Temperatures mínimes extremes

Segons la darrera nota informativa del Servei Meteorològic de Catalunya, la irrupció d'aire fred iniciada el divendres 21 de gener ha provocat glaçades generals a Catalunya.
Les temperatures mínimes han superat el llindar de temperatura mínima extrema, a totes les comarques i algunes estacions del litoral sud amb més de 20 anys de dades han enregistrat la temperatura més baixa de la sèrie.

La invasió d'aire fred es va iniciar el dijous 20 de gener, quan un potent anticicló situat a les Illes Britàniques va començar a impulsar aire fred de l'interior del continent i va provocar ratxes fortes de vent als dos extrems del país i a zones elevades. A les cotes més altes del Pirineu, la temperatura va començar a baixar ràpidament al llarg del dia 20 i va tocar fons entre els dies 21 i 22 de gener.

Concretament, la temperatura més baixa que es va enregistrar a la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya entre els dies 21 i 25 de gener de 2010 han estat els -19,1ºC de la matinada del 22 de gener a Sasseuba (2.228 m), a la comarca de la Val d'Aran.
A l'alta muntanya pirinenca, la invasió d'aire fred no es pot qualificar d'excepcional, ja que durant l'any 2010 es van produir diversos episodis en què es van enregistrar temperatures inferiors (el febrer i el març de 2010) o semblants (desembre de 2010) a les d'aquests dies.

El ràpid afebliment del vent i l'absència de nuvolositat a la major part del país van permetre que les matinades dels dies 22 i 23 les glaçades fossin generals i afectessin fins i tot bona part del litoral. Concretament, a l'interior del país i a les valls del Pirineu es van enregistrar els valors més baixos de l'episodi durant les primeres hores del dia 23.
Tot i que a partir del dia 23 al matí es va produir una pujada clara de la temperatura a l'alta muntanya, l'aire fred ha quedat estancat a les zones més baixes del país, fins al punt que a la major part del litoral i prelitoral, així com en algunes fondalades de l'interior, la temperatura mínima s'ha assolit durant la matinada dels dies 24 i 25.

Concretament, moltes estacions dels dos extrems del litoral i de la comarca de la Ribera d'Ebre, així com alguns punts de la depressió Central, han enregistrat la temperatura més baixa de l'episodi a primeres hores del dimarts 25 de gener.
Al llarg de tot l'episodi, el 95% de les estacions de la XEMA han superat el llindar de temperatura mínima extrema, mentre que 25 de les 119 estacions de la XEMA amb 10 anys o més de dades disponibles han enregistrat el valor més baix en un mes de gener.
Cal destacar algunes estacions del sud del país com ara Vinyols i els Arcs (el Baix Camp), Ulldecona – els Valentins (el Montsià) i Constantí (el Tarragonès), que han enregistrat el valor més baix de tota la seva sèrie, que ja supera els 20 anys de dades, amb -3,4ºc, -8,1ºc i -8,0ºc respectivament.

Pel que fa a les estacions que no han assolit el valor més baix de la sèrie, en molts casos cal remuntar-se fins a les onades d'aire fred del desembre del 2001 o dels mesos de gener i febrer del 2005 per trobar valors de temperatura mínima inferiors als actuals.

Informació extreta de : meteocat.com

Pel que fa a les temperatures mínimes enregistrades al Baix Empordà, durant la nit/matinada del 24 al 25 de gener trobem aquests valors:

Monells -7,3ºcº
Serra de Daró -7,1ºc
La Bisbal -6,5ºc
La Tallada -6,4ºc
Castell d'Aro -4,1ºc
Palamós -4,0ºc (al Pla de Sant Joan) i -0,6ºc al centre de la vila
Calonge -2,2ºc

Dades de meteoclimatic.com, meteocat.com i TV3

L'índex AO congela Amèrica del Nord però escalfa l'Àrtic

Mapa d'anomalies de la temperatura entre el 9 i el 16 de gener d'aquest any. Fer clic per ampliar-lo.

Aquest mes de gener, la neu va arribar a caure fins al sud dels EUA, la costa est va patir tempestes de neu severes i a International Falls, Minnesota, es va establir un nou rècord de temperatura mínima de -43ºc el passat 21 de gener. Com a contrapartida, a zones del nord dels Estats Units i al sud del Canadà, les temperatures van ser més superiors del que és normal. De fet, els residents a Iqaluit, capital del territori canadenc de Nunavut, van tenir unes temperatures inusualment càlides que van provocar la cancel·lació de la desfilada de motos de neu de Cap d'Any.

