Estudi de l'estat de conservació de les suredes de les Gavarres

20è aniversari de les grans inundacions

La setmana passada va fer vint anys de les fortes inundacions que afectaren diversos indrets de la Costa Brava. Entre l'11 i el 18 d'octubre del 2005 es va acumular la pluja que cau normalment en alguns observatoris en uns 7 mesos. A Castell d'Aro es van recollir 402 mm (253 dels quals només el dia 13); 418 al monestir de Santa Maria de Solius (Baix Empordà), 326 al Port de la Selva o 324 a Roses i a Portbou.

A Calonge van caure 400 mm entre el 13 i el 14 d’octubre (300 mm en poques hores el dia 13), que és l’equivalent al 70 % de la pluja anual, i una dona va morir arrossegada per l’aigua. Sant Antoni va quedar negat pels desbordaments del rec Madral i la riera de Calonge, que van arrossegar vehicles i mobiliari de tota mena cap a la platja, van esfondrar el pàrquing d’un supermercat i es van endur una casa, entre molts altres desperfectes. Les pèrdues van sumar 13 milions d’euros i van afectar 700 habitatges i 1.500 aparcaments.

Així mateix, les pluges més fortes i devastadores van passar de llarg de Palamós i no hi hagueren desperfectes importants. En total, el dia 11 van caure 29 mm, el dia 12 19 mm, el dia 13 44 mm, el dia 14 40 mm i el dia 15 10 mm. Aquell mes d'octubre s'acumularen 150,5 mm.

El mes de setembre destaca per episodis de xàfecs intensos i diversos fenòmens meteorològics extrems

Treball de camp de l'esclafit entre el Berguedà i el Lluçanès el 13 de setembre. Font: Meteocat

Dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) apunten a un setembre amb una distribució de la pluja molt irregular i intensa; un contrast habitual en el primer mes de tardor.

D'entre els episodis de pluja destaquen els del 21 de setembre al prelitoral central amb rècord a Montserrat i els aiguats del diumenge 28 i dilluns 29 de setembre, que deixaren rècords de pluja acumulada a les estacions meteorològiques d’Amposta i els Alfacs.

Com fenòmens meteorològics extrems s’han localitzat 6 esclafits i 10 mànegues marines.

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha analitzat les dades climatològiques principals del mes de setembre i en destaquen la pluja intensa i irregular, així com una temperatura lleugerament alta. Pel que fa als episodis més plujosos, el 21 de setembre les tempestes van deixar més de 100 mm al voltant del massís de Montserrat i al Port del Comte i els aiguats dels dies 28 i 29 al delta de l’Ebre van assolir rècords històrics de pluja amb 276 mm a Amposta, el valor més alt en més de 30 anys de dades. “Malgrat que les dades de pluja acumulada són rellevants i s’han batut alguns rècords, no podem considerar que hagi estat una situació anòmala de pluges per a una tardor mediterrània”, apuntà Aleix Serra, cap de l’equip de Control de Qualitat de Dades. 

En aquest període s’han registrat 6 esclafits i 10 mànegues marines, amb especial rellevància per l’episodi de l’1 de setembre a la Tordera. “Aquest fenomen va ser especialment destacat perquè va arribar a tenir ratxes de 150 km/h amb diversos danys ocasionats a boscos i teulades”, explica Oriol Rodríguez, tècnic del Meteocat.

Tot i que el conjunt del país ha estat plujós respecte la mitjana climàtica, un punt destacable és que la distribució ha estat molt desigual. El Prepirineu, la conca mitja i alta del Llobregat i el delta de l’Ebre han viscut un setembre molt plujós, mentre que a comarques com les Garrigues o l’Urgell s’han recollit menys de 5 mm. Aquest contrast és típic del setembre, un mes en què poden coincidir aiguats torrencials a la costa amb escassa precipitació a l’interior.

Episodis tempestuosos importants

Pel que fa al detall d’aquesta precipitació, el 21 de setembre, les tempestes van deixar més de 100 mm al voltant del massís de Montserrat i al Port del Comte. A Montserrat – Sant Dimes es van recollir 129,3 mm, el dia més plujós dels 22 anys de dades de l’estació. El setembre s’ha convertit també en el mes més plujós de la seva sèrie, superant qualsevol precedent anterior. Anteriorment, entre els dies 8 i 9 i 12 i 13 de setembre, fronts atlàntics van deixar pluges intenses al Prepirineu i al quadrant nord-est, amb registres com els 97,4 mm a Castellbisbal (Vallès Occidental). En aquest episodi es va mesurar també un nou rècord de precipitació en 1 minut a la XEMA: 7,8 mm a la Quar (Berguedà).

Els aiguats més destacats, però, van arribar amb les restes de l’ex-huracà Gabrielle els dies 28 i 29 de setembre, quan es van superar àmpliament els 100 mm al Baix Ebre i Montsià. Destaquen els 301,4 mm en només 24 hores a Amposta, amb intensitats de fins a 92,3 mm en una hora i 171,2 mm en dues hores. Altres registres rellevants són els 214,1 mm als Alfacs i els 149,6 mm a l’Aldea, que també han superat els seus màxims històrics.

Fenòmens meteorològics extrems

A banda dels aiguats, setembre també ha estat excepcional pel nombre i la intensitat dels fenòmens violents. S’han localitzat 6 esclafits, entre els quals destaca un entre el Berguedà i el Lluçanès, i un a la Tordera (Maresme) la matinada de l’1 de setembre. “Entre els esclafits que hem analitzat, crida l’atenció el cas de la Tordera, perquè es va assolir amb ratxes estimades de fins a 150 km/h i danys extensos a vegetació i teulades”, explica Rodríguez. També es van registrar afectacions per vents d’intensitat inferior al Vallès Oriental i a la Selva.

Pel que fa a les mànegues marines, s’han detectat 10 en total, principalment al litoral central i sud. El cas més remarcable es va produir a Vilassar de Mar (Maresme), on un mateix nucli convectiu va generar simultàniament fins a sis mànegues marines, un fet poc habitual, si bé el setembre és un dels mesos de l’any amb més probabilitat d’aquest fenomen.

Temperatura lleugerament càlida

L’anomalia de la temperatura del mes ha estat poc destacada: lleugerament per sobre de la mitjana, sobretot al terç sud, però dins la variabilitat recent. El setembre de 2024 va ser més fred i el de 2023 més càlid.

En conjunt, aquest setembre es recordarà per la combinació de pluges torrencials amb rècords històrics i nombrosos fenòmens meteorològics extrems, un reflex del caràcter típicament irregular d’aquest mes de transició entre l’estiu i la tardor.

Font: Meteocat

Dades rellevants del passat mes d'agost a Palamós

Cel amenaçador sobre el massís de les Gavarres la tarda del passat 29 d'agost. 

