Dissabte 13 de setembre: nova remullada

Imatge composada dels radars meteorològics del dissabte 13 de setembre a les 13:53h. Veiem una tempesta a sobre de Palamós.

El passat dissabte 13 de setembre ens va visitar una nova inestabilitazació atmosfèrica que derivà en una nova tongada de tempestes.

Tal com correspon en aquesta època de l'any, la combinació d'una aigua superficial del mar força calenta, gràcies a l'escalfor acumulada durant l'estiu, la presència de vent humit carregat d'humitat i l'arribada d'un solc d'aire fred a les capes mitjanes de la troposfera, es desencadenà un augment notable de  l'activitat convectiva, especialmnet cap al nord i nord-est de Catalunya.

A la nostra vila, la jornada ja començà amb alguns ruixats pels volts de les vuit del matí, però va caldre esperar fins al migdia/primera hora de la tarda per recollir el plat fort de la jornada. La tempesta que assenyala bé la imatge composada dels radars meteorològics a pocs minuts de les dues de la tarda, va descarregar amb notable intensitat.

En resum, apareixen 25.9 mm al nucli antic de Sant Joan, 22,6 mm a la Fosca, 20,6 mm al port de Palamós, 20,4 mm al carrer Enric Vincke i 17,8 mm al barri Vell de Palamós, entre d'altres registres.

Aquestes precipitacions, sens dubte ajuden a mantenir un paisatge de boscos i camps on hi predomina el color verd. No obstant això, apareix algun inconvenient. En aquest sentit cal destacar que les acumulacions d'aigua en certs punts, més el fet que la temperatura encara és estiuenca, ajuda a la proliferació dels temuts mosquits.

Si mirem un dels efectes més positius de les pluges, llueix el bon inici que està tenint la temporada boletaire, coincidint amb l'aparició dels primers ous de reig, rossinyols, siurenys i cualbres en els massissos de les Gavarres i a l'Ardenya-Cadiretes. 

Mapa de llamps del dissabte 13 de setembre.

Quant vàrem recollir el passat agost?

 

Virga o roina molt fina observada des de Calonge el passat 28 d'agost.

A diferència del mes de juliol, el passat agost no va ser gaire generòs, pel que fa a les precipitacions.

Si ens fixem en les dades recollides per l'estació meteorològica ubicada al barri vell de Palamós, només es van acumular 11,6 mm, quan la mitjana de precipitació del vuitè més de l'any a la nostra vila és de 43,8 mm. No obstant això, les acumulacions mensuals de pluja foren força irregulars i en d'altres estacions meteorològiques la pluja hi fou més important. En els casos més generosos s'hi va recollir una mica més de la meitat del que hi sol caure.

Dades de precipitació del passat agost a Palamós i Sant Joan:

La Pietat 29,0 mm., nucli antic de Sant Joan 24,1 mm., La Fosca 24,0 mm., carrer Xaloc 20,1 mm., carrer Joan Vilar 16,0 mm., carrer Enric Vincke 15,5 mm.   

Dilluns 1 de setembre: la tardor meteorològica s'inicia amb tempestes

Imatge composada dels radars meteorològics del SMC a les 05:37h del passat dilluns 1 de setembre. 

El passat dilluns 1 de setembre, considerat tècnicament com a primer dia de la tardor meteorològica (setembre, octubre i novembre), va entrar per la porta gran.

El pas d'un front fred durant la matinada i primeres hores del matí, va generar diverses línies de tempesta que descarregaren amb força a sobre la nostra zona.

Malgrat el seu ràpid desplaçament impulsat pel vent intens del sud-oest que bufava en altura, el front de tempestes encara va poder acumular unes quantitats significatives de precipitació molt ben vingudes en aquestes dates.

A la nostra vila vàrem recollir 18,8 mm a la Fosca, 18,3 mm a Sant Joan-nucli antic, 17,6 mm al carrer Enric Vincke, 16,4 mm al carrer Joan Vilar, 16,0 mm a Palamós-barri Vell i 15,2 mm a la Pietat. 

Cal destacar també la bona ploguda que hi hagut al vell mig de les Gavarres, amb 56,0 mm al Puig d'Arques. L'efecte orogràfic un cop més haurà contribuït a una major precipitació a les muntanyes modestes que ens envolten. Sens dubte, el bon nivell d'humitat present a la vegetació contribuirà a una disminució clara del perill d'incendi. Tampoc ens hem d'oblidar que el terreny es va preparant pels bolets que poden nèixer aquesta tardor.

Mapa de llamps del passat dilluns 1 de setembre. Veiem abundant aparat elèctric.  

Imatge composada dels radars meteorològics del SMC a les 06:12h del passat dilluns 1 de setembre. 

Dades rellevants del passat mes de juliol a Palamós

Temps assolellat i un camp segat al Pla de Calonge el passat 18 de juliol. El passat mes de juliol va ser més càlid del normal, amb una temperatura mitjana 0,9 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, ens trobem al davant d'un mes molt plujós. Amb 50,4 mm recollits, això representa més del doble del que marca la mitjana climàtica.    

Temperatura màxima absoluta: 31,2 ºC, el dia 17. 

Temperatura mínima absoluta: 17,9 ºC, el dia 24. 

Temperatura mitjana mensual: 24,8 ºC (mitjana climàtica 23,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 27,8 ºC (mitjana climàtica 27,0 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 21,7 ºC (mitjana climàtica 20,8 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 24,6 ºC, el dia 24. 

