Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 6 de setembre de 2012

Les rutes des huracans a nivell mundial


Rutes seguides pels huracans de tot el món. Font: apod.nasa.gov.


El mapa superior mostra la trajectòria de cada huracà registrat des del 1851, a tot el món. Si ens fixem, podem observar com a la zona equatorial hi ha una àmplia franja, com una mena d'enorme avinguda, on no s'hi donen aquests tipus de fenòmens.

Cal tenir present que la majoria dels ciclons tropicals es formen en una zona d'activitat tempestuosa que es pot anomenar Discontinuïtat Intertropical (ITF pel seu nom en anglès), Zona de Convergència Intertropical (ITCZ) o zona de baixes pressions del monsó.
La zona de formació està situada a una latitud d'entre 10 i 30º de l'equador, i un 87% dels mateixos es formen a menys de 20º de latitud, nord o sud.

Com que l'efecte Coriolis inicia i manté la rotació dels ciclons, rares vegades es formen o es mouen fins als 5º de latitud, a prop de l'equador, on l'efecte Coriolis és molt feble. No obstant això, és possible que es formin ciclons en aquesta regió si hi ha una altra font inicial de rotació; aquestes condicions són extremadament rares i es creu que aquestes tempestes es formen com a molt una vegada cada segle. Exemples de ciclons o tempestes tropicals en aquestes latituds són la formació de la tempesta tropical Vamei el 2001 o el cicló Agni el 2004.



Zones del Planeta on es formen ciclons tropicals. Per la formació d'un huracà la temperatura de la mar ha d'estar per sobre dels 27°C, situació que es dóna a l'estiu de cada hemisferi. Font: wikipedia


El terme utilitzat per a anomenar els ciclons tropicals amb vents sostinguts superiors als 117 km/h varia depenent de la regió. Així, s'anomena:

Huracà, al nord de l'oceà Atlàntic (inclòs el Carib) i de l'oceà Pacífic (sempre a l'est de la línia de canvi de data). També s'anomena huracà de forma "no oficial" al sud de l'Atlàntic. La paraula huracà prové de la paraula castellana huracán i aquesta, al seu torn, del vocable taïno (llengua ameríndia) hurakán, nom d'un Déu creador qui, segons els maies, va escampar el seu alè a través de les caòtiques aigües de l'inici, creant així la Terra.

Tifó, al nord-oest de l'oceà Pacífic (sempre a l'oest de la línia de canvi de data). El mot tifó sembla que pot provenir del portuguès tufão; de l'àrab ţūfān (طوفان); del grec tuphōn (Τυφών); de la frase en xinès (mandarí) tái fēng, que etimològicament deriva possiblement de "gran vent"; i de la paraula japonesa taifū.

Cicló, a tota l'àrea de l'oceà Índic i del sud del Pacífic, si bé amb alguns matisos:

Cicló tropical sever al sud-oest del Pacífic (sempre a l'oest del meridià 160°E) i al sud-est de l'Índic (sempre a l'est del meridià 90°E).
Tempesta ciclònica severa al nord de l'oceà Índic.
Cicló tropical al sud-oest de l'Índic i al sud del Pacífic (sempre a l'est del meridià 160°E).

El mot cicló prové del grec κύκλος, que significa "cercle". De forma ja més acotada, els huracans també reben el nom de Baguio a les Filipines, Taino a Haití o Willy-Willy a Austràlia.



Planisferi amb els noms principals que tenen els ciclons tropicals.


Hi ha set zones principals de formació de ciclons tropicals:

1. Oceà Atlàntic Nord: és la més ben estudiada de totes les àrees fuetejades per ciclons tropicals. Comprèn el Mar del Carib i el Golf de Mèxic. El nombre de ciclons varia aquí àmpliament d'un any per l'altre; hi ha temporades en què es registren més de 20 huracans mentre que n'hi ha hagut alguna que només se n'ha vist un. La mitjana, però, és de deu ciclons per temporada. Les regions que es veuen afectades són els Estats Units, Mèxic, l'Amèrica Central, les Illes del Carib i, amb menor intensitat, les Bermudes i el Canadà.

2. Oceà Pacífic Nord-Oriental: aquesta és la segona àrea més activa al món i és, també, la que presenta una major densitat de ciclons (nombre de tempestes per àrea petita d'oceà). Les tempestes que es formen en aquesta zona poden afectar l'oest de Mèxic, Hawaii, el nord d'Amèrica Central i, en ocasions extremadament rares, l'estat de Califòrnia (Estats Units).

3. Oceà Pacífic Nord-Occidental: és, de bon tros, l'àrea més activa atès que concentra un terç de tota l'activitat ciclònica del planeta. Els estats més afectats són la Xina, el Japó, les Filipines i Taiwan.

4. Oceà Índic Nord: aquesta zona es divideix de fet en dues àrees, el Mar d'Aràbia i el Golf de Bengala (aquest amb 5 o 6 vegades més d'activitat). Històricament, aquesta és la regió del planeta on els ciclons s'han cobrat més vides (només cal recordar el pas del cicló Bhola, l'any 1970, que provocà més de 200.000 víctimes mortals). Els estats compresos en aquesta àrea són l'Índia, Bangla Desh, Sri Lanka, Tailàndia, Myanmar i el Pakistan. Rarament, un cicló tropical format en aquesta zona arribarà a afectar la Península Aràbiga.

5. Oceà Índic Sud-Occidental: aquesta regió és la més desconeguda degut a la manca de dades històriques. Els ciclons que es formen aquí causen impacte a Madagascar, Moçambic, Illa Maurici i Kenya.

6. Oceà Índic Sud-Oriental: l'activitat tropical en aquesta regió afecta Austràlia i Indonèsia.

7. Oceà Pacífic Sud-Occidental: l'activitat ciclònica a aquesta regió d'Oceania afecta majoritàriament Austràlia i Papua Nova Guinea.

Zones inusuals

Hi ha zones del planeta on, tot i que és molt estrany que es formin ciclons tropicals, esporàdicament se n'han format.

Sud de l'oceà Atlàntic: el fet que en aquesta latitud les aigües de l'oceà siguin més fredes, combinat amb què queda fora de l'anomenada Zona de convergència intertropical, fa molt difícil que s'hi formin ciclons. Malgrat això, en els darrers anys, s'hi han observat tres fenòmens: una feble tempesta tropical a la costa d'Àfrica l'any 1991, l'Huracà Catarina (també anomenat Aldonça) que tocà terra al Brasil l'any 2004; i una petita petita tempesta a l'est de Salvador de Bahía (Brasil) el gener de 2004.

Centre del Pacífic Nord: aquesta àrea és sovint visitada per huracans, per bé que s'han originat al nord-est del mateix oceà Pacífic, una zona molt més favorable per la formació de ciclons.


Informació extreta de: wikipedia.org