Avui dimecres ha començat la tardor astronòmica

 

Una vinya amb colors de tardor, amb el Figuerà al fons de la imatge.

La tardor del 2026 a l'hemisferi nord ha començat aquest dimecres 23 de setembre a les 02 hores 05 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 89 dies i 21 hores, i s'acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern.

L'inici de la tardor té lloc quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita, des del qual el centre del Sol creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també s'anomena equinocci de tardor.

Amb l'inici de la tardor a l'hemisferi nord, ens apareix la primavera a l'hemisferi sud.

El cel durant la tardor de 2026

Al començament de la tardor, el cel del capvespre ens mostrarà Mercuri i Venus. Saturn s'hi incorporarà uns dies després del començament de l´estació. Per la seva banda, Venus i Mercuri es podran veure fins a mitjans i a finals d'octubre respectivament.

Durant les albes, per contra, es podran observar Mart i Júpiter. A finals d'octubre el planeta Venus farà la seva aparició pertinent, a més a més, Mercuri es podrà contemplar des de mitjans de novembre fins a mitjans de desembre.

Pel que fa a les estrelles i constel·lacions visibles als capvespres de tardor, hi destacarà el triangle d'estiu, format per Deneb al Cigne, Vega a Lira i Altair a l'Àliga, el qual seguirà sent visible durant la primera part de l'estació, però gradualment anirà quedant a menor altura sobre l'horitzó oest. A mesura que avancin els mesos, per l'est veurem sorgir les constel·lacions de Pegàs, Andròmeda i Perseu, i al final de l'estació apareixeran les constel·lacions de Taure i Orió, que assoliran la màxima esplendor durant les nits d'hivern.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la tardor de 2026 seran les pluges de meteors de les dracònides, el màxim de les quals s'espera cap al 8 d'octubre, les oriònides, amb el màxim cap al 21 d'octubre, les lleònides, amb el màxim cap al 17 de novembre, i les gemínides, amb el màxim cap al 14 de desembre. Les llunes plenes de la tardor tindran lloc el 26 de setembre, el 26 d'octubre i el 24 de novembre.

Canvi d'hora

Tot i que tant el Govern d'Espanya, el Parlament Europeu i la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2026 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge d'octubre. Aquest dia, el 25 d'octubre, a les 3 de la matinada, endarrerirem els rellotges una hora per tornar a marcar les 2. 

Algunes curiositats sobre la tardor

L'inici de la tardor es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà els dies 22 i 23 de setembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari, amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.

L'inici de la tardor és l'època de l'any on la llargada del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt més d'un minut després pels matins, respecte el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut abans. Com a conseqüència d'aquest fet, al començament de la tardor, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó disminueix uns tres minuts cada dia.

Halo solar observat el passat 28 d'agost

El passat 28 d'agost ens va creuar una àmplia franja de núvols prims que enterenyinaren el cel. Aquests núvols alts anomenats cirrostratus, moltes vegades afavoreixen l'aparició de diferents fenòmens òptics o fotometeors. Precisament, això és el que va passar a finals d'agost, coincidint amb l'aparició d'un bonic halo solar.

L'halo solar és un fenomen d'òptica atmosfèrica, com també ho són les iridescències o els parhelis, que consisteixen en la formació d'un arc o una circumferència lluminosa al voltant del sol. Perquè això passi, es necessiten cristalls de gel a la troposfera.

Quan la llum solar topa amb els cristalls de gel, aquesta es desvia i genera un cercle lluminós. La llum vermella es desvia menys que la d'altres colors, i per això la vora interior de l'halo té un to vermellós. 

La major part dels rajos solars es desvien al voltant d'un angle de 22º, que marca el radi de l'halo. Hi ha menys llum desviada cap a angles més petits, i per això l'interior de l'anell es veu més fosc.

En ocasions, també es pot observar un segon halo causat per la refracció dels cristalls de gel al voltant de l'halo principal, amb un radi de 46 ° respecte al centre del sol. De fet, amb condicions òptimes podem gaudir d'un espectacular catàleg de fenòmens òptics dintre de la família de l'halo.

Els halos són freqüents en zones fredes del planeta, però es poden donar en qualsevol indret amb les condicions atmosfèriques adequades. A casa nostra en veiem sovint.

Segons l'"Assaig d'un vocabulari meteorològic català", d'Eduard Fontserè, de l'halo, també se'n diu "rotllo", "rodona" o "era", com a formes populars.

