Durant les darreres setmanes, entre els mesos d'abril i maig, hem pogut veure una curiosa planta que passa inadvertida la resta de l'any, tal com succeeix amb la majoria de geòfits.
Es tracta de la calabruixa grossa, lliri d'ase, all de colobra o barralets (Muscari comosum). El seu nom científic prové de l'àrab muschirumi (nom d'una espècie oriental) i del llatí comosum (cabellut, carregat de fulles) .
Aquesta planta de la família de les liliàcies arriba a ser un ingredient força típic de les gastronomies italiana i grega.
És una planta herbàcia, perenne, bulbosa, amb una tija llarga, de fins a 60 cm d'alçària, que no porta fulles.
Les fulles són linears, de fins a 2 cm d'amplada, solcades i lluents, disposades totes elles a la base.
Les flors es troben reunides en un raïm lax, les superiors, de color violaci. Són estèrils i estan sostingudes per un pedicel de color violeta, dret, més llarg que la mateixa flor, disposades en un corimbe terminal molt bonic. Les de més avall són fèrtils i de color bru olivaci, amb els pedicels gairebé perpendiculars a la tija i de la mateixa llargada de la flor.
El fruit és una càpsula d'aproximadament 1 cm.
Apareix als erms, prats secs i a les terres conreades de la terra baixa i de muntanya mitjana.
Els seus bulbs es cullen a la primavera, quan la planta floreix i és fàcil identificar-la. Es poden conservar confitats.
Els bulbs crus tenen un gust una mica irritant, per la qual cosa convé bullir-los o escalivar-los o bé confitar-los.
S'afegeixen a les amanides com si es tractés de cebetes, o bé es mengen sols, amanits amb oli o amb una vinagreta. També poden formar part d'una escalivada, acompanyats de pebrots, albergínies, patates o tomàquets. Es pot utilitzar per condimentar plats.
