El desert de Tabernas (Almería). Font: kyezitri
El canvi climàtic causarà estralls a la Mediterrània. Segons un nou estudi, si la temperatura augmenta més d'1,5ºC respecte als nivells preindustrials (un fet que alguns científics ja consideren irreversible) els canvis en els ecosistemes mediterranis, sense precedents en els últims 10.000 anys, convertiran el sud de la Península en una zona desèrtica.
L'Acord de París es va marcar com a objectiu no sobrepassar els 2ºC d'augment de la temperatura respecte als nivells preindustrials i, com a límit ideal, 1,5ºC. Segons un estudi que publica la revista Science, si l'augment de les temperatures és igual o superior a 2°C, es generaran canvis en els ecosistemes mediterranis que no tenen comparació en la nostra era geològica, l'Holocè, període caracteritzat per recurrents dèficits de precipitació.
Joel Guiot, de la Universitat Aix-Marseille (França), i Wolfgang Cramer, de l'Institut Mediterrani de Biodiversitat i Ecologia francès, van utilitzar nuclis de pol·len de sediments de la Mediterrània per reconstruir la variabilitat del clima i l'ecosistema dels últims 10.000 anys. Després, van utilitzar aquesta informació en diferents models per predir futurs canvis en la temperatura de l'ecosistema.
"Els grans de pol·len es disseminen per la vegetació. Cada espècie té un tipus de pol·len amb una morfologia específica. Es prenen mostres del nucli i es compten segons el seu tipus. Quan trobem molts grans de pol·len de roure, podem dir que la vegetació era temperada i humida, si en trobem més d'arbres boreals (avet, picea) el clima era més fred ", declarà Guiot.
Cada mostra de pol·len proporciona als científics una imatge de la vegetació del passat. Amb aquestes dades, i utilitzant diferents models de simulació, van poder relacionar el clima per a cada tipus de vegetació.
Alguns dels simulacres que van portar a terme analitzaven el futur que li espera al planeta si no es fa res per millorar la situació. Un segon conjunt de simulacions es van fer suposant que es respectin els objectius proposats pels governs en la Conferència de París COP21. En tots dos casos, el canvi ecològic que es preveu excedeix amb escreix el que va tenir lloc durant l'Holocè.
"Vam fer una anàlisi de diverses desenes de milers de mostres de pol·len a tota la regió mediterrània durant els últims 10.000 anys, en els quals no trobem grans canvis de temperatura, però sí en la precipitació", explica Guiot.
Respecte a l'Acord de París, l'objectiu que els governs han d'assolir encara queda lluny, es lamenta el científic: "De moment, les propostes encara no són compatibles amb l'objectiu de 2°C. Estan més a prop dels 3°C", afegeix.
En els primers escenaris de les seves simulacions, si no es fa res per limitar l'escalfament global, tot el sud d'Espanya es convertirà en un desert, els boscos caducifolis envairan les muntanyes i els matolls reemplaçaran la majoria dels boscos caducifolis de gran part de la conca del Mediterrani.
Només en les condicions en què l'escalfament global es limités a 1,5°C per sobre de les temperatures preindustrials, els canvis en els ecosistemes romandran dins dels límits experimentats durant l'Holocè.
El canvi climàtic ja és present a la Mediterrània
Les temperatures regionals a la conca mediterrània són actualment 1,3°C més grans que durant el període 1880-1920, en comparació amb l'augment de 0,85°C registrat a tot el món.
Aquest increment extra de la temperatura és rellevant, atès que els ecosistemes de la conca de la Mediterrània constitueixen una zona important de la biodiversitat mundial i subministren nombrosos serveis a les persones, com aigua neta, protecció contra les inundacions, dipòsits de carboni i llocs d'esbarjo.
"En general, la regió més afectada es troba al nord d'Àfrica, al Pròxim Orient i al sud d'Europa, amb una desertificació a causa del clima i l'impacte humà generat per l'agricultura intensiva i la urbanització", apunta Guiot.
No obstant això, aquesta anàlisi no explica altres impactes humans sobre els ecosistemes, com ara el canvi en l'ús de la terra, la urbanització i la degradació del sòl, molts dels quals probablement augmentaran en el futur a causa de l'expansió de la població humana i l'activitat econòmica, segons indiquen els autors.
Referència bibliogràfica:
Joel Guiot i Wolfgang Cramer. "Climate change: The 2015 Paris Agreement Thresholds and Mediterranean basin ecosystems" Science 354 (6311): 465 -468.