Aquest mapa de l'encapçalament, on surten els Estats Units, Canadà, l'est de Sibèria i Groenlàndia, mostra les anomalies de temperatura des del dia 9 fins al 16 de gener del 2011, en comparació amb les mateixes dates del 2003 al 2010.
Les anomalies es basen amb les temperatures de la superfície de la terra observades pel sensor MODIS, instal·lat al satèl·lit Aqua de la NASA. Les àrees amb temperatures superiors a la mitjana apareixen en coor vermell i taronja, i les zones amb temperatures per sota de la mitjana apareixen en tons blaus. Els oceans, llacs, i àrees amb escassetat de dades (en general a causa dels núvols persistents) apareixen de color gris.
Com que aquesta imatge mostra anomalies de la temperatura, en lloc de temperatures absolutes, les àrees de color vermell o taronja no són necessàriament més calentes que les zones blaves. Els vermells i els blaus indiquen temperatures més càlides o més fredes del que és normal per a una àrea en particular. La configuració general amb temperatures més càlides del que és normal al nord i temperatures més fredes del que és normal al sud, són causades, probablement, pel patró climàtic conegut com a Oscil·lació Àrtica o índex AO, del qual ja en vaig parlar en un anterior article.

Generalment, quan l'AO està en fase positiva, tenim baixes pressions a sobre l'Àrtic i en latituds mitjanes aquestes pressions són altes., en aquest cas, els vents predominants eviten que es desallotgi l'aire extremadament fred de l'Àrtic, però quan l'AO està en fase negativa, el gradient de pressió es debilita: La pressió de l'aire sobre l'Àrtic no és tan baixa, i la pressió de l'aire a les latituds mitjanes no és tan alta. En aquesta fase negativa, l'AO permet que l'aire de l'Àrtic llisqui cap al sud i l'aire càlid del sud llisqui cap al nord.

L'AO va entrar en fase negativa a l'hivern de l'hemisferi nord en els anys 2009-2010. L'AO ha estat en mode negatiu durant aquest hivern i ha afectat les temperatures de l'hemisferi nord, especialment durant el passat mes de desembre.
L'AO pot canviar de positiu a negatiu, i viceversa, de vegades en qüestió de setmanes. Segons les previsions de l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional dels EUA (NOAA), l'AO podria tornar a ser en fase positiva durant el mes febrer, encara que existeix la possibilitat que es mantingui durant un temps en fase negativa.

Informació extreta de: http://earthobservatory.nasa.gov/

1911, l'Any de les Desgràcies

Aquest proper dilluns 31 de gener, tindrà lloc la commemoració del centenari del tràgic temporal que afectà amb especial violència les costes del Maresme, Tarragona i el País Valencià.

El 1911, conegut com a "l'Any de les Desgràcies" o pel temporal de la Candelera, és recordat en nombroses poblacions de la costa, per l'extraòrdinaria força amb que es va abatre sobre les embarcacions pesqueres que aquell dia van ser sorpreses a mar, mentres feinejaven. Sens dubte, moltes generacions de pescadors i gent de mar, van estar marcades per aquell succés extraordinari.

Meteorològicament parlant, aquest temporal podria tenir certes similituds amb el temporal de St. Esteve de l'any 2008, que sortosament, va ser molt diferent pel que fa a consequències tràgiques. Avui dia, amb els avanços en les previsions meteorològiques es fa difícil que pugui succeir un fet semblant, també hem de tenir en compte la manca d'instal.lacions portuàries adequades en aquella época, per poder arrecerar les embarcacions.

Cambrils o Salou, són dues de les poblacions que commemoren aquells fets tràgics:

http://www.cambrils.org/noticias/detall/4141763/cambrils-commemora-el-temporal-de-1911-amb-un-cicle-d-activitats

http://www.salou.com/cat/item/ART05355.html

Segons Cambrils.org :

"Cambrils commemora el centenari del temporal de la Candelera amb el cicle "1911, l'any de les desgràcies", que s'inclou dins la línia encetada per l'Ajuntament de recuperació de la memòria històrica. El cicle pretén recordar els tristos fets ocorreguts a l'entorn de l'1 de febrer de 1911 i que van afectar la costa mediterrània des del Maresme fins a València. El cicle combina actes commemoratius, en homenatge a les víctimes, amb altres activitats de difusió per donar a conèixer aquest episodi històric.

Gairebé un centenar de persones van perdre la vida, fruit d'un terrible temporal marítim que va agafar desprevinguts a pescadors i mariners, 15 dels quals eren de Cambrils. També es van veure afectats altres municipis de Catalunya, com Caldes d'Estrach, Vilassar, Badalona, Barcelona i l'Ametlla de Mar, i també diverses poblacions del País Valencià.
Es tracta d'un cicle que comença en la mateixa data que el fets que van succeir i finalitzarà als mesos d'estiu d'enguany, tots ells amb la voluntat que no s'oblidin fets que han marcat la història de Cambrils.

