Com ja he comentat en anteriors articles, l'any 2015 que hem acomiadat recentment passarà a la història per ser un dels anys més secs des que hi han registres.
A Palamós, durant el passat 2015 només es van recollir un total de 282 mm (estació meteorològica del nucli antic), talment com si ens trobéssim en un clima mediterrani subdesèrtic. De fet, a la mateixa ciutat de Múrcia, coneguda per ser un lloc on hi plou molt poc, la mitjana climàtica anual de precipitació arriba als 301 mm.
Si tenim present que la mitjana climàtica anual de precipitació pel nostre sector és de 670 mm, es pot concloure que a la nostre vila tan sols va ploure un 42% d'allò que hauria d'haver plogut, una situació que es pot qualificar com a excepcional.
Segons les dades recollides pel meu pluviòmetre, en els darrers 13 anys mai havia plogut tan poc com ara., de fet, abans del 2015 ens apareix el 2009 com a "any molt sec", ja que en aquella ocasió només van caure 374 mm, però com podeu veure, aquesta xifra és clarament superior als 282 mm recollits el 2015.
Malgrat aquestes dades poc afalagadores, els nostres paisatges no semblen pas notar la falta de precipitacions, degut al fet que en aquesta època de l'any les plantes que poblen els boscos no tenen una gran demanda d'aigua i mantenen la seva verdor, a més, les febles precipitacions que han caigut, així com la rosada, han mantingut verds els camps de cereals i les herbes espontànies.
Malauradament, la sequera si que es nota en els torrents i rieres que recullen les aigües de les Gavarres i d'altres relleus propers, com Castell-cap Roig o les Muntanyes de Begur. Aquests migrats cursos fluvials no presenten cap mena de cabal estable des de l'hivern de l'any passat.
Un altre front a tenir en compte, és la baixada més que probable del nivell freàtic que pot fer assecar els pous i les fonts, fins i tot, també pot facilitar alguna intrusió salina a la plana.
Partint d'aquesta base, les condicions actuals es podrien definir com a "sequera oculta", ja que els seus efectes costen de veure, a més, si ens fixem en l'estat dels pantans de les conques internes de Catalunya, veurem com en conjunt es troben al 71% de la seva capacitat. Vegeu dades de l'ACA.
Si en els propers mesos no tenim un gir de 180º en la situació meteorològica que ens pugui portar pluges abundants, la falta de precipitacions pot coincidir amb l'arribada de mesos càlids i generar conseqüències nefastes per a la flora i la fauna, a més d'elevar el perill d'incendi i, fins i tot, algunes explotacions agrícoles dependents de l'aigua subterrània podrien tenir problemes de subministrament.
Els efectes perjudicials de la sequera sobre les plantes tindrien relació amb un probable estrès hídric quan el subministrament d'aigua a les seves arrels es converteixi en limitat, o quan la taxa de transpiració es torni massa intensa quan augmenti la radiació solar. L'estrès hídric es deu principalment a un dèficit d'aigua, com el provocat per la sequera o l'alta salinitat del sòl.
Així mateix, s'ha de tenir en compte que les necessitats d'aigua de les diferents plantes varien molt. Alguns factors a considerar inclouen l'espècie i l'edat de la planta, el tipus de sòl en el qual es troba, i la seva exposició (nord, sud etc.). Els símptomes d'estrès per secada poden ser similars als símptomes d'excés de reg o fins i tot a alguns problemes de plagues i malalties.
La tolerància a l'estrès de la sequera es presenta en gairebé totes les plantes, però la seva extensió varia d'una espècie a una altra i, fins i tot, dins de les espècies. L'estrès per sequera condueix al tancament dels estromes i la limitació d'intercanvi de gasos. La dessecació és ja una pèrdua extensa d'aigua, cosa que potencialment pot portar a una alteració greu del metabolisme cel·lular i portar la mort de la planta
Segons el portal de notícies 324, l'any 2015 va ser sec a la major part de Catalunya, amb poques excepcions. Només en algunes zones del Pirineu i del Prepirineu, del prelitoral Sud i del Tarragonès, ha estat un any de precipitacions normals o una mica més altes que la mitjana climàtica, segons les dades del balanç climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya.
Gairebé la meitat del país ha registrat una precipitació inferior al 70% respecte de la mitjana climàtica del període 1.961-1.990. Fins i tot parts del Pla d'Urgell, el Bages, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat han recollit quantitats inferiors al 50%. Cal destacar el rècord històric a l'Observatori Fabra de Barcelona.
Pel que fa a les zones de més pluges, destaquen els més de 1.200 mm registrats a les parts més elevades del Pirineu i del massís dels Ports. La màxima precipitació recollida a les estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) ha estat de 1.561 mm a Lac Redon (2.247 m), a la Val d'Aran.
La manca de pluges ha estat significativa durant el tram final de l'any, i amb continuïtat a principis del 2016. A molts indrets fa 60-70 dies que no plou. El resultat és una situació de sequera que es pot visualitzar amb el mapa de l'Índex de Precipitació Estàndard (IPE). L'IPE, és un indicador que serveix per quantificar el grau de sequera pluviomètrica.
Tret del Pirineu i zones de l'extrem sud, l'IPE es troba situat entre valors de -1 i -2, fet que implica un grau de sequera moderada o forta. En el cas de la part baixa de la Vall del Llobregat, al voltant del Pla d'Urgell i zones del Baix Empordà i el Gironès, les condicions són de sequera excepcional, amb un IPE inferior a -2.5.