Temperatura mínima més alta: 25,2 ºC, el dia 17. 

Quantitat de dies amb temperatura màxima per sobre dels 30 ºC: 3 dies. Dia 1 (30,2 ºC), dia 4 (30,8 ºC) i dia 17 (31,2 ºC)

Quantitat de nits tropicals (mínimes de 20 a 24,9 ºC): 23 nits.

Quantitat de nits tòrrides (mínimes de 25 a 29,9 ºC): 1 nit (25,2 ºC, el dia 17).

Quantitat de nits quasi tòrrides: 4 nits. Dia 1 (24,6 ºC), dia 5 (24,4 ºC), dia 18 (24,2 ºC) i dia 19 (24,6 ºC).

Humitat relativa màxima absoluta: 90 %, el dia 12. 

Humitat relativa mínima absoluta: 30 %, el dia 28. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1020 hPa, el dia 4. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1004 hPa, el dia 20. 

Ratxa màxima de vent: 76 km/h N, el dia 28. 

Precipitació acumulada: 50,4 mm (mitjana climàtica 20,7 mm) 

Dies de precipitació apreciable (0,2 mm o més): 6 dies, el dia 6 (24,4 mm)., el dia 7 (0,2 mm)., el dia 12 (1,8 mm)., el dia 13 (0,2 mm)., el dia 23 (12,0 mm) i el dia 24 (11,8 mm). 

Dades de meteoclimatic.com (barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Les Gavarres recuperen el bosc autòcton amb la tala de més d’11 hectàrees d’eucaliptus

El passat juliol ha estat un dels més plujosos dels darrers 100 anys a Catalunya

En alguns punts de la Catalunya Central i prelitoral va ser el juliol més plujós registrat amb dades des de 1950. Es trenca de manera radical la inèrcia del juny, un mes excepcionalment càlid, i fins i tot, a punts de l’interior s’ha donat el juliol més fresc des del 2014.

En el conjunt de Catalunya, el juliol de 2025 fou un dels més plujosos dels últims 100 anys, comparable als de 1977, 1960 i 1943, i només superat clarament pel de 1932. Les acumulacions de pluja han multiplicat per 2, 3 o fins i tot 4 l’escassa mitjana climàtica del mes de juliol a gran part del país. Tot i això, la naturalesa irregular de la pluja d’estiu fa que aquest rècord de conjunt no es traslladi necessàriament a la majoria d’estacions de forma individual. 

El contrast amb la temperatura també ha estat destacable: després d’un juny excepcionalment càlid, el mes de juliol va trencar aquesta inèrcia tèrmica i va acabar amb registres més habituals per l’època en el conjunt. Fins i tot a punts de l’interior el balanç fou fresc, amb valors de temperatura mitjana que no es veien des del 2014.

Els principals episodis de pluja van concentrar-se en poques jornades, però van ser suficients per superar àmpliament la mitjana mensual a molts indrets:

El 5 i 6 de juliol la pluja va ser especialment intensa a punts del nord-est, destacant els 123,2 mm del dia 5 a Anglès (la Selva).

El 12 de juliol, el pas d'una petita DANA va provocar la formació de tempestes excepcionalment extenses i intenses, amb acumulacions de pluja fins i tot superiors als 100 mm en alguns punts del prelitoral.

Del 23 al 24 la pluja va ser novament extensa i va superar els 50 mm a sectors de la Catalunya Central i el dia 25 una tempesta acompanyada de pedra i ventades fortes va deixar fins a 55,7 mm a Teià (el Maresme).

Això sí, el Pirineu occidental a presentat una de les poques excepcions, amb un juliol sec o clarament per sota del que seria habitual. 

Tot i la irregularitat típica de la pluja d’estiu, l’impacte d’aquests episodis ha estat prou generalitzat per a considerar juliol com un mes extremament plujós en el conjunt del territori, especialment a punts de la Catalunya Central i del prelitoral, on ha estat el juliol més plujós registrat amb dades des de 1950. Aleix Serra, cap de l’Equip de Control de Qualitat de Dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), apunta que “es tracta d’una situació molt poc freqüent, ja que el mes de juliol és, fora del Pirineu, el mes que climàticament té una pluja més escassa.”

En relació a la temperatura, el mes va arrencar càlid, en la tònica del juny, però la irrupció de successives masses d’aire més fresc al llarg del mes acabà deixant un balanç de juliol càlid a prop de la costa (amb anomalies d’entre +1 i +2 °C), però notablement menys càlid o fins i tot fresc a l’interior i a les àrees de muntanya. “En sectors del Prepirineu i del nord de la Catalunya Central ha estat el juliol més fresc des del 2014, amb valors fins i tot per sota de la mitjana climàtica”, comenta Anna Rius, cap de Serveis Climàtics.

En conjunt, hi ha zones on el mes de juny va ser més càlid que el juliol, especialment en àrees de muntanya i de l’interior, un fet inusual en el patró climàtic habitual. En canvi, a bona part de la costa el juliol ha estat lleugerament més càlid, probablement per la inèrcia tèrmica del mar. Cal tenir en compte que aquestes comparacions es fan sobre la temperatura mitjana, que integra tant les màximes com les mínimes diàries.

Font: meteo.cat

Resum de les pluges de juliol a Palamós i Sant Joan

 

Bassals generats per la pluja i cel tapat sobre el que queda del Pla de Sant Joan, el passat dilluns 7 de juliol.

