En el conjunt de Catalunya, el juliol de 2025 fou un dels més plujosos dels últims 100 anys, comparable als de 1977, 1960 i 1943, i només superat clarament pel de 1932. Les acumulacions de pluja han multiplicat per 2, 3 o fins i tot 4 l’escassa mitjana climàtica del mes de juliol a gran part del país. Tot i això, la naturalesa irregular de la pluja d’estiu fa que aquest rècord de conjunt no es traslladi necessàriament a la majoria d’estacions de forma individual.
El contrast amb la temperatura també ha estat destacable: després d’un juny excepcionalment càlid, el mes de juliol va trencar aquesta inèrcia tèrmica i va acabar amb registres més habituals per l’època en el conjunt. Fins i tot a punts de l’interior el balanç fou fresc, amb valors de temperatura mitjana que no es veien des del 2014.
Els principals episodis de pluja van concentrar-se en poques jornades, però van ser suficients per superar àmpliament la mitjana mensual a molts indrets:
El 5 i 6 de juliol la pluja va ser especialment intensa a punts del nord-est, destacant els 123,2 mm del dia 5 a Anglès (la Selva).
El 12 de juliol, el pas d'una petita DANA va provocar la formació de tempestes excepcionalment extenses i intenses, amb acumulacions de pluja fins i tot superiors als 100 mm en alguns punts del prelitoral.
Del 23 al 24 la pluja va ser novament extensa i va superar els 50 mm a sectors de la Catalunya Central i el dia 25 una tempesta acompanyada de pedra i ventades fortes va deixar fins a 55,7 mm a Teià (el Maresme).
Això sí, el Pirineu occidental a presentat una de les poques excepcions, amb un juliol sec o clarament per sota del que seria habitual.
Tot i la irregularitat típica de la pluja d’estiu, l’impacte d’aquests episodis ha estat prou generalitzat per a considerar juliol com un mes extremament plujós en el conjunt del territori, especialment a punts de la Catalunya Central i del prelitoral, on ha estat el juliol més plujós registrat amb dades des de 1950. Aleix Serra, cap de l’Equip de Control de Qualitat de Dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), apunta que “es tracta d’una situació molt poc freqüent, ja que el mes de juliol és, fora del Pirineu, el mes que climàticament té una pluja més escassa.”
En relació a la temperatura, el mes va arrencar càlid, en la tònica del juny, però la irrupció de successives masses d’aire més fresc al llarg del mes acabà deixant un balanç de juliol càlid a prop de la costa (amb anomalies d’entre +1 i +2 °C), però notablement menys càlid o fins i tot fresc a l’interior i a les àrees de muntanya. “En sectors del Prepirineu i del nord de la Catalunya Central ha estat el juliol més fresc des del 2014, amb valors fins i tot per sota de la mitjana climàtica”, comenta Anna Rius, cap de Serveis Climàtics.
En conjunt, hi ha zones on el mes de juny va ser més càlid que el juliol, especialment en àrees de muntanya i de l’interior, un fet inusual en el patró climàtic habitual. En canvi, a bona part de la costa el juliol ha estat lleugerament més càlid, probablement per la inèrcia tèrmica del mar. Cal tenir en compte que aquestes comparacions es fan sobre la temperatura mitjana, que integra tant les màximes com les mínimes diàries.
Font: meteo.cat