Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 7 de setembre del 2012

La pesca d'arrossegament modifica el relleu dels fons marins catalans


Imatges obtingudes per un vehicle operat remotament a la vessant nord del canyó submarí de La Fonera (Palamós), a 770 m de fondària, que mostra el detall de les marques d'arrossegament al fons marí i la seva similitud amb els solcs del llaurat d'un camp de conreu. Foto: GRC Geociències Marines-Universitat de Barcelona.


La pesca d'arrossegament intensiva ha modificat significativament el relleu del fons marí en només quatre dècades, segons es desprèn d'un article publicat en el darrer número de la revista Nature signat per un equip científic de la Facultat de Geologia de la UB i de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC). El treball se centra en l'estudi de l'impacte d'aquesta activitat al llit marí dels caladors de pesca del talús continental superior —entre els 200 i 900 metres de profunditat— al nord-est de la costa catalana, en concret, al canyó submarí de La Fonera (o de Palamós). Els resultats revelen que les arts d'arrossegament, en l'acció de "llaurar" reiterativament els sediments tous del llit marí, han alterat la dinàmica sedimentària natural i han suavitzat i simplificat la morfologia submarina original.

L'equip científic ha emprat diversos instruments oceanogràfics per mesurar la suspensió del sediment marí per aquest efecte de la pesca d'arrossegament. A més, una sèrie de mapes batimètrics d'alta resolució ha permès constatar que els principals canvis en el relleu submarí s'han produït a les zones d'activitat de la flota d'arrossegament. Els sectors no freqüentats per la flota, contràriament, conserven el seu relleu natural, molt més accentuat i irregular.

Tal com assenyala el catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines de la UB, "de manera natural, els vessants de molts canyons submarins estan solcats per sistemes de barrancs o xaragalls perpendiculars a la llera principal, on desemboquen. L'arrossegament de fons tendeix a provocar la formació de terrasses als vessants dels canyons, de manera que el paisatge passa d'un relleu en barrancs a un altre en forma de terrasses o bancals que segueixen les corbes de nivell o isòbates, en un procés caracteritzat per la reducció de la rugositat del fons". D'aquesta manera, després de l'arrossegament reiterat, només persisteixen els barrancs originals de dimensions més grans, tot i que amb el relleu notablement suavitzat.

L'arrossegament de les portes i xarxes sobre el fons marí remou i aixeca les fines partícules del sediment superficial. En opinió de Pere Puig, investigador de l'ICM-CSIC, "els talussos continentals, i en particular els flancs o els vessants dels canyons submarins, són regions del fons marí amb un pendent relativament elevat que han estat explotats tradicionalment per les flotes d'arrossegament. En passar-hi les arts de pesca, els sediments superficials s'aixequen amb facilitat i tendeixen a desplaçar-se en suspensió a favor del pendent. Es formen així, un cop i un altre, allaus de fang i núvols turbulents carregats de sediment que es desplacen des dels caladors fins a les àrees de més profunditat". Aquesta acció, conclou l'expert, "contribueix a erosionar i a remodelar grans extensions dels talussos continentals com a conseqüència d'aquesta activitat humana".



Barques d'arrossegament o bous anant cap als caladors. Fotografia realitzada el passat mes d'agost des de Palamós.


Llaurant al fons del mar

L'article aprofundeix en la transformació morfològica dels talussos continentals per l'impacte de la pesca d'arrossegament en comparació amb els canvis morfològics causats per les activitats agrícoles a terra ferma. "Al mar, els caladors de pesca dels talussos continentals serien l'equivalent a un camp de cultiu al vessant d'una muntanya que s'hagi llaurat de manera continuada fins a modificar-ne el relleu original", detalla Puig. Per al catedràtic Miquel Canals, del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB, "en relació amb l'agricultura, una diferència destacable és el fet que, en aquest cas, la terra és llaurada un o dos cops a l'any, mentre que als caladors del talús continental la pesca d'arrossegament és una activitat gairebé diària". En aquest treball, també han participat els geòlegs David Amblàs, Galderic Lastras i Antoni M. Calafat, del GRC Geociències Marines de la UB.

Els científics han dut a terme una recopilació bibliogràfica de les principals zones de pesca d'arrossegament intensiva als talussos continentals de tots els oceans amb l'objectiu de destacar el potencial abast global de les troballes descrites a l'article. El treball, que és el resultat de diferents projectes de recerca, també apunta al fet que les condicions naturals dels talussos continentals s'han vist afectades per les alteracions provocades per la pesca d'arrossegament.

"Les conseqüències ecològiques i els efectes sobre la biodiversitat marina d'aquest tipus de pesca són evidents en alguns punts del planeta, com ara els fons de coralls d'aigües fredes, que queden arrasats per l'acció de les arts de pesca sobre el llit marí. No obstant això, en fons sedimentaris algunes espècies d'interès comercial (com a mínim a les nostres aigües) sembla que no en resulten afectades de manera crítica, tal com ho revela el fet que la pesca d'arrossegament s'hi desenvolupa des de fa dècades", explica Joan Batista Company, investigador del l'ICM-CSI.

Article extret de: http://www.naciodigital.cat/ecodiari