Tothom que hagi seguit el temps que hem tingut el passat mes de juliol, haurà pogut constatar que la pluja ha fet acte de presència en abundància, malgrat tractar-se del mes climatològicament més sec de l'any a la nostra àrea geogràfica.

A ningú se li escapa que el setè mes de l'any 2025 ha sigut un dels més plujosos que es recorden, sobretot tenint en compte que la mitjana climàtica de precipitació de juliol és de 20,7 mm, a més a més, no és estrany que s'hi recullin zero litres.

Tot seguit podeu veure la quantitat de precipitació que es va acumular el juliol al nostre municipi, la qual cosa permet que la vegetació, sobretot els pins i les alzines, presentin un aspecte inusualment verd per aquestes dates. En molts casos s'ha acumulat més del triple de la pluja que hauria d'haver caigut.

Sant Joan-nucli antic 76,5 mm., Palamós-la Fosca 69,6 mm., La Pietat 65,0 mm., carrer Enric Vincke 63,5 mm., carrer Joan Vilar 62,8 mm., Port de Palamós 56,4 mm.

Dijous 21 d'agost: torna la pluja, temperatura a la baixa i bandera vermella a la Fosca

Les platges de Gran-Ridaura de Castell-Platja d'Aro i la platja de cala Fosca de Palamós, es troben amb bandera vermella 🚩 per mala qualitat de l'aigua

Prohibit 🚫 el bany

— Protecció civil (@emergenciescat) August 21, 2025

L'onada de calor que deixà rècords de temperatura per la banda alta del termòmetre, especialment durant els dies 16 i 17 d'agost, va passar a la història durant les jornades posteriors.

Tal com es preveia, el dijous 21 d'agost l'estiu inclement ens va donar un respir. Després del temps infernal del cap de setmana anterior, el pas d'un embossament d'aire fred en altura, va fer que la pluja tornés a fer acte de presència i amb ella també s'observà un clar descens del mercuri, el qual ja havia començat uns dies abans, tot i que era més percebut pels termòmetres que no pas pels nostres cossos. 

La temperatura màxima del dijous 21 d'agost va marcar 23,3 ºC a la Fosca, a comparar amb els 35,8 ºC del dia 16, i a Palamós-barri Vell hi van haver 23,5 ºC, a comparar amb els 34,9 ºC del mateix dissabte.

Pel que fa a les precipitacions, la pluja va venir acompanyada per alguns llamps. En total es van recollir 19,2 mm al carrer Xaloc, 14,7 mm a Sant Joan-nucli antic, 14,6 mm a la Fosca, 14,5 mm a la Pietat, 8,0 mm al carrer Joan Vilar i 7,1 mm al carrer Enric Vincke.

D'altra banda, un dels efectes col·laterals dels ruixats un xic intensos que caigueren, va ser la contaminació que patí l'aigua del mar a la Fosca. Aquest fet va obligar a posar la bandera vermella de prohibició al bany. 

Protecció Civil va explicar a la xarxa X que la decisió responia a informes tècnics de qualitat.  L'aigua de la platja presentava paràmetres que desaconsellaven el bany. Les causes podien estar relacionades amb vessaments, corrents o acumulació de bacteris. Les anàlisis definitives permeten determinar l'origen concret del problema ambiental.

L'avís no volia dir que tota la platja estigués greument contaminada. Però establia que hi ha un risc per a la salut dels usuaris. Empassar aigua o romandre molt de temps al mar pot ser perillós en aquests casos. Per això es va decretar la prohibició estricta de banyar-se a la zona.

Mapa de llamps del dijous 21 d'agost.

Imatge composada dels radars meteorològics del dijous 21 d'agost al migdia.

Cel cobert, pluja i la platja de Sant Antoni sense banyistes el dijous 21 d'agost a les dues i deu minuts. Font: càmera web de Calonge i Sant Antoni

16 i 17 d'agost: temperatura infernal i fum dels incendis forestals

Posta de sol del passat dissabte 16 d'agost amb presència de fum a l'atmosfera. 

El passat cap de setmana s'enregistrà la temperatura més elevada dels darrers anys i en alguns casos des que es tenen registres, com a nou indicador del canvi climàtic antropogènic que estem experimentant.

L'ambient infernal es va donar per la presència d'una massa d'aire tropical continental procedent del desert del Sàhara, acompanyant la dorsal africana. Aquesta cúpula de calor extraordinàriament potent, va coincidir amb l'entrada de tramuntana cremadora en superfície, la qual assolí una ratxa màxima de 34 km/h i feu descendir el grau d'humitat relativa fins a un mínim del 34 % (dades de Palamós-barri Vell).

Cal destacar que el radiosondatge de Barcelona també detectà la isoterma de 23,2 ºC a 1.500 m (anomalia positiva de vuit graus centígrads) el dissabte.

A Palamós, la temperatura màxima va ser la més elevada des de l'any 2002 quan vaig començar a anotar dades, i possiblement encara s'hagi d'anar més enrera per trobar una xifra similar o directament potser ni existeixi. En aquest sentit, trobem 38,1 ºC a la Pietat, 36,8 ºC a Sant Joan-nucli antic, 35,8 ºC al carrer Enric Vincke, 35,8 ºC a la Fosca, 35,4 ºC al port i 34,9 ºC a Palamós-barri Vell.

Si de dia va fer una calor exagerada per les nostres contrades, la nit no va ser menys, convertint-se en una nit tòrrida, amb 25,5 ºC de mínima a Palamós-barri Vell. 

