Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 8 d’octubre de 2020

Parlavà


Imatge de l'església fortificada de Sant Feliu de Parlavà. 

El poble de Parlavà (Baix Empordà), d'uns 391 habitants i una superfície de 6,18 km2, tot i no conservar un nucli medieval gaire definit ni espectacular, en comparació amb altres pobles medievals de la comarca, a l'entorn de l'església hi ha una agrupació d'edificis distribuïts en carrerons estrets i curts, que semblarien assenyalar un antic recinte murat del qual no en resta cap vestigi. Moltes d'aquestes cases contenen llindes amb inscripcions molt interessants i diferents elements protectors contra el mal. 

El 1031 Parlavà apareix escrit amb el nom "Palacio Rafano" i el 1362 "Parlavano". Es creu que el topònim prové d'un originari "Palau de Raban", siguent "Raban" un nom personal germànic. 
L'any 1314 el bisbe de Girona, Pere de Xesa, comprà el terme de Parlavà, el qual passà a dependre del castell episcopal de Rupià. Els canonges gironins ja tenien des de 1019, un alou a Parlavà i drets sobre la seva parròquia. Al segle XVII el lloc formava part, amb Ultramort, de la batllia de Rupià.
A part de la masia de Cal Corder que ja us vaig mostrar dies enrera, es conserven molts altres masos dels segles XVI al XVIII, conjunt que és un dels més notables de la comarca. 

Can Bronsoms és un casal amb una elegant façana gòtico-renaixentista, portal adovellat, una finestra geminada que no conserva el mainell i una altra d'arc conopial (segle XVI). 
El Mas Cros té el portal adovellat i un magnífic finestral d'arc conopial decorat amb arabescs i relleus, amb les testes d'un cavaller i una dama a les impostes. Algunes obertures interiors també són ornamentals (segle XVI). 
El Mas Puig té un escut al portal, és fortificat amb una garita cilíndrica, amb coberta cònica coronada per un penell de forja (segles XVII-XVIII). 
El Mas Solers té també una elegant garita amb penell. A les cartel.les que la sostenen veiem, entre altres detalls, la representació popular del sol, en relleu, tema que es repeteix a la llinda d'una finestra i que al.ludeix el cognom de la família que aixecà el casal (segle XVII-XVIII). 
El Mas Majora (XVI-XVII) té un gran portal adovellat, i finestres gòtic-renaixentistes, algunes amb decoracions florals. 

A part dels diferents masos, destaca per sobre de tot el temple d'origen romànic dedicat a Sant Feliu, que es troba al centre del municipi. Una passejada pels voltants d'aquesta església et permet observar les importants obres de fortificació que s'hi van fer a finals de l'edat mitjana. És un exemple interessant de com les comunitats adaptaven aquests edificis dedicats al culte per a fer-hi funcions purament de defensa de les persones i els seus béns. D'aquí, el gruix doblat d'alguns dels seus murs, les fileres d'espitlleres i de sageteres, un matacà, entre altres elements que criden l'atenció.

Bibliografia: parlava.cat i wikipedia.org