Dilluns 23 de setembre: primera tempesta de la tardor astronòmica

La pluja intensa d'aquest dilluns ha omplert la bassa de laminació de Sant Joan.

Tal com es preveia, les fortes tempestes que fins ara havien afectat la meitat sud del litoral català, s'han anat traslladant fins a la Costa Brava en les darreres hores.

La presència d'un marcat embossament d'aire fred en altura, amb l'isoterma de -14 a -15 ºC a 500hPa, l'aparició d'una àrea de convergència de vent en superfície i el mateix escalfament del sòl, va propiciar el creixement de núvols convectius a partir del migdia.

Tot i que la jornada d'aquest dilluns començà amb una calma aparent, els cúmuls van convertir-se en potents Cumulonimbus o núvols de tempesta ben bé a sobre nostre, a tota la meitat sud del Baix Empordà i també en punts de la meitat nord de la comarca. 

Així doncs, podem afirmar que la tardor ha entrat per la porta gran, portant-nos la primera tempesta importat de la temporada, i malgrat que les pluges que han caigut no omplen els embassaments, almenys han regat amb abundància els terrenys assedegats de la nostra àrea geogràfica.

Si ens fixem en la nostra vila, la precipitació intensa d'aquesta tarda ha anat companyada per abundant aparat elèctric molt sorollós, i en alguns punts s'ha observat calamarsa barrejada amb la pluja.

En total, la tempesta ha deixat 47,5mm a Sant Joan-nucli antic, 41,1mm al carrer Enric Vincke, 34,4mm a la Pietat, 32,8mm a la Fosca i 28,8mm a Palamós-nucli antic. La forta intensitat de precipitació ha donat acumulacions puntuals d'aigua en els llocs habituals.

En poblacions properes trobem 51,8mm a Castell d'Aro, 50,3mm a Sant Daniel, 50,2 mm a Sant Feliu de Guíxols, 45,5mm al Puigsesforques, 47,8mm a Calonge-eixample i 42,2mm a Vall-llobrega. 

Segons Meteocat, a Castell d'Aro la precipitació hi ha sigut especialment destacada. En tan sols 1min, ha acumulat 3,2mm; i en 5min, 9,7mm. Es constata que s'hi ha superat el llindar d'intensitat forta, amb un total de 25,3 mm en 30 minuts (18,6 mm dels quals en tan sols 10 minuts).

D'altra banda, tal com és habitual en aquestes situacions, també s'han inundat els carrers de la zona més baixa i cèntrica de Platja d'Aro. Vegeu notícia: https://www.gerio.cat/noticia/1682861/un-fort-xafec-inunda-el-centre-de-platja-daro-afectant-baixos-i-vehicles

Pel que fa a la resta del Baix Empordà, aquest dilluns s'acumularen 35,0mm a Les Olives, 33,0mm a Sobrestany, 22,8mm a Verges, 12,2mm a Palafrugell, 12,1mm a La Tallada d'Empordà o 10,8mm a Torroella de Montgrí. Malauradament, en algunes poblacions tan sols hi han caigut quatre gotes, com per exemple els 0,3mm de La Bisbal d'Empordà.

La pluja intensa d'aquest dilluns ha omplert la bassa de laminació de Sant Joan.

La pluja intensa d'aquest dilluns ha omplert la bassa de laminació de Sant Joan.

Imatge composada dels radars meteorològics d'aquest dilluns a les 16:06h.

Imatge composada dels radars meteorològics d'aquest dilluns a les 16:24h.

Imatge composada dels radars meteorològics d'aquest dilluns a les 16:36h.

Mapa de llamps d'aquest dilluns. 

Diumenge 22 de setembre: comença la tardor astronòmica

Aquest diumenge 22 de setembre, a les 14 hores 44 minuts hora oficial, ha començat la tardor astronòmica a l'hemisferi nord. Aquesta estació durarà aproximadament 89 dies i 21 hores, i s'acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern.

L'inici de la tardor esdevé quan la Terra passa per un punt de la seva òrbita des d'on el centre del Sol creua l'equador celest en el moviment aparent cap al sud. Quan això succeeix la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també s'anomena equinocci de tardor.

Quan la tardor comença a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud comença la primavera.

El cel durant la tardor de 2024

Al començament de la tardor, el cel després de la posta de Sol, tindrà Venus i Saturn com a únics planetes visibles. Al novembre Mercuri serà visible durant unes setmanes cap a l'oest, mentre que, a finals de novembre, Júpiter farà la seva aparició per l'est.

