Les pluges omplen de vida l'ecosistema natural de la zona del Baix Ter

Diumenge 6 d'abril: la temperatura més alta de tota la península Ibèrica

Mapa de temperatura màxima del passat diumenge  sis d'abril. Veiem que l'àrea més càlida de la península Ibèrica fou la nostra zona, amb 28 ºC a Girona capital.  

El passat diumenge sis d'abril es va enregistrar l'ambient més càlid de tota la península Ibèrica a la nostra àrea geogràfica i la màniga curta va ser necessària de nou per primer cop després de l'hivern.

La primera calorada de l'any va ser la protagonista de la jornada dominical, però els seus efectes tan sols es notaren pels volts del migdia i a primeres hores de la tarda.

Aquella jornada es van unir diversos factors per acabar esdevenint el dia amb la temperatura màxima més alta del present any 2025.

El cel serè va coincidir amb la presència d'una massa d'aire que presentava una anomalia positiva de 4 ºC a 1.500 m, amb la isoterma de 10,4 ºC a  850 hPa  (radiosondatge de Barcelona de les 13:00h). Aquesta circumstància es va acabar unint a l'entrada de vent reescalfat de component N, NO i NNE durant una estona, entre les 13:30h i les 14:30h.

A la nostra vila destaquen els 26,5 ºC de La Pietat, els 26,4 ºC de Sant Joan de Palamós, els 25,8 ºC de La Fosca i els 25,0 ºC de Palamós-barri Vell.

Si mirem les poblacions properes, trobem 28,6 ºC a Castell d'Aro-Sicars, 28,1 ºC a La Bisbal d'Empordà-T2, 27,4 ºC a Calonge, 27,3 ºC a Vall-llobrega i 26,3 ºC a Palafrugell.

Pel que fa a la resta de la Demarcació de Girona, apareixen 28,9 ºC a Girona-Marfà, 28,6 ºC a Medinyà, 28,1 ºC a Sils-MYC5, 27,9 ºC a Llagostera, 27,8 ºC a Bordils, 27,7 ºC a Caldes de Malavella, 27,3 ºC a Albanyà i 26,8 ºC a Banyoles.  Dades de meteoclimatic  

 

La màniga curta va reaparèixer el passat diumenge sis d'abril. Imatge de la 4a Marxa Mundet en favor de la Fundació Esclerosi Múltiple. Font:TV Costa Brava

Una visita prohibida als Clots de Sant Julià

Dissabte 29 de març: tramuntanada curta, però intensa

Una branca de pi de grans dimensions trencada per la tramuntanada d'aquest dissabte a la Fosca.

El cap de setmana que hem deixat enrera ha estat marcat per una situació de nord molt destacada.

La formació d'una àrea de baixa pressió al damunt d'Itàlia, amb un mínim de 999 hPa sota el seu centre, unit a l'entrada de l'anticicló de les Açores en forma de falca per l'oest de la península Ibèrica, amb un màxim de 1030 hPa a la seva vertical, generà un fort gradient isobàric a les nostres latituds.

La tramuntana encaixonada al golf de Lleó, va aparèixer de manera violenta i donà algunes ratxes de vent força importants a la nostra vila.

Aquesta ventada es mostrà amb tota la seva magnificiència pels volts del migdia/primeres hores de la tarda del dissabte. En aquest sentit, destaquen els 117 km/h que es van enregistrar a les 15:45h des de l'anemòmetre que hi ha al moll Nou, segons la web WINDS-UP. A més a més, segons Meteoclimatic, a la Fosca hi va haver una ratxa màxima de 93 km/h i al barri Vell de Palamós 90 km/h. 

Malgrat aquestes xifres, podem classificar aquesta tramuntana com de curta durada, ja que l'episodi de vent fort s'inicià la matinada del dissabte i finalitzà el matí del diumenge.

D'altra banda, les fortes ratxes de vent van causar alguns desperfectes a la via pública, com per exemple la caiguda d'algun arbre i d'algunes branques, despreniments d'elements arquitectònics com teules, així com el trencament o desplaçament de mobiliari urbà i alguna senyal. No obstant això, la incidència més destacada han sigut els desperfectes que ha patit la coberta de la piscina de l'aparthotel Ona, on el vent ha causat greus danys estructurals que han obligat a tancar-la. Vegeu notícia de Ràdio Palamós.

Mapa de pressió en superfície del dissabte 29 de març. Veiem les isòbares molt apretades al golf de Lleó.

Un lledoner caigut per la força del vent a Sant Joan de Palamós. Foto de Rafael Bonillo. 

Anunci del Club Natació Palamós de la incidència esdevinguda a la piscina municipal.

Gràfica de la tramuntanada d'aquest cap de setmana passat. Font: Weathercloud. Estació Palamós-Fèlix Ribera.

Dades rellevants del passat mes de febrer a Palamós

 

Bonic parheli observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

El passat mes de febrer va ser normal en relació a la pluviometria. Van acumular-se 42,4 mm, el mateix exactament que la mitjana climàtica. Pel que fa a la temperatura, el febrer va ser més càlid del normal, amb una temperatura mitjana 1,2 ºC superior a la mitjana climàtica.