El passat mes d'agost del 2025 va ser molt càlid, amb una temperatura mitjana mensual 1,2 ºC per sobre de la mitjana climàtica. Cal destacar la presència de tres nits tòrrides consecutives, un fet inèdit fins ara a la nostra vila, així com 7 dies amb la màxima per sobre dels 30 ºC, destacant els 34,9 ºC del dia 16, una altra dada insòlita. Pel que fa a les precipitacions, el mes va ser sec, però amb quantitats molt dispars segons l'estació que mirem, tal com vaig dir en un anterior post. 

Temperatura màxima absoluta: 34,9 ºC, el dia 16. 

Temperatura mínima absoluta: 16,3 ºC, el dia 30. 

Temperatura mitjana mensual: 25,1 ºC (mitjana climàtica 23,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 28,1 ºC (mitjana climàtica 27,0 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 22,1 ºC (mitjana climàtica 20,8 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 23,5 ºC, el dia 21. 

Temperatura mínima més alta: 25,6 ºC, el dia 17. 

Quantitat de dies amb temperatura màxima per sobre dels 30 ºC: 7 dies. El dia 11 amb 32,7 ºC., el dia 12 amb 30,6 ºC., el dia 13 amb 30,5 ºC., el dia 14 amb 31,5 ºC., el dia 15 amb 31,7 ºC., el dia 16 amb 34,9 ºC i el dia 17 amb 33,3 ºC.        

Quantitat de nits tropicals (mínimes de 20 a 24,9 ºC): 25 nits.

Quantitat de nits tòrrides (mínimes de 25 a 29,9 ºC): 3 nits  (25,1 ºC el dia 15., 25,5 ºC el dia 16 i 25,6 ºC el dia 17).  

Quantitat de nits quasi tòrrides: 2 nits (24,7 ºC el dia 11 i 24,1 ºC el dia 18).

Humitat relativa màxima absoluta: 91 %, el dia 27. 

Humitat relativa mínima absoluta: 31 %, els dies 16 i 17. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1020 hPa, el dia 4. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1004 hPa, el dia 28. 

Ratxa màxima de vent: 60 km/h NNO, el dia 28.

Dies de precipitació apreciable (4 dies): dia 21 (4,6 mm), dia 27 (4,8 mm), dia 28 (0,2 mm) i el dia 29 (2,0 mm)

Precipitació total: 11,6 mm (mitjana climàtica 43,8 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (estació del barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Comença la tardor astronòmica

 

La tardor de 2025 a l'hemisferi nord ha començat avui dilluns dia 22 de setembre a les 20 hores 19 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 89 dies i 21 hores, i s'acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern.

L'inici de la tardor a l'hemisferi nord es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l'equador celest durant el seu moviment aparent cap al sud. Quan això succeeix la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també s'anomena equinocci de tardor.

Quan la tardor comença a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud comença la primavera.

El cel durant la tardor de 2025

Al començament de la tardor, després de la posta de Sol el cel tindrà Mart i Saturn com a únics planetes visibles. Mercuri s´incorporarà uns dies després del començament de l´estació. Així mateix, Mercuri i Mart es podran veure fins a mitjans de novembre.

Durant les albades, per contra, es podran veure Venus i Júpiter durant tota l'estació. El primer es podrà veure fins a finals de novembre, quan farà la seva aparició Mercuri.

Pel que fa a les estrelles i constel·lacions visibles durant els capvespres de tardor, hi destacaran el triangle d'estiu, format per Deneb al Cigne, Vega a Lira i Altair a l'Àliga, que seguirà sent visible durant la primera part de l'estació, encara que gradualment a menor altura sobre l'horitzó oest. A mesura que avancin els mesos, veurem sorgir per l'est les constel·lacions de Pegàs, Andròmeda i Perseu, i al final de l'estació apareixeran les constel·lacions de Taure i Orió, que assoliran la màxima esplendor durant les nits d'hivern.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la tardor de 2025 seran les pluges de meteors de les dracònides, el màxim de les quals s'espera cap al 8 d'octubre, les oriònides, amb un màxim cap al 21 d'octubre, les lleònides, amb un màxim cap al 17 de novembre, i les gemínides, amb un màxim cap al 14 de desembre. Les llunes plenes de la tardor tindran lloc el 7 doctubre, el 5 de novembre i el 5 de desembre.

Canvi d'hora

Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Així doncs, durant el 2025 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge d'octubre. Aquell dia, el 26 d'octubre, a les tres de la matinada endarrerirem els rellotges una hora per tornar a marcar les dues. 

Algunes curiositats sobre la tardor

L'inici de la tardor es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà els dies 22 i 23 de setembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. 

L'inici de la tardor és l'època de l'any on la llargada del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt als matins més d´un minut després que el dia anterior, i a la tarda es pon més d´un minut abans. Aquest fet provoca que al començament de la tardor, el Sol està per sobre de l'horitzó tres minuts menys cada dia.

Un estiu climatològic amb rècords de temperatura i un increment de les nits tropicals

 

Segons un dels darrers informes del Servei Meteorològic de Catalunya, l’estiu climatològic de 2025 (juny, juliol i agost)  fou el segon més càlid des que es tenen registres juntament amb 2003, i per darrere del 2022, i el més càlid en els 121 anys de l’Observatori Ebre.

Destaca la persistència de la calor i els dies que s’han superat els 40 ºC (16 en total), que marca un nou rècord.

Les dades apunten a un nou escenari per les nits d’estiu prop de la costa, on gairebé totes són tropicals i les tòrrides comencen abans del període canicular.

La temperatura del mar al juny i juliol ha sigut la més alta registrada per aquests mesos, cosa que pot afavorir la intensitat de les tempestes de tardor.

Per fer aquest balanç, el SMC (Meteocat) ha analitzat les principals variables i revela que ha estat l’estiu més càlid dels últims 121 anys a l’Observatori de l’Ebre. “Malgrat viure un juliol molt plujós, Catalunya entra als rànquings de temperatura, i estem davant d’un dels estius més càlids des que es tenen registres, només per darrere del 2022. Seguim estant mínim 2 ºC per sobre de la mitjana climàtica del període 1991-2020”, indicà Albert Aparicio, tècnic del Meteocat. 

Pel que fa a l’Observatori Fabra de Barcelona, també centenari, l’estiu passat va ser un dels tres més càlids de la sèrie amb un nou rècord de temperatura màxima en un mes d’agost amb 38,9ºC (el dia 16). Els dos trets més destacables d’aquesta calorada de 2025 són la seva persistència -l’any amb més dies seguits de calor intensa- i les temperatures màximes -es bat el rècord de dies per sobre dels 40ºC. Concretament, s’han superat els 40 ºC almenys en una estació meteorològica un total de 16 dies, per sobre dels 14 dies de 2022, que era el màxim fins ara. Segons digué Marc Prohom, cap de Climatologia, aquesta situació marca una tendència: “les darreres dècades rarament se superaven els 40 ºC a Catalunya, però ara cada cop és més freqüent i afecta a més àrees geogràfiques”. Així mateix, les dades apunten a un nou escenari per a les nits d’estiu, ja que enguany gairebé totes han estat tropicals (per sobre dels 20 ºC) al litoral i la meitat de les nits tòrrides (per damunt dels 25 ºC) s’han produït fora del període canicular (abans del 15 del juliol). En global, s’incrementen entre 4 i 6 nits tropicals per decenni al país.