Les albes, per contra, permetran veure Mart i Júpiter durant tota l'estació. Al final de la tardor, Mercuri començarà a ser visible.

Pel que fa a les estrelles i constel·lacions visibles al capvespre, destacarà el triangle d'estiu, format per Deneb al Cigne, Vega a Lira i Altair a l'Àliga, que seguirà sent visible durant la primera part de l'estació, encara que gradualment a menor alçada sobre l'horitzó oest. A mesura que avancin els mesos, veurem sorgir per l'est les constel·lacions de Pegàs, Andròmeda i Perseu, i al final de l'estació apareixeran les constel·lacions de Taure i Orió, que assoliran la màxima esplendor durant les nits d'hivern.

Durant la tardor del 2024 tindrà lloc un eclipsi anular de Sol que succeirà el 2 d'octubre, el qual es veurà al Pacífic i Sud-amèrica.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la tardor de 2024 seran les pluges de meteors de les dracònides. El seu màxim s'espera cap al 8 d'octubre, les oriònides, amb el màxim cap al 21 d'octubre, les lleònides, amb el màxim cap al 17 de novembre, i les gemínides, amb un màxim cap al 14 de desembre. Les llunes plenes de tardor tindran lloc el 17 d'octubre, el 15 de novembre i el 15 de desembre.

Canvi d'hora

Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2024 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge d'octubre. Aquell dia, el 27 d'octubre, a les 3 de la matinada endarrerirem els rellotges una hora per tornar a marcar les 2. 

Algunes curiositats sobre la tardor

L'inici de la tardor es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà els dies 22 i 23 de setembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.

L'inici de la tardor és l'època de l'any on la llargada del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt als matins més d'un minut després que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut abans. Com a conseqüència d'això, al començament de la tardor, veurem que cada dia perdrem tres minuts de llum.

Divendres 20 de setembre: ruixats matinals per acabar amb el temps sec

Arc de Sant Martí sobre la badia de Palamós aquest divendres al matí. Autora de la foto: Margarita Bailac Puigdevall. Font: https://www.ccma.cat/el-temps/

Després de diverses jornades veient la pluja passar de llarg, degut a l'ambient sec que ens deixà la tramuntana durant cinc dies seguits, aquest divendres, a primeres hores del matí, per fi s'ha dignat a ploure a la vila palamosina.

La formació de Cumulus congestus estàtics a primeres hores del matí, donà una sèrie de ruixats forts i molt localizats sobre Palamós i Sant Joan i rodalies més properes. Per desgràcia, a la resta de la comarca no ha fet res i s'hi manté el terreny eixut.

Per exemple, si mirem la població de Calonge i Sant Antoni, apareixen 20,0 mm al Puigsesforques, a Sant Daniel 19,9mm i a Calonge-Eixample 1,2mm. Si mirem Palamós, apareixen 18,1mm a Sant Joan de Palamós-nucli antic, al carrer Enric Vincke 16,3mm, a la Fosca 15,0mm, a la Pietat 7,9mm i a Palamós-nucli antic 8,0mm. A Vall-llobrega trobem 3,6mm al Raval de Baix i al celler Can Sais 0,3mm. 

 Tot això després de cinc dies molt secs

Aquestes precipitacions i les que encara poden caure en les properes jornades, hauran anat molt bé per humitejar els camps i els boscos després d'haver patit unes jornades molt seques. En aquest sentit, cal destacar que el vent de component nord va fer baixar el nivell d'humitat relativa fins un mínim del 28% el dia 13, un mínim del 13% el dia 14, un mínim del 38% el dia 15, un mínim del 19% el dia 16 i un mínim del 39% el dia 17.

Pel que fa al vent de component nord, destaquen els 76km/h de ratxa màxima del dia 13, els 52km/h del dia 14, els 61km/h del dia 16 i els 53km/h del dia 17. 

Finalment, també cal destacar que la tramuntana reescalfada que bufà el dilluns 16 va deixar-nos una temperatura màxima de ple estiu, amb 29,1ºC (29,6ºC a la Fosca). Aquest divendres dia 20, però, la temperatura màxima ja ha sigut més habitual per aquestes dates, amb 22,3ºC.  

Imatge composada dels radars meteorològics d'aquest divendres 20 de setembre al matí. Veiem un fort ruixat sobre Palamós.