També cal destacar la xifra sorprenentment elevada que es va observar a la població veïna de Calonge i Sant Antoni, amb 40,2 ºC de màxima, un valor més propi del Pla de Lleida que no pas de la Costa Brava. Segons l'observador meteorològic i membre de la XOM Jordi Oriol (calonge-meteoweb.com), és el primer cop que es superen, amb dades des de 2006, els 40 °C en aquest observatori.

D'altra banda, tot i que el pic de calor del cap de setmana passat es preveia que tingués lloc el diumenge, la temperatura màxima enregistrada durant la jornada dominical fou un xic més baixa. A Palamós-barri Vell la màxima va ser 1,6 ºC inferior (dissabte 34,9 ºC i diumenge 33,3 ºC), amb una mínima de 25,6 ºC, i a Palamós-la Fosca la màxima descendí 1,7 ºC (dissabte 35,8 ºC i diumenge 33,3 ºC).

A Calonge la màxima fou 1,9 ºC inferior (dissabte 40,2 ºC i diumenge 38,3 ºC).

Malgrat que a 1.500 m diumenge encara hi havia una massa d'aire més càlid, amb la isoterma de 25,4 ºC, segons el radiosondatge de Barcelona, l'ascens de temperatura es va frenar a causa del fum dels incendis de l'oest peninsular, que arribà fins a Catalunya, les illes Balears i part de França. El cel enterbolit i de color blanquinós, tal com s’apreciava a les imatges dels satèl·lits meteorològics, va provocar que ens arribés menys radiació solar, com si hi hagués una capa de núvols alts i mitgencs.

Imatge satèl·lit on veiem el fum dels incendis a sobre nostre el passat cap de setmana. 

Temperatura a 1.500 m del passat 17 d'agost on veiem la cúpula de calor que ens afectà.

Dades rellevants del passat mes de juny a Palamós

Un camp segat i cel blanquinós degut al polsim del Sàhara, el passat divendres 13 de de juny des de Calonge. El passat mes de juny va ser extraordinàriament calorós, sobretot la darrera setmana marcada per una onada de calor. La temperatura mitjana mensual va ser 3,3 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, es tractà d'un mes inusualment sec, amb 0,0 mm recollits.

Temperatura màxima absoluta: 32,8 ºC, el dia 28. 

Temperatura mínima absoluta: 16,9 ºC, el dia 3. 

Temperatura mitjana mensual: 24,0 ºC (mitjana climàtica 20,7 ºC)

Mitjana de les temperatures màximes: 26,7 ºC (mitjana climàtica 25,4 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 21,2 ºC (mitjana climàtica 15,9 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 21,9 ºC, el dia 11. 

Temperatura mínima més alta: 25,6 ºC, el dia 29. 

Quantitat de dies amb temperatura màxima per sobre dels 30 ºC: 3 dies. Dia 26 (32,2 ºC), dia 28 (32,8 ºC) i dia 29 (31,9 ºC)

Quantitat de nits tropicals (mínimes de 20 a 24,9 ºC): 20 nits.

Quantitat de nits tòrrides (mínimes de 25 a 29,9 ºC): 1 nit (25,6 ºC, el dia 29).

Quantitat de nits quasi tòrrides: 4 nits. Dia 26 (24,9 ºC), dia 27 (24,8 ºC), dia 28 (24,5 ºC) i dia 30 (24,4 ºC).

Humitat relativa màxima absoluta: 90 %, els dies 6 i 14. 

Humitat relativa mínima absoluta: 35 %, el dia 28. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1021 hPa, els dies 27 i 28. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1009 hPa, els dies 3 i 4. 

Ratxa màxima de vent: 44 km/h N, el dia 26. 

Dies de precipitació apreciable: 0 dies. 

Precipitació total: 0,0 mm (mitjana climàtica 38,6 mm) 

Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al barri Vell de Palamós (Meteoclimatic) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Sant Climent de Peralta celebra la 30ª edició Festa del Segar i del Batre

23-24 de juliol: pluges balsàmiques

🌦️ Ara mateix descarreguen alguns ruixats localment moderats a punts del litoral i del prelitoral central i nord.

Evolució de la precipitació des de la matinada 📡👇 pic.twitter.com/zfLwlTmRBg

— Meteocat (@meteocat) July 24, 2025

Vídeo de les pluges de les darreres hores segons les imatges composades dels radars meteorològics. Font: https://x.com/meteocat

Tenint en compte la situació meteorològica que hem patit durant els darrers estius, amb rècords de calor i sequera prolongada, podem afirmar que el temps de les darreres hores ha sigut una autèntica benedicció.

Sembla que no pugui ser, però el mes de juliol ens ha dut tota una nit sencera (del 23 al 24 de juliol) amb pluja molt ben caiguda, juntament amb un ambient més típic de finals d'estiu o de tardor. En aquest sentit, cal destacar que aquest dijous 24 de juliol hem enregistrat una màxima de 24,6 ºC i una mínima de 17,9 ºC, amb predomini del cel ennuvolat.

Sens dubte, es tracta d'un fet molt poc habitual en els darrers anys, convertint-se en un autèntic regal. 

El pas d'un tàlveg d'aire fred a les capes mitjanes de la troposfera, ens portà una accentuada inestabilitat, tot fent crèixer diversos trens de tempestes que passren ben a prop nostre. En total, entre la tempesta d'ahir al vespre i les pluges de la passada matinada, hem aconseguit acumular 33,3 mm al nucli antic de Sant Joan, 32,6 mm a La Fosca, 29,5 mm al camí Vell de la Fosca, 28,4 mm al carrer Enric Vincke, 28,2 mm al port de Palamós i 23,4 mm al barri Vell. 