D’entre els resultats també cal destacar que la temperatura del mar és la més alta registrada pels mesos de juny i juliol, amb el rècord de 26,8 ºC el dia 18 de juliol (mesurada a l’Estartit, per l’observador Josep Pascual). El mes d’agost es va recuperar una mica, “gràcies als vents del sector de tramuntana que van afavorir que aflorés aigua més freda del fons cap a la superfície”, explicà Aparicio. Malgrat això, tots tres mesos van tenir 2 ºC per sobre de la mitjana climàtica (1998-2022) i “una temperatura tan elevada al mar a l’estiu disminueix el seu efecte termoregulador, alhora que augmenta l’energia disponible perquè es desenvolupin tempestes durant la tardor”.

Noves nits d’estiu

En el clima mediterrani, les nits tropicals són freqüents a l’estiu i especialment al litoral. Tanmateix, les dades del Servei Meteorològic apunten que cada cop se’n registren més, ja que comencen abans temporalment i durant més mesos. Concretament, a la façana litoral, s’incrementen a un ritme de 4 a 6 nits tropicals per decenni, és a dir, que actualment es registren entre 30 i 45 nits més amb aquestes condicions comparades amb mitjans del segle vint. Si ens centrem en les sèries centenàries de l’Observatori Fabra i l’Observatori de l’Ebre, la dada apunta que és en els darrers 40 anys que s’ha produït el salt principal. Així, s’ha passat d’unes 20 nits tropicals per any durant la dècada dels 80, a més de 50 nits tropicals per any en el cas de l’observatori barceloní. Segons apuntà Prohom al respecte, “s’està observant que les nits tropicals al litoral ja no són freqüents, sinó una nova normalitat”.

Pel que fa a les nits tòrrides, que encara són més caloroses (no baixen de 25 ºC), no són tan freqüents, però cal destacar que cada cop comencen abans. Precisament, aquest estiu s’han donat un total de 36 nits d’aquest tipus, sols superat pels anys 2022 (47) i 2003 (51), i és l’any amb més nits tòrrides que es produeixen fora del període canicular (que va del 15 de juliol al 15 d’agost). La primera es va detectar a l’observatori de Can Bruixa (Barcelona) el 19 de juny.

Respecte a la temperatura nocturna, l’increment és de 0,29 ºC per decenni des de 1950, si calculem una mitjana estacional. Enguany, la durada d’aquesta calor nocturna també ha estat remarcable, ja que s’ha assolit, novament, un nou rècord, amb una ratxa de 31 nits a l'Ebre i 19 nits al Fabra, amb una temperatura mínima extremament càlida.

Calor intensa i duradora

Entrant en detalls, les dades mostren que l’estiu de 2022 roman com el més càlid registrat i el 2025 entraria en segona posició. Malgrat tot, si es posa el focus en les diferents regions, s’observa que en alguns sectors de Ponent, el terç sud del país i punts del litoral i prelitoral aquest estiu sí que ha estat el més càlid, fins i tot per davant de 2003 i 2022. D’aquí que la sèrie centenària de l’Observatori de l’Ebre estigui davant d’un nou rècord.

Pel que fa a la mitjana climàtica, tot i un juliol més suau, l'estiu ha estat 2 ºC per sobre la mitjana a la major part de Catalunya, i a les zones del litoral, prelitoral, serra dels Ports i Pirineu Occidental s'han superat els 2,5 ºC. Més enllà de la mitjana, “un dels aspectes més rellevants d'aquest període estival ha estat la persistència dels dies amb una temperatura clarament superior a la mitjana, que és de rècord en molts punts”, apuntà Prohom. Als observatoris històrics de l'Ebre (Roquetes, Baix Ebre) i Fabra (Barcelona) s'han assolit 28 i 20 dies consecutius amb valors de calor extrema, respectivament, prenent els valors diaris de la temperatura màxima (diürna) i atribuïbles al període de finals de juny i principis de juliol.

Dies de 40 ºC

Si aportem una visió més global a les dades del passat estiu climatològic i ho comparem amb tot el que portem de segle, s’observa que fins al 2017 no sempre s’assolia una temperatura tan alta per sobre dels 40 ºC i és a partir d’aquest moment que comença a repetir-se cada any. El màxim de dies assolit per sobre del llindar en un estiu fins ara eren 14 dies, el 2022, que se supera enguany amb 16 i fa veure que queden molt lluny els anys 2016, 2014, 2013 o 2010, on cap dia superava els 40 ºC i no teníem unes extremes tan acusades, “estem davant d’un registre inèdit aquest any”, apuntà Prohom. Concretament, s’ha superat el llindar de calor intensa almenys un dia al 82% de les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) -en 152 de les 184 estacions.

Al llarg de l’estiu de 2025 s’ha donat una temperatura màxima de 40ºC un total de 7 dies durant el mes de juny, 2 dies a principis de juliol i 7 dies més durant l’onada de calor de l’agost (que sumen els 16 del rècord). Per posar un exemple, actualment l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre) està situat en un dels sectors del país on actualment se superen relativament sovint els 40 ºC. Ara bé, van haver de passar gairebé 80 anys fins que els va mesurar per primer cop, l’any 1982. Posteriorment, els va superar també un sol dia els estius de 1987, 1994, 2003, 2010, 2012, 2016 i 2017. Una freqüència clarament a l’alça que s’ha accentuat els últims anys, amb 7 dies aquest 2025 (41,6 ºC el dia 17 com a màxima anual).

La Memòria de l'Escola Pictòrica de Palamós al segle XX

Dissabte 13 de setembre: nova remullada

Imatge composada dels radars meteorològics del dissabte 13 de setembre a les 13:53h. Veiem una tempesta a sobre de Palamós.

El passat dissabte 13 de setembre ens va visitar una nova inestabilitazació atmosfèrica que derivà en una nova tongada de tempestes.

Tal com correspon en aquesta època de l'any, la combinació d'una aigua superficial del mar força calenta, gràcies a l'escalfor acumulada durant l'estiu, la presència de vent humit carregat d'humitat i l'arribada d'un solc d'aire fred a les capes mitjanes de la troposfera, es desencadenà un augment notable de  l'activitat convectiva, especialmnet cap al nord i nord-est de Catalunya.