Fa més d'un segle, Gabriel Campo, primer meteoròleg oficial i membre del Servei Meteorològic de Catalunya, va publicar al 1922 l'article "Relació entre els halos i les pluges ciclòniques a Catalunya". L'estudi realitzat entre 1917 i 1922 va posar de manifest la relació entre els halos i la pluja, donant per probable, amb un 65%, que els halos observats a Barcelona anuncien pluja abans de quatre dies, i com a molt probable, en un 88%, que hi hagi puja en algun lloc de Catalunya, preferentment al nord del país properes a les vessant del Pirineu.

 

La temperatura de l’aigua del mar a l’estiu bat rècords i s’enfila 2,3 ºC per sobre de la mitjana

L’estiu del 2026 ha estat el més càlid des que hi ha registres oficials, segons el Meteocat. Seguint la mateixa tendència, la temperatura de l’aigua del mar en superfície a les costes catalanes també ha trencat tots els rècords: 26,1°C de mitjana, més de dos graus per sobre de la del període 1982-2022. De fet, tant juliol com agost s’anoten la temperatura mitjana més alta mai registrada, amb 27°C i 28,4°C en superfície, respectivament. I juny no bat el rècord, però per poc, i és el segon més càlid al mar (23,7°C de mitjana) des del 1982. Són dades de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) facilitades a l’ACN, i que també mostren temperatures màximes mensuals inèdites els tres mesos d’estiu.

Segons els registres de temperatura màxima i mitjana d’ICATMAR a partir de dades del satèl·lit Copernicus, el litoral català s’ha escalfat aquest estiu molt per sobre de la mitjana climàtica, gairebé en consonància amb el que ha passat amb la temperatura ambiental. Si les estacions del Meteocat han registrat una anomalia de temperatura superior als 3 graus en bona part del país, al mar l’increment respecte de la mitjana de quaranta anys (1982-2022, de 23,8 °C) ha sigut de 2,3 graus, una anomalia mai vista.

Anomalia de la temperatura del mar en superfície a l'estiu

Concretament, la temperatura mitjana durant el període juny-agost s’ha situat en els 26,1 graus centígrads. Mai, almenys des del 1982, s’havien superat els 26 °C de temperatura mitjana, ni tan sols el tòrrid estiu del 2022, que ostentava el rècord absolut fins ara amb 25,9 graus.

Dels tres mesos de l’estiu 2026, el juny és l’únic que no ha assolit la temperatura mitjana mensual més alta de la sèrie, amb 23,7 graus, i queda en segon lloc només per darrere del juny de l’any passat (24,1 °C). Al juliol es va arribar per primera vegada als 27 graus de temperatura mitjana, i l’agost també fa miques tots els registres amb 28,42 graus de temperatura mitjana, gairebé 3 per sobre de la mitjana de tots els mesos d’agost (1982-2022) i mig grau per sobre del darrer rècord, el 2022.

Evolució de la temperatura de l'aigua del mar a l'estiu

Rècord de màximes al juny, juliol i agost

Pel que fa a les temperatures màximes, mes a mes s’han anat batent els respectius rècords mensuals. Els 27,3 graus anotats al juny no tenen precedents, ni tampoc els 28,4 del juliol ni els gairebé 30 del mes d’agost (29,5).

Màximes superiors als 30 °C a Barcelona i l’Ebre

Per sectors, les anotacions de temperatura de l’aigua en superfície de les diverses boies de Ports de l’Estat a l’àrea de Catalunya, també ofereixen registres extraordinaris aquest estiu. Destaquen, en particular, els més de 30 graus de temperatura màxima que es van assolir tant davant de la costa barcelonina com a prop del Delta de l’Ebre, respectivament, el mes d’agost. Les boies de Begur i de Tarragona van superar respectivament els 29 graus aquest mateix mes.

Pel que fa a temperatures mitjanes, en totes quatre boies s’ha superat l’anterior marca. La més elevada ha estat la boia situada al davant de les costes ebrenques, amb 26,9 graus de temperatura mitjana al llarg de l’estiu, seguida dels 26,8 de Tarragona, 26,2 a Barcelona, i 24,1 a Begur.

Registre de temperatures de l'aigua del mar l'estiu 2026

Font: ACN

Dades rellevants del passat mes de juliol a Palamós

Boscos arrassats per l'incendi de les Gavarres del passat 3 de juliol a prop del Mas Artigues.

El passat mes de juliol va ser molt més càlid del normal, amb una temperatura mitjana mensual 2,7 ºC més elevada que la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, el mes es pot considerar com a molt sec. No hi va haver precipitació apreciable.

Temperatura màxima absoluta: 34,1 ºC, el dia 19. 

Temperatura mínima absoluta: 19,3 ºC, el dia 13. 

Temperatura mitjana mensual: 26,6 ºC (mitjana climàtica 23,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 30,1 ºC (mitjana climàtica 27,0 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 23,1 ºC (mitjana climàtica 20,8 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 27,3 ºC, els dies 10 i 12. 