Aquestes precipitacions encara prenen més rellevància en aquesta època de l'any, ja que redueixen el perill d'incendi, augmentant el nivell d'humitat en el sòl i la disponibilitat d'aigua per la vegetació i la fauna.

Malauradament, però, aquest fet no es dona a tot el Mediterrani. Cap al Mediterrani oriental s'hi manté una prolongada onada de calor, amb incendis devastadors a Grècia, Turquia, Xipre o Síria.  

Imatges composades dels radars meteorològics on veiem la tempesta que ens afectà ahir dimecres a les 22:36h. 

Llancen per primer cop diverses boies a Roses que aniran a la deriva per analitzar la temperatura i els corrents del mar

S'han llençat les boies en diferents punts del Golf de Roses. / Maria Garcia

El Consell Superior d'investigacions Científiques (CSIC) i el Departament d'Agricultura, a través de l'Institut Català per a la Recerca de la Governança del Mar (ICATMAR), ha dut a terme el primer llançament de diverses boies de deriva per analitzar i mesurar la temperatura de la mar i els corrents del Mediterrani. Les primeres boies s'han col·locat a Roses, però la previsió és estendre la iniciativa a la resta del litoral durant els propers dos anys. El subdirector general de política marítima, Joan Ylla, ha destacat que l'objectiu és crear una xarxa integrada de monitoratge ambiental i físic al medi marí. Les dades obtingudes s'integraran al sistema global d'observació oceànica.

Una boia de deriva és un dispositiu flotant que es desplaça amb els corrents marins. Està equipat amb un GPS i amb sensors per mesurar la temperatura, la salinitat i altres paràmetres. En funció del model, registra els indicadors a una fondària diferent per tal d'obtenir informació de la columna d'aigua.

Aquest dimarts s'ha dut a terme el primer llançament de boies a la deriva per diferents punts del golf de Roses. L'investigador del CSIC, Jordi Isern, explica que s'han desplegat quatre flotadors per mesurar corrents superficials de fins a un o dos metres de fondària. A banda, s'han llençat quatre boies que mesuren corrents subsuperficials i també la temperatura de l'aigua. Després, un aparell -anomenat 'Argo'- és l'encarregat d'elaborar perfils verticals de manera autònoma de la temperatura, salinitat i pressió, fins als 2.000 metres de profunditat.

En total es llençaran un centenar de boies al llarg del litoral català. / Maria Garcia

Isern ha exposat que han utilitzat aparells que mesuren a diferents fondàries, "perquè no hi ha el mateix corrent a un metre que a quinze metres sota l'aigua". Les boies transmeten les dades via satèl·lit i poden tenir una vida de fins a tres o quatre anys. "Però n'hi ha que acaben embarrancant o que les perdem", ha assenyalat.

El subdirector general de política marítima, Joan Ylla, ha destacat que tota la informació que recullin s'utilitzarà per "millorar la predicció dels estocs pesquers, per temes de seguretat marítima per si hi ha un vessament de contaminants, o fins i tot per preveure el canvi climàtic i els efectes que han de venir".  A més, també serviran "per verificar i millorar els models de predicció d'oceanografia operacional".

La costa catalana, mesurada amb boies i radars

Impulsat pel Consell Superior d'investigacions Científiques (CSIC) i el Departament d'Agricultura -a través de l'Institut Català per a la Recerca de la Governança del Mar (ICATMAR)- el desplegament d'aquestes boies forma part del primer Pla estratègic pluriennal de l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030, que preveu la creació d’una xarxa integrada de monitoratge ambiental i físic al medi marí.

Una de les boies surant davant la costa de Roses. / Maria Garcia

En la primera fase es van desplegar una xarxa de radars d'alta freqüència que mesuren els corrents superficials a la costa catalana, i la segona fase és el llançament de diferents tipus de boies.

Aquest és el primer experiment per validar els nous sistemes operacionals d'ICATMAR i se centrarà a analitzar els corrents al nord del litoral català, al llarg de la plataforma continental, en condicions d’estiu. La previsió és llençar un centenar de boies al llarg de la costa catalana durant els pròxims dos anys.

Les dades obtingudes en aquesta campanya s’integraran al sistema global d’observació oceànica.

Font: https://www.emporda.info/comarca/2025/07/22/mar-temperatura-boies-mediterrani-corrents-119953891.html

Una tortuga pon 80 ous a la platja Gran de Platja d’Aro

Una tortuga marina ha nidificat recentment a la platja Gran de Platja d’Aro, on ha dipositat 80 ous. És el segon niu d’aquest estiu a la Costa Brava (vegeu article) i el primer al municipi. La posta es va fer el passat divendres divui de juliol a la nit. Després de detectar la presència de la tortuga i la intenció, hores més tard, de fer-hi niu, s’activà el protocol i es va alertar els serveis de protecció de fauna.

Segons els experts, l'augment de la temperatura de l'aigua del mar, associada al canvi climàtic, estaria al darrera d'aquestes darreres postes de tortuga marina al Mediterrani occidental.  

Hi han intervingut l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró; del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; i Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM). El niu s’ha senyalitzat i tancat i quedarà custodiat per voluntaris que el protegiran durant el període d’incubació. Es demana respecte per aquest espai.