Temperatura màxima absoluta: 16,1 ºC, els dies 3 i 13. 

Temperatura mínima absoluta: 3,4 ºC, el dia 9. 

Temperatura mitjana mensual: 10,8 ºC (mitjana climàtica 9,6 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 13,8 ºC (mitjana climàtica 13,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 7,8 ºC (mitjana climàtica 5,1 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 11,4 ºC, el dia 1. 

Temperatura mínima més alta: 12,3 ºC, els dies 11, 19 i 21. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, el dia 18. 

Humitat relativa mínima absoluta: 37 %, el dia 3. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1032 hPa, el dia 5. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1012 hPa, el dia 16. 

Ratxa màxima de vent: 48 km/h N, el dia 8. 

Dies de precipitació apreciable (11 dies). També hi pot haver rosada: el dia 1 (2,2 mm), el dia 2 (0,2 mm), el dia 8 (15,2 mm), el dia 12 (10,2 mm), el dia 13 (0,2 mm), el dia 17 (0,2 mm), el dia 22 (0,2 mm), el dia 23 (0,2 mm), el dia 25 (13,4 mm), el dia 26 (0,2 mm) i el dia 27 (0,2 mm). 

Precipitació total: 42,4 mm (mitjana climàtica 42,4 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Els amfibis de les Gavarres

Febrer pluviomètricament normal o plujós al centre i est

 

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, durant el passat mes de febrer la temperatura ha estat superior a la mitjana climàtica.

En relació a les precipitacions, el mes ha estat normal o plujós a gran part del país, a excepció del terç sud, a la plana de Lleida i el Pirineu. Cal destacar que a zones del Prelitoral central ha estat molt plujós i a l’extrem sud ha estat molt sec.

Meteorològicament, el mes s’ha caracteritzat per un flux zonal (vent de l’oest) desplaçat al centre del continent europeu, persistent durant tot el mes i molt pertorbat, fet que a les nostres contrades s’ha escenificat amb l’alternança de falques anticiclòniques i solcs atlàntics que arribaven molt desgastats. 

Si bé aquesta configuració sol comportar una acumulació de la precipitació més important al terç nord i a Ponent del país, el mes de febrer d’enguany s’ha comportat radicalment diferent. Els màxims de precipitació s'han donat a l'est de Catalunya, a conseqüència d’una pertorbació retrògrada (dies 7 i 8), que va deixar acumulacions importants al Prelitoral central, i una altra que es va despenjar de la circulació i que va afectar la part occidental de la Mediterrània (dies 22 al 25), amb precipitació destacada al quadrant nord-est del territori. 

Des d’un punt de vista tèrmic, la situació zonal no permet gaires intercanvis latitudinals, inhibint tant les entrades fredes del nord com les masses subtropicals, per la qual cosa la temperatura s’ha mantingut a ratlla durant tot el mes, si bé en general per sobre la mitjana.

Precipitació els dies 7 i 8 de febrer

Entre els dies 7 i 8 de febrer una pertorbació retrògrada va afectar la meitat oriental del territori amb més de 50 mm a zones del prelitoral Central.

Les quantitats més importants registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC van ser a la falda del Montseny, al Vallès Oriental: 110,8 mm a Sant Esteve de Palautordera, 110,9 mm a Mosqueroles o 88,0 mm a Campins.

La neu va fer acte de presència al Pirineu i va acumular 30 cm a cotes altes del sector occidental, amb 31 cm a Boí (2.535 cm, Alta Ribagorça) o 30 cm a Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà), i 25 cm a Vielha (980 m, Val d’Aran).

Precipitació el dia 12 de febrer

Un solc va creuar el país durant el dia 12, amb flux de llevant a nivells baixos que al litoral Central va provocar acumulacions de precipitació de més 30 mm.

Les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la XOM van ser: 41,1 mm al Prat de Llobregat (el Baix Llobregat); 34,6 mm a Viladecans (el Baix Llobregat); i 34,5 mm a Barcelona – Zona Universitària (el Barcelonès).

Al Pirineu hi va nevar de manera modesta, al voltant de 5 cm de neu nova, amb 7 cm a Sasseuva (2.228 m, Val d’Aran) com a gruix màxim.

Precipitació del 22 al 25 de febrer

Un front atlàntic va creuar Catalunya entre els dies 22 i 25, i en arribar a la Mediterrània es va formar una petita pertorbació que va acabar despenjant-se del corrent general amb una direcció nord-sud. On va ploure més va ser al quadrant nord-est del territori.

Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 33,2 mm a Banyoles (el Pla d’Estany); 31,0 mm a Salt (Gironès); i 28,8 mm tant a Navata (l’Alt Empordà) com a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).

La nevada va ser escassa al Pirineu, a partir d’uns 1.900 m d’altitud, amb un gruix màxim de 10 cm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà).

Febrer càlid a Catalunya

La temperatura ha estat superior a la mitjana climàtica, sobretot a les parts més elevades del Pirineu. 

