Una mica d'onatge contra les roques, degut al garbí que bufava ahir.
La frontera que delimita el mar de la terra, allà on trenquen les onades, és un ecosistema marí amb unes espècies molt curioses adaptades a les condicions que marca la força de l'onatge. Aquest fet provoca que moltes de les espècies marines que hi habiten, hagin d'utilitzar diferents mecanismes per no ser arrossegats per les onades. Un parell d'exemples d'aquest fet els trobem en les tomatas de mar (Actinia equina) o els cabrots o crancs roquers (Pachygrapsus marmoratus).
En el cas de les tomatas de mar (foto inferior), són un tipus d'anèmona amb una base que actúa com una ventosa molt forta que l'uneix amb el substrat rocós. Aquest animal parent proper de les meduses i dels coralls , pertany a la família dels cnidaris.
A la fotografia es veu una forma arrodonida, la qual és l'aspecte que sol presentar quant està en repòs., amb l'arribada del capvespre, podrem observar com aquesta bola vermella desplega entre 124 i 192 tentacles, repartits en 6 cercles concèntrics.
Una de les característiques que la fan ressistir a les condicions de la pujada i la baixada de les aigües, és el fet que en el seu interior hi guarda aigua de mar, evitant així que s'assequi. La seva presència abarca des del límit on arriba l'aigua de mar, fins a uns 2 m. de fondària en els litorals rocosos del Mediterrani i de l'Atlàntic nord.
Cal dir que la tomata de mar és molt urticant, per tant es recomana que no es toqui.
En el cas dels esmunyedissos cabrots del gènere "Pachygrapsus" (foto inferior) la seva estratègia consisteix en una gran velocitat de moviments, la qual li permet fugir immediatament de qualsevol perill per així refugiar-se a les petites escletxes de les roques.
Aquest cranc sol arribar als 4 cm. de llargada i habita des de les Illes Britàniques fins al Mar Negre.
Fotografies i text realitzat per Temps Palamós