Temperatura mínima més alta: 26,3 ºC, els dies 3 i 4. 

Quantitat de dies amb temperatura màxima per sobre dels 30 ºC: 15 dies. 

Quantitat de nits tropicals (mínimes de 20 a 24,9 ºC): 25 nits

Nits tòrrides (mínimes de 25 a 29,9 ºC): 5 nits.

Quantitat de nits quasi tòrrides: 5 nits. Dia 1 (24,3 ºC), dia 17 (24,4 ºC), dia 18 (24,5 ºC), dia 24 (24,3 ºC) i dia 25 (24,7 ºC).

Humitat relativa màxima absoluta: 92 %, els dies 11, 13, 17, 29 i 30.  

Humitat relativa mínima absoluta: 18 %, el dia 1 (el dia 8 un 19 %). 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1023 hPa, el dia 4. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1008 hPa, el dia 25. 

Ratxa màxima de vent: 29,0 km/h NNE, el dia 24. 

Precipitació acumulada: 0,0 mm (mitjana climàtica 20,7 mm) 

Dies de precipitació apreciable (0,2 mm o  més): 0 dies. 

Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al Camí de Cap de Planes (Meteoclimatic) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Aquest divendres 28 d'agost tindrem un eclipsi parcial de Lluna

Després de l’eclipsi solar total que es va veure el passat 12 d’agost, aquest mes encara ens regalarà una altra cita astronòmica d’alt nivell. Ara podrem gaudir d’un eclipsi parcial de Lluna, el proper divendres 28 d’agost a la matinada.

Què és un eclipsi de Lluna?

Un eclipsi de Lluna succeeix quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, és a dir, quan la Lluna entra en la zona d’ombra de la Terra. Això només pot passar en fase de lluna plena, perquè allò que veurem realment és l’ombra de la Terra projectada sobre la superfície del satèl·lit.

D’eclipsis de Lluna, n’hi ha de dos tipus: els parcials i els totals. En el primer cas, que serà el que podrem observar el 28 d’agost, només una part de la Lluna entra dins l’ombra fosca de la Terra. L’altra part continua il·luminada pel Sol. En canvi, en un eclipsi lunar total, tota la Lluna entra dins l’ombra de la Terra. Durant la totalitat, la Lluna no sol desaparèixer del tot: pot adquirir un color vermellós o ataronjat, conegut popularment com la Lluna de sang. Això passa perquè una mica de llum solar travessa l’atmosfera terrestre i es desvia cap a la Lluna.

Val a dir que aquest mes d’agost era inevitable que tinguéssim un eclipsi de Lluna, atès que en vam veure un de solar. Els eclipsis solars sempre en porten associat un de lunar, generalment amb dues setmanes de diferència. Això és possible perquè la inclinació de l’òrbita de la Lluna permet que s’arrengleri amb el Sol i la Terra en fases consecutives de lluna nova i lluna plena.

On es podrà veure i quan serà el millor moment?

Aquest 28 d’agost, el 93% de la cara visible de la Lluna entrarà al llindar de la Terra, la qual cosa permetrà d’observar-la amb tons vermellosos a causa de la dispersió de Rayleigh, tot i que no assolirà la fase de la totalitat. Això vol dir que, malgrat que és possible que puguem veure aquestes tonalitats vermelloses, no veurem allò que es coneix com una Lluna de sang, perquè l’eclipsi no serà total.

L’eclipsi parcial lunar serà visible a simple vista. El fenomen començarà a les 4.34 i acabarà a les 7.52. El moment màxim serà a les 6.13 de la matinada. No obstant això, la Lluna es pondrà abans que finalitzi la fase de parcialitat i, per tant, no podrem veure el fenomen al complet.

Quina és la millor manera d’observar l’eclipsi lunar?

A diferència d’un eclipsi solar, per a veure l’eclipsi lunar no calen ulleres homologades ni cap mena de protecció o utensili. Es pot observar fàcilment a ull nu.

Per a veure’l bé, cal tenir una bona visió en direcció oest, que és per on es pon la Lluna. Com que la Lluna ja es trobarà relativament baixa a l’horitzó a la matinada, caldrà cercar un cel ben obert en direcció oest. Un altre bon truc per a observar el fenomen amb plenes garanties és evitar de tenir cap a l’oest muntanyes o edificis alts que ens en puguin tapar la visió.

Finalment, pot ser una bona idea d’usar uns prismàtics per a fer més precisa i intensa l’observació de l’eclipsi. No són imprescindibles, però us permetran d’apreciar encara millor el contrast entre la zona il·luminada i l’ombra de la Terra.

Font: https://www.vilaweb.cat/