Febrer normal o plujós al centre i est

El mes ha estat normal o plujós a gran part del país, a excepció del terç sud, a la plana de Lleida i el Pirineu. Cal destacar que a zones del Prelitoral central ha estat molt plujós i a l’extrem sud ha estat molt sec.

Aquesta anomalia de la precipitació ha estat causada per una pertorbació retrògrada i baixes que es van acabar d'aprofundir a la Mediterrània afectant la meitat oriental del territori. També cal recordar que el mes de febrer és, juntament amb el juliol, el mes més sec de l’any en relació amb l’anticicló fred que s’instal·la a l’interior del continent eurasiàtic. Aquest any la circulació zonal ha impedit aquesta configuració i, per tant, ha afavorit el pas dels fronts atlàntics.

Irradiació solar per sota de la mitjana

La irradiació solar global del mes de febrer ha estat per sota dels valors normals per a l’època de l’any a excepció de la zona dels Ports, a l’extrem sud del país, on ha estat per sobre de la normal climàtica. Molt probablement aquesta anomalia negativa ha estat provocada per l’abundant nuvolositat associada a les pertorbacions que van afectar Catalunya i a la boira, que si bé ha estat poc important a les planes i depressions de l’interior del país, a excepció de l’altiplà Central, sí que ha estat present al litoral i al prelitoral durant un període significatiu del mes.

Per veure més detalls d'aquest informe podeu accedir al següent enllaç.

Far de Palamós

Dades rellevants del passat mes de gener a Palamós

Virga observada el passat dissabte 25 de gener des del pont de l'Aigua.

El passat mes de gener del 2025 va ser molt càlid, amb una temperatura mitjana 2,5 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa les pluges, va ser un mes molt sec. Només van acumular-se 16,6 mm, quan la mitjana climàtica és de 48,9 mm.  

Temperatura màxima absoluta: 20,4 ºC, el dia 27. 

Temperatura mínima absoluta: 0,3 ºC, el dia 15. 

Temperatura mitjana mensual: 11,1 ºC (mitjana climàtica 8,6 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 14,4 ºC (mitjana climàtica 12,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 7,7 ºC (mitjana climàtica 4,4 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 9,5 ºC, el dia 14. 

Temperatura mínima més alta: 13,7 ºC, el dia 27. 

Humitat relativa màxima absoluta: 93 %, el dia 25. 

Humitat relativa mínima absoluta: 17 %, el dia 12.

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1031 hPa, els dies 1, 14 i 17. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1000 hPa, el dia 27. 

Ratxa màxima de vent: 74 km/h N, el dia 11. 

Dies de precipitació apreciable (7 dies). També pot ser rosada: dia 1 (0,2 mm)., dia 6 (0,8 mm)., dia 7 (0,2 mm)., dia 11 (0,2 mm)., dia 16 (14,2 mm)., dia 17 (0,2 mm) i dia 19 (0,8 mm).

Precipitació total: 16,6 mm (mitjana climàtica 48,9 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (Palamós, barri Vell) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Avui dijous 20 de març comença la primavera astronòmica

Tot i que la primavera meteorològica o climatològica s'inicià el passat dissabte 1 de març (acabarà el dissabte 31 de maig), la primavera astronòmica ha començat avui dijous 20 de març a les 10 hores 2 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 92 dies i 18 hores, i s'acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu. 

La primavera a l'hemisferi nord comença quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l'equador celest durant el seu moviment aparent cap al nord. En aquest moment la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Quan això succeeix es dona l'equinocci de primavera. Així mateix, coincidint amb el començament de la primavera a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud s'inicia la tardor.

Què es veurà al cel durant la primavera del 2025?  

Després de la posta de Sol començarem l'estació amb Mart i Júpiter ben visibles en la foscor, però aquest darrer planeta deixarà de ser visible a principis de juny. També a primers d'aquell mes Mercuri farà la seva aparició al cel del capvespre. 

Durant les albes, d'altra banda, començarem la primavera sense cap planeta visible. Venus començarà a veure's des de finals de març, mentre que a primers d'abril apareixeran Saturn i Mercuri. Aquest darrer deixarà de veure's a finals de maig. 

Pel que fa a les constel·lacions, al principi de la primavera encara es podran veure algunes de les més típiques de l'hivern, com Orió, Canis Major o Bessons. A mesura que avancin les setmanes, aquestes constel·lacions s'aniran apropant al Sol i donaran pas a constel·lacions més característiques de la primavera, com Lleó, amb la seva cridanera forma des signe d'interrogació invertit acabat a l'estrella Règul, Verge, amb la brillant Espiga, i el Bouer, amb l'estrella vermella Artur. 

En un altre ordre de coses, al llarg de la primavera del 2025 tindrà lloc un eclipsi parcial de Sol. Serà el 29 de març i es podrà veure des del nord-oest d'Europa, Rússia i Àfrica, Groenlàndia i l'extrem nord-est d'Amèrica. Serà visible des de tota la península Ibèrica amb magnituds mitges-baixes. 

Aquest és el primer d'una sèrie d'eclipsis de Sol que seran visibles des de casa nostra els propers anys: el 12 d'agost del 2026 i el 2 d'agost del 2027 podrem gaudir de dos eclipsis totals, seguits d'un anul·lar el 26 de gener del 2028. 