A la nostra vila, la jornada ja començà amb alguns ruixats pels volts de les vuit del matí, però va caldre esperar fins al migdia/primera hora de la tarda per recollir el plat fort de la jornada. La tempesta que assenyala bé la imatge composada dels radars meteorològics a pocs minuts de les dues de la tarda, va descarregar amb notable intensitat.

En resum, apareixen 25.9 mm al nucli antic de Sant Joan, 22,6 mm a la Fosca, 20,6 mm al port de Palamós, 20,4 mm al carrer Enric Vincke i 17,8 mm al barri Vell de Palamós, entre d'altres registres.

Aquestes precipitacions, sens dubte ajuden a mantenir un paisatge de boscos i camps on hi predomina el color verd. No obstant això, apareix algun inconvenient. En aquest sentit cal destacar que les acumulacions d'aigua en certs punts, més el fet que la temperatura encara és estiuenca, ajuda a la proliferació dels temuts mosquits.

Si mirem un dels efectes més positius de les pluges, llueix el bon inici que està tenint la temporada boletaire, coincidint amb l'aparició dels primers ous de reig, rossinyols, siurenys i cualbres en els massissos de les Gavarres i a l'Ardenya-Cadiretes. 

Mapa de llamps del dissabte 13 de setembre.

Quant vàrem recollir el passat agost?

 

Virga o roina molt fina observada des de Calonge el passat 28 d'agost.

A diferència del mes de juliol, el passat agost no va ser gaire generòs, pel que fa a les precipitacions.

Si ens fixem en les dades recollides per l'estació meteorològica ubicada al barri vell de Palamós, només es van acumular 11,6 mm, quan la mitjana de precipitació del vuitè més de l'any a la nostra vila és de 43,8 mm. No obstant això, les acumulacions mensuals de pluja foren força irregulars i en d'altres estacions meteorològiques la pluja hi fou més important. En els casos més generosos s'hi va recollir una mica més de la meitat del que hi sol caure.

Dades de precipitació del passat agost a Palamós i Sant Joan:

La Pietat 29,0 mm., nucli antic de Sant Joan 24,1 mm., La Fosca 24,0 mm., carrer Xaloc 20,1 mm., carrer Joan Vilar 16,0 mm., carrer Enric Vincke 15,5 mm.   

Dilluns 1 de setembre: la tardor meteorològica s'inicia amb tempestes

Imatge composada dels radars meteorològics del SMC a les 05:37h del passat dilluns 1 de setembre. 

El passat dilluns 1 de setembre, considerat tècnicament com a primer dia de la tardor meteorològica (setembre, octubre i novembre), va entrar per la porta gran.

El pas d'un front fred durant la matinada i primeres hores del matí, va generar diverses línies de tempesta que descarregaren amb força a sobre la nostra zona.

Malgrat el seu ràpid desplaçament impulsat pel vent intens del sud-oest que bufava en altura, el front de tempestes encara va poder acumular unes quantitats significatives de precipitació molt ben vingudes en aquestes dates.

A la nostra vila vàrem recollir 18,8 mm a la Fosca, 18,3 mm a Sant Joan-nucli antic, 17,6 mm al carrer Enric Vincke, 16,4 mm al carrer Joan Vilar, 16,0 mm a Palamós-barri Vell i 15,2 mm a la Pietat. 

Cal destacar també la bona ploguda que hi hagut al vell mig de les Gavarres, amb 56,0 mm al Puig d'Arques. L'efecte orogràfic un cop més haurà contribuït a una major precipitació a les muntanyes modestes que ens envolten. Sens dubte, el bon nivell d'humitat present a la vegetació contribuirà a una disminució clara del perill d'incendi. Tampoc ens hem d'oblidar que el terreny es va preparant pels bolets que poden nèixer aquesta tardor.

Mapa de llamps del passat dilluns 1 de setembre. Veiem abundant aparat elèctric.  

Imatge composada dels radars meteorològics del SMC a les 06:12h del passat dilluns 1 de setembre. 

Dades rellevants del passat mes de juliol a Palamós

Temps assolellat i un camp segat al Pla de Calonge el passat 18 de juliol. El passat mes de juliol va ser més càlid del normal, amb una temperatura mitjana 0,9 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, ens trobem al davant d'un mes molt plujós. Amb 50,4 mm recollits, això representa més del doble del que marca la mitjana climàtica.    

Temperatura màxima absoluta: 31,2 ºC, el dia 17. 

Temperatura mínima absoluta: 17,9 ºC, el dia 24. 

Temperatura mitjana mensual: 24,8 ºC (mitjana climàtica 23,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 27,8 ºC (mitjana climàtica 27,0 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 21,7 ºC (mitjana climàtica 20,8 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 24,6 ºC, el dia 24. 

Temperatura mínima més alta: 25,2 ºC, el dia 17. 

Quantitat de dies amb temperatura màxima per sobre dels 30 ºC: 3 dies. Dia 1 (30,2 ºC), dia 4 (30,8 ºC) i dia 17 (31,2 ºC)

Quantitat de nits tropicals (mínimes de 20 a 24,9 ºC): 23 nits.

Quantitat de nits tòrrides (mínimes de 25 a 29,9 ºC): 1 nit (25,2 ºC, el dia 17).

Quantitat de nits quasi tòrrides: 4 nits. Dia 1 (24,6 ºC), dia 5 (24,4 ºC), dia 18 (24,2 ºC) i dia 19 (24,6 ºC).

Humitat relativa màxima absoluta: 90 %, el dia 12. 

Humitat relativa mínima absoluta: 30 %, el dia 28. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1020 hPa, el dia 4. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1004 hPa, el dia 20. 

Ratxa màxima de vent: 76 km/h N, el dia 28. 

Precipitació acumulada: 50,4 mm (mitjana climàtica 20,7 mm) 

Dies de precipitació apreciable (0,2 mm o més): 6 dies, el dia 6 (24,4 mm)., el dia 7 (0,2 mm)., el dia 12 (1,8 mm)., el dia 13 (0,2 mm)., el dia 23 (12,0 mm) i el dia 24 (11,8 mm). 

Dades de meteoclimatic.com (barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Les Gavarres recuperen el bosc autòcton amb la tala de més d’11 hectàrees d’eucaliptus

El passat juliol ha estat un dels més plujosos dels darrers 100 anys a Catalunya

En alguns punts de la Catalunya Central i prelitoral va ser el juliol més plujós registrat amb dades des de 1950. Es trenca de manera radical la inèrcia del juny, un mes excepcionalment càlid, i fins i tot, a punts de l’interior s’ha donat el juliol més fresc des del 2014.