Les indicacions si es detecta una tortuga a la platja són no tocar-la, ni molestar-la o il·luminar-la. També es demana no trepitjar el rastre i avisar el 112. A més, es busquen voluntaris per formar part de la xarxa de custòdia de nius de tortuga marina detectats a tot Catalunya. El servei el coordina el Departament de Territori, mitjançant el formulari que es pot trobar a la pàgina web del CRAM.

Aquesta és la primera vegada que hi ha una posta d’ous a les platges de Platja d’Aro. L’estiu de 2021 es va veure per primera vegada una tortuga marina, però finalment no va fer-ne cap.

Font: https://www.gerio.cat/

SOS Costa Brava denuncia el robatori de les balises de protecció a Cap Roig – Castell

 

Només tres dies després de la seva instal·lació, les balises de protecció a les cales de l’espai Natura 2000 Cap Roig – Castell han estat arrancades i robades, en un acte que posa en perill la seguretat de les persones i confirma la manca de control i vigilància efectiva en aquest entorn natural protegit. 

Les balises, instal·lades amb retard per l’Ajuntament de Mont-ras i destinades a delimitar espais segurs per al bany, l’snorkel i altres activitats respectuoses amb el medi, han estat violentades amb premeditació i nocturnitat. 

Aquesta acció irresponsable, comesa per embarcacions d’esbarjo que actuen amb total impunitat, suposa un nou atac al fràgil equilibri ecològic del litoral.

El juny del 2025 és el mes més càlid des que es tenen registres

 

Segons un informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de juny de 2025 superà en temperatura elevada el juny de 2003, que era el rècord vigent fins ara a Catalunya, amb anomalies de +4ºC per sobre de la mitjana i rècord de 12 nits tòrrides a la ciutat de Barcelona.

L’històric Observatori Fabra va registrar la temperatura més alta amb 37,9ºC el dia 30 i un rècord d’insolació solar.

A grans trets, el mes va ser sec a tota Catalunya i molt sec al litoral i prelitoral, amb xifres de 0 mm de pluja a la regió metropolitana.

La primera quinzena de juny tan càlida (vegeu informe del SMC) ja feia sospitar que podíem fer front al mes més càlid des que es tenen registres a Catalunya. Amb el tancament del mes, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) confirmà que el juny de 2025 va tenir la mitjana de temperatura més alta de l’històric, per sobre del juny de 2003, el qual tenia el rècord fins ara. Concretament, ens situem en una anomalia de temperatura de 4 ºC per sobre de la mitjana climàtica del període 1991-2020. A més, malgrat que les màximes diàries no foren les més altes de l’històric (les supera el 2019), “cal destacar que la calor fou persistent durant tot el mes, amb molts dies que superaren la mitjana”, apuntà Anna Rius, cap dels Serveis Climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). 

També la pluja va ser protagonista en aquest recull del mes de juny: hi hagué una absència total de precipitacions a sectors del litoral i del prelitoral, com per exemple la regió metropolitana de Barcelona, amb 0 mm de pluja. El que sí que va tenir Catalunya, i en especial Barcelona, és un bon nombre de nits que no van baixar de 25 ºC, les conegudes com nits tòrrides: un total de 12 nits a la ciutat comtal, que suposen el rècord de país i rècord en un mes de juny des que es tenen registres (l’anterior era de 2003 amb 10 nits). 

“Un dels motius principals és l’efecte illa de calor que es produeix a les ciutats”, indicà Aleix Serra, cap de Control de Qualitat de Dades. Aquesta situació també s’evidencia a l'històric Observatori Fabra (depenent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona), que registrà la temperatura més alta amb 37,9ºC el dia 30 i 342,5 hores d’insolació (rècord). A nivell català, el dia 29 més de la meitat de les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), 100 de 182 actives, van enregistrar nit tropical i el dia 30, 8 estacions van detectar nit tòrrida.

Per sobre dels 40 ºC

Pel que fa a la xifra per sobre dels 40ºC, set dies del passat mes de juny superaren el valor de temperatura 40 °C, en un lloc o altre, i en estacions com a Vinebre (la Ribera d’Ebre), aquest llindar es superà consecutivament els darrers 3 dies del mes, arribant el dia 28 fins als 42,9 ºC, el valor de temperatura màxima més elevat del mes a Catalunya. A banda de la Ribera d’Ebre, també es van superar els 40 ºC a les comarques del Priorat, Alt Empordà, Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Pallars Jussà i Terra Alta entre el 21 i el 30 de juny.

Diumenge sis de juliol: s'acaba la calor exagerada i la falta de pluges

Núvols Asperatus o Asperitas observats el diumenge sis de juliol sobre Palamós abans de caure la primera tempesta de la tarda.

L'onada de calor que ens ha estat afectant durant les últimes jornades del passat mes de juny i a principis del mes de juliol (llegiu la següent nota de premsa del Meteocat), per fi ha passat a la història. Després dels rècords de calor, les nits d'insomni i la sequera de les darreres setmanes, el temps ha fet un gir de 180º.

Ahir diumenge vàrem tenir un còctel explosiu que va fer crèixer els núvols convectius, coincidint amb la formació d'una línia d'inestabilitat especialment activa al nord-est de Catalunya, degut a l'arribada d'un solc d'aire fred en altura, la presència de convergència de vents en superfície i a la calor acumulada.