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la primavera del 2025 són les pluges de meteors de les lírides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 d'abril, i les eta aquàrides, amb màxim cap al 6 de maig. 

Les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 13 d'abril, el 12 de maig i l'11 de juny. 

Canvi d'hora 

Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2025 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge de març. Aquell dia, el 30 de març, a les 2 de la matinada, avançarem els rellotges una hora per marcar les 3. 

Algunes curiositats sobre la primavera 

Al llarg del segle XXI, l'inici de la primavera pot donar-se, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 19, 20 i 21 de març), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. 

L'inici de la primavera és l´època de l'any on la llargària del dia es prolonga més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, pel matí el Sol surt més d'un minut abans que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut després. Com a conseqüència d'això, al començament de la primavera, cada dia el Sol està per sobre de l'horitzó tres minuts més que el jorn anterior.

Fet a Les Gavarres

Dades rellevants del passat mes de desembre a Palamós

Cel cobert de núvols baixos amenaçadors el passat dijous 12 de desembre. 

El passat mes de desembre del 2024 va ser un xic més càlid del normal, amb una temperatura mitjana 0,8 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, va ser un mes més sec del normal, amb 48,0 mm acumulats, quan la mitjana climàtica és de 56,2 mm.  

Temperatura màxima absoluta: 18,7 ºC, el dia 6. 

Temperatura mínima absoluta: 3,6 ºC, el dia 28. 

Temperatura mitjana mensual: 10,5 ºC (mitjana climàtica 9,7 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 14,2 ºC (mitjana climàtica 13,7 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 6,8 ºC (mitjana climàtica 5,6 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 10,5 ºC, el dia 11. 

Temperatura mínima més alta: 10,9 ºC, els dies 1 i 3. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, els dies 14 i 31. 

Humitat relativa mínima absoluta: 26 %, el dia 23. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1039 hPa, el dia 16. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1008 hPa, el dia 8. 

Ratxa màxima de vent: 84 km/h NNO, el dia 22 (81 km/h NNO el dia 7) 

Dies de precipitació apreciable (també hi pot haver rosada ): 10 dies., el dia 2 (0,2 mm)., el dia 3 (0,8 mm)., el dia 4 (0,2 mm)., el dia 7 (4,0 mm)., el dia 12 (39,0 mm)., el dia 13 (2,0 mm)., el dia 14 (0,2 mm)., el dia 26 (0,2 mm)., el dia 29 (0,2 mm) i el dia 30 (0,2 mm).  

Precipitació total: 48,0 mm (mitjana climàtica 56,2 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (Barri Vell) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Arribada massiva de barquetes de Sant Pere al litoral de Palamós

El passat divendres 21 de febrer, bona part del litoral palamosí es va llevar amb la imatge de la presència massiva de les “barquetes de Sant Pere” (Velella velella), que empesa pels corrents marins ha arribat fins a la costa i les platges.

Es tracta d’un fenomen natural que durant l'any (sobretot a la primavera) es produeix en àmbits costaners, apropant aquesta espècie marina que no comporta cap perill per a les persones, ja que les seves cèl·lules urticants no poden travessar la pell ni injectar verí.

No hi ha cap perill si es toca amb les mans, braços, cames o peus. Només cal tenir la precaució de no tocar-les amb la cara, pel fet que hi ha moltes mucoses i la pell és molt més sensible, i en aquest cas sí que podria haver-hi alguna reacció. Per tant, recordeu sempre rentar-vos bé les mans.

La “barqueta de Sant Pere” no és una medusa encara que ho sembli, sinó que és una colònia d’animals que viuen junts. Cada organisme està format per milers d’individus, tots ells estan units sota d’un disc de quitina, el qual té forma oval i presenta una petita vela que els permet desplaçar-se, surant per la superfície de l’aigua, en funció dels vents.

Es preveu que de manera natural, els corrents marins retornin mar endins els exemplars que han arribat avui a la costa. En aquest procés alguns d’ells s’assequen i moren. Si aquest fet succeeix, els que restin a les platges seran retirats en els pròxims dies.

Font: Ajuntament de Palamós

Videoresums del 35è International Vila de Palamós Optimist Trophy (13-16 febrer)

 

L'italià Jesper Karlsen s'ha proclamat campió absolut del 35è Palamós International Optimist Trophy, trencant una ratxa de tres victòries espanyoles consecutives. Això sí, Espanya ha revalidat el títol de la 19a Nations Cup, que premia el país amb la millor puntuació dels seus quatre primers representants. Ha estat una edició marcada per l'absència de vent, fet que només ha permès competir en 3 de les 12 proves previstes. 

Si ens fixem en la darrera jornada de la regata, veiem que hi van haver dos intents per fer més proves, avançant l'horari de sortida a dos quarts de 10 del matí. La flota va sortir en dues ocasions al camp de regates però no hi va haver prou vent perquè es pogués fer cap màniga més. 