En el conjunt de Catalunya, el juliol de 2025 fou un dels més plujosos dels últims 100 anys, comparable als de 1977, 1960 i 1943, i només superat clarament pel de 1932. Les acumulacions de pluja han multiplicat per 2, 3 o fins i tot 4 l’escassa mitjana climàtica del mes de juliol a gran part del país. Tot i això, la naturalesa irregular de la pluja d’estiu fa que aquest rècord de conjunt no es traslladi necessàriament a la majoria d’estacions de forma individual. 

El contrast amb la temperatura també ha estat destacable: després d’un juny excepcionalment càlid, el mes de juliol va trencar aquesta inèrcia tèrmica i va acabar amb registres més habituals per l’època en el conjunt. Fins i tot a punts de l’interior el balanç fou fresc, amb valors de temperatura mitjana que no es veien des del 2014.

Els principals episodis de pluja van concentrar-se en poques jornades, però van ser suficients per superar àmpliament la mitjana mensual a molts indrets:

El 5 i 6 de juliol la pluja va ser especialment intensa a punts del nord-est, destacant els 123,2 mm del dia 5 a Anglès (la Selva).

El 12 de juliol, el pas d'una petita DANA va provocar la formació de tempestes excepcionalment extenses i intenses, amb acumulacions de pluja fins i tot superiors als 100 mm en alguns punts del prelitoral.

Del 23 al 24 la pluja va ser novament extensa i va superar els 50 mm a sectors de la Catalunya Central i el dia 25 una tempesta acompanyada de pedra i ventades fortes va deixar fins a 55,7 mm a Teià (el Maresme).

Això sí, el Pirineu occidental a presentat una de les poques excepcions, amb un juliol sec o clarament per sota del que seria habitual. 

Tot i la irregularitat típica de la pluja d’estiu, l’impacte d’aquests episodis ha estat prou generalitzat per a considerar juliol com un mes extremament plujós en el conjunt del territori, especialment a punts de la Catalunya Central i del prelitoral, on ha estat el juliol més plujós registrat amb dades des de 1950. Aleix Serra, cap de l’Equip de Control de Qualitat de Dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), apunta que “es tracta d’una situació molt poc freqüent, ja que el mes de juliol és, fora del Pirineu, el mes que climàticament té una pluja més escassa.”

En relació a la temperatura, el mes va arrencar càlid, en la tònica del juny, però la irrupció de successives masses d’aire més fresc al llarg del mes acabà deixant un balanç de juliol càlid a prop de la costa (amb anomalies d’entre +1 i +2 °C), però notablement menys càlid o fins i tot fresc a l’interior i a les àrees de muntanya. “En sectors del Prepirineu i del nord de la Catalunya Central ha estat el juliol més fresc des del 2014, amb valors fins i tot per sota de la mitjana climàtica”, comenta Anna Rius, cap de Serveis Climàtics.

En conjunt, hi ha zones on el mes de juny va ser més càlid que el juliol, especialment en àrees de muntanya i de l’interior, un fet inusual en el patró climàtic habitual. En canvi, a bona part de la costa el juliol ha estat lleugerament més càlid, probablement per la inèrcia tèrmica del mar. Cal tenir en compte que aquestes comparacions es fan sobre la temperatura mitjana, que integra tant les màximes com les mínimes diàries.

Font: meteo.cat

Resum de les pluges de juliol a Palamós i Sant Joan

 

Bassals generats per la pluja i cel tapat sobre el que queda del Pla de Sant Joan, el passat dilluns 7 de juliol.

Tothom que hagi seguit el temps que hem tingut el passat mes de juliol, haurà pogut constatar que la pluja ha fet acte de presència en abundància, malgrat tractar-se del mes climatològicament més sec de l'any a la nostra àrea geogràfica.

A ningú se li escapa que el setè mes de l'any 2025 ha sigut un dels més plujosos que es recorden, sobretot tenint en compte que la mitjana climàtica de precipitació de juliol és de 20,7 mm, a més a més, no és estrany que s'hi recullin zero litres.

Tot seguit podeu veure la quantitat de precipitació que es va acumular el juliol al nostre municipi, la qual cosa permet que la vegetació, sobretot els pins i les alzines, presentin un aspecte inusualment verd per aquestes dates. En molts casos s'ha acumulat més del triple de la pluja que hauria d'haver caigut.

Sant Joan-nucli antic 76,5 mm., Palamós-la Fosca 69,6 mm., La Pietat 65,0 mm., carrer Enric Vincke 63,5 mm., carrer Joan Vilar 62,8 mm., Port de Palamós 56,4 mm.

Dijous 21 d'agost: torna la pluja, temperatura a la baixa i bandera vermella a la Fosca

Les platges de Gran-Ridaura de Castell-Platja d'Aro i la platja de cala Fosca de Palamós, es troben amb bandera vermella 🚩 per mala qualitat de l'aigua

Prohibit 🚫 el bany

— Protecció civil (@emergenciescat) August 21, 2025

L'onada de calor que deixà rècords de temperatura per la banda alta del termòmetre, especialment durant els dies 16 i 17 d'agost, va passar a la història durant les jornades posteriors.

Tal com es preveia, el dijous 21 d'agost l'estiu inclement ens va donar un respir. Després del temps infernal del cap de setmana anterior, el pas d'un embossament d'aire fred en altura, va fer que la pluja tornés a fer acte de presència i amb ella també s'observà un clar descens del mercuri, el qual ja havia començat uns dies abans, tot i que era més percebut pels termòmetres que no pas pels nostres cossos. 

La temperatura màxima del dijous 21 d'agost va marcar 23,3 ºC a la Fosca, a comparar amb els 35,8 ºC del dia 16, i a Palamós-barri Vell hi van haver 23,5 ºC, a comparar amb els 34,9 ºC del mateix dissabte.

Pel que fa a les precipitacions, la pluja va venir acompanyada per alguns llamps. En total es van recollir 19,2 mm al carrer Xaloc, 14,7 mm a Sant Joan-nucli antic, 14,6 mm a la Fosca, 14,5 mm a la Pietat, 8,0 mm al carrer Joan Vilar i 7,1 mm al carrer Enric Vincke.

D'altra banda, un dels efectes col·laterals dels ruixats un xic intensos que caigueren, va ser la contaminació que patí l'aigua del mar a la Fosca. Aquest fet va obligar a posar la bandera vermella de prohibició al bany. 

Protecció Civil va explicar a la xarxa X que la decisió responia a informes tècnics de qualitat.  L'aigua de la platja presentava paràmetres que desaconsellaven el bany. Les causes podien estar relacionades amb vessaments, corrents o acumulació de bacteris. Les anàlisis definitives permeten determinar l'origen concret del problema ambiental.

L'avís no volia dir que tota la platja estigués greument contaminada. Però establia que hi ha un risc per a la salut dels usuaris. Empassar aigua o romandre molt de temps al mar pot ser perillós en aquests casos. Per això es va decretar la prohibició estricta de banyar-se a la zona.

Mapa de llamps del dijous 21 d'agost.

