Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 17 de febrer del 2012

Resum i rècords de la Siberiana Febrer 2012


Mapa d'anomalia en la temperatura mitjana esdevinguda a la setmana del cinc a l'onze de febrer a Europa.


La imatge superior és prou eloqüent de la magnitud i la intensitat de l'onada d'aire fred que ens afectà durant quinze dies. Com es pot observar, exceptuant Irlanda, el nord d'Escòcia i l'oest de Noruega, entre el cinc i l'onze de febrer, la temperatura va ser uns 10 graus inferior del que marca la mitjana climàtica a bona part del continent europeu, en especial al centre i est del mateix.

Segons aquest mapa, a Catalunya l'anomalia tèrmica va ser uns 5º C més baixa a bona part del país i uns 10º C inferior a la zona pirinenca. Cal destacar però, que malgrat la inexistència de rècords de temperatura mínima en molts indrets de les nostres comarques degut al vent, la temperatura de sensació (suma de la temperatura real més la velocitat del vent) es va situar en valors extrems, arribant alguns dies als -15/25º C al Baix Empordà o als -30/-40 ºC a l'Alt Empordà, amb valors fins i tot inferiors cap al Pirineu.

A Palamós la temperatura mínima més baixa de tot l'episodi va ser de -2,3º C, coincidint amb la nevada del dia dos, a més, entre el dia dos i el dia dotze hi van haver 9 dies amb temperatures mínimes sota zero o rondant els zero graus. L'efecte del vent fort i persistent evità unes temperatures més baixes, però afavorí moltes glaçades negres que cremaren les fulles d'algunes plantes situades al mig de la vila.



Mapa de temperatures mínimes de la nit del 4 al 5 de febrer.


Pel que fa a la resta de les comarques gironines, en algunes estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, s'assoliren rècords de temperatura mínima des de l'any 2005 en la majoria dels casos o des de l'any 1999 en el cas de l'estació meteorològica de Núria.

Aquests són alguns dels rècords de temperatura mínima més baixa enregistrada a Girona en estacions amb més de 10 anys de dades:

Portbou: -4,5º C el dia 4., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -3,6º C.

Castell d'Aro: -7,4º C el dia 5., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -6,7º C.

Malniu: -20,6º C el dia 3, l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -19,1º C.

Cassà de la Selva: -10,7º C el dia 5., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -10,2º C.

Banyoles: -7,7º C el dia 12., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -7,4º C.

Molló: -13,3º C el dia 3., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -13,º C.

Núria: -18,2º C el dia 4., l'anterior rècord era del febrer del 1999 amb -16,8º C.

Considerant que gairebé un 80% de les estacions de la XEMA havien enregistrat temperatures mínimes inferiors a les d'aquest episodi durant les dues darreres dècades, no sembla que es tracti d'un episodi de fred excepcional a Catalunya, almenys pel que fa a temperatures mínimes.

Per valorar correctament l'excepcionalitat d'aquest episodi cal tenir en compte la seva persistència, ja que la temperatura s'ha mantingut en valors molt inferiors a les mitjanes climàtiques d'aquesta època de l'any durant més de dues setmanes, ja que s'han encadenat diverses entrades d'aire fred pràcticament sense pausa. La situació sinòptica anomenada de tipus siberià, amb advecció d'aire fred provinent del nord-est, s'ha observat durant 11 dies aquest febrer. Per trobar hiverns en què s'hagi observat un nombre de dies comparable amb aquest tipus de situació sinòptica caldria anar fins l'any 2005 i anteriorment fins a mitjans de la dècada dels 80. Per trobar un hivern amb un nombre major de dies amb aquesta situació sinòptica probablement calgui retrocedir fins a mitjans dels anys 60.

La persistència d'aquesta situació ha provocat que la temperatura mitjana dels 15 primers dies de febrer hagi estat extraordinàriament baixa a Catalunya, ja que s'han observat anomalies (diferència respecte la temperatura mitjana de febrer pel període 1961-90) de fins a -10º C al Pirineu i inferiors als -5º C a bona part del país.