Així doncs, el 35è Palamós Optimist Trophy va proclamar Jesper Karlsen, bronze en el Campionat d'Europa, guanyador de la regata. Segon ha estat el també italià Francesco Colotto, mentre el tercer graó del podi l'ha ocupat el francès Hugues Willot. El primer espanyol classificat ha estat el català Juan Lleonart, en la quarta plaça. Empatada amb ell, la francesa Clara Zunquin ha estat cinquena i la guanyadora de la categoria femenina.

Respecte a la 19a Nations Cup, que premia el país amb la millor puntuació dels seus 4 primers representants, Espanya va tornar a regnar emportant-se el títol gràcies a les puntuacions de Juan Lleonart, Lluc Garcés, Dani Campa i Alejandro Valero, que van sumar 52 punts, pels 59 d'Itàlia i els 65 de França. 

La guanyadora del Trofeu Xavier Ribera, a la millor regatista local del CN Costa Brava-Vela Palamós va ser per a Gabriela Lugo, que va rebre el premi de mans de Ramon Figueras, tres vegades campió d'Espanya i bronze en l'Europeu de la classe Europe. 

El Trofeu Martinet al regatista més jove va ser pel polonès Karol Grzes, de 8 anys d'edat. 

Font: Ràdio Palamós

 

Dissabte 8 de febrer: torna la pluja, amb neu anecdòtica als cims de les Gavarres

Vamoss!!! Nevaaaaa amb ganes a Les Gavarres, a cota 500, just sota el Puig d'Arques! 😍❄️👏🏻 Com sempre fent el friki amb en @Jordisolerramio @AEMET_Cat @meteocat @eltempsTV3 pic.twitter.com/0iQsbOqOLQ

— Marc Gassó Torrents (@MeteoGasso) February 8, 2025

El passat dissabte vuit de febrer va portar-nos un fugaç canvi de temps en forma de pluja, baixada del mercuri i algunes volves de neu als cims de les Gavarres. Això va ser degut a l'arribada d'un sistema frontal moderadament actiu acompanyat per un marcat solc d'aire fred en altura.

Aquest aire fred formava part d'un massa d'aire polar marítima, procedent del mateix pol nord. A causa de la seva procedència polar, en origen no sol contenir molta humitat, però quan es desplaça cap al sud s'escalfa per la seva base augmentant la seva capacitat higromètrica, ocasionant un increment del contrast tèrmic vertical, i per tant de la inestabilitat. 

La inestabilitat atmosfèrica ocasionà una línia de tempestes durant la matinada/primeres hores del matí del dissabte que escombrà les Comarques Gironines. Segons meteo.cat, van caure 69,9 mm a Santa Coloma de Farners, 44,9 mm a Palafrugell, 44,0 mm a l’embassament de Darnius-Boadella, 42,2 mm a Navata, 40,9 mm a Anglès i Portbou, 37,4 mm a Espolla i 37,0 mm a Girona.

A la nostra vila trobem 25,6 mm a La Fosca, 24,9 mm a Sant Joan-nucli antic, 22,6 mm al carrer Enric Vincke, 21,6 mm a La Pietat i 20,8 mm al carrer Joan Vilar.  

D'altra banda, la coincidència de l'episodi de pluges amb la baixada de temperatures, va deixar imatges de nevades anecdòtiques a les cotes altes del massís de les Gavarres, al voltant dels 500 metres. A la xarxa social X, alguns usuaris van penjar vídeos de neu captats durant el matí en punts com el santuari dels Àngels o els Plans de Can Sabater, al peu del Puig d'Arques. Al Pirineu gironí, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, van caure 15 centímetres a Núria, 10 a Ulldeter, 6 a Malniu i 3 a Puigcerdà. També va quedar enfarinat el massís de l'Albera. 

Més dades del dissabte vuit de febrer a Palamós: Temperatura màxima 13,2 ºC, mínima 5,5 ºC. Pressió màxima 1024 hPa, mínima 1014 hPa. Humitat relativa màxima 90 %, mínima 59 %. Ratxa màxima de vent 48 km/h NNE.

Neva al Santuari dels Àngels, a la cota 485 m del Massís de les Gavarres. pic.twitter.com/c71Qb4WrXx

— Seguim la Méteo (@SeguimlaMeteo) February 8, 2025

Ara mateix nevant a gavarres cota 480@meteocat @eltempsTV3 @MeteoGasso @alexmegapc @AEMET_Cat @MeteoMauri pic.twitter.com/KI6DDS4TVU

— Jordi Soler (@Jordisolerramio) February 8, 2025

Mapa de llamps del passat dissabte vuit de febrer.

Imatge composada dels radars meteorològics a les 06:06h.  

Diumenge 2 de febrer: la Candelera porta un parheli molt vistós

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

El passat diumenge  2 de febrer, es va observar un parheli o fals sol molt ben definit, tal com mostren les fotografies que vaig poder captar des del pàrquing del Cervantes a primeres hores de la tarda.

Després de les quatre gotes que van caure la nit del dissabte, amb 2,4 mm al barri Vell de Palamós i 3,2 mm a La Fosca, el diumenge 2 de febrer, dia de la Candelera, ens va portar un bonic fenomen òptic popularment anomenat "sol doble" o "sol fals". 