La manca de pluges a la nostra zona i la calor persistent i exagerada, es va acabar de forma dràstica. Primerament, l'arribada d'una tempesta amb abundant i sorollós aparat elèctric, va servir per inaugurar la tarda. Seguidament, al cap de poca estona, una tongada de ruixats intensos es va repetir fins al vespre. Fins i tot, a tres quarts de 5 de la tarda, es va tornar a inundar algun carrer de Palamós i Sant Joan, tal com detalla la notícia de Ràdio Palamós.

Aquest espectacle meteorològic que no es veia des de feia mesos, va deixar-nos 43.4mm a La Pietat, 41.2mm al nucli antic de Sant Joan, 34.6mm a La Fosca, 32.8mm al carrer Enric Vincke i 32.4mm al carrer Joan Vilar. El canvi de temps també ha renovat la massa d'aire. Avui dilluns 7 de juliol això ha acabat donant una màxima de 26.1°C i una mínima que per fi ha baixat dels vint graus, amb 19.1°C. Tot un luxe pels temps que corren.

Bassals en el que queda del Pla de Sant Joan aquest dilluns 7 de juliol.

 

Imatge composada dels radars meteorològics del diumenge sis de juliol a les 16:18h. 

Gràfica on veiem el descens del mercuri coincidint amb la tempesta que caigué ahir diumenge.

Mapa de llamps d'ahir diumenge on veiem l'abundant aparat elèctric que ens afectà. 

Apareixen noves restes de la muralla de Palamós

Restes d'una torre del segle XVI que formava part del sistema defensiu de Palamós.

El passat 7 de juny, "Clau de Volta. Associació d'Art i de Patrimoni de Palamós", va informar a través de les xarxes socials que havia sortit a la llum una torre i un llenç de la muralla del segle XVI i tot un tram del baluard de Sant Joan del segle XVII, en un solar on s'han derruït els edificis en el carrer Salvador Albert i Pey de Palamós.

En teoria, degut al grau de protecció que tenen les restes històriques aparegudes, aquestes s'hauran de respectar i integrar en el projecte constructiu de l'obra que els vulgui fer en el solar.

Dibuix de Lorenzo Possi on veiem les muralles, torres i baluards que defensaven Palamós des del nord, just a la zona on ara han aparegut les restes. Agost del 1676. Font: www.fundaciomascort.com 

 

Recull de fotografies  
 

Dades rellevants del passat mes de maig a Palamós

 

Cumulonimbus capillatus observat el passat 11 de maig des del paratge de l'Olivereta. El mes de maig del 2025 va ser molt plujós. S'acumularen 91,2 mm, quan la mitjana climàtica és de 51,7 mm. En relació a la temperatura, el maig va ser més càlid del normal, amb 1,1 ºC per sobre de la mitjana climàtica. 

Temperatura màxima absoluta: 26,3 ºC, el dia 30. 

Temperatura mínima absoluta: 7,8 ºC, el dia 7. 

Temperatura mitjana mensual: 17,9 ºC (mitjana climàtica 16,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 21,0 ºC (mitjana climàtica 21,3 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 14,7 ºC (mitjana climàtica 12,2 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 15,6 ºC el dia 6. 

Temperatura mínima més alta: 19,4 ºC el dia 29. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, els dies 3 i 4. 

Humitat relativa mínima absoluta: 30 %, el dia 23. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1023 hPa, el dia 28.  

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1004 hPa, el dia 4. 

Ratxa màxima de vent: 52 km/h NNO, el dia 23. 

Dies de precipitació apreciable (7 dies). També pot ser rosada: dia 2 (0,4 mm), dia 5 (49,6 mm), dia 6 (1,4 mm), dia 9 (5,2 mm), dia 11 (25,4 mm), dia 22 (9,0 mm) i el dia 23 (0,2 mm).

Precipitació total: 91,2 mm (mitjana climàtica 51,7 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Una tortuga marina posa 101 ous a la platja de Sant Feliu de Guíxols

Maig plujós al nord-est de Catalunya

Segons un informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de maig va ser en general lleugerament càlid a Catalunya.

Fou plujós al quadrant nord-oriental del territori, Prepirineu central, la zona a cavall entre les comarques del Baix Penedès, l’Alt Camp i el Baix Camp, i a punts de la plana de Lleida i vessant sud del Pirineu. Molt plujós a sectors del Vallès, sud de la Costa Brava i punts de l’Alt Empordà. A Ponent i a bona part del Pirineu el mes ha estat sec, molt sec a punts de la Ribera d’Ebre.

Meteorològicament, el mes es va caracteritzar, tal com va passar el març i l’abril, per un flux zonal (vent de l’oest) desplaçat al sud del continent europeu molt pertorbat, amb centres de baixes pressions que es despenjaven del corrent general i afectaven el país, sobretot a la serralada Prelitoral. A partir del dia 15 la circulació zonal es va normalitzar i a poc a poc es va retirar cap al nord deixant pas a masses més càlides de procedència subtropical, una progressiva estabilització de l’atmosfera i una notable pujada de la temperatura.

Precipitació del dia 2 al 6 de maig

Una pertorbació aïllada en els nivells mitjans de la troposfera, ubicada al sud-oest de la península Ibèrica, es va anar traslladant cap al nord-est i va creuar Catalunya entre els dies 2 i 6 de maig. La precipitació es va intensificar al quadrant nord-est, on es van acumular més 40 mm.

Les quantitats més importants registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC van ser els 89,7 mm de Vacarisses (Vallès Occidental), dels quals 80,5 mm van caure el dia 5, i els 87,9 mm de Salt (Gironès).