El proper diumenge 30 a les 13h davant de la Torre del Port, s'inaugurarà l'exposició "1911. Sobreviure a la tempesta". Aquesta mostra produïda per l'Arxiu Municipal de Cambrils i el Museu d'Història de Cambrils del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils. La inauguració anirà acompanyada d'un homenatge a la mar amb la col·laboració d'entitats locals.
Per muntar l'exposició es va fer una crida a través de la revista Argo de patrimoni i cultura marítima, i s'han seleccionat imatges de la Filmoteca espanyola que no corresponen a Cambrils, però que són del temporal de 1911."

Al diari La Vanguardia, aquests fets van ser tractats durant vàries jornades, degut a la seva extrema gravetat. Tot seguit farem un repàs a aquestes notícies que van anar sorgint amb el pas dels dies, desprès de la tragèdia.
En aquest primer text extret de l'hemeroteca de La Vanguardia del dia 01/02/1911, comprobarem com el temporal va ser del tot inesperat, siguent dels més perillosos, amb una narració realment terrible dels lamentables esdeveniments.

"A cosa de mediodía empezó ayer a desarrollarse en esta zona un temporal de agua y viento, haciéndose éste más violento a medida que avanzaba la tarde.
Como el día había amanecido con buen tiempo, salieron como de ordinario a sus faenas casi todas las barcas pesqueras de los puertos de la costa, sorprendiéndolas por la tarde el brusco cambio del estado atmosférico. A cosa de las cuatro de la tarde el temporal se hizo imponente, soplando fortísimas rachas de viento del E. y del N.E., que ocasionó muchos naufragios de las barcas que no tuvieron tiempo de refugiarse en sitio seguro de la costa."

"Varias de las barcas de las matrículas de Vilasar, Badalona y Mataró, que pescaban sardina en aguas de Barcelona, consiguieron refugiarse en este puerto, pero otras, no pudiendo hacerlo, pidieron auxilio, lo cual fué visto por el vigía de Montjuich, que inspeccionaba minuciosamente el horizonte, comunicándolo a la corporación de prácticos.
Estos, al tener noticia del peligro que corrían dichas embarcaciones, dispusieron salieran en su busca los remolcadores Cataluña y Montserrat, lo cual hicieron éstos prontamente, recorriendo la costa, encontrando a cinco de dichas barcas, que pescaban sardina, remolcándolas a este puerto."

"A la playa de Casa Antúnez llegaron al anochecer diez náufragos de distintas embarcaciones, al zozobrar, los cuales pudieron ganar la costa a nado, comunicando que no tenían noticia de buen número de sus compañeros que tal vez perecieron. Los salvados a nado llegaron en lamentable estado de extenuación, pues algunos estuvieron luchando varias horas en el agua contra la furia de los elementos, sin contar más que con sus propias fuerzas. En vista de su estado fueron auxiliados en el dispensario de Casa Antúnez."

Sortosament, la Vanguardia realitzava cada dia un resum amb les dades meteorològiques de la jornada anterior, on crida especial atenció el fort vent que bufava a 126km/h:

"Amaneció ayer con cielo cubierto, ventolina del NNE., mar gruesa y frío intenso, continuando la mañana con tiempo indeciso y rayos de sol entre rasgadas nubes. Poco antes del mediodía el viento roló al ENE., haciéndose veloz y desapacible, por lo que se arboló la mar, desatándose un temporal furioso de lluvia acompañada de granizo y fuertes rachas, faltando sólo que el ronco trueno y las luminarias de los relámpagos vinieran a completar la fiera labor de los elementos. Al declinar la tarde recrudeció el temporal, haciendo peligrosa la navegación y dificultando el tránsito por las calles. La noche transcurrió lo mismo. Las presiones barométricas quedaron a 765 milímetros y las temperaturas fueron las siguientes: Máximas: 16'1 grados al sol y 12 a la sombra. Mínima: 4'4 grados a la sombra. Reflector: 5 grados. La velocidad del viento 126kilómetros en 24 horas y la humedad relativa 100 grados."

El dia següent, dos de febrer del 1911, la Vanguardia donava a conèixer la magnitud de la tragèdia:

"La playa de Casa Antúnez ofrecía ayer por la mañana un espectáculo desconsolador; las olas que la barrían, dificultaban la labor de los que en la orilla, aguardaban. Una ocasión propicia para poder prestar algún socorro. Flotando sobre las encrespadas olas veíanse palos, timones, remos y otros restos de las embarcaciones naufragadas. Familias de pescadores llegadas de Mataró, Vilasar y otras poblaciones de la costa, recorrían las playas angustiadas, preguntando a cuantos encontraban al paso por la suerte que había cabido a alguno de sus deudos. Entre las citadas familias figuraban dos, una de las cuales había perdido al padre y otra al hermano, tripulantes de una de las barcas que han naufragado y de la que únicamente se salvaron el patrón y un marinero."