Anomenat parheli, aquest fenomen es manifesta com un punt o punts de llum brillants a banda i banda del sol, donant la impressió que hi ha diversos sols al cel.

El parheli és un fenomen òptic que esdevé quan la llum solar es refracta a través dels cristallets de gel presents en núvols del tipus cirrostratus.

La paraula "parheli" prové del grec "parēlion", que significa "al costat del sol". Aquests sols dobles s'observen a la mateixa altura que el sol i estan separats per un angle de 22 graus.

En anglès, s'utilitza la paraula "sundog" per descriure aquest fenomen, ressaltant la idea que aquests punts de llum acompanyen el sol com si fossin els seus guardians.

El parheli està estretament vinculat amb altres fenòmens òptics com els halos solars i els arcs circumscrits. Un halo solar és un cercle brillant que envolta el sol i es forma per la refracció i la reflexió de la llum solar en cristallets de gel.

Els arcs circumscrits, en canvi, són arcs que es formen per sobre o per sota de l'halo, depenent de la posició del sol i dels cristallets de gel.

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

Tots aquests fenòmens comparteixen un origen comú en la interacció de la llum amb els cristallets de gel a l'atmosfera.

El parheli es forma quan la llum solar travessa cristalls de gel hexagonals que floten a l'atmosfera.

En ingressar als cristalls, la llum es refracta, canviant-ne la direcció i separant-se en diferents colors, actuant com un prisma. Aquest procés de refracció és el causant de l'aparició dels sols dobles a banda i banda del sol.

Els cristalls de gel responsables de la formació de parhelis solen ser hexagonals i plans. L'orientació i els tipus d'aquests cristalls tenen un paper crucial en l'aparició del fenomen.

Quan els vidres estan orientats horitzontalment, la refracció de la llum passa en un angle que produeix els parhelis a 22 graus del sol. Altres tipus de cristalls poden generar diferents fenòmens òptics, però els parhelis més brillants i comuns es formen amb vidres hexagonals plans.

L'angle de desviació de la llum en passar pels cristalls de gel és el que defineix la formació d'un halo solar o d'un parheli. En el cas dels parhelis, la llum es desvia aproximadament 22 graus, fent que coincideixi amb la separació angular entre el sol i els parhelis observats.

Aquest angle constant explica el perquè els parhelis apareixen sempre a la mateixa distància del sol.

Hi ha diferents variants de parhelis, que poden variar en brillantor, color i intensitat. Els més comuns són aquells que apareixen a 22 graus del sol, però en certes ocasions es poden observar parhelis a altres angles, depenent de les condicions atmosfèriques.

En situacions excepcionals, es poden formar parhelis dobles o múltiples, creant una sèrie de punts brillants al voltant del sol.

Encara que el parheli, l'halo solar i altres fenòmens com els arcs circumscrits poden semblar similars, hi ha diferències fonamentals entre ells.

 

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

El parheli és un punt lluminós ubicat a banda i banda del sol, mentre que l'halo solar és un cercle complet que envolta el sol.

Els arcs circumscrits, en canvi, són arcs que es formen en diferents posicions al voltant de l'halo solar. Tots aquests fenòmens s'originen en la refracció i la reflexió de la llum en cristalls de gel, però difereixen en la seva forma i ubicació al cel.

Per observar un parheli, cal que hi hagi núvols cirrostrats a l'atmosfera, ja que aquests contenen els cristalls de gel necessaris per a la formació del fenomen. 

Els parhelis es poden observar arreu del món, però són més comuns a regions fredes i durant èpoques de l'any en què els núvols cirrostrats són més freqüents, com a l'hivern.

En latituds altes, com les regions polars, els parhelis són més freqüents a causa de les baixes temperatures i de la presència constant de cristalls de gel a l'atmosfera.

En moltes cultures, els parhelis han estat objecte de mites i creences populars. Per exemple, a l'Edat Mitjana, es pensava que els parhelis eren presagis de guerres o desastres naturals. En altres cultures, se'ls atribuïa la capacitat d'influir al clima o les collites.

Aquests mites reflecteixen l'impacte que aquest fenomen ha tingut a la imaginació humana i la seva capacitat per inspirar temor i sorpresa.

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

Dimecres 29 de gener: la zonal deixa una altra garbinada i núvols de vent

Altocumulus lenticularis vistos des de Calonge el passat dimecres 29 de gener.

Bona part del mes de gener que hem acomiadat ha estat marcat pel flux zonal o circulació de l'oest afectant directament les nostres latituds.

En meteorologia, un flux zonal és un terme que s'utilitza per indicar tots els fluxos atmosfèrics (corrents d'aire) associats amb la gran circulació atmosfèrica que segueix paral·lela a les línies de latitud de la Terra. És l'oposat al flux meridional, que són els corrents d'aire que corren paral·lels als meridians.

Aquesta situació ens ha portat vents de garbí i ponent força persistents a la badia de Palamós, acompanyant l'arribada de fronts molt desgastats que en ocasions només han deixat quatre gotes a la nostra àrea geogràfica. 

Un exemple d'aquests vents de l'oest o sud-oest el vàrem tenir el passat dimecres 29 de gener.

