Prop del 94 % de les baldrigues cendroses del litoral català conserven a l'estómac peces de plàstic que han ingerit, segons un estudi publicat al " Marine Pollution Bulletin " per un equip liderat pel professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Animal i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). En el cas de la baldriga mediterrània i la balear, el 70 % de les aus estudiades també s'havien empassat plàstics, segons les conclusions de l'article, que també signen Marina Codina García, Teresa Militão i Javier Moreno (UB-IRBio).
La contaminació per plàstics és una amenaça coneguda, però no gaire estudiada, en ecosistemes oceànics d'arreu del món. Tal com explica Jacob González-Solís, " aquest és el primer estudi que quantifica la ingestió de plàstics en ocells marins a la Mediterrània, un ecosistema fràgil, amb costes industrialitzades, un intens trànsit marítim i una gran densitat de plàstics acumulats ".
Unes espècies en perill a la Mediterrània
El treball científic es basa en l'estudi de 171 ocells marins capturats accidentalment per la flota palangrera al litoral català del 2003 al 2010. L'equip de la UB ha estudiat la ingestió de plàstics en aus marines especialment amenaçades o en perill, com ara la baldriga cendrosa ( Calonectris diomedea ), la baldriga mediterrània ( Puffinus yelkouan ), la baldriga balear ( Puffinus mauretanicus ), el mascarell ( Morus bassanus ), la gavina corsa ( Ichthyaetus audouinii ), la gavina capnegra ( Ichthyaetus melanocephalus ), el gavià argentat ( Larus michahellis ), la gavineta de tres dits ( Rissa tridactyla ) i el paràsit gros ( Catharacta skua ).
De la civilització a l’estómac dels ocells marins
Els plàstics que suren a la superfície del mar poden causar ofegament, úlceres, infeccions i mort a la fauna marina. Sovint són ingerits per error perquè es confonen amb aliments ( consum primari ); en altres casos, es troben ja a l’estómac de les presses capturades pels ocells marins ( consum secundari ). Els plàstics ingerits solen ser trossos de filaments, esferes, làmines o granulat industrial.
Segons l'estudi, el 66 % dels ocells marins havien ingerit com a mínim una peça de plàstic. En el cas de la baldriga cendrosa, el 94 % dels exemplars s'havien empassat diversos plàstics ( una mitjana de quinze fragments per individu ). Pel que fa a la baldriga balear i la mediterrània, el percentatge d'aus afectades és del 70 %.
" Aquests resultats són preocupants ", alerta González-Solís. " Les tres espècies de baldrigues més afectades són particularment fràgils, en especial la balear, classificada en perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). És una espècie endèmica de les Balears, i només hi ha a l'entorn de 3.000 parelles reproductores a tot el món. No sabem quin impacte pot tenir, però caldria estudiar si està afectant negativament la població ".
Els pollets, els més vulnerables
Els pollets d'aus marines són els més vulnerables a la ingesta de plàstics ja que no poden regurgitar aliments com fan els adults. Les gavines, amb més facilitat per regurgitar menjar, acumulen menys quantitat de plàstics que les baldrigues. L'estudi mostra que els plàstics ( la majoria procedents d'activitats recreatives al mar ) arriben a la cadena tròfica dels oceans i poden esdevenir una nova amenaça per a les aus marines i altres organismes marins. Davant d'aquest escenari, els ocells marins, especialment afectats per aquesta amenaça, podrien ser uns bons bioindicadors en estudis científics sobre la pol·lució marina per plàstics en els sistemes oceànics.
El mar no és un abocador
La ingestió accidental de plàstics és un problema global que afecta espècies de latituds tan diferents com ara l'albatros de Laysan ( Phoebastria immutabilis ), a l'arxipèlag de les illes Hawaii, a l’oceà Pacífic, o el fulmar boreal ( Fulmarus glacialis rodgersii ).
" Els plàstics floten i són difícils de degradar ", alerta González-Solís. " Tots els contaminants que no són destruïts a terra acaben per arribar al mar amb el temps. I el mar no és un abocador.
Potser s'ha millorat el control en la fabricació i transport de plàstics a escala industrial, però caldria establir un major control de l'abocament de plàstics i no tolerar que els vaixells llencin directament les escombraries al mar ", remarca l'investigador.
González-Solís també és coautor d'un estudi publicat recentment a la revista PLOS ONE sobre la distribució de Flavivirus ( uns virus responsables de diverses malalties infeccioses en l'ésser humà i altres espècies ) en la població d'aus marines de la Mediterrània occidental. El treball destaca que els gavians argentats ( Larus michahellis ), àmpliament distribuïts a les costes del litoral mediterrani, poden ser potencials reservoris d'aquests agents patògens, motiu pel qual caldria impulsar la vigilància sanitària sobre aquestes poblacions d'aus marines.
Article extret de:
http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/9248/plastics/al/mar/altra/amenaca/aus/marines