La Graciosa

Port de la Caleta del Sebo (La Graciosa), al fons es veu el volcà Montaña del Mojón.

Durant la meva darrera visita a les Illes Canàries, vaig poder acostar-me fins a la petita illa de La Graciosa.
Aquesta petita illa es va formar a partir de les múltiples erupcions d'un estratovolcà, que sorgí del fons de l'Atlàntic. Situada al nord de Lanzarote i separada per un braç de mar anomenat "El Rio", forma part integrant de l'arxipèlag "Chinijo", aquest mot en el parlar dels habitants d'aquell indret vol dir "petit".
L'illa de La Graciosa amb 29 km2 d'extensió, forma part, juntament amb els illots de Alegranza, Montaña Clara, Roque del Oeste i Roque del Este, del parc Natural del Archipiélago Chinijo i de la reserva marina més gran d'Europa, amb 700 km2.
Al següent article podreu fer-vos una idea de la importància d'aquest parc natural.


Vista de la costa de l'illa La Graciosa en primer plà, al fons observeu els illots de Montaña Clara i Alegranza al fons de tot.

Per arribar-hi cal agafar un vaixell que surt de la població d'Orzola. L'illa també disposa d'heliport.

Si hi anem fora de la temporada alta, l'indret ens recompensa amb un seguit de paisatges i platges verges a on sembla que el temps s'hagi aturat, aquest factor es veu afavorit per la gran harmonia que representen les seves construccions de poca alçada, pintades de blanc.
Les localitats de Caleta del Sebo, amb només 650 habitants, lloc d'arribada a l'illa, juntament amb Casas de Pedro Barba, són els dos únics nuclis poblacionals.
Arribar a la Caleta del Sebo, amb els seus carrers de formes quadriculades sense asfaltar, coberts de sorra i amb una mancança quasi absoluta de trànsit rodat, és com retrocedir en el temps, fins arribar a aquells anys, on la mainada es podia deixar sola al carrer jugant a pilota. Imatges com aquesta encara existeixen en llocs privilegiats com aquest, on l'esdevenir dels dies està contraindicat amb qualsevol cosa semblant a l'estrés, les presses o els horaris.


Un carrer de la Caleta del Sebo.

Els habitants d'aquest indret paradisíac, viuen del turisme i de la pesca, turisme que fins ara sembla mostrar-se respectuós i interessat en gaudir de la natura salvatge de l'illa i dels seus fons submarins., esperem que tot es mantingui tal com està per les properes generacions.

L'illa degut a les seves escasses dimensions, es pot recòrrer a peu o en bicicleta, aquest fet permet admirar platges gairebé desertes de sorra daurada, com la de La Francesa, La Playa de las Conchas o la Playa Cocina.


Playa de la Francesa

També es pot pujar fent un passejada, a algún dels seus volcans com la Montaña Amarilla o Las Agujas, que amb 266 m.s.n.m.és el punt més alt de l'illa.
L'interior de l'illa està ocupat per una zona planera sorrenca anomenada "Jable", amb alguns promontoris d'origen volcànic. Recòrrer aquest indret sense rastre de construccions humanes i només amb la remor del vent com a teló de fons, és una experiència única.



L'interior de l'illa sense rastre d'edificacions.

Al passi de fotos següent, podreu veure més imatges d'aquests meravellosos indrets:

Jornada passada per aigua

Imatge del radar.

Avui a Palamós, hem tingut una jornada de pluges débils però continuades, amb una notable devallada dels termòmetres, degut a l'entrada d'aire fred, que tal i com era prevista ha arribat amb puntualitat.

Aquest aire fred en alçada, ha anat trobant-se amb unes condicions de vents i humitat en diferentes capes de la troposfera, que han facilitat el creixement de la nuvolusitat just a sobre nostre.
Aquesta vegada les pluges no ens han vingut pel pas de cap front o de perturbació, procedent de zones llunyanes, sinó que curiosament, s'han format just a sobre de Catalunya.

Si en la jornada anterior, les temperatures màximes a la nostra comarca van rondar els 20 cº, avui aquestes han patit una devallada d'entre 8 i 10 cº., quedant-se en molts casos, per sota dels 13 cº, com els 12,1 cº de Castell d'Aro o els 11,6 cº de la Bisbal.
Sense anar més lluny, ahir a Palamós vàrem tenir una màxima de 20,4 cº i avui ens hem quedat amb 13,0 cº, és a dir, 7,4 cº més baixa.
Els vents s'han mantingut durant tot el dia amb component nord i est, sense gaire intensitat, enregistrant-se una ràfega màxima de 24 km/h de gregal.


Com a precipitacions més destacades d'avui al Baix Empordà trobem:

Torroella de Montgrí 10,7 mm.
Palamós 10 mm.
Castell d'Aro 9,6 mm.
Monells 9,2 mm.
La Bisbal 8,3 cº
La Tallada 8,0 cº

Dades de Meteocat.com i del meu pluviòmetre.

