Mànegues marines vistes des de Sant Antoni mirant cap a la Punta de Pinell (Platja d'Aro). Autor de la foto: Jordi Argelich
El passat dilluns nou de desembre vàrem tenir una jornada memorable per a l'observació de mànegues marines i tubes al sud de la Costa Brava i a la Costa Central.
Tot i que des de Palamós es van veure a la llunyania i calia afinar la vista, la seva presència no va passar desapercebuda per la gent que es trobava a prop del mar. A més a més, l'aparició de vàries mànegues i tubes alhora acompanyant el mateix núvol, encara feia més espectacular el fenomen.
Aquest brot de fenòmens tornàdics al damunt del mar va ser causat per la conjunció de diversos factors. L'interessant còctel que va fer possible la formació de les trombes marines va ser la presència d'un marcat embossament d'aire fred en altura, amb l'isoterma de -26,2ºC a 500 hPa. Aquesta baixa temperatura va contrastar amb l'aigua del mar que es troba a uns 17ºC, la qual cosa representa una temperatura 2ºC superior a l'habitual. El fort gradient tèrmic vertical i l'existència de rebuf amb vent humit en superfície de component sud-est, va crear una marcada inestabilitat atmosfèrica que va fer crèixer Cumulus congestus al sud de la Costa Brava i algun Cumulonimbus calvus al davant de la Costa Central que portaven associats aquests complements tan curiosos.
A part d'aquests ingredients, el fet que el vent no fos gaire intens i que hi hagués un parell de zones amb cissalla horitzontal del vent en superfície, va ajudar al desplegament d'aquest brot de mànegues marines i tubes (part del núvol en forma d’embut que no arriba a tocar el mar o el terra).
Què és una mànega o tromba marina?
Una mànega marina és un remolí de vent que es mou sobre una gran superfície d'aigua com un llac o el mar. En ocasions pot tocar terra ferma i llavors es considera com a tornado.
Aquest fenomen es desenvolupa en cinc fases:
La taca fosca: Sobre la superfície de l'aigua es forma una mena de disc de color molt fosc.
L'espiral: Al voltant de la taca es desenvolupen unes bandes espirals.
L'anell d'escuma: A sobre de la taca es comença a formar un remolí d'escuma. En aquesta fase comença a créixer "la tuba" de la mànega marina.
Maduresa: Els dos elements esmentats a la fase anterior assoleixen la seva màxima grandària.
Dissipació: El fenomen es dispersa, de vegades de manera brusca.
Mapa de vent en superfície del passat dilluns de desembre a les 15:00h. Veiem encerclat en vermell les dues zones amb cissalla horitzontal del vent en superfície.
Més fotos de les mànegues marines observades aquest dilluns entre la Costa Central i el sud de la Costa Brava. Font: https://www.3cat.cat/el-temps/
Autor de la foto: Jordi Garcia Gonzalez.
Autora de la foto: Mercè Blanch.
Autora de la foto: Miriam Guitart Pou.