Informació extreta de: balanç de l'onada d'aire fred.

dijous, 16 de febrer del 2012

El vent reescalfat dispara la temperatura




L'aire fred siberià que ens afectava ja ha passat completament a la història. Si el darrer cap de setmana l'ambient era gèlid, quatre dies més tard les temperatures gairebé s'han acostat a valors primaverals. Tal com es preveia, l'efecte Foehn, caracteritzat per l'escalfament del vent quan circula per sobre la superfície terrestre i sobrepassa obstacles orogràfics, deixant la seva humitat a sotavent dels mateixos, ha provocat que les temperatures màximes s'hagin disparat cap amunt i que les mínimes hagin sigut molt elevades, en comparació amb dies enrera.

Aquestes són les temperatures màximes i mínimes d'avui dijous al Baix Empordà:

Calonge màx. 18,4º C, mín. 1,7º C. Palamós-La Fosca màx. 16,1º C, mín. 4,9º C. Les Olives màx. 16,1º C, mín. 7,9º C. Bellcaire d'Empordà màx. 15,9º C, mín. 8,8º C. Calonge-Mas Pallí màx. 15,8º C, mín. 5,9º C. Begur màx.15,6º C, mín. 7,7º C. Palafrugell màx. 15,3º, mín. 7,3º C. Sant Feliu de Guíxols màx. 15,2º C, mín. 2,9º C.

D'altre banda, la tramuntanada s'ha deixat sentir amb molta força i persistència, ressecant l'ambient encara més i alterant notablement l'estat de la mar lluny de la protecció costanera, ja que al davant del cap de Begur hi havia una alçada significant de l'onatge de 4,7 metres a les 13:00h (mar brava).

Algunes de les ratxes màximes de vent a l'Empordà i Ripollès són les següents:

Portbou 140 km/h, Castelló d'Empúries 94 km/h, Ulldeter 85 km/h, Roses 80 km/h, Sant Miquel de Fluvià 79 km/h, Calonge-Mas Pallí 76 km/h, Palamós 74 km/h.

Dades d'avui dijous a Palamós., temperatura màxima 15,4º C, mínima 5,1º C. Estat del cel serè, amb algun fractocumulus. Vent de component nord a 20/30 km/h de mitjana, ratxa màxima 74 km/h. Estat de la mar amb forta maror mar endins (ones de 1,34 m a les 15:00h) i marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1021 hpa, mínima 1018 hpa. Humitat relativa màxima 63 %, mínima 32 %. Dades de meteoclimatic.com, meteo.cat i Puertos del Estado.



Anàlisi de la temperatura i el vent que hi havia avui a migdia.


Previsió per aquest divendres

A Palamós tornarem a tenir un dia dominat pel sol malgrat la presència d'algun núvol baix passatger. Pel que fa a la resta de la nostre demarcació, cal esperar un dia assolellat en conjunt, encara que hi podran haver intervals de núvols baixos al sector costaner., siguent més destacats a la meitat sud de la costa i a prop del Montseny, on fins i tot, poden arribar a cobrir el cel durant la tarda. El vent tendirà a desaparèixer, exceptuant mar endins i al cap de Creus, on encara hi pot haver alguna ratxa forta.

La temperatura màxima rondarà els 12/15º C a la costa, els 13/16º C a l'interior i els 6/12º C al Pirineu. La mínima pot devallar fins a 2/6º C a la costa, fins a -1/4º C a l'interior i fins a -5/-1º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 8/12 nusos, durant la nit/matinada de dijous a divendres., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 24 nusos. Al matí hi haurà vent fluix de tramuntana o calma., mar endins i al nord del cap de Begur bufarà a uns 12/16 nusos. A la tarda tindrem vent fluix de direcció variable o calma. A la nit bufarà terral nocturn o restarà en calma., mar endins pot bufar mestral a 16 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí tindrem mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins. A la tarda cal preveure mar arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins. A la nit hi haurà una situació similar, amb mar de fons de nord.