Per les properes hores, continuarà el temps variable, amb algunes clarianes a partir de demà i mantenint-se la possibilitat d'algún ruixat o tempesta a l'interior de la provincia.
Ara bé, el rei de la variabilitat serà el vent, ja que per les properes hores patirà grans canvis, tant en la direcció com en la intensitat, passant de gregal moderat demà al matí, a garbí entre fluix i moderat demà a la tarda, és a dir, en qüestió de poques hores el vent farà un gir de 180 cº.
Aquest temps boig i canviant ens podrà acompanyar al llarg de la setmana.

Dades actuals:

10,2 cº
86 % hr.
1010 hpa.
mínima 9,7 cº
màxima 13,0 cº
pluja 10 mm.
N 5 km/h
cel cobert
marejol

Costa Brava 100 anys, l'altre cara

La Costa Brava, fà poc que va celebrar els 100 de la seva denominació com a tal.
Després de múltiples agressions paisatgístiques, sobretot a partir el boom turístic de finals dels 60, pel bé del progrés i d'altres perfectament evitables, juntament amb la desaparició d'algunes espècies marines, com els musclos de roca i el greu retrocés de moltes altres, com les pallerides, les anèmones o els uriços , podem dir que si volem que la Costa Brava intenti conservar el que encara queda o inclús es recuperi alguna cosa perduda, cal que es realitzin accions com les que proposa l'Associació Salvem el Crit-Arítjol.

Us deixo l'escrit i el video que ha posat al Youtube aquesta associació, en forma de denúncia, de les agressions degudes a la massificació d'embarcacions durant l'estiu al litoral, des d'aquest blog només em resta felicitar-los:

"Malgrat el procés de destrucció patit durant els darrers 100 anys i les evidències recents, el 2010 ve carregat d'esperança i oportunitats. La mateixa crisi econòmica està mitigant el creixement i ens brinda una oportunitat excel·lent per reflexionar i canviar radicalment el model econòmic actual, tot donant al medi ambient l'atenció que es mereix.
Cal aturar les noves construccions (cases, apartaments, hotels, bars, restaurants, amarradors per a embarcacions, ports esportius, arribades de creuers, etcètera) i reconvertir el turisme de masses actual a un turisme de qualitat (ecoturisme, turisme sostenible). S'ha d'impulsar la creació de nous espais protegits i garantir que tots ells es dotin de pressupost i personal suficient per afrontar plans de gestió, vigilància i educació ambiental. Cal incorporar biòlegs i ambientòlegs als ajuntaments (on sovint hi ha massa tècnics relacionats amb les totxanes i pocs que entenguin el que és i significa una estrella de mar). Cal que s'escolti l'opinió dels científics i impulsar l'educació mediambiental a les escoles. I per fer front al canvi climàtic que amenaça força municipis costaners de la Costa Brava (noves plagues de meduses, increment del nivell del mar...), s'ha d'incrementar la utilització d'energies renovables respectuoses amb el paisatge (com la termosolar als teulats de les cases, evitant així parcs eòlics i grans hortes solars en llocs de vàlua paisatgística) i la utilització de vehicles ecològics (hidrogen, elèctrics...) Desitgem que els polítics locals aprofitin la crisi per adoptar amb valentia aquestes mesures que han de permetre la reconversió del model turístic dels municipis de la Costa Brava i garantir així el seu futur"

Previsió i resum de la setmana

Mapa sinòptic previst per les zero hores del dilluns, model GFS.

Les darreres jornades han vingut marcades pel vent constant d'entre gregal i tramuntana, el qual, tot i l'abundant nuvolusitat que ens va enviar la perturbació formada al Mediterrani entre dimecres i dijous, no va permetre recollir cap quantitat de pluja destacable, a la nostra comarca, tant sols quatre gotes de fang, fenòmen d'altre banda, típic de l'estació primaveral.
Un altre fet destacable d'aquesta setmana, ha estat el temporal marítim d'aquest dimecres, amb ones de més de 2 m. d'alçada, enregistrades per la boia palamosina.
Entre dijous i divendres, el temporal de gregal i tramuntana, encara es va mantenir al nord del Cap de Begur i mar endins, encara que a prop de la costa, aquest ja va amainar molt.

Sens dubte, el cel ennuvolat i el temps ventós que hem tingut els passats dimecres i dijous, ens recordaven l'hivern, per sort, aquest dissabte i la major part de diumenge, tornaràn a remontar els termòmetres i el sol serà el protagonista, així i tot, per no perdre el costum, tornarem a tenir una nova devallada de les temperatures, al començament de la setmana que vé, degut a l'arribada d'un embossament d'aire fred retrògrad, producte de l'establiment de dos sistemes d'altres pressions allargassats de sud/oest a nord/est i units per un pont anticiclònic, situats a les Illes Britàniques i a Escandinàvia, juntament amb un centre de baixes presions sobre Itàlia.