Imatge composada dels radars meteorològics del dijous 21 d'agost al migdia.

Cel cobert, pluja i la platja de Sant Antoni sense banyistes el dijous 21 d'agost a les dues i deu minuts. Font: càmera web de Calonge i Sant Antoni

16 i 17 d'agost: temperatura infernal i fum dels incendis forestals

Posta de sol del passat dissabte 16 d'agost amb presència de fum a l'atmosfera. 

El passat cap de setmana s'enregistrà la temperatura més elevada dels darrers anys i en alguns casos des que es tenen registres, com a nou indicador del canvi climàtic antropogènic que estem experimentant.

L'ambient infernal es va donar per la presència d'una massa d'aire tropical continental procedent del desert del Sàhara, acompanyant la dorsal africana. Aquesta cúpula de calor extraordinàriament potent, va coincidir amb l'entrada de tramuntana cremadora en superfície, la qual assolí una ratxa màxima de 34 km/h i feu descendir el grau d'humitat relativa fins a un mínim del 34 % (dades de Palamós-barri Vell).

Cal destacar que el radiosondatge de Barcelona també detectà la isoterma de 23,2 ºC a 1.500 m (anomalia positiva de vuit graus centígrads) el dissabte.

A Palamós, la temperatura màxima va ser la més elevada des de l'any 2002 quan vaig començar a anotar dades, i possiblement encara s'hagi d'anar més enrera per trobar una xifra similar o directament potser ni existeixi. En aquest sentit, trobem 38,1 ºC a la Pietat, 36,8 ºC a Sant Joan-nucli antic, 35,8 ºC al carrer Enric Vincke, 35,8 ºC a la Fosca, 35,4 ºC al port i 34,9 ºC a Palamós-barri Vell.

Si de dia va fer una calor exagerada per les nostres contrades, la nit no va ser menys, convertint-se en una nit tòrrida, amb 25,5 ºC de mínima a Palamós-barri Vell. 

També cal destacar la xifra sorprenentment elevada que es va observar a la població veïna de Calonge i Sant Antoni, amb 40,2 ºC de màxima, un valor més propi del Pla de Lleida que no pas de la Costa Brava. Segons l'observador meteorològic i membre de la XOM Jordi Oriol (calonge-meteoweb.com), és el primer cop que es superen, amb dades des de 2006, els 40 °C en aquest observatori.

D'altra banda, tot i que el pic de calor del cap de setmana passat es preveia que tingués lloc el diumenge, la temperatura màxima enregistrada durant la jornada dominical fou un xic més baixa. A Palamós-barri Vell la màxima va ser 1,6 ºC inferior (dissabte 34,9 ºC i diumenge 33,3 ºC), amb una mínima de 25,6 ºC, i a Palamós-la Fosca la màxima descendí 1,7 ºC (dissabte 35,8 ºC i diumenge 33,3 ºC).

A Calonge la màxima fou 1,9 ºC inferior (dissabte 40,2 ºC i diumenge 38,3 ºC).

Malgrat que a 1.500 m diumenge encara hi havia una massa d'aire més càlid, amb la isoterma de 25,4 ºC, segons el radiosondatge de Barcelona, l'ascens de temperatura es va frenar a causa del fum dels incendis de l'oest peninsular, que arribà fins a Catalunya, les illes Balears i part de França. El cel enterbolit i de color blanquinós, tal com s’apreciava a les imatges dels satèl·lits meteorològics, va provocar que ens arribés menys radiació solar, com si hi hagués una capa de núvols alts i mitgencs.

Imatge satèl·lit on veiem el fum dels incendis a sobre nostre el passat cap de setmana. 

Temperatura a 1.500 m del passat 17 d'agost on veiem la cúpula de calor que ens afectà.

Dades rellevants del passat mes de juny a Palamós

Un camp segat i cel blanquinós degut al polsim del Sàhara, el passat divendres 13 de de juny des de Calonge. El passat mes de juny va ser extraordinàriament calorós, sobretot la darrera setmana marcada per una onada de calor. La temperatura mitjana mensual va ser 3,3 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, es tractà d'un mes inusualment sec, amb 0,0 mm recollits.

Temperatura màxima absoluta: 32,8 ºC, el dia 28. 

Temperatura mínima absoluta: 16,9 ºC, el dia 3. 

Temperatura mitjana mensual: 24,0 ºC (mitjana climàtica 20,7 ºC)

Mitjana de les temperatures màximes: 26,7 ºC (mitjana climàtica 25,4 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 21,2 ºC (mitjana climàtica 15,9 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 21,9 ºC, el dia 11. 

Temperatura mínima més alta: 25,6 ºC, el dia 29. 

Quantitat de dies amb temperatura màxima per sobre dels 30 ºC: 3 dies. Dia 26 (32,2 ºC), dia 28 (32,8 ºC) i dia 29 (31,9 ºC)

Quantitat de nits tropicals (mínimes de 20 a 24,9 ºC): 20 nits.

Quantitat de nits tòrrides (mínimes de 25 a 29,9 ºC): 1 nit (25,6 ºC, el dia 29).

Quantitat de nits quasi tòrrides: 4 nits. Dia 26 (24,9 ºC), dia 27 (24,8 ºC), dia 28 (24,5 ºC) i dia 30 (24,4 ºC).

Humitat relativa màxima absoluta: 90 %, els dies 6 i 14. 

Humitat relativa mínima absoluta: 35 %, el dia 28. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1021 hPa, els dies 27 i 28. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1009 hPa, els dies 3 i 4. 

Ratxa màxima de vent: 44 km/h N, el dia 26. 

Dies de precipitació apreciable: 0 dies. 

Precipitació total: 0,0 mm (mitjana climàtica 38,6 mm) 

Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al barri Vell de Palamós (Meteoclimatic) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Sant Climent de Peralta celebra la 30ª edició Festa del Segar i del Batre

23-24 de juliol: pluges balsàmiques

🌦️ Ara mateix descarreguen alguns ruixats localment moderats a punts del litoral i del prelitoral central i nord.

Evolució de la precipitació des de la matinada 📡👇 pic.twitter.com/zfLwlTmRBg

— Meteocat (@meteocat) July 24, 2025

Vídeo de les pluges de les darreres hores segons les imatges composades dels radars meteorològics. Font: https://x.com/meteocat

Tenint en compte la situació meteorològica que hem patit durant els darrers estius, amb rècords de calor i sequera prolongada, podem afirmar que el temps de les darreres hores ha sigut una autèntica benedicció.

Sembla que no pugui ser, però el mes de juliol ens ha dut tota una nit sencera (del 23 al 24 de juliol) amb pluja molt ben caiguda, juntament amb un ambient més típic de finals d'estiu o de tardor. En aquest sentit, cal destacar que aquest dijous 24 de juliol hem enregistrat una màxima de 24,6 ºC i una mínima de 17,9 ºC, amb predomini del cel ennuvolat.

