Avui dilluns 21 de juny de 2010, a les 13h 28m hora oficial peninsular, s'inicia l'estiu a l'hemisferi Nord, segons el conveni astronòmic. Aquesta estació, que és la més llarga de l'any des de fà alguns segles, durarà 93 dies i 15 hores. La tardor s'iniciarà el dia 23 de setembre.
L'INICI DE L'ESTIU
L'inici de les estacions vé donat, tal com ja vaig dir en un article anterior, per aquells instants en què la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol.
En el cas de l'estiu, aquesta posició es dóna en el punt de l'eclíptica en el qual el Sol arriba a la seva posició més boreal. El dia que això passa, el Sol arriba a la seva màxima declinació nord (+23 º 27 ') i està gairebé sense moure's durant diversos dies, per això, a aquesta circumstància se l'anomena també solstici ("sol quiet") d'estiu. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'hivern.
El dia del solstici d'estiu correspon al de més durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia en que el sol surt més aviat i aquell en què es posa més tard.
Un fet circumstancial, no relacionat amb les estacions es dóna també en aquesta època: el dia de l'afeli, és a dir, el dia en que el Sol i la Terra estan més allunyats entre si al llarg de l'any. És aquest major allunyament del Sol, la causa que la Terra es mogui més lentament al llarg de la seva òrbita líptica durant l'estiu (segons la coneguda com a tercera llei de Kepler) i per tant, la durada d'aquesta estació sigui major.
DATES POSSIBLES DE L'INICI DE L'ESTIU
L'inici de l'estiu pot donar-se, com a màxim, en tres dates diferents del calendari vigent (del 20 al 22 de juny). Al llarg del segle XXI, l'estiu s'iniciarà en els dies 20 i 21 de juny (data oficial espanyola), i l'inici més matiner serà el de l'any 2096, l'inici més tardà serà el de 2003.
DURADA DEL DIA
Si anomenem col.loquialment "durada del dia" al temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, el proper dia 21 de juny serà el dia de major durada. Com a exemple, a Madrid aquesta durada serà de 15 hores i 3 minuts, a comparar amb les 9 hores i 17 minuts que durarà el dia més curt (el 22 de desembre). Observeu que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, siguent nul.la a l'equador i siguent extrema (24 hores) per sobre del cercle polar àrtic. És precisament per sobre del cercle polar boreal, on alguns dies a l'any (al voltant del 21 de juny) es dóna el fenòmen del Sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia. (A l'Antàrtida això passa al voltant del 21 de desembre.)
SORTIDA I POSTA DE SOL
Es podria pensar, que el dia més llarg de l'any serà també el dia en que el Sol surti més aviat i es posi més tard, però no és així: això és degut a que tal com ja vaig explicar, l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el.líptica, ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta el.lipse. Això fà que entre un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un sol fictici, estan desajustats. El dia en què el Sol surt més aviat és el 14 de juny, mentre que el dia en què el Sol es posa més tard és el 27 de juny.
DISTÀNCIA AL SOL
Per aquestes dates, es dóna també el màxim allunyament anual (afeli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim allunyament es donarà el pròxim dia 6 de juliol, amb una distància d'una mica més de 152 milions de quilòmetres, uns 5 milions de quilòmetres més que a principis de gener, quan la distància al Sol arriba al seu mínim anual.
ACTIVITAT SOLAR
L'activitat del Sol, es caracteritza per la presència en la seva superfície de taques, fulguracions i protuberàncies., a la Terra, s'aprecia en forma d'alteracions en la propagació de les ones de ràdio i en una major presència d'aurores polars. Aquesta activitat segueix un període d'aproximadament 11 anys i està associada al cicle magnètic del Sol. Actualment ens trobem al cicle solar número 24, aquest cicle va començar el desembre de 2008 i s'espera que arribi al seu màxim el maig de 2013. Segons les estimacions realitzades per NOAA i Space Weather Prediction Center, durant l'estiu el nombre de taques solars arribarà a valors entre 22 i 47.
Les gràfiques amb el nombre de taques solars dels últims anys i prediccions de l'evolució del cicle 24, es poden trobar a http://www.swpc.noaa.gov/SolarCycle/.
ECLIPSIS I FENÒMENS RELACIONATS
Al llarg de l'estiu hi haurà dos eclipsis, cap d'ells serà visible a Espanya. El dia 26 de juny, un eclipsi parcial de Lluna serà visible al Sud-est Asiàtic, Austràlia, regions del Pacífic i Amèrica. Aquest eclipsi vindrà acompanyat d'un eclipsi total de Sol que es donarà dues setmanes més tard, l'11 de juliol, i que serà visible a l'Oceà Pacífic Sud i l'extrem meridional de Sud-amèrica.
Durant el mes de juliol de 2010 es produiran dos passos de Júpiter per l'Equador Celest, en aquells moments, la seva declinació serà de 0 °; el 8 de juliol Júpiter creuarà l'equador de sud a nord i el 31 de juliol l'encreuament serà de nord a sud. Hi haurà un tercer pas (de sud a nord) que es produirà el 5 de febrer del 2011.
També Saturn creuarà l'Equador Celest durant l'estiu, l'encreuament serà de nord a sud i es produirà el 8 de setembre.
OBSERVACIÓ NOCTURNA DEL CEL A L'ESTIU
En tota època de l'any hi ha algun fenòmen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (11 de juliol, 10 d'agost i 8 de setembre), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.
Lluna plena. La primera lluna plena de l'estiu es donarà el 26 de juny, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest estiu es donaran dues llunes plenes: el 26 de juliol i el 24 d'agost.
Visibilitat dels planetes. Com estels matutins tindrem a Júpiter i Urà, que passaran a ser visibles durant tota la nit, al setembre i agost respectivament. Al vespre es veuran Venus, Mart i Saturn.
El dia 20 de setembre es produirà el màxim acostament anual de Júpiter a la Terra, arribant el seu disc un diàmetre de 49,8 ".
Pluges de meteors. Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. Les dues més intenses durant l'estiu són les delta Aquàrides, el màxim ritme es dóna al voltant del 30 de juliol, i la més famosa de l'estiu, la de Les Perseides, el màxim es dóna al voltant del 12 d'agost.
Constel.lacions. Pel que fà a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel.lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, Cefeu, el Cigne, el Drac i les dues ósses. D'est a sud a oest es veuran Pegassus, l'Àguila, la Corona Boreal i la Cabellera de Berenice. A prop de l'horitzó es veuran al llarg de la nit algunes de les constel.lacions zodiacals, des de la Verge a Aquari, aquesta última ja prop de l'alba. Entre les estrelles més brillants visibles en aquesta època, destaquen les que constitueixen el "triangle estiuenc": Altair (a l'Àguila), Deneb (al Cigne) i Vega (a la Lira).
OBSERVACIONS AMB PRISMÀTICS I PETITS TELESCOPIS
Amb grans prismàtics o un petit telescopi, dotats d'un filtre Llunar adequat, es pot observar el relleu de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell convé anar observant nit rere nit, mentres va creixent la il.luminació de la Lluna, perquè així es veuen aparèixer nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca degut a la Lluna nova, es pot intentar veure nebuloses d'emissió, com la Llacuna, Omega o la Trífids, i nebuloses planetàries com l'Anell a la constel.lació de Lira o les Peses a la Raposa. Amb prismàtics, també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter (quan és visible) i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.
Informació proporcionada per l'Observatori Astronòmic Nacional (IGN, Foment) i foto realitzada per Temps Palamós.