El mes de febrer de l'any 1917 va ser molt actiu, meteorològicament parlant. Tres dies abans de la greu inundació que es va produir el dia 9, la neu també va fer acte de presència a Palamós.
Tal com podeu veure a les dues fotografies que publico, el dia 6 de febrer de l'any 1917 va caure una nevada que podria haver arribat als 10 cm de gruix, segons es desprèn de les imatges.
De fet, segons les dades recollides a l'Institut General i Tècnic de Girona, a la capital de la demarcació es van mesurar 10 cm de gruix de neu.
A continuació podeu veure la columna meteorològica del Diari de Girona, amb les dades meteorològiques recollides el 6 de febrer del 1917.
Després de la nevada que va caure al matí, a la tarda va entrar una tramuntanada gèlida, coincidint amb l'allunyament de la pertorbació.
La situació de nevades a nivell del mar va venir precedida per una situació de bloqueig anticiclònic en zones clau, com són Groenlàndia i Rússia, així com en zones molt properes d'Escandinàvia o sobre el mateix Àrtic.
Els efectes més directes d'aquests tipus de situacions solen acabar amb marcades irrupcions polars cap a latituds mitjanes i, en el cas de l'Atlàntic i Europa, això porta al descens en latitud del pas de borrasques, establint-se una configuració atmosfèrica que les acostarà cap a la Península Ibèrica.
Com és normal, si tenim altes pressions a latituds altes, i baixes pressions a latituds mitjanes-baixes, l'índex AO ("Artic Oscillation" - Oscil·lació de l'Àrtic), que mesura la diferència de pressió entre latituds mitjanes-altes, tindrà valors negatius.
En el següent mapa sinòptic, podem veure la situació prèvia que va acabar generant la nevada del 6 de febrer i les inundacions del dia 9.
Es pot comprobar la situació de bloqueig anticiclònic a Groenlàndia, a Rússia i a Escandinàvia, i la presència d'una BFA (borrasca freda aillada) que realitzà un paper de tractora de l'aire fred situat en latituds superiors.
En els dos mapes següents, veiem com la pertorbació centrada a l'oest de Galícia va anar a parar al sud de les Balears. Aquest fet va provocar que arribés una massa d'aire humit del Mediterrani, la qual es va barrejar amb l'aire fred polar que havia entrat pel nord de la Península amb isotermes de -5ºC.
