Deu anys. És el temps que podria quedar de vida a la flota de pesca costanera dels Països Catalans, tal com la coneixem avui en dia. Les imatges dels vaixells arribant a port i descarregant peix fresc als molls de municipis com Roses (l’Alt Empordà), Palamós (el Baix Empordà), la Ràpita (el Montsià), Dénia, Xàbia (la Marina Alta) o Santa Pola (el Baix Vinalopó) podrien ser estampes del passat en un futur no molt llunyà.
Catalunya i el País Valencià són dos territoris molt representatius del que suposa el model de pesca costanera de petita escala de la Mediterrània occidental: una flota eminentment familiar que pesca en caladors propers als ports, fa jornades de pesca de menys de dotze hores, amb captures destinades al consum en fresc i en el que el producte viatja de la mar a les taules en poques hores, garantint-ne les propietats nutricionals. Pràctiques que el diferencien del model extractivista de les grans empreses pesqueres de l’Atlàntic i el Pacífic, on els vaixells poden passar mesos en alta mar, pescant un dia rere un altre en caladors monoespècie per congelar les seves captures, que poden passar setmanes a les cambres frigorífiques fins que les desembarquen als ports.
Les tres arts principals de les nostres costes són l’arrossegament, per espècies com la gamba o el rap; l’encerclament, per petits pelàgics com la sardina i el seitó, i les arts menors, que apleguen un gran ventall de tècniques entre les quals destaquen el palangre, la nansa i el tresmall. Cal tenir en compte, sobretot, la flota d’arrossegament, que és la que concentra més valor comercial en les seves captures: entre Catalunya i el País Valencià agrupen el 70 % d’aquest tipus de flota a la Mediterrània de l’Estat espanyol. Analitzant les dades generals, es manté la tendència als Països Catalans. El País Valencià i Catalunya concentren quasi un 95 % de les 43.875 tones de peix que es van pescar als territoris de parla catalana i un 90 % dels 193 milions d’euros que van generar aquestes captures l’any 2020.
Des dels inicis dels 2000, s’ha perdut més de la meitat de la flota. En menys de vint anys, a Catalunya s’ha passat de 1.550 embarcacions de pesca a 724. Menys de la meitat, segons dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Al País Valencià, de 826 a 531. La magnitud de la pèrdua és més evident si s’agafa un espectre temporal més ampli: l’“Informe Mar Balear” de la Fundació Marilles revela que a les Illes s’han perdut més de mil barques des de 1950 i només resten actives al voltant de 270, una davallada del 78 % en setanta anys. La sobreexplotació dels recursos, l’impacte de les mesures europees de control dels estocs marins i la falta de relleu generacional són els principals factors que poden certificar la defunció d’un sector que es troba en estat crític.
Notícia completa: https://directa.cat/un-futur-contra-vent-i-marea/
Audiovisuals: Núria Gebellí, Aleix López, Jaume Ferrando
Redacció: Maties Lorente, Giuseppe Savino, Laura Masó, Núria Gebellí, Aleix López, Jaume Ferrando
Fotografia: Adriana Pimentel
Correcció: Miriam Tajini