Sens dubte, es tracta d'un fet molt poc habitual en els darrers anys, convertint-se en un autèntic regal. 

El pas d'un tàlveg d'aire fred a les capes mitjanes de la troposfera, ens portà una accentuada inestabilitat, tot fent crèixer diversos trens de tempestes que passren ben a prop nostre. En total, entre la tempesta d'ahir al vespre i les pluges de la passada matinada, hem aconseguit acumular 33,3 mm al nucli antic de Sant Joan, 32,6 mm a La Fosca, 29,5 mm al camí Vell de la Fosca, 28,4 mm al carrer Enric Vincke, 28,2 mm al port de Palamós i 23,4 mm al barri Vell. 

Aquestes precipitacions encara prenen més rellevància en aquesta època de l'any, ja que redueixen el perill d'incendi, augmentant el nivell d'humitat en el sòl i la disponibilitat d'aigua per la vegetació i la fauna.

Malauradament, però, aquest fet no es dona a tot el Mediterrani. Cap al Mediterrani oriental s'hi manté una prolongada onada de calor, amb incendis devastadors a Grècia, Turquia, Xipre o Síria.  

Imatges composades dels radars meteorològics on veiem la tempesta que ens afectà ahir dimecres a les 22:36h. 

Llancen per primer cop diverses boies a Roses que aniran a la deriva per analitzar la temperatura i els corrents del mar

S'han llençat les boies en diferents punts del Golf de Roses. / Maria Garcia

El Consell Superior d'investigacions Científiques (CSIC) i el Departament d'Agricultura, a través de l'Institut Català per a la Recerca de la Governança del Mar (ICATMAR), ha dut a terme el primer llançament de diverses boies de deriva per analitzar i mesurar la temperatura de la mar i els corrents del Mediterrani. Les primeres boies s'han col·locat a Roses, però la previsió és estendre la iniciativa a la resta del litoral durant els propers dos anys. El subdirector general de política marítima, Joan Ylla, ha destacat que l'objectiu és crear una xarxa integrada de monitoratge ambiental i físic al medi marí. Les dades obtingudes s'integraran al sistema global d'observació oceànica.

Una boia de deriva és un dispositiu flotant que es desplaça amb els corrents marins. Està equipat amb un GPS i amb sensors per mesurar la temperatura, la salinitat i altres paràmetres. En funció del model, registra els indicadors a una fondària diferent per tal d'obtenir informació de la columna d'aigua.

Aquest dimarts s'ha dut a terme el primer llançament de boies a la deriva per diferents punts del golf de Roses. L'investigador del CSIC, Jordi Isern, explica que s'han desplegat quatre flotadors per mesurar corrents superficials de fins a un o dos metres de fondària. A banda, s'han llençat quatre boies que mesuren corrents subsuperficials i també la temperatura de l'aigua. Després, un aparell -anomenat 'Argo'- és l'encarregat d'elaborar perfils verticals de manera autònoma de la temperatura, salinitat i pressió, fins als 2.000 metres de profunditat.

En total es llençaran un centenar de boies al llarg del litoral català. / Maria Garcia

Isern ha exposat que han utilitzat aparells que mesuren a diferents fondàries, "perquè no hi ha el mateix corrent a un metre que a quinze metres sota l'aigua". Les boies transmeten les dades via satèl·lit i poden tenir una vida de fins a tres o quatre anys. "Però n'hi ha que acaben embarrancant o que les perdem", ha assenyalat.

El subdirector general de política marítima, Joan Ylla, ha destacat que tota la informació que recullin s'utilitzarà per "millorar la predicció dels estocs pesquers, per temes de seguretat marítima per si hi ha un vessament de contaminants, o fins i tot per preveure el canvi climàtic i els efectes que han de venir".  A més, també serviran "per verificar i millorar els models de predicció d'oceanografia operacional".

La costa catalana, mesurada amb boies i radars

Impulsat pel Consell Superior d'investigacions Científiques (CSIC) i el Departament d'Agricultura -a través de l'Institut Català per a la Recerca de la Governança del Mar (ICATMAR)- el desplegament d'aquestes boies forma part del primer Pla estratègic pluriennal de l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030, que preveu la creació d’una xarxa integrada de monitoratge ambiental i físic al medi marí.

Una de les boies surant davant la costa de Roses. / Maria Garcia

En la primera fase es van desplegar una xarxa de radars d'alta freqüència que mesuren els corrents superficials a la costa catalana, i la segona fase és el llançament de diferents tipus de boies.

Aquest és el primer experiment per validar els nous sistemes operacionals d'ICATMAR i se centrarà a analitzar els corrents al nord del litoral català, al llarg de la plataforma continental, en condicions d’estiu. La previsió és llençar un centenar de boies al llarg de la costa catalana durant els pròxims dos anys.

Les dades obtingudes en aquesta campanya s’integraran al sistema global d’observació oceànica.

Font: https://www.emporda.info/comarca/2025/07/22/mar-temperatura-boies-mediterrani-corrents-119953891.html

Una tortuga pon 80 ous a la platja Gran de Platja d’Aro

Una tortuga marina ha nidificat recentment a la platja Gran de Platja d’Aro, on ha dipositat 80 ous. És el segon niu d’aquest estiu a la Costa Brava (vegeu article) i el primer al municipi. La posta es va fer el passat divendres divui de juliol a la nit. Després de detectar la presència de la tortuga i la intenció, hores més tard, de fer-hi niu, s’activà el protocol i es va alertar els serveis de protecció de fauna.

Segons els experts, l'augment de la temperatura de l'aigua del mar, associada al canvi climàtic, estaria al darrera d'aquestes darreres postes de tortuga marina al Mediterrani occidental.  

Hi han intervingut l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró; del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; i Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM). El niu s’ha senyalitzat i tancat i quedarà custodiat per voluntaris que el protegiran durant el període d’incubació. Es demana respecte per aquest espai.

Les indicacions si es detecta una tortuga a la platja són no tocar-la, ni molestar-la o il·luminar-la. També es demana no trepitjar el rastre i avisar el 112. A més, es busquen voluntaris per formar part de la xarxa de custòdia de nius de tortuga marina detectats a tot Catalunya. El servei el coordina el Departament de Territori, mitjançant el formulari que es pot trobar a la pàgina web del CRAM.

Aquesta és la primera vegada que hi ha una posta d’ous a les platges de Platja d’Aro. L’estiu de 2021 es va veure per primera vegada una tortuga marina, però finalment no va fer-ne cap.

Font: https://www.gerio.cat/

SOS Costa Brava denuncia el robatori de les balises de protecció a Cap Roig – Castell

 

Només tres dies després de la seva instal·lació, les balises de protecció a les cales de l’espai Natura 2000 Cap Roig – Castell han estat arrancades i robades, en un acte que posa en perill la seguretat de les persones i confirma la manca de control i vigilància efectiva en aquest entorn natural protegit. 