La méteo al carrer: 3r element




En un carrer, adossat a la façana d'una casa, trobem un antic termòmetre de dimensions considerables. Aquest aparell guaita els vianants i la temperatura des de fa molts anys.



dimecres, 15 de febrer del 2012

Previsió de bon temps pel Carnaval


Cartell del Carnaval d'enguany. Programació


Després de l'onada d'aire fred, sembla que el temps es vulgui aliar amb la festa del Carnaval que ja comença.
Si en les darreres jornades ens haviem de disfressar d'esquimals per poder sortir al carrer, els propers dies també ens podrem disfressar d'altres coses més pròpies d'aquestes dates.

Coincidint amb el pregó d'inici del Carnaval, conegut popularment com "la vesprà", aquest dimecres el temps es presentarà molt tranquil, ja que l'anticicló ens abraçarà en forma de falca., això si, entre la falca anticiclònica i la pertorbació característica del Golf de Gènova, es mantindrà un flux marcat de vent de tramuntana, el qual podrà bufar a uns 20 nusos, donant una sensació de fred més acusada, encara que la temperatura real pot marcar uns 7 o 9º C.

Pel que fa l'endemà dijous, es preveu que la rua matinal infantil transcorri sense gaires inclemències meteorològiques. L'estat del cel es presentarà assolellat, amb una temperatura d'uns 11/13º C, amb aire de tramuntana.



Mapa de pressió en superfície previst per divendres. Comprobeu com tindrem l'anticicló a sobre.


El divendres, com també és tradicional, començarà a les sis del matí amb "la despertà"., a aquelles hores el cel es mostrarà asserenat, amb una temperatura d'uns 2/4º C i vent fluix de tramuntana. A l'hora d'esmorzar, a les 08:30 h, es mantindrà el temps estable, amb una temperatura d'uns 7/9º C i aire de tramuntana. A la tarda, coincidint amb el concurs de comerços ambientats, tindrem un cel asserenat, amb algun núvol baix decoratiu. La temperatura pot rondar els 10/12º C i el vent serà de garbí entre fluix i moderat, amb estones de calma.



Mapa de temperatura en superfície en sis hores pel dissabte a les 19:00h. La màxima del dia pot ser d'uns 12º C.


El dissabte, dia de la Grandiosa Rua de Carnaval, vindrà marcat per un ambient dominat pel sol, encara que hi podran haver alguns intervals de núvols baixos, sense precipitacions. A l'hora de la rua començarem amb una temperatura d'uns 12º C, la qual anirà baixant amb la posta de sol, fins a situar-se en uns 7/9º C al final de la mateixa. Els que surtin del ball de carnaval que es celebrarà a la nau dels 50 metres, poden trobar-se amb una mínima d'uns 3/5º C i aire de tramuntana.

El diumenge, dia de la rua matinal, es preveuen núvols i clarianes, amb una temperatura d'uns 11/13º C i vent fluix de component nord. A la nit, coincidint amb l'exhibició de comparses, la temperatura exterior rondarà els 5/7º C.

Breu resum de la història del Carnaval de Palamós

El carnaval de Palamós és una de les festes d'hivern més important d'aquesta vila i un dels carnavals pioners de la Costa Brava. Els primers documents escrits que l'esmenten daten del 1884. Per aquella època ja es parla de la "cercavila" i de les famoses "cançons" que es cantaven formant un cercle on les persones s'agafaven de la mà i ballaven. Era un acte molt participatiu on la gent es dividia per categories: un d'aquests cercles era pels més petits, després venien els joves i finalment els adults, als quals se'ls permetia unes lletres més "picants".

Des de molt antic ja es celebrava el "ball del drac", una vella dansa marinera que inicialment es feia a la platja però que posteriorment es va traslladar als casinos de Palamós.