Dijous 19 de setembre: petita mànega davant la Costa Brava Centre

Mànega observada des de Palamós, a Cala Margarida, aquest dijous al matí. Autor de la foto: Joan Maria Coll. Font: https://www.ccma.cat/el-temps/

Malgrat que les darreres jornades han estat marcades per una absència de precipitacions, a causa de la presència de vent sec de component nord, l'inestabilitat atmosfèrica que ens afecta ens ha deixat un bonic premi aquest matí de dijous.

Les persones que es trobaven a prop del mar, a la Costa Brava Centre, especialment entre Platja d'Aro i Llafranc, han pogut observar i retratar una petita mànega. Aquest curiós fenomen atmosfèric s'ha passejat durant una bona estona per davant del litoral palamosí.

Generalment, a finals d'estiu i a la tardor, quan l'aigua del Mediterrani encara es troba força càlida i aquest fet coincideix amb una entrada d'aire fred en altura, les potents nuvolades que solen crèixer al damunt del mar, poden presentar aquest complement nuvolós que en algunes ocasions ha arribat a tocar terra ferma i crear un petit tornado.

Avui dijous, l'existència d'una DANA retrògrada, amb una temperatura a sobre nostre de setze graus centígrads negatius a cinc-cents hectopascals, unit a una temperatura de l'aigua del mar que està a uns 22-24 ºC (vegeu mapa inferior) i al vent feble que hi havia al matí, va facilitar la formació d'un Cumulus congestus amb tuba, típic dels mars amb característiques tropicals. En aquest sentit, el mapa de llamps no detectà cap descàrrega elèctrica, la qual cosa ens indica que no es tractava de cap Cumulonimbus, un tipus de núvol que sol ser molt més habitual que vagi associat a alguna mànega quan apareix sobre el mar.

Mànega observada des de Platja d'Aro aquest dijous al matí. Autor de la foto: Ramon Busqué Vives. Font: https://www.ccma.cat/el-temps/

Mànega observada des de Calella de Palafrugell aquest dijous al matí. Autor de la foto: José Morgado Paz. Font: https://www.ccma.cat/el-temps/

Mànega observada des de Llafranc aquest dijous al matí. Autor de la foto: Eduard Cucalon. Font: https://www.ccma.cat/el-temps/

Mapa de temperatura superficial de l'aigua del mar. Veiem que a la nostra zona es troba al voltant dels 22-24 ºC.   

Imatge composada dels radars meteorològics d'aquest dijous a les 10:36h. S'aprecia un nucli convectiu que formà la mànega al davant de la Costa Brava Centre. 

Festival Art & Gavarres a Vall-llobrega

El Festival Art & Gavarres ofereix aquest any, en la setena edició, una nova experiència immersiva que convida a repensar la nostra relació amb l'entorn natural de les Gavarres. 

Després de set edicions, aquest esdeveniment pioner en el seu àmbit s'ha convertit en una cita esperada i en un referent del circuit de festivals d'art en el paisatge. Aquest any el festival, que tindrà lloc del 7 de setembre al 3 de novembre, parteix d'un concepte arrelat en la cultura popular: les llegendes de les Gavarres. 

Art & Gavarres és més que un festival d'art; és una invitació a redescobrir les Gavarres, un espai natural protegit, a través dels ulls dels artistes. En aquesta edició hi participaran setze artistes que exposaran el seu treball als municipis de Girona, Celrà, Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell (Llofriu) i Vall-llobrega. 

Durant una setmana, els artistes van treballar in situ, utilitzant materials naturals per donar vida a intervencions artístiques efímeres que es fonen amb el paisatge. Aquestes obres, inspirades en llegendes locals, seran visitables fins que la mateixa natura les esborri amb el pas del temps i els espais recobrin el seu estat original, de manera que no resti cap empremta en el paisatge. Aquest any, el festival s'endinsa en les històries que han definit la identitat cultural de les Gavarres, i recull la saviesa popular que ens parla de llegendes com a «veritats que s'expliquen i que no han passat mai». Amb aquesta premissa, els artistes exploraran el misteri i la bellesa d'aquestes narracions, creant peces que connectin l'espectador amb la història i les arrels d'aquest entorn singular.

L'edició de 2024 del festival, organitzat pel Consorci de les Gavarres de la Diputació de Girona amb la col·laboració de Bòlit, Centre d'Art Contemporani, i els ajuntaments que l'acullen, és una oportunitat per a residents i visitants de descobrir l'art en un context natural.