de l'edifici tenen decoracions en relleu, mentre que els seus salons segueixen els principis de l'arquitectura orgànica.

El 1931 es va completar la Haus Atlantis. El seu distintiu estil i materials (vidre, acer i formigó) van produir un marcat contrast amb les altres estructures. La Robinson-Crusoe Haus també va ser aixecada el 1931.
El 1944, grans porcions del Böttcherstrasse van ser destruïts. El 1954, la companyia Kaffee HAG havia restaurat gairebé totes les façanes.

El 1979, Ludwig Roselius fill va vendre la companyia Kaffee HAG, juntament amb la Böttcherstrasse a General Foods, però dos anys més tard va recomprar la Böttcherstrasse.
El 1989 el banc Sparkasse Bremen va comprar el carrer complet i tots els seus edificis, excepte el Haus Atlantis. La restauració es va completar el 1999.


Famosa botiga de caramels artesanals situada al Böttcherstrasse.


La casa nº6 de Böttcherstrasse, actual Museum im Roselius-Haus.


Escut heràldic situat al Böttcherstrasse.