El canvi climàtic causarà estralls a la Mediterrània. Segons un nou estudi, si la temperatura augmenta més d'1,5ºC respecte als nivells preindustrials (un fet que alguns científics ja consideren irreversible) els canvis en els ecosistemes mediterranis, sense precedents en els últims 10.000 anys, convertiran el sud de la Península en una zona desèrtica.
L'Acord de París es va marcar com a objectiu no sobrepassar els 2ºC d'augment de la temperatura respecte als nivells preindustrials i, com a límit ideal, 1,5ºC. Segons un estudi que publica la revista Science, si l'augment de les temperatures és igual o superior a 2°C, es generaran canvis en els ecosistemes mediterranis que no tenen comparació en la nostra era geològica, l'Holocè, període caracteritzat per recurrents dèficits de precipitació.
Joel Guiot, de la Universitat Aix-Marseille (França), i Wolfgang Cramer, de l'Institut Mediterrani de Biodiversitat i Ecologia francès, van utilitzar nuclis de pol·len de sediments de la Mediterrània per reconstruir la variabilitat del clima i l'ecosistema dels últims 10.000 anys. Després, van utilitzar aquesta informació en diferents models per predir futurs canvis en la temperatura de l'ecosistema.
"Els grans de pol·len es disseminen per la vegetació. Cada espècie té un tipus de pol·len amb una morfologia específica. Es prenen mostres del nucli i es compten segons el seu tipus. Quan trobem molts grans de pol·len de roure, podem dir que la vegetació era temperada i humida, si en trobem més d'arbres boreals (avet, picea) el clima era més fred ", declarà Guiot.
Cada mostra de pol·len proporciona als científics una imatge de la vegetació del passat. Amb aquestes dades, i utilitzant diferents models de simulació, van poder relacionar el clima per a cada tipus de vegetació.
Alguns dels simulacres que van portar a terme analitzaven el futur que li espera al planeta si no es fa res per millorar la situació. Un segon conjunt de simulacions es van fer suposant que es respectin els objectius proposats pels governs en la Conferència de París COP21. En tots dos casos, el canvi ecològic que es preveu excedeix amb escreix el que va tenir lloc durant l'Holocè.
"Vam fer una anàlisi de diverses desenes de milers de mostres de pol·len a tota la regió mediterrània durant els últims 10.000 anys, en els quals no trobem grans canvis de temperatura, però sí en la precipitació", explica Guiot.
Respecte a l'Acord de París, l'objectiu que els governs han d'assolir encara queda lluny, es lamenta el científic: "De moment, les propostes encara no són compatibles amb l'objectiu de 2°C. Estan més a prop dels 3°C", afegeix.
En els primers escenaris de les seves simulacions, si no es fa res per limitar l'escalfament global, tot el sud d'Espanya es convertirà en un desert, els boscos caducifolis envairan les muntanyes i els matolls reemplaçaran la majoria dels boscos caducifolis de gran part de la conca del Mediterrani.
Només en les condicions en què l'escalfament global es limités a 1,5°C per sobre de les temperatures preindustrials, els canvis en els ecosistemes romandran dins dels límits experimentats durant l'Holocè.
El canvi climàtic ja és present a la Mediterrània
Les temperatures regionals a la conca mediterrània són actualment 1,3°C més grans que durant el període 1880-1920, en comparació amb l'augment de 0,85°C registrat a tot el món.
Aquest increment extra de la temperatura és rellevant, atès que els ecosistemes de la conca de la Mediterrània constitueixen una zona important de la biodiversitat mundial i subministren nombrosos serveis a les persones, com aigua neta, protecció contra les inundacions, dipòsits de carboni i llocs d'esbarjo.
"En general, la regió més afectada es troba al nord d'Àfrica, al Pròxim Orient i al sud d'Europa, amb una desertificació a causa del clima i l'impacte humà generat per l'agricultura intensiva i la urbanització", apunta Guiot.
No obstant això, aquesta anàlisi no explica altres impactes humans sobre els ecosistemes, com ara el canvi en l'ús de la terra, la urbanització i la degradació del sòl, molts dels quals probablement augmentaran en el futur a causa de l'expansió de la població humana i l'activitat econòmica, segons indiquen els autors.
Referència bibliogràfica:
Joel Guiot i Wolfgang Cramer. "Climate change: The 2015 Paris Agreement Thresholds and Mediterranean basin ecosystems" Science 354 (6311): 465 -468.