D'haver-se produït un posicionament dels centres d'acció com aquest en ple hivern, segurament estaríem parlant d'una onada onada d'aire fred molt forta.


Previsió per dissabte:

Avui hem d'esperar un dia assolellat, amb el creixement de núvols d'evolució diürna al Ripollés i a la Cerdanya, que fins i tot podran deixar el cel tapat a la tarda i caure algun ruixat poc important.

El vent al sector de Palamós serà de S/SE a uns 5 nusos, durant el matí, per passar a SW a primeres hores de la tarda, a uns 10 nusos., fins i tot el SW podrà augmentar fins als 15/20 nusos, avançada la tarda.

Al mar tindrem una mica de marejol al matí, amb mar de fons de nord. Quant entri el garbí a la tarda, passarem a tenir entre marejol i maror de SW, amb restes de mar de fons de nord.

La temperatura màxima arribarà als 17/18 cº a la costa,als 22 cº a l'interior i inclús als 24 cº a l'Alt Empordà.

Previsió per diumenge:

Diumenge s'ha d'esperar un matí assolellat. A la tarda, podran aparèixer intervals de núvols baixos a tot arreu, els quals podran acabar en alguna tempesta a la zona compresa entre la Cerdanya i la Garrotxa, les quals podran arribar fins al sud de la Costa Brava, de cares a últimes hores de la tarda i sobretot durant la nit/matinada de diumenge a dilluns.

El vent serà de component sud al matí, a uns 5/10 nusos, a la tarda giraria a gregal a uns 10 nusos.

Al mar s'ha d'esperar marejol al matí, amb mar de fons de NE, a la tarda es podria augmentar a maror de NE.

La temperatura màxima es quedarà en els 16/18 cº a la costa i entre els 18/20 cº a l'interior. La temperatura mínima serà d'uns 10/12 cº a la costa i d'uns 8/10 a l'interior.

Sembla que el dilluns tindrem nuvolusitat abundant, amb obertures de clarianes a la tarda. L'ambient es mantindrà fred durant tot el dia amb màximes per sota dels 13/14 cº a la costa i dels 11/12 cºa l'interior.
La cota de neu podrà baixar fins els 1000 m. a últimes hores del dia, esporàdicament per sota, la major part de la jornada però, rondarà els 1200/1300m., amb gruixos d'uns 10 cm.
Durant la primera part del dia podran caure alguns ruixats, que es repetirien de cares a la tarda a l'interior del quadrant nord/est i podran caure amb forta intensitat.
El vent podrà bufar a uns 15 nusos de llevant agregalat, sobretot al matí, aixecant maror a tota la nostra zona, desaconsellant la navegació.

Ús de la biomassa forestal gironina

Troncs cremats i muntanya d'estelles, a sobre el port de Palamós, per enviar-les a una planta de biomassa italiana.

Un estudi encarregat pel Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) de les comarques gironines conclou que unes 165.000 tones anuals de la biomassa forestal de les comarques gironines és aprofitable per a ús energètic. Situa la Selva, el Ripollès i la Garrotxa com les tres comarques amb més potencial de biomassa forestal i afegeix que, tenint en compte aquestes xifres, es poden abastir fins a cinc plantes de cogeneració mitjanes com a màxim a la demarcació, amb un consum inferior a les 30.000 tones anuals cadascuna. L'informe conclou que cal potenciar l'ús de calderes domèstiques i d'equipaments, sobretot en els municipis de gran superfície forestal.

Segons aquestes xifres, es poden abastir fins a cinc plantes de cogeneració mitjanes com a màxim a la demarcació, enlloc de les set que s'havien proposat simultàniament al Ripollès, la Selva, Pla de l'Estany i les Gavarres donat l'elevat cost que es donaria en el mercat forestal gironí i les dificultats de subministrament per al conjunt d'aquestes plantes. L'estudi xifra en 30.000 el límit de tonelades anuals de consum de les plantes i alerta que en algunes comarques com la Selva, el Ripollès i la Garrotxa ja depassen les 20.000 tonelades anuals.

L'estudi conclou que cal potenciar l'ús de calderes domèstiques i d'equipament, sobretot en els municipis de gran superfície forestal, on es pot arribar a superar les 100 calderes amb unes potències de fins a 300 kW per tal de reduir la dependència energètica exterior, millorar les masses forestals i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. L'estudi també afegeix que si es fa cas d'aquesta opció, els usuaris poden arribar a disminuir fins a un 40% les factures energètiques.

Font: http://www.naciodigital.cat/diariforestal