Mapa d'anomalia en la temperatura mitjana esdevinguda a la setmana del cinc a l'onze de febrer a Europa.
La imatge superior és prou eloqüent de la magnitud i la intensitat de l'onada d'aire fred que ens afectà durant quinze dies. Com es pot observar, exceptuant Irlanda, el nord d'Escòcia i l'oest de Noruega, entre el cinc i l'onze de febrer, la temperatura va ser uns 10 graus inferior del que marca la mitjana climàtica a bona part del continent europeu, en especial al centre i est del mateix.
Segons aquest mapa, a Catalunya l'anomalia tèrmica va ser uns 5º C més baixa a bona part del país i uns 10º C inferior a la zona pirinenca. Cal destacar però, que malgrat la inexistència de rècords de temperatura mínima en molts indrets de les nostres comarques degut al vent, la temperatura de sensació (suma de la temperatura real més la velocitat del vent) es va situar en valors extrems, arribant alguns dies als -15/25º C al Baix Empordà o als -30/-40 ºC a l'Alt Empordà, amb valors fins i tot inferiors cap al Pirineu.
A Palamós la temperatura mínima més baixa de tot l'episodi va ser de -2,3º C, coincidint amb la nevada del dia dos, a més, entre el dia dos i el dia dotze hi van haver 9 dies amb temperatures mínimes sota zero o rondant els zero graus. L'efecte del vent fort i persistent evità unes temperatures més baixes, però afavorí moltes glaçades negres que cremaren les fulles d'algunes plantes situades al mig de la vila.
Mapa de temperatures mínimes de la nit del 4 al 5 de febrer.
Pel que fa a la resta de les comarques gironines, en algunes estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, s'assoliren rècords de temperatura mínima des de l'any 2005 en la majoria dels casos o des de l'any 1999 en el cas de l'estació meteorològica de Núria.
Aquests són alguns dels rècords de temperatura mínima més baixa enregistrada a Girona en estacions amb més de 10 anys de dades:
Portbou: -4,5º C el dia 4., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -3,6º C.
Castell d'Aro: -7,4º C el dia 5., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -6,7º C.
Malniu: -20,6º C el dia 3, l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -19,1º C.
Cassà de la Selva: -10,7º C el dia 5., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -10,2º C.
Banyoles: -7,7º C el dia 12., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -7,4º C.
Molló: -13,3º C el dia 3., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -13,º C.
Núria: -18,2º C el dia 4., l'anterior rècord era del febrer del 1999 amb -16,8º C.
Considerant que gairebé un 80% de les estacions de la XEMA havien enregistrat temperatures mínimes inferiors a les d'aquest episodi durant les dues darreres dècades, no sembla que es tracti d'un episodi de fred excepcional a Catalunya, almenys pel que fa a temperatures mínimes.
Per valorar correctament l'excepcionalitat d'aquest episodi cal tenir en compte la seva persistència, ja que la temperatura s'ha mantingut en valors molt inferiors a les mitjanes climàtiques d'aquesta època de l'any durant més de dues setmanes, ja que s'han encadenat diverses entrades d'aire fred pràcticament sense pausa. La situació sinòptica anomenada de tipus siberià, amb advecció d'aire fred provinent del nord-est, s'ha observat durant 11 dies aquest febrer. Per trobar hiverns en què s'hagi observat un nombre de dies comparable amb aquest tipus de situació sinòptica caldria anar fins l'any 2005 i anteriorment fins a mitjans de la dècada dels 80. Per trobar un hivern amb un nombre major de dies amb aquesta situació sinòptica probablement calgui retrocedir fins a mitjans dels anys 60.
La persistència d'aquesta situació ha provocat que la temperatura mitjana dels 15 primers dies de febrer hagi estat extraordinàriament baixa a Catalunya, ja que s'han observat anomalies (diferència respecte la temperatura mitjana de febrer pel període 1961-90) de fins a -10º C al Pirineu i inferiors als -5º C a bona part del país.
Informació extreta de: balanç de l'onada d'aire fred.