El pas d'una profunda borrasca que descarregà importants precipitacions a la façana atlàntica europea, ens va portar una altra jornada marcada pel vent de garbí. La ventada es va intensificar a partir de migdia a uns 30 km/h de mitjana, ratxa màxima 66 km/h. 

Tal com ser habitual, també es van formar bonics altocumuls lenticulars que es podien veure mirant cap a l'horitzó oest.

Més dades del dimecres 29 de gener a Palamós-barri Vell:

Temperatura màxima 14.2°C, mínima 5.8°C. Humitat màxima 78 %, mínima 53 %. Pressió màxima 1018 hPa, mínima 1009 hPa. De maror a forta maror a la badia. Onatge sig. de 2.7 m a les 19:00h al cap de Begur, alçada màxima 4.44 m.

Dilluns 27 de gener: la temperatura torna a ser molt alta per l'època

L'ambient primaveral i florit d'ahir dilluns a Calonge amb boixacs de camp en primer pla (Calendula arvensis).

Ahir dilluns 27 de gener, vàrem començar la setmana amb unes temperatures més pròpies de la primavera, que no pas de l'hivern. 

Les grans clarianes, la presència de la isoterma de 9,2 ºC a 850 hPa, segons dades del radiosondatge de Barcelona de les 13:00h i, especialment, el fet que bufés vent moderat amb cops forts de component oest i sud-oest, va disparar el mercuri cap amunt.

A La Tallada d'Empordà i a Verges hi van haver 23.1°C de màxima, a Calonge (les fotos són d'allí) 23.0°C, a La Bisbal d'Empordà 22.8°C i a Castell d'Aro 22.5°C. 

Pel que fa a la nostra vila trobem 22.2°C a La Pietat, 21.5°C a Sant Joan -nucli antic, 21.1°C a La Fosca i 20.4°C a Palamós -barri Vell. 

Segons meteo.cat, els 23.1 ºC de màxima de la Tallada d'Empordà són un rècord de gener en els seus 35 anys de dades, per sobre dels 22,8 ºC del 30/01/2022.

Altres dades d'ahir dilluns 27 de gener a Palamós-barri Vell: Temperatura mínima 13,7 ºC. Ratxa màxima de vent 58 km/h SSO. Pressió màxima 1010 hPa, mínima 1000 hPa. Humitat relativa màxima 91 %, mínima 49 %. Maror o forta maror a la badia., mar endins, segons Puertos del Estado, onatge sig. de 2,93 m a les 08:00h, alçada màxima de l'onatge 4,75 m a les 08:00h i a les 09:00h al davant del cap de Begur.

 

Núvols de vent d'ahir dilluns des de Torre Valentina.

Un ametller florit a Calonge ahir dilluns. Imatge típica d'aquestes dates.

Un ametller florit a Calonge ahir dilluns. Imatge típica d'aquestes dates.

Divendres 24 de gener: garbinada i 22 ºC a l'interior de la comarca

Altocumulus lenticularis a prop de l'antic molí de vent de la carretera de Romanyà (Calonge), aquest divendres al migdia.

Aquest divendres 24 de gener, hem tingut una jornada marcada pel vent de garbí. La ventada persistent ens ha donat un cel decorat amb alguns núvols de vent, com el que es veia a prop de l'antic molí de vent de la carretera de Romanyà (Calonge) valgui la redundància. 

A Palamós, la garbinada ha enregistrat una velocitat mitjana de 25 km/h i s'ha anotat una ratxa màxima de 52 km/h SSO.

Pel que fa a l'estat de la mar, a la nostra badia s'ha apreciat maror. Mar endins, hi havia un onatge significant d'1,41 m a les 16:00h i una alçada màxima de l'onatge de 2,06 m al davant del cap de Begur.

L'efecte del vent també ha deixat una temperatura molt elevada per l'època a l'interior de la comarca, amb 21.9 °C a Verges i a La Tallada d'Empordà, 21.8 °C a La Bisbal d'Empordà, 21.4 °C a Les Olives o 21.3 °C a Torroella de Montgrí. 

A Palamós màxima de 15.9 °C (mínima 10.8 °C)., pressió  màxima 1019 hPa, mínima 1013 hPa., humitat màxima 91 %, mínima 76 %. 

Altocumulus lacunosus o cel empedrat indicatiu de canvi de temps aquest divendres a la tarda. 

Descobreix els secrets de l’arbre i la seva importància al món: nova exposició al Museu del Suro

15 i 16 de gener: de les gelades hivernals a la pluja beneficiosa

Bassals i terreny enfangat degut a la pluja del dijous a l'aparcament del carrer Santiago Bañeras i Goday. 

Aquesta setmana hem tingut una mica de tot, però sobretot cal destacar la presència d'un ambient fred típic d'aquestes dates i la reaparició de la pluja.

La tramuntana que va bufar al llarg del cap de setmana passat, va enregistrar una ratxa màxima de 74 km/h el dia 11. Aquesta ventada també va enviar-nos una massa d'aire fred procedent de l’interior del continent europeu, provocant que la màxima només marqués 9,8 ºC el dilluns 13 i 9,5 ºC el dimarts 14.