La precipitació va ser en forma de neu els dies 4 i 5, especialment al vessant sud del Pirineu i cotes més altes del Prepirineu: 7 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà, 6 cm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça, o 4 cm al Port del Comte (2.290 m) al Solsonès i a Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, a la Cerdanya.

Precipitació del 8 al 13 de maig

Una configuració molt semblant, pertorbació al sud-oest de la península Ibèrica amb recorregut sud-oest a nord-est, va afectar el país entre els dies 8 i 13 de maig i es va intensificar al litoral i prelitoral i vessant sud del Pirineu, zones que puntualment van enregistrar més de 60 mm.

Algunes de les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la XOM van ser: 105,0 mm a Navata (Alt Empordà), 95,1 mm a Martorelles (Vallès Oriental) o 85,5 mm a Palafrugell (Baix Empordà).

Al Pirineu hi va nevar, sobretot a cotes altes del vessant sud, amb més de 10 cm de neu nova entre els dies 8 i 11: 19 cm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça; 18 cm a Espot (2.519 m) al Pallars Sobirà; i 7 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà.

Precipitació els dies 18 al 21 de maig

Una pertorbació atlàntica va afectar Catalunya entre el 18 i el 21 del maig que va creuar el país pel nord amb alguna tempesta que va acabar afectant el prelitoral Sud.

Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser 31,2 mm al Lac Redon (2.247 m) o 30,7 mm a Bagergue, a la Val d’Aran; o els 30,2 mm a Torroja del Priorat (el Priorat).

La neu es va restringir a les cotes més altes del Pirineu. Va deixar 7 cm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, 4 cm al Lac Redon (2.247 m) i de Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà).

Calor de ple estiu per acabar el mes

Els últims dies de mes, una dorsal a nivells mitjans i alts es va instal·lar sobre la península Ibèrica i va afavorir una clara pujada de la temperatura. Es van superar els 35 °C de màxima al pla de Lleida i a la vall de l’Ebre, amb 37,5 °C a Lleida – la Femosa o Alcarràs el dia 30. Entre els dies 29 i 31, 9 de les 120 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades van igualar o superar el seu rècord de temperatura màxima de maig. D’altra banda, el dia 31 van descarregar tempestes al Pirineu i Prepirineu, que en alguns casos van deixar més de 20 mm.

Maig lleugerament càlid

El maig va ser en general lleugerament càlid a Catalunya.

El flux zonal que caracteritzà el mes, va inhibir les adveccions fredes del nord i càlides del sud, per la qual cosa la temperaturava registrar anomalies moderades, més destacades al litoral i prelitoral pel domini de la circulació zonal, que queda reescalfada en arribar a la costa mediterrània. D’altra banda, cal remarcar la calorada dels darrers dies del mes, quan es van superar els 35 °C a Ponent.

Maig plujós al quadrant nord-est

Ha estat plujós al nord-est de Catalunya, Prepirineu central, la zona a cavall entre les comarques del Baix Penedès, l’Alt Camp i el Baix Camp, i a punts de la plana de Lleida i del vessant sud del Pirineu. Ha estat molt plujós a sectors del Vallès, sud de la Costa Brava i a punts de l’Alt Empordà. En canvi, a Ponent i a bona part del Pirineu el mes ha estat sec, molt sec a punts de la Ribera d’Ebre.

La circulació zonal persistent i molt pertorbada durant la primera meitat del mes, amb depressions que creuaven el país de sud-oest a nord-est i que es van activar en arribar al prelitoral, van ser les causants d’aquestes anomalies.

Irradiació solar per sobre de la normal

La insolació ha estat, en general, lleugerament per sobre de la normal climàtica a Catalunya.

Per veure l'informe complet podeu entrar al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/713163/maig-plujos-al-nord-est-de-catalunya

Dijous 19 de juny: boira de mar efímera per trencar la monotonia

Banc de boira d'advecció entrant sobre Palamós el passat dijous dinou de juny al migdia/primeres hores de la tarda. 

La calor anòmala i el temps assolellat que ens està afectant aquest mes de juny, va tenir un petit contrapunt durant una estona el passat dijous.

Entre quarts de dues i quarts de tres de la tarda, un extens banc de boira d'advecció va fregar el litoral de Palamós. Aquest fet provocà una reducció de la visibilitat notable arran de mar i un ambient relativament fresc, fent desaparèixer el terrible binomi de sol i calor que ens afecta.

La boira d'advecció és un fenomen típic de la primavera que durant el present any ha sigut car de veure, segurament en part gràcies a una temperatura superficial de l'aigua del mar més alta del normal que es troba a 23 ºC, uns 2,5 ºC per sobre de la mitjana.

Malgrat tenir una mar amb l'aigua no gaire freda, l'advecció d'una massa d'aire tropical continental procedent del desert del  Sàhara, amb anomalies positives de 4 ºC a 850 Cº, degut a la potent dorsal africana que ens afecta, unit al vent en calma, l'alta humitat i l'aparició d'inversió tèrmica a les capes baixes de la troposfera, facilitaren la formació d'aquest fenomen.

Dades del dijous dinou de juny a Palamós-barri Vell: Temperatura màx. 26,5 ºC, mín. 20,1 ºC, humitat màx. 89 %, mín. 59 %, pressió màx. 1.019 hPa, mín. 1.017 hPa, ratxa màx. de vent 29 km/h SSO.