Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 14 de gener de 2016

El Maximón de Santiago Atitlán

El Maximón de Santiago Atitlán presidint una cerimònia.


Un dels municipis que podem visitar a la riba del llac Atitlán és la ciutat de Santiago Atitlán. Sens dubte, si hi aneu no podeu marxar sense veure un dels exemples més famosos de sincretisme que podem trobar a Guatemala.
La foto superior ens mostra una cerimònia religiosa presidida per la famosa imatge de Maximón, la qual es troba envoltada de flors i espelmes, i vestida amb un barret, roba de colors i fumant un puro.
En aquella cerimònia que vaig poder fotografiar, hi participaven dos turistes nord-americans que demanaven algun favor a la imatge sagrada.
Maximón és un déu dels pobles guatemalencs i no deixa indiferent a ningú, els pobles maies l'adoren, però l'església no ho accepta i, fins i tot, hi ha qui creu que és un culte diabòlic.

Tot i que aquesta imatge és venerada a diferents pobles, com per exemple a Zunil, la més famosa és la que es troba a Santiago Atitlán.
El seu origen no està del tot molt clar i se li han atribuït múltiples personalitats, entre les que figuren sants catòlics com Sant Simó (protector dels mags i bruixots) o Judes Iscariot., uns altres afirmen que Maximón és Man, el poderós déu del Mal per als Maies i també hi ha qui li atribueix una fusió maia-catòlica, sent un més dels múltiples sincretismes que es donen a les zones d'Amèrica Central.

Fins i tot, el seu nom prové de la fusió de les paraules "Max" (que en llengua maia significa Tabac, encara que alguns diuen que amb la paraula Max donen un sentit "de senyor") i Simón (prové de Sant Simó).
Independentment de qui sigui, Maximón és un sant o un déu que els homes d'aquestes terres es van fer a mida. Maximón té dues esposes, fuma, beu, col·lecciona corbates, usa perfums i canvia de casa un cop a l'any...
A Santiago Atitlán, la imatge de Maximón cada any es trasllada  a casa d'una Confraria diferent, on li donen tota mena d'atencions, per exemple, de dia l'adoren i a la nit el posen a dormir.

La devoció i creença en els miracles d'aquest particular personatge és enorme entre els habitants dels petits pobles del llac Atitlán i de l'altiplà guatemalenc. Els pelegrins el visiten diàriament portant ofrenes (diners, aiguardent, puros, cigarrets) i segueixen rigorosament el culte de servir una copa d'aiguardent o posar-li un puro o cigarret a la boca i a canvi li sol·liciten favors, curacions i altres peticions. En cas que algun estranger demani un desig i el Maximón li concedeixi, aquest haurà de tornar l'any següent per donar-li les gràcies.

Una altra característica particular del Maximón és que la seva fesomia i aparença varia segons els pobles, així com també les cerimònies associades a aquesta divinitat.
A Santiago de Atitlan és una figura indígena de fusta de més o menys 1,20 metres d'alt, va amb un vestit típic de la zona i porta mocadors de seda colorits com si fossin corbates i un barret negre.

Per veure'l cal passar per caixa: 2 quetzals per entrar; 10 per fer-li una foto i 50 per a gravar en vídeo.
Segons els confrares que el vetllen, els diners que recapten serveixen per comprar espelmes, cigars, aigua ardent, robes i, a més, per preparar la gran processó del 28 octubre el dia del "sant" i les de Setmana Santa.


Església de San Jaume Apòstol. Construïda pels frares franciscans el 1547, l'Església de San Jaume Apòstol, és una de les més antigues de Centre Amèrica. Els espanyols per acabar amb el paganisme van construir esglésies sobre els llocs sagrats dels indígenes.


Santiago Atitlán, situat a 1.556 msnm, és un municipi de Guatemala pertanyent al departament de Sololá. La capçalera municipal, amb el mateix nom, es troba a la riba sud-oest del llac d'Atitlán a una altitud de 1593 msnm. Té una població estimada de 50.000 habitants que majoritàriament pertanyen a l'ètnia Tz'utujil. La seva economia està caracteritzada per l'agricultura i la producció i venda d'artesanies, així com la comercialització de productes bàsics. També hi ha un important sector hoteler. És l'únic municipi que porta com a cognom el nom del llac d'Atitlán.

Al seu territori hi 14 paratges, tres volcans: Sant Pedro, Atitlán i Tolimán; les muntanyes Agua Escondida Chojomche, Chochichuc, Choperal, Pachojob, Xechumil i Sevolca; quatre turons, quatre illots i quatre caps.
Cap el 1585 es coneixia com Atitlán de la Real Corona i era una custòdia de Sancho de Barahona qui va ser un avantpassat directe del notable Manuel José Arce.
A la fi del segle XVI, Santiago Atitlán, era conegut amb el nom d'Atitlán i es va constituir a la capçalera del corregiment del mateix nom, la jurisdicció comprenia la part sud de l'actual departament de Sololá i el nord de Suchitepéquez, fins que a les primeres dècades del segle XVIII (al voltant de 1730) els corregiments d'Atitlán i de Tecpanatitlán o Sololá, van ser integrats en una sola unitat administrativa, la qual va ser l'alcaldia Major de Sololá.
Abans de l'arribada dels conqueridors espanyols el lloc s'anomenava "Chia" que vol dir "indret a prop de l'aigua". La població es va originar arran de l'assentament de la primera església on es va venerar a l'Apòstol Sant Jaume, que va estar a càrrec dels religiosos franciscans que van evangelitzar la zona.