Les balises, instal·lades amb retard per l’Ajuntament de Mont-ras i destinades a delimitar espais segurs per al bany, l’snorkel i altres activitats respectuoses amb el medi, han estat violentades amb premeditació i nocturnitat. 

Aquesta acció irresponsable, comesa per embarcacions d’esbarjo que actuen amb total impunitat, suposa un nou atac al fràgil equilibri ecològic del litoral.

El juny del 2025 és el mes més càlid des que es tenen registres

 

Segons un informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de juny de 2025 superà en temperatura elevada el juny de 2003, que era el rècord vigent fins ara a Catalunya, amb anomalies de +4ºC per sobre de la mitjana i rècord de 12 nits tòrrides a la ciutat de Barcelona.

L’històric Observatori Fabra va registrar la temperatura més alta amb 37,9ºC el dia 30 i un rècord d’insolació solar.

A grans trets, el mes va ser sec a tota Catalunya i molt sec al litoral i prelitoral, amb xifres de 0 mm de pluja a la regió metropolitana.

La primera quinzena de juny tan càlida (vegeu informe del SMC) ja feia sospitar que podíem fer front al mes més càlid des que es tenen registres a Catalunya. Amb el tancament del mes, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) confirmà que el juny de 2025 va tenir la mitjana de temperatura més alta de l’històric, per sobre del juny de 2003, el qual tenia el rècord fins ara. Concretament, ens situem en una anomalia de temperatura de 4 ºC per sobre de la mitjana climàtica del període 1991-2020. A més, malgrat que les màximes diàries no foren les més altes de l’històric (les supera el 2019), “cal destacar que la calor fou persistent durant tot el mes, amb molts dies que superaren la mitjana”, apuntà Anna Rius, cap dels Serveis Climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). 

També la pluja va ser protagonista en aquest recull del mes de juny: hi hagué una absència total de precipitacions a sectors del litoral i del prelitoral, com per exemple la regió metropolitana de Barcelona, amb 0 mm de pluja. El que sí que va tenir Catalunya, i en especial Barcelona, és un bon nombre de nits que no van baixar de 25 ºC, les conegudes com nits tòrrides: un total de 12 nits a la ciutat comtal, que suposen el rècord de país i rècord en un mes de juny des que es tenen registres (l’anterior era de 2003 amb 10 nits). 

“Un dels motius principals és l’efecte illa de calor que es produeix a les ciutats”, indicà Aleix Serra, cap de Control de Qualitat de Dades. Aquesta situació també s’evidencia a l'històric Observatori Fabra (depenent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona), que registrà la temperatura més alta amb 37,9ºC el dia 30 i 342,5 hores d’insolació (rècord). A nivell català, el dia 29 més de la meitat de les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), 100 de 182 actives, van enregistrar nit tropical i el dia 30, 8 estacions van detectar nit tòrrida.

Per sobre dels 40 ºC

Pel que fa a la xifra per sobre dels 40ºC, set dies del passat mes de juny superaren el valor de temperatura 40 °C, en un lloc o altre, i en estacions com a Vinebre (la Ribera d’Ebre), aquest llindar es superà consecutivament els darrers 3 dies del mes, arribant el dia 28 fins als 42,9 ºC, el valor de temperatura màxima més elevat del mes a Catalunya. A banda de la Ribera d’Ebre, també es van superar els 40 ºC a les comarques del Priorat, Alt Empordà, Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Pallars Jussà i Terra Alta entre el 21 i el 30 de juny.

Diumenge sis de juliol: s'acaba la calor exagerada i la falta de pluges

Núvols Asperatus o Asperitas observats el diumenge sis de juliol sobre Palamós abans de caure la primera tempesta de la tarda.

L'onada de calor que ens ha estat afectant durant les últimes jornades del passat mes de juny i a principis del mes de juliol (llegiu la següent nota de premsa del Meteocat), per fi ha passat a la història. Després dels rècords de calor, les nits d'insomni i la sequera de les darreres setmanes, el temps ha fet un gir de 180º.

Ahir diumenge vàrem tenir un còctel explosiu que va fer crèixer els núvols convectius, coincidint amb la formació d'una línia d'inestabilitat especialment activa al nord-est de Catalunya, degut a l'arribada d'un solc d'aire fred en altura, la presència de convergència de vents en superfície i a la calor acumulada.

La manca de pluges a la nostra zona i la calor persistent i exagerada, es va acabar de forma dràstica. Primerament, l'arribada d'una tempesta amb abundant i sorollós aparat elèctric, va servir per inaugurar la tarda. Seguidament, al cap de poca estona, una tongada de ruixats intensos es va repetir fins al vespre. Fins i tot, a tres quarts de 5 de la tarda, es va tornar a inundar algun carrer de Palamós i Sant Joan, tal com detalla la notícia de Ràdio Palamós.

Aquest espectacle meteorològic que no es veia des de feia mesos, va deixar-nos 43.4mm a La Pietat, 41.2mm al nucli antic de Sant Joan, 34.6mm a La Fosca, 32.8mm al carrer Enric Vincke i 32.4mm al carrer Joan Vilar. El canvi de temps també ha renovat la massa d'aire. Avui dilluns 7 de juliol això ha acabat donant una màxima de 26.1°C i una mínima que per fi ha baixat dels vint graus, amb 19.1°C. Tot un luxe pels temps que corren.

Bassals en el que queda del Pla de Sant Joan aquest dilluns 7 de juliol.

 

Imatge composada dels radars meteorològics del diumenge sis de juliol a les 16:18h. 

Gràfica on veiem el descens del mercuri coincidint amb la tempesta que caigué ahir diumenge.

Mapa de llamps d'ahir diumenge on veiem l'abundant aparat elèctric que ens afectà. 

Apareixen noves restes de la muralla de Palamós

Restes d'una torre del segle XVI que formava part del sistema defensiu de Palamós.

El passat 7 de juny, "Clau de Volta. Associació d'Art i de Patrimoni de Palamós", va informar a través de les xarxes socials que havia sortit a la llum una torre i un llenç de la muralla del segle XVI i tot un tram del baluard de Sant Joan del segle XVII, en un solar on s'han derruït els edificis en el carrer Salvador Albert i Pey de Palamós.

En teoria, degut al grau de protecció que tenen les restes històriques aparegudes, aquestes s'hauran de respectar i integrar en el projecte constructiu de l'obra que els vulgui fer en el solar.

Dibuix de Lorenzo Possi on veiem les muralles, torres i baluards que defensaven Palamós des del nord, just a la zona on ara han aparegut les restes. Agost del 1676. Font: www.fundaciomascort.com 

 

Recull de fotografies