Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 1 d’abril de 2012

Ruixats d'un capvespre a l'Illa Maurici


Fort ruixat caient a sobre l'oceà Índic.


Aquella jornada continuava l'intensa activitat convectiva al damunt de l'oceà Índic i els forts ruixats, segons es desprèn de les imatges d'avui.

Aquest ruixats abarcaven un petit radi d'acció, encara que per la seva forta intensitat i el fort contrast entre el lloc on plovia i el lloc on no hi havia precipitació, donava la sensació que hi havia una veritable columna d'aigua. Aquesta columna d'aigua era tan estreta que en ocasions semblava que es tractés d'una tromba marina, però tan sols era una il·lusió óptica.



Els ruixats eren columnes d'aigua que es confonien per moments amb una tromba marina. A sota d'ells devia ser com una autèntica dutxa.


En les regions tropicals com aquesta, els grans cumulunimbus poden arribar fins al límit de la troposfera situat en els 20 km d'alçada. No cal dir, que com més gruixuda sigui la troposfera, més grans seran els cumulunimbus i per consegüent, les pluges torrencials seran més freqüents i intenses.

A les latituds mitjanes la troposfera pot arribar fins als 17 km d'alçada (uns 15 km a casa nostre) i fins els 7 km en els pols. El gruix de la troposfera està determinat per la latitud del lloc, ja que aquest gruix és molt més gran a la zona intertropical, degut a la força centrífuga del moviment de rotació de la Terra i a la força de la gravetat., en canvi, el gruix és molt més petit als pols degut a l'aplanament polar, el qual provoca que la Terra no sigui completamemt rodona (esferoide) sinó que en realitat es tracta d'un geoide.





Dins de la troposfera es produeixen importants fluxos convectius verticals i horitzontals, o sigui, vents provocats per les diferències de pressió i temperatura existents entre unes regions i altres. Com que aquesta capa es troba en contacte amb la hidrosfera i la biosfera, presenta quantitats importants, però variables, de vapor d'aigua i de diòxid de carboni, així com quantitats també variables de pols en suspensió (concentrada sobretot en els primers 500 m, que és la part coneguda com capa bruta)

En resum, és la capa on es produeixen els fenòmens meteorològics que caracteritzen les zones climàtiques de la Terra (formació de núvols, precipitacions de pluja, neu calamarsa, pedra, etc...). A la troposfera la temperatura presenta un descens progressiu amb l'altura, d'aproximadament d'1º C per cada 150 m. El límit superior de la troposfera s'anomena tropopausa i aquí comença una inversió tèrmica (augment la temperatura amb l'alçada) que provoca la formació de les típiques encluses dels grans cumulunimbus que arriben fins el sostre de la troposfera.



Enclusa d'una tempesta que s'ha desfet i creixement de noves nuvolades que encara deixen forts ruixats.



Cúmulus congestus a la línia costanera.



Detall d'un fort ruixat, el qual presenta una columna d'aigua que cau del núvol central i que es pot confondre amb una tromba.