Ahir Dimecres de Cendra, a part de celebrar aquesta tradició cristiana, el temps també va voler seguir amb la tradició de les darreres jornades o setmanes, ja que altre vegada el vent de tramuntana es va deixar sentir amb força, sobretot de bon matí i durant el vespre.
Tot i que la tramuntana va ser el vent protagonista d'ahir a l'Empordà, cal destacar que a partir del migdia i fins a quarts de cinc de la tarda, a Palamós va entrar vent de garbí per contrarrestar el vent del nord, amb la qual cosa podem dir que el vent va ser molt variable, tant en la direcció com en la seva intensitat.
Ratxes màximes de vent de tramuntana d'ahir dimecres 13 de febrer a l'Empordà:
Portbou 123km/h., Castelló d'Empúries 82km/h., Roses 75km/h., Valleta 75km/h., Llançà 70km/h., Bellcaire d'Empordà 69km/h., Figueres 64km/h.
Pel que fa a les temperatures, aquestes van arribar fins als 15ºC o més a molts indrets de Girona, com els 17,5ºC de Medinyà, els 15,3ºC de Calonge, els 15,2 de Girona-Devesa o els 14,9ºC Llagostera.
Al Baix Empordà les màximes es van moure entre els 15,3ºC de Calonge (mencionats anteriorment) i els 12,1ºC de Sant Feliu de Guíxols. Per la seva banda, les mínimes van oscil·lar entre els 6,7ºC de Palamós-La Fosca i els 1,2ºC de Verges.
Altres dades meteorològiques d'ahir dimecres 13 de febrer del 2013 a Palamós., temperatura màxima 12,5ºC, mínima 6,5ºC. Estat del cel dominat pel sol, amb intervals d'estratocúmulus matinals i algun cúmulus dispers al migdia. Vent del nord al matí, a 10km/h de mitjana i a 15/20km/h a partir de les cinc de la tarda., entre el migdia i quarts de cinc de la tarda hi hagué garbí a 10km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 52km/h N. Estat de la mar amb marejol o maror prop de la costa i forta maror mar endins (onatge sig. de 1m a les 11:20h a Blanes). Pressió atmosfèrica màxima 1018hPa, mínima 1013hPa. Humitat relativa màxima 71%, mínima 43%. Dades de meteoclimatic.com, meteo.cat i xiom.cat
El Dimecres de cendra (dies cinerum en llatí) és el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic, protestant, i anglicà. Esdevé 46 dies abans de Pasqua i es considera que la Quaresma té 40 dies de durada, ja que no es compten els diumenges, per tant, dura 7 setmanes.
Aquest dia pot variar anualment segons quan es celebri la Pasqua que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Això fa que el Dimecres de Cendra pugui variar entre el 4 de febrer i el 10 de març.
La denominació prové d'època tardana (sg. X), quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra (obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l'any anterior) com a signe penitencial.
Aquest dia, que pels catòlics és dia de dejuni i abstinència, igual que el Divendres Sant, es posa la cendra als fidels que van a missa. Segons la tradició, la cendra s'ha d'obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l'any anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu (en alguns llocs es posa a les mans per no embrutar-los).
La cendra és un símbol de la caducitat de la condició humana, signe penitencial (utilitzat des de l'Antic Testament) i de conversió, que ha de ser l'aspecte dominant durant tota la Quaresma. Durant la imposició de la cendra als cristians, el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar".
Antigament només s'imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. Amb el temps, molts cristians s'uniren per humilitat als pecadors públics, i així aquest ritus va passar a tots els fidels.
El Dimecres de Cendra també és conegut per la festa de l'Enterrament de la Sardina que posa fi al Carnaval, alhora que inicia el temps de Quaresma. És una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc...i així començar a entrar en temps de Quaresma i, per tant, en temps d'abstinència i de penitència.
Sobre el perquè es diu "enterrament de la sardina", trobem dues hipòtesis, entre d'altres possibles.
Per començar, es de suposar que enterrar és una forma d'oblidar, acomiadar-se o perdre qualsevol cosa.
Les hipòtesis hi estan molt relacionades:
"Sardina" era una manera col·loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s'enterrava just abans de començar la Quaresma, per simbolitzar que s'entrava en un període de privacions i abstinències, que per altra banda en èpoques passades era molt rigorós i respectat per la societat.
Una altra hipòtesi, és que el terme és importat pel gremi de sabaters de Madrid cap al segle XVI, i diu que cada dia acostumaven a fer una petita pausa cap a les 11h del matí per poder fer un mos que els omplís l'estómac fins l'hora de dinar. Per un quart, una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi. Arribant el temps de Quaresma, fins i tot la rigorosa abstinència els privava d'aquesta sardina, i començaren el ritual simbòlic d'enterrar-la prop del riu Manzanares, ruixant-la amb vi de Valdepeñas.
La sardina sobresortia d'una mena de carota posada en el broc d'una bóta de vi i després d'enterrar-la, feien un berenar bevent el vi de la bóta.