Tot i que el cap de setmana "tan sols" va portar la isoterma de 0 ºC a 850 hPa i que aquesta petita entrada d’aire fred es va tallar ràpidament a mitjans de setmana, quedant una màxima de 14,1 ºC el dimecres 15, amb la isoterma de 5 ºC a 850 hPa, el mercuri va caure en picat en hores nocturnes. 

La manca de vent, el cel serè, la llarga durada de la nit i la manca d'humitat destacable, van deixar-nos una nit-matinada de dimarts a dimecres molt freda.  

Així doncs, el passat dimecres 15 de gener vàrem tenir la temperatura mínima més baixa del present hivern, amb gelades generals fins a la platja, siguent més destacades com més cap a l'interior, lluny de l'efecte termoregulador del mar. Els valors que s'assoliren eren ben habituals anys enrera en aquestes dates, fins i tot més freds, però darrerament són cars de veure. Cal tenir present que, per exemple, l'hivern passat la temperatura més baixa va ser d'1,8 ºC al barri Vell de Palamós.

Mínimes del passat dimecres 15 de gener a Palamós i Sant Joan:

La Pietat -2,5 ºC, carrer Joan Vilar -1,4 ºC, carrer Enric Vincke -1,2 ºC, nucli antic de Sant Joan -0,9 ºC, la Fosca -0,7 ºC, la platja de Palamós -0,3 ºC, carrer Xaloc 0,2 ºC, barri Vell de Palamós 0,3 ºC i Port Marina 0,8 ºC.

Tramuntana vertadera, pluja pel davant o pel darrere

Tal com diu la dita "Tramuntana vertadera, pluja pel davat o pel darrera", la situació de tramuntana generada el cap de setmana passat va acabar en una situació de pluges.

Després de les gelades del dimecres, la pluja va reaparèixer durant la jornada següent.

L’arribada d’una depressió retrògrada (provinent del nord-est) a nivells mitjans i alts, amb vent de llevant en superfície impulsat per l’anticicló situat a Centreeuropa, va provocar un episodi de pluja prop de la costa entre el dijous 16 i la matinada del divendres 17 de gener. La precipitació es concentrar a les comarques del nord-est, amb un màxim de pluja localitzat a les Gavarres, amb 39,2 mm a Cassà de la Selva (Font: meteo.cat).

A la nostra vila la pluja que va caure durant la tarda i el vespre del dijous, a part de deixar ben enfangat l'aparcament del carrer Santiago Bañeras, també va acumular un total de 16,6 mn a La Fosca, 16,0 mm a Sant Joan-nucli antic, 15,6 mm al carrer Joan Vilar, 14,8 mm al Port Marina, 14,4 mm a Palamós - barri Vell, 14,2 mm al carrer Enric Vincke i 13,7 mm a La Pietat.

Podem dir que hem estat d'enhorabona, ja que aquestes pluges de gener són especialment beneficioses pel camp. En aquest sentit, es pot recordar la dita "Aigua de gener, omple la bóta i el graner".

La nevada del 1985 al Baix Empordà

Què s'està trobant a l'Església Paleocristiana i la necròpolis de Santa Cristina?

Dades rellevants del passat mes de novembre a Palamós

Línia de cúmuls sobre el mar i mar de fons a la Fosca el passat diumenge 24 de novembre. 

El novembre 2024 va ser plujós. Van anotar-se 73,0 mm, quan la mitjana climàtica de precipitació de novembre és de 64,7 mm. Pel que fa a la temperatura, el novembre va ser més càlid del normal, amb una temperatura mitjana de 15,2 ºC, quan la temperatura mitjana climàtica és de 12,5 ºC.  

Temperatura màxima absoluta: 21,7 ºC, el dia 11.

Temperatura mínima absoluta: 6,4 ºC, el dia 30.

Temperatura mitjana mensual: 15,2 ºC (mitjana climàtica 12,5 ºC)

Mitjana de les temperatures màximes: 17,8 ºC (mitjana climàtica 16,6 ºC)

Mitjana de les temperatures mínimes: 12,5 ºC (mitjana climàtica 8,3 ºC)

Temperatura màxima més baixa: 12,7 ºC, el dia 30. 

Temperatura mínima més alta: 16,7 ºC, el dia 3. 

Humitat relativa màxima absoluta: 95 %, els dies 5 i 8.

Humitat relativa mínima absoluta: 41 %, el dia 11.

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1032 hPa, el dia 30.

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 999 hPa, el dia 21.

Ratxa màxima de vent:  66 km/h N el dia 12.

Dies de precipitació apreciable (12 dies). També hi pot haver rosada: dia 2 (7,0 mm), dia 4 (3,2 mm), dia 5 (3,2 mm), dia 6 (0,8 mm), dia 7 (6,4 mm), dia 8 (38,8 mm), dia 13 (10,0 mm), dia 14 (0,2 mm), dia 17 (0,2 mm), dia 21 (2,8 mm), dia 24 (0,2 mm), dia 28 (0,2 mm).

Precipitació total: 73,0 mm (mitjana climàtica 64,7 mm)

Dades de meteoclimatic.com (nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.