"Cerca de la escollera del Oeste se hallaban ancladas, esperando auxilio, siete embarcaciones, cuyos tripulantes, agotadas ya sus fuerzas, esperaban con ansiedad poder ser puestos a salvo, y junto a la casa llamada "La Garsa" había, otra embarcación encallada a través. Lo mismo ocurría a otras que estaban varadas detrás de la fundición de los señores Piaña y Flaquer, de los talleres de los señores Burell, del balneario de Zoraya, chalet "Violante", fábrica de pianos del señor Boada y de cartón de la señora viuda de Francisco Casanovas"

"Los remolcadores "Cataluña", "Montserrat" y "Bomba número 1", tripulados por los prácticos del puerto, quienes rivalizaron en heroísmo y arrojo para el salvamento de los náufragos. La oscuridad de la noche y la violencia del temporal les obligaron a regresar al puerto, habiendo salido nuevamente esta madrugada para proseguir su humanitaria tarea el "Cataluña" y "el Montserrat", que encontraron siete embarcaciones, dos de ellas en inminente peligro, conduciéndolas a remolque al puerto. El "Bomba 1", que salió poco después, condujo también remolcadas otras dos embarcaciones. También prestó eficaces socorros el remolcador "Isabela". El número de embarcaciones salvadas por los referidos remolcadores asciende a quince. El cuerpo de prácticos del puerto es objeto de tan entusiastas como merecidos elogios por su conducta, verdaderamente digna de encomio y de recompensa."

"Los vecinos de Casa Antúnez, gente pobre en su mayoría, prodigaron toda suerte de socorros a los náufragos, viéndose rasgos verdaderamente conmovedores. Un individuo que vive en una de las barracas más miserables de la barriada, recogió a uno de los náufragos que se hallaba desvanecido y después de haberle auxiliado, lo acostó en su humilde camastro y desafiando el viento y la lluvia dirigióse al cuartelillo de la guardia municipal en busca de un coche. Los náufragos eran conducidos al citado cuartelillo a la casilla de carabineros, donde se les facilitaban ropas de abrigo y alimentos. El señor Galles, jefe de la Comisaría de pobres, y un hijo suyo, que por orden del alcalde se trasladaron a Casa Antúnez con un carro cargado de ropas procedentes del Asilo del Parque, los individuos de la guardia civil que prestan servicio en aquel punto y tres carabineros de vigilancia en la maya, fueron los únicos representantes de la autoridad que socorrieron a los náufragos, recorriendo aquella tensa zona marítima con un viento huracanado y bajo una lluvia verdaderamente torrencial."

"El maquinista y fogonero de la fábrica de papel de la viuda de don Quirico Casanovas, situada en la playa de Casa Antúnez, que habían subido a la azotea del edificio con objeto de presenciar el espectáculo imponente que ofrecía el mar, vieron una barca tripulada por un hombre y que se hallaba ya sin gobierno y a merced de las olas. Los dos referidos obreros, llamados Ramón Orís y Sebastián Lleonart, después de haberse atado cada uno de ellos una faca al cinto, se lanzaron al mar con peligro de la vida, socorriendo al tripulante de la barca. Este, que con objeto de evitar que lo arrastraran las olas, se había amarrado con cuerdas de lino de los bancos de la embarcación, se hallaba en un estado lastimoso, y a no ser por el auxilio que le prestaron sus salvadores, hubiera perecido ahogado. Tan pronto como Orís y Lleonart alcanzaron la barca, con las facas de que se habían provisto cortaron las cuerdas que sujetaban al tripulante de aquella, conduciéndolo felizmente a la playa, desde donde lo trasladaron a la fábrica. En la referida fábrica también fue socorrido otro náufrago."

"Varios de los náufragos albergados en el cuartelillo de la guardia municipal de Casa Antúnez referían ayer el peligro que corrieron y las circunstancias en que se salvaron del naufragio. Sus emocionantes relatos eran escuchados con avidez, causando honda sensación en los oyentes. Refieren dos hermanos que en su embarcación iban con otros dos hermanos suyos, cuyo paradero ignoran. Al zozobrar la embarcación, uno de los que se salvaron quedó debajo, y al salir a flote poco después, observó que tenía los pies sujetos por los arreos de pescar. En tan comprometida situación creyó imposible salvar la vida, pero por fortuna pudo asirse con una mano a uno de los maderos de la barca y con la otra se deshizo de las cuerdas y rasgó sus vestidos para, de este modo, poder nadar con mayor libertad. Rendido de cansancio llegó a la orilla, y una vez en ella, creyendo oir voces de auxilio de alguno de sus compañeros, tal vez de sus hermanos, volvió, despreciando el peligro que corría, al lugar que ocupaba la barca; pero cuantas pesquisas hizo resultaron inútiles."

