Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 21 de febrer de 2013

Encreuament d'esteles

Deixants dels avions entre Portugal i  l'oest d'Espanya el passat 15 de febrer. Imatge captada pel satèl·lit Terra de la NASA.


Els deixants de condensació que es formen a gran altitud al darrera dels avions, o esteles, són un dels signes més visibles de l'impacte humà al medi ambient. El passat 15 de febrer, el satèl·lit Terra de la NASA va capturar aquesta imatge on apreciem nombroses esteles dels avions a sobre Portugal i l'oest Espanya.

La composició d'aquests llargs i filamentosos núvols és pràcticament idèntica als núvols naturals coneguts com a Cirrus. No obstant això, mentre que els Cirrus es formen amb nivells alts d'humitat d'origen natural, els núvols que es formen amb les esteles dels avions apareixen gràcies a l'aport de vapor d'aigua addicional, a través del seus tubs d'escapament. Per tal que les esteles es desenvolupin, la temperatura de l'aire ha de ser d'uns -39 °C o inferior.

La humitat de l'aire afecta la durada dels deixants. Quan l'aire és sec, les esteles duren uns pocs segons o minuts. Però quan l'aire és humit, les esteles poden ser de llarga durada i es poden estendre cap a l'exterior fins que arriben a ser difícils de distingir dels núvols Cirrus d'origen natural.
Al llarg dels anys, els satèl·lits han observat grups d'esteles que duren fins a 14 hores i viatgen milers de quilòmetres abans de dissipar-se, però la majoria romanen visibles durant només unes hores.

Les esteles poden tenir un impacte sobre el clima. Les de llarga durada, com les esteles de difusió que es mostren a la imatge, són de particular interès per als investigadors, ja que reflecteixen la llum solar i retenen la radiació infraroja que surt de la superfície terrestre.
Quan tenim una estela de condensació enmig d'un cel asserenat, es redueix la quantitat de radiació solar que arriba a la superfície de la Terra, però, alhora, tenim un augment de la quantitat de radiació infraroja absorbida per l'atmosfera. Aquests efectes oposats fan que sigui difícil separar l'impacte global que es pot produir sobre el clima.

No obstant això, un grup de científics del Centre Langley de la NASA ha fet progressos. Ells han desenvolupat un algoritme informàtic que distingeix automàticamnet els núvols Cirrus naturals dels deixants dels avions, a través de les dades aportades pel sensor MODIS instal·lat a bord del satèl·lit Terra.
Això ha fet que sigui més fàcil calcular la contribució de les esteles al desenvolupament i a la cobertura general dels núvols Cirrus. En un estudi publicat el 2013, el grup científic va estimar que les esteles cobreixen entre el 0,07% al 0,40% del cel en un any determinat. També van concloure que les esteles poden contribuir a un lleuger escalfament de la Terra.

Malgrat els avenços, encara hi han problemes en aquest estudi, però els investigadors estan treballant per solucionar-los.