Fotos antigues dels anys 1933-1910:

https://picasaweb.google.com/101195658219392495998/CarnavalDePalamos19101933#

Abans de la guerra del 36, el cicle del carnaval era el següent:

El diumenge abans del dimecres de cendra es feia la "passada" de les comparses i el ball de nit al casino del port.
El dilluns i el dimarts, "cercavila" pel carrer Major i la Plaça dels Arbres.
El dimecres tothom anava a la platja de la Fosca per fer l'enterrament de la sardina. Es feia un berenar i els més petits cremaven el ninot del carnestoltes.
Del 1933 fins al començament de la guerra es va fer una gran rua de carrosses que desfilaven pel Passeig Marítim, entre la platja i l'estació del "trenet".

La guerra, amb la crisi econòmica i les prohibicions van anar trencant la tradició. Durant els anys posteriors des dels locals de la vila es portaren a terme diversos intents que anaren substituint la celebració.

Com que la llei franquista prohibia anar disfressat pel carrer o portar la cara tapada, cap a l'any 1947 es va crear, coincidint amb les festes de carnaval, la "festa dels vestits regionals". Aquesta festa era una excusa perquè la gent de Palamós es pogués disfressar i anar al ball. També es feien concursos de disfresses i comparses al casino del port.

A partir del 1963, amb el tancament del darrer casino, els balls es varen anar perdent i s'hagué d'esperar vint anys per tornar a recuperar la tradició.

Als anys 70, va començar el carnaval infantil. Es celebra el dijous gras i va ser iniciativa de les escoles del poble, juntament amb la comissió organitzadora. Aquest dia els nens fan una desfilada pels carrers del poble, a la tarda fan una berenada i després de l'escola van a l'envelat disfressats.

La Renaixença als anys 80

El 1983, recordat per la gran nevada que caigué, un grup de persones membres de Ràdio Estudiantil de Palamós, l'actual Ràdio Palamós, organitza el primer ball popular de carnaval modern que té lloc, des de llavors ençà, el primer dissabte després de dijous gras. També aquest any es recupera el concurs-exhibició de comparses i disfresses que a partir del 1985 passa al diumenge a la nit.


Carnaval de l'any 1983 sota la neu que queia el 12 de febrer. Font: Colla del Testament.


L'antic cinema Conchs fou el marc del ball únicament els dos primers anys. Molt aviat queda petit i obsolet i es decideix llogar l'envelat situat a la platja. L'any 1984 s'inicia la rua, al principi amb un recorregut curt pel centre de la vila però a l'any 1986 ja es traça el seu recorregut actual que surt des de Sant Joan i arriba a la Planassa. A proposta del centre d'Iniciatives i Turisme de Palamós es crea la primera Comissió Organitzadora del Carnaval de Palamós. Aquest mateix any es va triar un personatge per ser el rei de les festes, "el carnestoltes", i també es va triar per primera vegada la "reina del carnaval".

Per iniciativa dels comerciants de la vila, juntament amb la comissió de festes, s'inicia una tradició que ha arribat fins els nostres dies. Els comerciants decoren els seus comerços o el seu carrer i es disfressen segons aquesta decoració. Aquest "dia dels botiguers" distingeix a aquesta població per haver estat la primera en organitzar una festa d'aquest tipus.

Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Carnaval_de_Palam%C3%B3s

dimarts, 14 de febrer del 2012

La desembocadura del riu Mannu i la torre Foghe


La torre de Foghe envoltada per màquia mediterrània. A la dreta apareix una savina.


Al sud de la ciutat de Bosa, a la costa occidental de Sardenya, trobem la desembocadura del riu Mannu. Aquest indret aïllat i exposat als elements, on la costa altiva està coronada per una de les nombroses torres de guaita erigides en temps de la dominació de la Corona Aragonesa, representa un altre clar exponent de la conjunció entre la història i el seu entorn natural.