"Ayer mañana las olas arrojaron dos cadáveres a la playa de Casa Antúnez. Uno estaba dentro de una barca que el mar lanzó contra la playa, siendo el único que fue identificado; era el de Marcelino Gibert Julia, de sesenta y cinco años de edad, natural de Caldetas y tripulante del bote "María", de la matrícula de Barcelona.
El otro cadáver es el de un sujeto de unos cuarenta y cinco años de edad, y no pudo ser identificado."

Otras noticias

"A primeras horas de la madrugada de ayer entró el vapor pesquero Pedro, el cual fue sorprendido por el temporal frente al cabo Tortosa, viendo en inminente peligro, que consiguió sortear felizmente. El alcalde de Badalona estuvo en la Comandancia de Marina para informarse del paradero de algunos pescadores de aquella ciudad que se supone desaparecidos."

"Las barcas arrojadas a la playa de Casa Antúnez pertenecen a las matrículas de Mataró, Mongat, Badalona, Vilassar, Caldetes y otras poblaciones de la costa de Levante. Por esta Comandancia de Marina se ha telegrafiado a la de Tarragona y a las ayudantías de la costa, para que den noticia de las embarcaciones que se hayan refugiado por aquellos sitios, así como de las que falten con todos los detalles que sean necesarios.
A última hora, la Comandacia de Marina de Tarragona comunicó telefónicamente que se habían refugiado en aquel puerto siete lanchas de esta matrícula."

"La boya de Llobregat fué arrastrada hasta frente la fábrica de productos químicos de los señores Boada."

Tarragona

"Esta mañana se han refugiado en este puerto algunas barcas de pesca de Torredembarra. Una de ellas se hallaba tras el dique de Levante sin vela ni timón. En el cabo de Salou hay refugiados varias barcos de ésta. Se sabe que se han estrellado en las rocas la barca de Antonio García, ahogándose el tripulante conocido por "Cosarillo". También se ha visto hundida otra de Mariano García, ignorándose si la tripulación ha sido salvada.

"Hay en San Carlos otras refugiadas y se sabe que han naufragado cuatro parejas de Cambrils, pereciendo diez y nueve hombres. Faltan otras tres de la misma matrícula. Reina gran consternación en el barrio del Serrallo"

De Castellón

"En el Grao el temporal presentó grandes destrozos, presentando el mar imponente aspecto, como no se recuerda muchos años en esta parte. Las olas alcanzaron gran altura, descargando con furia en la escollera de Levante, de la que se llevaron una extensión de veinticinco metros con las gruas y todas las mercancías almacenadas.
Han desaparecido muchas embarcaciones pequeñas. Algunas tripulaciones han sido recogidas por el vapor Numancia.
De arribada forzosa llegó el yate Inés 11, procedente de Barcelona, que se dirigía a Alicante para tormar parte en las regatas. Dúdase que el vapor Numancia, que se hizo a la mar, pueda resistir la impetuosidad del oleaje. A consecuencia del temporal, hundióse una casa, resultando heridas varias personas. No se había visto jamás un temporal de semejante violencia.
Las noticias que se reciben de Burriana y Vinaroz son igualmente dolorosas."

Tot seguit veurem el resum meteorològic del dia 1, on s'aprecia una millora força important en el temps amb el pas de les hores, encara però, es mantenia el fort onatge:

"Amaneció el dia con cielo cubierto y viento huracanado del E. Que mantenía en el mar el furioso temporal que tantos estragos causó el día anterior. Al avanzar la mañana fue cediendo la velocidad del viento y despejándose la atmósfera, afirmándose el cambio después del mediodía en que el viento se llamó al NE, continuando la tarde con sol espléndido y anocheciendo con tiempo fresco, marejada y cielo despejado."

El diari del dia 3 de febrer, encara feia més cruenta la situació, amb el repàs a les víctimes mortals i altres que van tenir més sort, juntament amb l'informe de la situació meteorològica del dia dos, molt més calmada:

"El día de ayer fue espléndido, contrastando la benignidad de la temperatura que en él se disfrutó con la crudeza de los anteriores. El viento cesó por completo. El mar, que seguía alborotado durante la última madrugada, fue abonanzando paulatinamente y por la tarde se había calmado casi por completo."

"Las olas siguieron arrojando a la playa de Casa Antúnez restos de las embarcaciones zozobradas, y los agentes de la autoridad continuaron vigilando la costa por si el mar arrojaba el cadáver de algún náufrago. Hasta ahora los únicos cadáveres recogidos son los dos de que dimos cuenta en la edición anterior. En la Comandancia de Marina presentáronse los tripulantes de la barca "San Juan", de la matrícula de Vinaroz, quienes manifestaron que dicha embarcación se había estrellado en las costas de Garraf, y el patrón Bautista Severo, con el rol de la barca "Santa Teresa" que se perdió en las inmediaciones de Casa Antúnez y cuya tripulación se salvó por un verdadero milagro."

"De las noticias recibidas parece deducirse que todas las barcas de la matrícula de Barcelona se han salvado, unas refugiándose en el puerto de Tarragona y otras en el de esta ciudad. De los pueblos de la costa comunican que se ignora aún el paradero de varias embarcaciones. De Badalona faltan, entre otras, las barcas "San Anastasio", tripulada por su patrón Francisco Vidal "Llamp" y cuatro individuos más; "Yap" y "Pasallugas", tripulada la primera por cuatro hombres y un niño y la segunda por cuatro hombres. De los referidos tripulantes no se tiene noticia alguna, suponiéndose que han perecido en la catástrofe. Entre los restos arrojados por el mar a la playa de Casa Antúnez figuran algunos que fueron reconocidos como pertenecientes a la barca "Yap" por varios marineros de Badalona. También se ignora la suerte que ha cabido a tres tripulantes de la barca "San Pedro", de la matrícula de Mataró, de la cual únicamente se salvó el patrón, Jaime Lloret, quien dijo que su embarcación zozobró cuando se hallaba fondeada, habiendo arrebatado un golpe de mar, en los primeros momentos, a dos de los tripulantes, de los cuales sólo se sabe que se llamaban Juan y Francisco.
El patrón y el tripulante Jaime Llorca Cortés fueron arrastrados luego por las olas, salvándose el primero a nado, sin que haya vuelto a tenerse noticia del segundo, que se supone habrá perecido."

Las víctimas de Cambrils

"He aquí los nombres de las barcas de la matrícula de Cambrils que zozobraron durante el último temporal y de los tripulantes víctimas de la catástrofe:
Barca de Antonio Fortuny: José Vernet Guasch, herido grave; José Vernet Bardía, muerto; José Salvat, muerto; Federico Pascual, muerto; Eugenio Borras, muerto.
Dos barcas de Folch: José Font, veintiocho años, muerto; Juán Casas Pujol, 10 idem, muerto; Mariano Piqué, 22 idem, muerto; Juan Alteráis Vallverdú, 21 idem, muerto; Celestino Guinovat Font, 26 idem, muerto.
Dos barcas del conocido por "Flaire": José Ferrete Fortuny, 25 años, muerto; Francisco Grau Monné, 55 idem, muerto; Mariano Solé, 28 idem, muerto; Esteban Romeu Piqué, 40 idem, muerto; Miguel Paradís Llobet, 13 idem, muerto; Calixto Pardo Moreil, 14 idem, muerto."

"En la Comandancia de Marina de Barcelona, se han recibido dos telegramas de Tarragona. En uno de ellos se da cuenta, de que está refugiada en una rinconada, de la punta de Salou la barca perteneciente al patrón apodado "el Pollastre", de nuestra inscripción marítima, hallándose sus tripulantes sin novedad, y en el otro se participa la llegada al puerto de Tarragona de las barcas de pesca "No me mires", "Joven Sola", "Pobre Valbuena", "Maura" y "Virgen del Remedio", de nuestra, matrícula, y cuyos patronos son, respectivamente, los señores Peris (Francisco), Albiol, Llambrich, Huguet y Vizcarro. También consiguieron refugiarse en el citado puerto las embarcaciones folios números 880 y 425, que se cree pertenecen a la jurisdicción de la ayudantía de Marina de Mataró. Entre las embarcaciones que se refugiaron en Tarragona, se hallaba una de Torredembarra que perdió el timón, navegando, por consiguiente, sin gobierno y viéndose en peligro de estrellarse contra, las rocas. Prestáronle auxilio ocho marineros, con una embarcación de Mariano García, salvando a los tripulantes de la barca en peligro, con exposición de sus vidas."

Anàlisis d'aquella situació



Com es pot comprobar en el mapa sinòptic del 30 de gener del 1911, s'intueix l'acostament d'una perturbació que es veu obligada a anar cap al passadís que ha quedat entre el potent anticicló de les Illes Britàniques i l'anticicló de les Azores, també s'observa una entrada de llevant sinòptic.