El riu Mannu, té un recorregut modest de 21 quilòmetres i abarca una conca hidrogràfica de 155 km2., en el seu tram final, serpenteja a través d'unes gorges enclotades en un paisatge típicament mediterrani, format per una frondosa màquia.
Al llarg de seu trajecte des del naixement al Monte Sant'Antonio, Scano, Montiferro (Oristano) (397 msnm), ressegueix planes agrícoles i de pastura que finalitzen en uns altius penya-segats. El riu Mannu travessa terrenys basàltics, tot i que en alguns trams ha erosionat les formacions sedimentàries inferiors del Miocè. El seu principal afluent és el riu de Marale.



Al fons del barranc trobem el tram baix del riu Mannu envoltat d'exhuberant vegetació.


A uns 10 minuts del cap Foghe, resseguint un petit sender que baixa d'allí dalt, trobem la desembocadura del riu Mannu en un petit estuari. Les vessants dels barrancs del Mannu, força pronunciades, són un veritable oasi de vegetació fins que acaben a les roques d'arran de mar, ja en el terme municipal de Tresnuraghes. Tresnuraghes és accessible des de la carretera SS 129 bis a Macomer o la SS 292 d'Oristano.

A uns 11 km del petit poble de Tresnuraghes arribem a la punta de Punta Foghe i a la seva torre.


Foce del Riu Mannu
Desembocadura del riu Mannu. Font: flickr.com (candido33)



Paisatge despoblat dominat per vegetació arbustiva a la vora de la Torre Foghe, amb alguns cumulus humilis i mediocris al fons de la imatge.



La torre Foghe.


La torre Foghe (70 msnm), és una torre de guaita que servia per vigilar els atacs sarraïns. Per anar-hi hem d'agafar un camí asfaltat des de l'interior del poble de Tresnuraghes, situat al sud de Bosa, en direcció a la Punta Foghe. La torre tenia un camp de visió de 30 km i abarcava un ampli contacte visual amb les torres de Cap d'Ischia i cap Nieddu. La fortificació dominava l'accés al riu Mannu, que era un possible lloc d'avituallament pels pirates de la Barbària.

Arquitectònicament, la torre està formada per dos cossos cilíndrics de diàmetre pràcticament idèntic; la segona estructura es fixà a un terç de l'alçada. El diàmetre de la base és de 8'6 m i l'alçada de 9'9 m. A l'interior hi ha una cambra circular amb volta en forma de cúpula, sense espitlleres, amb un passadís intern; l'única obertura d'accès es troba situada a 4 m del terra.



Vista des de la torre. Observeu la costa retallada i salvatge amb alguns illots al fons de la imatge.


A la seva esquerra, hi ha una escala excavada en el gruix dels murs, que permet l'accès a la terrassa exterior o plaça d'armes. El material amb què es va realitzar la torre prové de la zona; per les estructures s'han utilitzat roques basàltiques, mentre que l'arc i algun element més està fet amb vulcanita vermella.

La torre es va contruir entre el 1580-1590, ja que apareix en una crònica feta el 1591 per Giovanni Francesco Fara. Anteriorment, segons explica el capità Marco Antonio Camos, la torre havia tingut un lloc de guàrdia pagat pels corallers de Bosa.

El 1604 està documentada la primera restauració, i una altra el 1720. Un inventari del 1729 la defineix com a “torre d'armes”, de defensa pesant; en canvi, el 1767 el piemontès Ripol en parla més com una torre de senyalització, tot i que mantenia un capità de torre, dos soldats i un petit arsenal, format per un canó i una arma llarga. El 1842 va deixar d'exercir les seves funcions.



Durant el camí de retorn cap a Bosa, ens apareixen aquests porcs llaurant els vorals de la carretera, segurament s'havien escapat d'algun tancat.




Informació complementària extreta de: www.sardegnacultura.it i
http://it.wikipedia.org/wiki/Riu_Mannu_(Scano_di_Montiferro)