El mapa del 31 de gener, ens mostra com la perturbació que ha arribat des de l'Atlàntic, s'ha situat al centre de la Península amb un gran radi d'acció. Juntament amb l'anticicló de 1040hpa, ens envia una forta llevantada en poques hores de diferència., pels relats que ens han arribat, va ser molt sorpresiva i especialment intensa del Maresme cap al sud, possiblement perqué més al nord teníem més influència de l'anticicló. Observeu el gran recorregut de les isòbares des del centre del Mediterrani., com més recorregut tenen sobre el mar més fort és l'onatge.



Al mapa del dia 1 de febrer, podem veure com les isòbares encara estan força juntes, però l'anticicló s'ha acostat més a sobre nostre, amb una millora pel que fa a l'estat del cel, però no en el de la mar.

-2cº al Pla de Sant Joan

Aquesta passada matinada s'han assolit els -2cº a la zona del Pla de Sant Joan. Es d'esperar que amb la baixa humitat relativa que hem tingut, hagi aparegut el fenòmen de la glaçada negre, amb algun petit dany a les plantes i els conreus d'aquella zona.
Aquesta baixa temperatura, ha coincidit amb l'encalmament del vent que hem tingut durant algunes hores, juntament amb la manca d'illa de calor que trobem a l'exterior del nucli urbà, a la llunyania de l'efecte termorregulador del mar i a una certa inversió tèrmica, ajudada per la presència de la riera Aubi.

No obstant, com podem comprobar en les dades de l'estació que hi ha al Port Marina, la temperatura mínima ha sigut més elevada a prop del mar, ja que ha baixat fins a 1,3cº., pel que fa a l'estació situada al centre de la població, aquesta ha marcat una mínima molt freda, ja que ha sigut de 0,3cº, tot i trobar-nos al mig de la vila.

D'aquestes dades podem concloure, que la situació de la nostra estació meteorològica, és un factor determinant per obtenir unes dades o altres. Sembla que aquests valors tant baixos es poden repetir en les dues properes nits.

Altres dades del dia d'avui, màxima 8,6cº., vent predominant NW fluix, ratxa màxima 24,1km/h., cel serè., estat de la mar amb maror mar endins, entre mar arrissada i marejol arran de costa., pressió màxima 1024,3hpa mínima 1020,1hpa., humitat màxima 68% mínima 35%.

Dades de tv3, marinapalamos i meteoclimatic

Barcelona s'ofega de contaminació

Mapa de concentració de NO2 previst per avui a les 21:00h a bona part d'Europa.

La ciutat de Barcelona haurà de demanar una moratòria a la Unió Europea, ja que ultrapassa amb escreix el límit de 40 µg per metre cúbic de diòxid de nitrògen. El barri de Gràcia supera el llindar en un 60%.

Segons que revela Ferran Balsells a El País , la ciutat de Barcelona va emetre el 2010 més contaminació de la permesa per la Comissió Europea (CE), que des de l'any passat fixa en 40 µg (micrograms) per metre cúbic, el límit legal del diòxid de nitrogen (NO2), que té efectes perversos sobre la salut de les persones.
Igual que a Madrid , els ciutadans de l'àrea barcelonina van quedar exposats per sobre del que fixa la llei comunitària a aquest gas tòxic procedent del trànsit que causa irritacions en el sistema respiratori.

Ajuntament, Generalitat i equips científics que elaboren el mapa de la contaminació a Barcelona van avançar ahir que, amb les dades oficials pendents de validació, les emissions de diòxid de nitrogen han superat els màxims legals fins rondar els 50 micrograms per metre cúbic en algunes estacions, deu punts més dels permesos per la norma europea. Les dades del primer trimestre del 2010 reflecteixen que la mitjana va arribar fins i tot els 64 micrograms per metre cúbic a l'estació de Gràcia-Sant Gervasi, de trànsit intens. En el cas de l'ex-vila de Gràcia, la contaminació podria ser un efecte del pla de mobilitat aplicat al barri des de fa uns anys i que concentra una gran densitat de tràfic en carrers molt cèntrics, com la Travessera de Gràcia i el Torrent de l'Olla.

La previsió de la Generalitat, que gestiona les dades de Barcelona per englobar amb les d'altres 15 municipis limítrofs abans de notificar a Brussel.les, posa la mitjana anual al voltant dels 55 micrograms registrats el 2009, per la qual cosa demanarà una moratòria a l'Executiu comunitari per evitar la consegüent sanció per incomplir la llei.

La Generalitat ha fracassat a l'hora de contenir la contaminació, tot i que el 2007 va aplicar un pla dissenyat a propòsit per complir la normativa europea.
La Generalitat va limitar la velocitat a 80 quilòmetres per hora en els principals accessos de Barcelona, restricció impopular ara qüestionada pel nou Govern de CiU. Malgrat la gravetat de la situació, el nou president de la Generalitat, Artur Mas, anunciarà en un mes que flexibilitzarà la mesura. La limitació de la velocitat ha reduït l'emissió de partícules al voltant del 11% i suposa una mesura irrenunciable per complir la normativa legal de la UE, segons els científics consultats.

La Comissió Europea espera rebre les dades sobre la contaminació de les ciutats espanyoles el 2012 i decidirà llavors si denúncia al Govern espanyol davant el Tribunal de Justícia de la UE. Aquest haurà d'acordar amb la resta de països membres les sancions econòmiques que s'aplicaran a cada Govern central que, al seu torn, les traslladarà a les administracions competents. A Espanya una possible multa recauria sobre les comunitats autònomes. Espanya ja ha estat denunciada perquè l'àrea de Barcelona incompleix els límits exigits per la UE des del 2005 sobre partícules en suspensió (PM10). En aquest cas, la Generalitat ja va sol.licitar una pròrroga que ha estat denegada, segons fonts comunitàries.

"No hem aconseguit complir la norma, però s'ha retallat la contaminació al voltant del 20%", va explicar Cristina Castells, directora de Serveis i Qualitat Ambiental de l'Ajuntament barceloní. Aquesta millora la corroboren els equips científics que elaboren la fotografia diària de la contaminació. "S'ha aconseguit contenir les partícules, però el diòxid de nitrogen s'escapa. Brussel.les multarà a Barcelona per excedir aquests nivells", va advertir Xavier Querol, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques, que mesura la contaminació a Barcelona, i col.laborador en la redacció de la directiva comunitària que ara incompleixen Barcelona i Madrid. "Barcelona va començar a treballar una mica tard i el trànsit ha contaminat molt més del previst", va lamentar Querol. "S'han de prendre mesures molt més exigents o es seguirà incomplint la normativa durant més anys", va advertir José María Baldasano, catedràtic d'Enginyeria Ambiental que també treballa en el mesurament de la contaminació atmosfèrica.

La llosa del trànsit, que s'acumula en el cor de la ciutat i especialment a l'Eixample fins a registrar una densitat mitjana de 6.100 vehicles per quilòmetre quadrat, superior a la de Madrid (2100) i Londres (1300), encara allunya més a l'àrea barcelonina de les exigències de la CE. Els experts, però, prefereixen anunciar-ho d'una altra manera: "No s'estan salvant tantes vides com huria de ser", ha assenyalat Querol.
Incomplir la normativa de la UE surt més car que la mera sanció comunitària: causa unes 3.500 morts evitables l'any només a l'àrea de Barcelona, segons un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental.

Però la il.legalitat serà difícil de revertir. Enclavada en una complexa orografia que tendeix a acumular la contaminació i perjudicada per una important activitat portuària, Barcelona pateix més que la resta de ciutats l'anomenada traïció del dièsel: el motor pel que va apostar la UE per aturar el consum energètic, però que emet unes sis vegades més diòxid de nitrogen que els vehicles de benzina, dada que va començar a conèixer fa una dècada. Els vehicles dièsel, són el 56% del parc automobilístic de Barcelona, i l'efecte d'un possible augment de l'activitat industrial després de la crisi, són els obstacles per a complir els límits contaminants, almenys aquest any. "O Brussel.les imposarà més multes", va advertir Querol. "Són acumulatives".

Dades preocupants

El diòxid de nitrogen és un gas irritant de les vies respiratòries., la font principal són les emissions dels motors de combustió. A més de perjudicar afeccions com l'asma, és un factor determinant en l'augment de les al.lèrgies. Quan una alta concentració de gasos del trànsit coincideix amb pics de polinització, els al.lèrgics, que ja de per si tenen les mucoses inflamades i irritades, s'ho passen especialment malament.

La Comissió Europea, en la directiva 2008/50, situa com a valor límit anual (mitjana de totes les estacions de mesurament de la xarxa d'una ciutat o regió) "per a la protecció de la salut humana" els 40 micrograms per metre cúbic. És a dir, considera que, a partir d'aquí es produeixen efectes adversos en la salut. Aquest límit va començar a ser d'obligat compliment el 2010 i és més que probable que les grans ciutats espanyoles ho incompleixin.

L'article 226 del Tractat, autoritza a la Comissió Europea a emprendre accions legals contra els Estats membres que no respectin les seves obligacions en matèria de qualitat de l'aire. El procediment d'infracció és llarg. Comença amb una "carta d'emplaçament", segueix amb un "dictamen motivat" (tots dos passos amb mesos de terminis) i pot continuar al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. Si hi ha sentència, s'imposa una sanció econòmica.

Font: http://www.ecodiari.cat/noticia/4348/barcelona/ofega/contaminacio